Administrar

Mallorca, el paradís perdut (XXVII) - Els ocres de Mallorca i l'òxid de ferro

pobler | 12 Setembre, 2016 13:37 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut (XXVII) - Els ocres de Mallorca i l'òxid de ferro -


Els ocres són varietats terroses d'òxid de ferro i són deguts a la naturalesa càrstica del subsòl de Mallorca. El terme carst prové de l’alemany Karst, nom d’una regió fisiogràfica (italià Carso, eslovè Kras) estesa entre els Alps orientals i l’Adriàtic, en la franja costanera entre l’Estat italià (pel Friül i per terres vènetes) i Eslovènia. Està formada especialment de roques calcàries del període cretaci, i el seu subsòl conté un gran nombre de coves, algunes de molt grans, com la de Postojna, llarga de quilòmetres i amb un riu de curs subterrani. La regió ha donat nom al tipus de sòl calcari que hi és característic. (Miquel López Crespí)


Els ocres són varietats terroses d'òxid de ferro i són deguts a la naturalesa càrstica del subsòl de Mallorca.

El terme carst prové de l’alemany Karst, nom d’una regió fisiogràfica (italià Carso, eslovè Kras) estesa entre els Alps orientals i l’Adriàtic, en la franja costanera entre l’Estat italià (pel Friül i per terres vènetes) i Eslovènia. Està formada especialment de roques calcàries del període cretaci, i el seu subsòl conté un gran nombre de coves, algunes de molt grans, com la de Postojna, llarga de quilòmetres i amb un riu de curs subterrani. La regió ha donat nom al tipus de sòl calcari que hi és característic.

En el número 20 de les Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, monogràfic titulat precisament “El carst i les coves de Mallorca”, podem trobar diversos i interessants estudis d'aquest fenomen geològic tan present a la nostra illa. Jaume Servera Nicolau en el seu resum del treball "Distribució geogràfica del carst a Mallorca" escriu:

"A Mallorca, el predomini de litologies calcàries, intercalades amb nivells impermeables, juntament amb la seva disposició estructural, han configurat l'illa com a un indret totalment propens a l'existència de processos de modelat i de formes càrstiques. Aquestes morfologies són presents a dues terceres parts de l'illa, on la seva localització permet establir tres clares regions càrstiques individualitzades: una primera, la Serra de Tramuntana, que presenta unes destacades formacions tant exocàrstiques com endocàrstiques; i les dues restants, les Serres de Llevant i el Migjorn de Mallorca, on la seva espectacularitat de formes radica, bàsicament, en els fenòmens d'endocarst"1.

Com explica Bartomeu Payeras en el capítol "Els ocres dee Mallorca: fenòmens càrstics" del llibre Trilogia: les danses naturals de Mallorca:

"Els carsts són un conjunt de formes topogràfiques superficials o subterrànies que se produeixen en presència de roques permeables, fisurades i, sobretot, solubles a l'aigua de pluja, com les dolomites, els guixos, la sal gemma, etc.; constitueixen regions calcàries. El carbonat càlcic és insoluble en aigua pura, però soluble en aigua acidulada, com és el cas de l'aigua de pluja, que s'enriqueix amb el CO2 de l'atmosfera; així el bicarbonat es transforma en bicarbonat càlcic, que és molt soluble, segons la reacció següent: CaCO3 + H20 + CO2 = Ca (HCO3)2 (el carbonat càlcic, més aigua, més diòxid de carboni, reaccionen formant el bicarbonat càlcic). Per això mateix el paisatge càrstic se caracteritza principalment per l'absència d'hidrografia superficial i el desenvolupament considerable que adquireix la subterrània. L'aigua infiltrada aflora a la superfície en el punt en què els materials permeables se poden en contacte amb els impermeables subjacents, que, a la part baixa d'un carst tancat per un conjunt rocós impermeable, comporta la branca ascendent d'un sifó. Igualment podem distingir un paisatge càrstic per la presència de peculiars formes topogràfiques superficials, com són el lenar o lapiaz, superfícies solcades per canalons o regueres de dissolució més o menys profunda. I també aquelles depressions tancades en els fons de les quals sol acumular-se l'argila de descalcificació (terra rosa), les valls seques, els avencs i els albellons, etc. En el fons de les depressions càrstiques es poden formar llacs temporals o periòdics, produïts per intenses precipitacions o per l'obstrucció momentània dels albellons del fons pels materials insolubles".2


>1 Diversos autors. El carst i les coves de Mallorca. Palma (Mallorca): Federació Balear d'Espeologia, 1974. Pàg. 7.

2 Bartomeu Payeras Comas. Trilogia: les danses naturals de Mallorca. Inèdit.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS