Administrar

Mallorca abans del turisme - Memòria literària d´una Mallorca desapareguda - Sa Pobla a la premsa de Menorca: Visions literàries de sa Pobla (Llorenç Gelabert Editor)

pobler | 19 Juny, 2021 21:23 | facebook.com

Mallorca abans del turisme - Memòria literària d´una Mallorca desapareguda - Sa Pobla a la premsa de Menorca: Visions literàries de sa Pobla (Llorenç Gelabert Editor) -


Per Eduard Riudavets i Florit


Hi ha molta tendresa en els records d’infància, hi ha anècdotes que ens provoquen un somriure i d’altres que entristeixen, hi ha el retrat d’una societat desapareguda però que cal no sigui oblidada, perquè l’oblit de les arrels només pot portar-nos a l’esterilitat com a poble. Allò que López Crespí escriu sobre Sa Pobla és allò que mai hem d’oblidar, sigui quin sigui el nostre lloc de naixença. (Eduard Riudavets Florit)


Què sabem de les altres illes des de Menorca? Què sabem d’Eivissa? Què sabem de Mallorca? Ben poca cosa. Ben poca cosa.


Aquesta és la primera reflexió que em va venir al cap quan vaig tenir a les mans el darrer llibre de l’amic Miquel López Crespí. Pot ser seria necessari –vaig pensar- just i convenient, que des de les administracions es fes el possible perquè allò que es publica a una i a altra illa fos conegut a la resta. És gairebé vergonyós aquest desconeixement mutu. Em puc imaginar un calendari de presentacions literàries, una xarxa de llibreries compromeses, una dotació constant a les biblioteques...

Hi ha molt per fer, però, sens dubtes, si de qualque manera hem de construir un futur plegats cal que ens coneguem més i millor.

Aquest paràgraf introductori no es debades. He comentat altres obres de López Crespí, un dels grans escriptors de les nostres illes, però mai li havia llegit una obra d’aquestes característiques, un llibre que aparentment pot semblar allunyat d’allò que,en literatura, m’interessa. És una falsa apreciació. Visions literàries de Sa Pobla m’ha engrescat i m’ha fet gaudir d’allò més.

El gran mèrit d’obres com aquesta és fer universal el que aparentment és local. López Crespí se’n surt força bé. En aquest recull de textos ens hi podem sentit identificats. És la vida a un poble de Mallorca, certament són pinzellades de la història d’un poble de Mallorca, però sense cap mena de dubte són també vivències que no ens són alienes.

Hi ha molta tendresa en els records d’infància, hi ha anècdotes que ens provoquen un somriure i d’altres que entristeixen, hi ha el retrat d’una societat desapareguda però que cal no sigui oblidada, perquè l’oblit de les arrels només pot portar-nos a l’esterilitat com a poble. Allò que López Crespí escriu sobre Sa Pobla és allò que mai hem d’oblidar, sigui quin sigui el nostre lloc de naixença.

“Aleshores comprar terres vora mar era una follia inimaginable. Les platges només ens servien per anar amb el carro a cercar algues per abonar els camps i, si de cas, emprar la fusta dels pins per fer mobles. Cap pagès volia un bocí d’arena ni que fos regalat.”

“Encara he estat a temps de veure tres generacions de dones (repadrina, padrina i mare) pastar el pa a la pastera, encendre el forn...”.

Aquests dos fragments ens donen la idea d’allò que aquest llibre ens aporta. En aquest temps de turisme embogit, d’estandardització plastificada, de menyspreu per tot allò que no sigui ràpidament consumible, cal saber d’on venim per conèixer com hem arribat on som i decidir cap on volem anar.

Però, deixem-ho clar, no estem davant d’un exercici de nostàlgia. Els records també poden ferir. López Crespí no defuig en aquestes Visions Literàries de Sa Pobla una de les temàtiques més presents a la seva obra: la il·lusió popular que suposà la República, la rebel·lió militar-feixista, la repressió i l’ofegament de la llibertat sota el franquisme. Així textos com Sa Pobla i la guerra civil i Sa Pobla i els presoners republicans ens porten als anys de plom i sang que encara no han acabat de passar.

Podria allargar-me molt més perquè són molts els records i ben diversos, però permeteu-me acabar aquesta ressenya amb les paraules de l’autor que explicaran, molt millor del que ho pugui fer jo, el sentit d’aquest llibre:

“Érem joves aleshores i les nits eren molt llargues. Vivíem en plena postguerra. Jo tenia deu anys. Parl de començaments dels anys cinquanta. Qui se’n recorda, ara, de tot allò? Ens férem adolescents escoltant històries tristes de la guerra, de veïnats que mai més no tornaren. Els escamots d’afusellament trucaven a la porta. Mai no es tornava a saber res del marit, el pare, el germà. Poca gent serva avui la memòria d’aquells dies atziacs. Per què romandre amb el cervell en blanc davant tot el que s’esdevingué? A qui interessa, qui ha fet o fa fortuna amb el silenci i l’oblit?”.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS