Administrar

Pàgines del meu dietari (XXIX) – Misèries de la situació cultural en temps de la barbàrie – Problemes dels escriptors mallorquins

pobler | 18 Setembre, 2016 12:18 | facebook.com

Pàgines del meu dietari (XXIX) – Misèries de la situació cultural en temps de la barbàrie – Problemes dels escriptors mallorquins -


Dalt de l'escenari ens han preparat una taula i seients d'estil modernista: les restes d'un hotel que Ribas i Thomàs i la banca han anat comprant a diferents antiquaris. La Casa de Cultura pren així un aire que li dóna prestigi, antigor. Una elegant hostessa porta dues ampolles d'aigua. En Pradial em saluda efusivament, com dient: "Ja era hora que hi hagués algú en la presentació d'una novella d'autor nostrat". Té raó. Seria diferent si avui es parlàs de la cotització de la borsa, de noves lleis del govern per a possibilitar la construcció d'autopistes o de camps de golf, o per a augmentar l'alçada dels habitatges. Sempre sobren seients en els actes culturals. (Miquel López Crespí)


Ja són les dinou trenta. No podem perdre més temps. Tres tècnics de la Casa de Cultura tenen cura dels llums i el so. Mitja dotzena d'hostesses estan situades estratègicament. En Josep Palau Ribas i Thomàs vigila tots els detalls. En una tauleta endomassada i amb la meva fotografia emmarcada, subtilment illuminada per focus especials, hi veig els llibres que tant m'ha costat aconseguir. En Manel, l'editor, somriu satisfet per l'assistència de públic i pel nombre considerable de mitjans informatius presents. No recorda les mil excuses que em posava per a no lliurar-me exemplars. Semblava que li robassis la casa, els diners del compte corrent, quan li demanaves alguna cosa. Sovint explica a qui el vol escoltar que el negoci de l'edició no marxarà fins que desapareguin els contractes. Donar quinze, vint llibres per a fer-ne la promoció! Mai no ho ha entès. Dalt de l'escenari ens han preparat una taula i seients d'estil modernista: les restes d'un hotel que Ribas i Thomàs i la banca han anat comprant a diferents antiquaris. La Casa de Cultura pren així un aire que li dóna prestigi, antigor. Una elegant hostessa porta dues ampolles d'aigua. En Pradial em saluda efusivament, com dient: "Ja era hora que hi hagués algú en la presentació d'una novella d'autor nostrat". Té raó. Seria diferent si avui es parlàs de la cotització de la borsa, de noves lleis del govern per a possibilitar la construcció d'autopistes o de camps de golf, o per a augmentar l'alçada dels habitatges. Sempre sobren seients en els actes culturals. Pujam. Disminueix la intensitat de la llum. Munió d'assenyats tècnics van graduant la intensitat de la illuminació. Encara puc veure com va entrant més i més gent: dos guàrdies de seguretat; diferents fotògrafs dels diaris de Ciutat; la meva filla i la dona -devien tenir dificultats per a aparcar-; en Miquel Morell, l'escultor... en Biel Caimari. No hi manca cap dels amics. Ni en Serra i Ribas i Thomàs podrà queixar-se. Les trucades han funcionat a la perfecció. No han servit de res les provatures i conspiracions d'en Bartomeu Rebassa per a boicotejar l'acte. Sé, per n'Antoni Cladera -que manté molt bones relacions amb la majoria de directors dels diaris de Ciutat-, que tant l'un com l'altre han anat amunt i avall parlant amb els cap de secció de cultura per aconseguir que avui no sortís cap nota anunciant la presentació del llibre. Vés a saber les mentides que han dit! No els ha servit de res. Fa dies que trucava la gent; sabia el que em jugava. Per a més inri, els seients que ells ocupen -hi han vengut per a ser testimonis del fracàs de la presentació de Dones en guerra- haurien estat els únics a romandre buits. Abans de pujar amb Pradial a l'escenari des d'on parlarem del llibre, els dirigesc una salutació ben efusiva, com dient: "Vos esperaveu que no vendria ningú? Ja ho veieu; ple fins a la bandera". Em miren amb ràbia infinita. Ara ja saben que han caigut en la trampa. Els amics que han convidat per a ser testimonis del fracàs, de les escenes de menyspreu que em podrien haver fet tant Ribàs i Thomàs com Serra... Frustració en els seus rostres. Constaten que no han servit de res les maquinacions amb els directors dels diaris i revistes. Els fotògrafs ja han fet la feina: les instantànies de rigor que sortiran demà a totes les publicacions demostrant als quatre vents del món un èxit aclaparador. Les televisions -a l'espera que pugem a l'escenari- han enregistrat la part corresponent al públic assistent. Ara, malgrat que en Terrades, en Rebassa, la Lluïsa Martí -sempre tan carregada d'enveja, amb aquest rictus d'amargor pregona desfigurant-li els llavis- volguessin marxar, no serviria de res. L'aspecte del saló d'actes, ple, sense cap seient lliure, ha estat retratat per a la història. No hi ha cap butaca lliure; i els enemics que han vengut a comprovar el desastre, han contribuït -com ja tenia planificat- al rebombori i gentada de la presentació. Respir tranquil. Per una vegada tot ha marxat a la perfecció. Quina feinada aconseguir omplir una sala d'actes a Ciutat! Es fa fosc. Silenci. L'amic Guillem Pradial comença a parlar... "La darrera novella que ha escrit el nostre autor...". En Serra ja m'ha dit que li enviï un nou original. En la penombra de la sala, escoltant les assenyades matisacions amb regust universitari d'en Pradial (un atac gens soterrat als exquisits, ja que parla, irònicament, de "les formes, l'estudiada sintaxi, el rebuig de l'herència noucentista..."), reflexion damunt l'absurditat dels tres darrers mesos; les ximpleries que un autor ha de fer per donar a conèixer la seva obra. En la quarta filera, just al davant, la meva companya em fa l'ullet. Li somric rialler. Ens observa satisfeta comprenent el que estic pensant. "Misèries de la situació cultural en l'època de la barbàrie", li responc amb la mirada.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS