Administrar

Mallorca, el paradís perdut (XXIII) - Els sediments de la Mar de Tetis

pobler | 09 Agost, 2016 10:44 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut (XXIII) - Els sediments de la Mar de Tetis -


Tant a la serra de Tramuntana com al Llevant, els sediments d'una mar antiga que els geòlegs anomenen Mar de Tetis donaren origen a les nostres illes. Antoni Ballester Vallori diu que aquesta antiga Mar de Tetis "es localitzava sobre l'actual àrea mediterrània. Allà es disposaren durant milions i milions d'anys capes de sediments formats per materials de l'era Secundària i de la Terciària, entre els quals predominen els de composició calcària, fet importantíssim que condiciona totes les formes de relleu. (Miquel López Crespí)


Tant a la serra de Tramuntana com al Llevant, els sediments d'una mar antiga que els geòlegs anomenen Mar de Tetis donaren origen a les nostres illes. Antoni Ballester Vallori diu que aquesta antiga Mar de Tetis "es localitzava sobre l'actual àrea mediterrània. Allà es disposaren durant milions i milions d'anys capes de sediments formats per materials de l'era Secundària i de la Terciària, entre els quals predominen els de composició calcària, fet importantíssim que condiciona totes les formes de relleu.

'Durant l'era Terciària els continents es posaren en moviment i Àfrica s'acostà a Europa. Llavors va esser quan els sediments profunds del mar de Tetis, inclosos entre les dues masses continentals i empesos per unes forces d'un poder immens, tombaren els uns sobre els altres. D'aquesta manera es formaren els Pirineus, la Serralada Ibèrica, els Alps, les Serres Bètiques i les Balears"1.

Cal tenir-ho sempre en compte si volem captar en tota la seva fondària el significat dels grans plegaments que conformaren Mallorca. A La Serra Nord, aquestes forces aconseguiren alçar aquests sediments que tenien milions d'anys fins a alçades com la del Puig Major de Son Torrella, que té 1.445 m. I el Puig de Massanella, amb 1.349 metres. A les costes de llevant, l'efecte va ser el mateix, malgrat que l’emersió dels sediments no arribàs a les alçades de la Serra Nord. Però la fotografia que ha fet Bartomeu Payeras a la zona de Santanyí ens permet contemplar amb tota la seva bellesa els antics fons marins, les successives capes de dipòsits calcaris que, en el seu moment, emergiren del fons.

En la veu "Santanyí" del volum XV de la Gran Enciclopèdia de Mallorca els redactors ens expliquen també l'origen d'aquests plegaments que podem veure passejant per la costa. Diu: "Els materials quaternaris de sorres i gresos calcaris biogènics formen fonamentalment el segon sector litoral assenyalat, mentre que els llims vermells ocupen els terrenys del voltant de Llombarts, s'Alqueria Blanca i Calonge, els camps d'en Torrella i d'en Vidal i la major part del fons dels barrancs de la zona de la marina. Per contra, a les elevacions citades afloren dipòsits secundaris i terciaris, que són constituïts per dolomies del Triàsic; calcàries, calcàries margoses i margues, del Juràssic; calcàries força margoses del Neocomià, i sediments de l' Eocè"2.


1 Antoni Ballester Vallori. La Serra de Tramuntana: didàctica per a l'estudi de la comarca. Palma (Mallorca): Consell Insular de Mallorca, 1991. Pàg. 95.

2 Gran enciclopèdia de Mallorca. Volum XV. Palma (Mallorca): Promomallorca, S.L., 1991. Pàg. 242.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS