Administrar

Història de Mallorca: un alquimista mallorquí del segle XV

pobler | 02 Octubre, 2006 16:02

Fra Diego Garcia: un alquimista mallorquí del segle XV

"E atrobats aquí tres frares heremitans so es Frare Antoni de Xeya, frare Gili Lombarde e frare Joan Coll e En Martí de Leya de Biscaya, foren requets e a aquells manat per lo dit honorable lochtinent que mostrassen lo loch an lomestre Adoart e frare Diego (qui eren en ciutat de Mallorques) fehien una aygua quis deya que era bona a fer alquimia amb foch que continuament cremava dia e nit entorn dos anys havia... dins una casa baxa... en una fornal o fornell sobre la qual havia dues ampolletes de vidre amb lurs alambins".


L'any 1946 Bartomeu Guasp publicava un interessant llibret titulat La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat. A l'apartat dedicat a Alcúdia i parlant de l'origen del santuari de Ntra. Senyora de la Victòria ens assabentam que aquest famós alberg marià data del 1252, o sia 23 anys després de la Conquesta. Els manuscrits primitius l'anomenen "Santa Maria de la Torre". L'estudiós P. Ventayol en l'opuscle Oratorio de Ntra. Senyora de Victòria de l'Alcúdia ens informa que, des del començament de la conquesta catalana l'oratori ja era conegut. Escriu P. Ventayol: "Molts d'ermitans degueren viure santificant-se en el santuari de la Victòria, sens altre ideal que glorificar a la Regina dels cels; però molt pocs són els noms que nos han llegat els documents".

A nivell de curiositat històrica és interessant resaltar l'existència, a principis del segle XV, d'un sacerdot anomenat fra Diego que segons informa -com veurem més endavant- el cavaller Palay Unis, treballava i investigava "en una fornal o fornell sobra la qual havia dues ampolletes de vidre amb lurs alambins" (Arx. hist. de Mallorca: Cedules Reals, t. 54). El bisbe D. Lluís de Prades autoritzava a fra Diego per celebrar el sacrifici de la missa en el santuari abans esmentat. En el Llibre de Col.lacions (arxiu de la Cúria) podem, amb data 2 de novembre de l'any 1403, llegir l'autorització. "En Lluís per la gràcia de Deu bisbe de Mallorches. Alamat nostro en Jesucrist frare Diego harmità en la talaya de Alcudia. Saluts en nostro Senyor. Per tenor de les presents vos otorgam que en vostra presència puscats fer dir o celebrar missa baxa en lo oratori de la cella la qual tenits en dita montanya e aquella missa vos e tots e sengles altres hermitans e persones seglars qui axi per la via de visitació com en altra manera aquí vendran... Dat en Mallorca, secunda die novembris anno a nat. domini Mccc tercio".

El document que ens fa pensar que aquest fra Diego feia d'alquimista (¿volia trobar or feinejant amb la transmutació dels metalls o, simplement, investigava en la recerca de l'elixir de l'eterna joventut?) duu data del dissabte 24 d'abril de 1417 i diu: "lo honorable mossen Palay Unis cavaller, lochtinent del noble mossen Olfo de Próxida governador del Regne de Mallorques, stant personalment en lo loch de la torra en la qual te heremitatge frare Diego Garcia heremita, lo qual torra es scituada en la muntanya comuna de la parroquia de Alcudia... E atrobats aquí tres frares heremitans so es Frare Antoni de Xeya, frare Gili Lombarde e frare Joan Coll e En Martí de Leya de Biscaya, foren requets e a aquells manat per lo dit honorable lochtinent que mostrassen lo loch an lomestre Adoart e frare Diego (qui eren en ciutat de Mallorques) fehien una aygua quis deya que era bona a fer alquimia amb foch que continuament cremava dia e nit entorn dos anys havia... dins una casa baxa... en una fornal o fornell sobre la qual havia dues ampolletes de vidre amb lurs alambins".

La tradició ha servat la memòria del famós alquimista fra Diego. Sabem pels documents consultats que, l'ermità es lliurà als rigors de la penitència i l'oració per espai de més de vint anys. El seu record romangué gravat dins el cor del poble que, llarg temps després de la seva mort, encara anomenava el rústec palau de María la "cel.la de fra Diego".

Joan Reinés i Ferrer en el seu llibret La Perla de Alcudia (Imp. Guasp, 1854, p. 277) també parla del misteriós alquimista: "Divulgado por toda la isla este precioso hallazgo (la imatge de Maria Santísima), pasaron muchos aquí para visitarla, conociéndola bajo la advocación de la Virgen de Alcudia. Algún tiempo después edificáronle una humilde capillita... Vivió en ella un ermitaño llamado fray Diego... No se sabe en que tiempo murió el ermitaño; pero la Virgen fué desde entonces conocida bajo la advocación de la santa Dona de fray Diego".

Miquel López Crespí

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS