Administrar

Mallorca, el paradís perdut (XXVIII) - El descobriment de les coves mallorquines

pobler | 18 Setembre, 2016 20:16 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut (XXVIII) - El descobriment de les coves mallorquines -


L'aigua de pluja àcida, infiltrada a través de la superfície, origina amb la seva acció dissolvent cavitats hipògies (coves i cavernes), que poden tenir grans dimensions i ser molt complexes, rius subterranis que formen llacs, salts d'aigua, sifons, etc. A les formes de dissolució s'ha d'afegir les de construcció, degudes al dipòsit, per part de les mateixes aigües infiltrades, de la calisa que precedentment han dissolt, segons la reacció inversa a l'abans esmentada, per evaporació de l'aigua i de l'anhídrid carbònic; es formen així estalactites (en el sòtil) i estalagmites (en el terra). A vegades aquesta riquesa de formes és impressionant i dóna vida a un vertader món subterrani. (Miquel López Crespí)


És interessant saber, tenint en compte que una de les nostres principals riqueses turístiques és l'explotació de les coves subterrànies, que aquestes coves són també producte de l'erosió càrstica. L'aigua de pluja àcida, infiltrada a través de la superfície, origina amb la seva acció dissolvent cavitats hipògies (coves i cavernes), que poden tenir grans dimensions i ser molt complexes, rius subterranis que formen llacs, salts d'aigua, sifons, etc. A les formes de dissolució s'ha d'afegir les de construcció, degudes al dipòsit, per part de les mateixes aigües infiltrades, de la calisa que precedentment han dissolt, segons la reacció inversa a l'abans esmentada, per evaporació de l'aigua i de l'anhídrid carbònic; es formen així estalactites (en el sòtil) i estalagmites (en el terra). A vegades aquesta riquesa de formes és impressionant i dóna vida a un vertader món subterrani.

Si bé molts d'aquests avencs ja eren coneguts pels pagesos i pastors de la comarca, aquest fantàstic món subterrani l’anaren descobrint per a la ciència els investigadors que hi feren les primeres exploracions espeleològiques. És prou sabut, com escriu Gaspar Valero,1 que aquestes exploracions es multipliquen a la segona meitat del segle XIX. Valero (especialment en el capítol "Les exploracions espeleològiques de la segona meitat del segle XX") ens forneix d'una important documentació referent als primers estudiosos dels nostres avencs. Marià Conrado i d'Asprer, marquès de la Fonsanta, publicà a Madrid l'any 1865 una interessant crònica de la davallada a l'avenc de Son Pou titulada Descripción de la caverna de Son Pou en la isla de Mallorca. Igualment l'arxiduc Lluís Salvador va aportar nombrosa informació tècnica i descriptiva sobre la manera com es feien les visites a les coves d'Artà a finals del segle XIX. Gaspar Valero, que ha treballat de forma exhaustiva la qüestió, ens informa de l'edició a Londres de l'obra de Henry Christmas The shores and islands of the Mediterranean, que conté una descripció de les coves d'Artà. Altres estudiosos de les nostres coves foren William Dodd (1862); Pere d'A. Penya, que, juntament amb el seu fill Miquel publicà el primer plànol topogràfic de la cova d'Artà; Sebastián Gay i Baltasar Champsaur... Fins i tot l'escriptor Jacint Verdaguer (1845-1902) parla de les coves d'Artà al llibre "Excursions i viatges".

En el mateix capítol que comentam també podrem trobam una acurada informació sobre les primeres descobertes i estudis referents a les coves del Drac; pel que se sap, ja eren conegudes des de l'època islàmica. També hi trobarem extensa relació de l'expedició a les coves del Drac l'any 1878 escrita per Miquel dels Sants Oliver i publicada al seu llibre La Ciutat de Mallorques (1906).

Gaspar Valero ens recorda igualment els escrits i aportacions de Bartomeu Ferrà referents al descobriment i l’estudi de coves de Mallorca. I els de Gaston Vuillier (Perpinyà, 1847-París, 1915), autor d’un llibre de viatges famós que ja hem citat.2 I, no en mancaria d'altre, també hi trobam un apartat especial dedicat a l'exploració de les coves del Drac per Édouard Martel, explorador, espeleòleg i naturalista que havia estat convidat per l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena.

Així, doncs, ens trobam davant la constància que han estat els efectes subterranis de l'erosió càrstica els que, al llarg dels segles, han anat creant aquestes cavitats hipògies que han seduït i sedueixen tant els antics viatgers i investigadors com els turistes que ens envaeixen.


1 Gaspar Valero i Martí. La llarga ruta de l'excursionisme mallorquí (I). Pollença (Mallorca): El Gall Editor i Grup Excursionista de Mallorca, 2001.

2 Gaston Vuillier. Les illes oblidades. Viatge a les Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1990.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS