Administrar

PSM-EU-ERC: coalicions electorals amb problemes

pobler | 08 Octubre, 2006 16:32

A mig any de les eleccions, i per a desgràcia de l’electoral d’esquerra, els partits que tudaren la nostra experiència progressista, les burocràcies partidistes que feren malbé anys de lluites populars i mobilitzacions en defensa de la terra, la pau i la cultura semblen enfangats en l’avorrida i desmobilitzadora discussió de qui va primer en la llista electoral. No solament no s’ha concretat com pertocava el bloc d’esquerra nacionalista que sempre hem defensat, sinó que ni tan sols una simple coalició electoral tampoc no acaba de marxar. (Miquel López Crespí)

Coalicions electorals amb problemes

A mig any de les eleccions, i per a desgràcia de l’electoral d’esquerra, els partits que tudaren la nostra experiència progressista, les burocràcies partidistes que feren malbé anys de lluites populars i mobilitzacions en defensa de la terra, la pau i la cultura semblen enfangats en l’avorrida i desmobilitzadora discussió de qui va primer en la llista electoral. No solament no s’ha concretat com pertocava el bloc d’esquerra nacionalista que sempre hem defensat, sinó que ni tan sols una simple coalició electoral tampoc no acaba de marxar.

L’elector progressista ho té cada vegada més complicat amb tanta brega per aconseguir algunes de les poques cadiretes que encara queden sota el paraigua protector de la socialdemocràcia espanyola. El nostre país no pot esperar gaire més per provar de canviar el desastrós efecte destructor d’aquests anys de control del PP. No solament es necessari canviar de polítics, es tracta de canviar definitivament de política i aconseguir que l’esquerra oficial, si arriba novament a gestionar una mica el règim, sigui molt més valenta que en el passat. Per bé que això sembla cada vegada més un miracle, ja que recentment molts dirigents del PSOE illenc demanaven perdó als empresaris per l’”aventura” que va significar l’ecotaxa. Però voldríem creure que aquesta vegada, de guanyar les eleccions, sí que, almanco, portaran a terme el Pla d’Ordenació Territorial que no saberen o no volgueren enllestir en els quatre anys de govern progressista.

El cert és que quan manca prop de mig any per a les properes eleccions el problema de la unitat, ni que sigui simplement electoral, resta molt enlaire. Molts votants progressistes, sotmesos encara al xoc traumàtic que va significar la derrota del Pacte de Progrés a les Illes, també han vist com el PSOE liquidava a Catalunya Principat una experiència que, en principi, semblava engrescadora: el tripartit barceloní. L’expulsió ERC del govern de la Generalitat, el fracàs sense discussió d’aquella prometedora experiència, deixà molts votants esquerrans orfes d’esperança. Ningú no ha analitzat encara amb profunditat el significat del fracàs del tripartit català, i ja seria hora d’estudiar les conseqüències que, per al poble del Principat, té l’enfeudament de CiU i de PSC als polítics madrilenys.

A Eivissa les aliances electorals tampoc no acaben de marxar. Recentment, el PSOE, en una maniobra que al nostre paper és completament suïcida, ha decidit matar el Pacte Progressista i enviar a les tenebres exteriors ERC, ENE, EU i Verds. Confiant en l’efecte televisiu “ZP”, la direcció socialista de les Pitiüses, aconsellada evidentment per Madrid, pensa que sense “nacionalistes radicals” pot treure més vots i derrotar el PP. Pensam, i ho hem deixat escrit en aquestes mateixes pàgines d’opinió, que aquesta maniobra no té cap ni peus i regala el poder al PP no solament a Eivissa-Formentera sinó, de rebot, al conjunt de les Illes. La liquidació de la unitat de l’esquerra feta per la direcció del PSOE eivissenc liquida alhora l’esperança de canvi que les grans lluites antiautopistes havien consolidat en una àmplia franja de l’electoral progressista.

A nivell general de les Illes, tot és encara molt problemàtic, i muntar una simple coalició electoral contra la dreta no solament resulta dificultós sinó que, sovint, com hem vist en el cas recent del PSM, pot comportar la divisió d´un partit i la creació de noves organitzacions polítiques. ¿Quina sòlida unitat electoral es pot fer contra especuladors i depredadors sí quan comencen a concretar-se les primeses passes unitàries la gent surt escapada i organitza més partits que encara divideixen i subdivideixen l’esquerra fins a límits increïbles?

Aquesta vegada, parlam de les eleccions de l’any 2007, pot haver-hi més partits i agrupacions independents que mai en la història recent de Mallorca. A tot això, el PSOE, el PP i Maria Antònia Munar miren l’espectacle de divisió i enfrontament feliços i sorneguers. I sense que poguem fer-hi gairebé res, donat el poc seny de molts dels nostres aspirants a polítics professionals, constatam com anam avançant implacablement envers el bipartidisme més galopant. No serà l’any 2007, em dirà el votant esperançat. És evident que, en les circumstàncies actuals els “petits” encara podran arreplegar algunes miques institucionals, però la pressió política de PP-PSOE, els mateixos errors de l’esquerra subsidiària de la socialdemocràcia, fan preveure, per a desgràcia de l’electorat progressista, que l’any 2011 serà el de la consagració definitiva del protagonisme de la dreta especuladora i de la socialdemocràcia espanyola. Si això es confirmava, el cicle de derrotes populars iniciat amb les traïdes i renúncies de la transició s’haurà tancat definitivament.

Miquel López Crespí

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS