Administrar

Damià Huguet: Poesia completa

pobler | 07 Octubre, 2016 13:45 | facebook.com

La voz poética y definitiva de Damià Huguet


La editorial Perifèrics presentó ayer en Can Salas la reedición en dos tomos de la ´Poesia completa´. El segundo reúne la lírica inédita


M. ELENA VALLÉS. PALMA.


El escritor Damià Huguet hablaba en sus versos de presente poemático, de aquel instante absoluto que sólo es posible si queda fijado a través de la poesía. Los cabecillas que ayer orquestaron en Can Salas la presentación de sus obras completas bien podrían haber suscrito este principio, pues todos aclamaron en intervenciones de largo aliento la importancia del día ayer, del instante absoluto en que se dieron a conocer los dos volúmenes de Poesía completa del fallecido literato de Campos.

Carles Cabrera, crítico literario de este diario, fue el escanciador de los discursos, que arrancaron con las palabras de los implicados en los textos de la edición. Lluis Maicas, director literario de Perifèrics y coordinador del proyecto, agradeció a la familia de Huguet el haber puesto a su disposición todo el material literario para las obras completas, repartidas en dos volúmenes. El primero de ellos contiene los 17 libros de poesía del escritor ya publicados entre 1972 y 1996. El segundo tomo, dedicado a los textos inéditos, transcritos por Sebastià Alzamora, recoge siete poemarios. Los cuatro primeros, tal y como señala Alzamora, estaban mecanografiados y custodiados en una carpeta, "por lo que el trabajo con ellos fue prácticamente de picaje". Los tres últimos libros, en estado de esbozo, ofrecían un panorama bien distinto, de texto sin fijar, "pues en cada poema te encontrabas con una auténtica explosión de variantes, recogidas todas ellas en un amplio aparato de anotaciones", señala el escritor de Llucmajor, quien aventura una posible razón por la que el poeta se decidió a mantener guardados en un cajón estos libros: "En el caso de Huguet quizás podríamos hablar de un exceso de contención. Yo hablaría, sin embargo, de exceso a secas, porque son poemas excelentes". El hijo del vate, Biel Huguet, resaltó lo importante del día para la familia. La viuda del poeta, Magdalena Ballester, se encontraba entre los asistentes, entre quienes se podía distinguir al presidente balear de la Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Miquel Bezares; el profesor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Joan Mas i Vives; el editor Francesc Moll; el ex conseller de Cultura del Govern, Damià Pons; el pintor Pep Coll, ilustrador de las cubiertas del libro, y la profesora de la UIB Margalida Pons. Huguet señaló que en estos 12 años de ausencia de su padre se le estaban haciendo reconocimientos, pero que en vida no fueron suficientes. Los discursos institucionales atracaron cuando lo literario había sido desmigajado. Las autoridades intervinieron, pues la edición ha contado con el patrocinio del Consell y el Govern, y la colaboración del Ayuntamiento de Campos y la Mancomunitat de Migjorn. En general, tanto el director insular de Cultura, Maties Garcias (que recordó la figura de Huguet como activista cultural), como su homólogo en el Govern, Pere Joan Martorell, el alcalde de Campos, Guillem Ginard, y el presidente de la Mancomunitat, Joan Juan i Pons, destacaron la importancia de pagar una deuda con los grandes autores de la isla y la de mejorar los canales de información de la cultura catalana para que empresas tan importantes como ésta no caigan en saco roto.

Diario de Mallorca (23-X-08)


El món del subconscient, els somnis, les al.lucinacions que sovint el posseïen i el feien viatjar envers dimensions inèdites de l'esperit. Una imatge d'un film, un esmunyedís record de la infància, la visió d'un rostre entre penombres, la sang d'un animal just acabat d'escorxar... tot pot esdevenir poesia pura, sentiment autèntic transformat en paraula... (Miquel López Crespí)


Damià Huguet.



Ho record com si fos ara mateix. Una horabaixa amb pluja. Finals d'octubre de 1984. Havíem quedat citats al Bar Modern, a la plaça de Santa Eulàlia. Havíem de parlar de poesia, de la vida, del passat (els festivals de París i Venècia), de la col.lecció Guaret... Es tractava d'enllestir una entrevista per a la secció "Cultura" del diari Última Hora. Les meves primerenques relacions amb Damià Huguet eren de començaments dels anys setanta. L'època de Turmeda (el famós Poesia 72, amb poemaris dels mateix Huguet, de Josep Albertí i de Bernat Nadal). Després, col.laborant en el suplement cultural del Diario de Mallorca (pàgines que dirigia l'amic Xim Rada), petàvem la conserva poètico-cultural, i sovint política, en els barets la Rambla, o en els del carrer dels Oms, quan venia a cercar material prohibit a les golfes de la Llibreria Logos on jo aleshores treballava.

Però no ens deixem portar per la nostàlgia. Com en comentava recentment l'amic Mateu Morro, llavors podrien dir: "Novament les dèries d'en Miquel". Hem dit que avui parlaríem de la darrera entrevista que li vaig fer a Damià Huguet. Es tracta d' una llarga conversa que es perllongà fins molt tard i que, en un petit resum, sortí publicada diumenge dia 4 de novembre de 1984. Explicant el seu primigeni compromís amb la nostra cultura capolada segle rere segle per aquesta dreta apàtrida que ens domina, àvida de sang (recordeu 1936), del guany ràpid ("balearització" és la paraula que designa, a nivell mundial, la destrucció d'una terra), en Damià em parlava de les primeres conferències quasi clandestines que es feien a Campos a la meitat dels anys seixanta. Descobria la història amagada del nostre poble, els primers llibres de Blai Bonet, les inicials lectures de Joan Alcover, Brossa, Foix, Rosselló-Pòrcel, Estellés... Damià, no cal descobrir-ho a aquestes alçades de la nostra història, no entenia la cultura com a quelcom d'excloent. Lluny del seu tarannà la dèria xenofoba d'alguns ignorants neonazis que mostren menyspreu per Vallejo, Cervantes o Blas de Otero perquè escrivien en castellà. En Damià sempre em reconegué el mestratge que, damunt la seva obra, les seves concepcions literàries, exerciren César Vallejo, Blas de Otero, Dylan Thomas, el mateix Neruda.

Aquella horabaixa plujosa parlàrem, emperò, de la influència que en la seva obra tenia el cinema. És quan em confessà que sense haver vist Joan Vigo no hauria pogut escriure mai Els calls del manobre. Ofici de sords surt de la seva ànima després de les experiències de les biennals cinematogràfiques de París i Venècia. Llavors parlàrem de la influència que tengué en la nostra generació (els homes i dones que començàrem a escriure a finals dels seixanta i començaments del setanta) les pel.lícules de Jean-Luc Godard, Marco Ferreri, Louis Malle, el Truffaut senzill d'abans del cinema a escarada, Win Wenders...

El seu "mètode de treball" era molt especial, semblant a molts altres genis de la creació poètica. M'explicà la importància que tenia per a ell tot el món del subconscient, els somnis, les al.lucinacions que sovint el posseïen i el feien viatjar envers dimensions inèdites de l'esperit. Una imatge d'un film, un esmunyedís record de la infància, la visió d'un rostre entre penombres, la sang d'un animal just acabat d'escorxar... tot pot esdevenir poesia pura, sentiment autèntic transformat en paraula... D'altra banda, quan li entrava la depressió podia restar mesos i mesos sense poder lligar dos mots. En aquestes circumstàncies no s'atrevia a escriure res. Contemplava el paper en blanc durant hores i hores.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS