Administrar

Mallorca, el paradís perdut (XXII) - La Foradada

pobler | 05 Agost, 2016 12:27 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut (XXII) - La Foradada -


Gaston Vuillier fa diversos viatges a les nostres illes: un l'any 1888 a Mallorca, i un altre el 1889 a Menorca, Cabrera i Eivissa. En el capítol II del seu llibre de dibuixos i records titulat Les illes oblidades. Viatge a les Balears, en referir-se al paisatge que troba anant de Palma a Valldemossa, Deia i Sóller, passant per Miramar i la Foradada, escriu: "Tarongers amb fullatge d'un verd intens, de fruits daurats, i magraners on els robins semblen rajar de les magranes mig obertes, alegren els ulls; figueres de tronc platejat, de branques retorçudes i entremesclades, sense fulles, mostren encara digues tardanes: figues de cristià, com les anomenen a Mallorca per oposició a les figues de cactus, anomenades figues de moro" (...) Després de dues hores i mitja de viatge, al gran trot de les mules, arribam a la regió muntanyosa. Llavors, insensiblement, el camí deixa el camp inflamat, s'enfonya dins ondulacions i entra dins una collada profunda"1. (Miquel López Crespí)


Gaston Vuillier fa diversos viatges a les nostres illes: un l'any 1888 a Mallorca, i un altre el 1889 a Menorca, Cabrera i Eivissa. En el capítol II del seu llibre de dibuixos i records titulat Les illes oblidades. Viatge a les Balears, en referir-se al paisatge que troba anant de Palma a Valldemossa, Deia i Sóller, passant per Miramar i la Foradada, escriu: "Tarongers amb fullatge d'un verd intens, de fruits daurats, i magraners on els robins semblen rajar de les magranes mig obertes, alegren els ulls; figueres de tronc platejat, de branques retorçudes i entremesclades, sense fulles, mostren encara digues tardanes: figues de cristià, com les anomenen a Mallorca per oposició a les figues de cactus, anomenades figues de moro" (...) Després de dues hores i mitja de viatge, al gran trot de les mules, arribam a la regió muntanyosa. Llavors, insensiblement, el camí deixa el camp inflamat, s'enfonya dins ondulacions i entra dins una collada profunda"1.

Gaston Vuillier comprova amb el seus ulls la majestuositat d'aquesta terra. Captivat, dibuixa sense aturar i en deixa constància abundosa en els gravats que va fent. Gaston Vuillier (1847-1915) era col·laborador de les revistes franceses Le Monde illustré, Le Magasin pittoresque, Le Tour du monde, L'Art, Le Musée des familles, entre moltes altres. Avui dia podem dir que els gravats de l'artista francès són un document excepcional que ens retorna, com una impressionant reportatge fotogràfic, la presència dels paisatges i els pagesos que dibuixà en el seu moment.

Miramar i Son Marroig són el principat des d'on regna l'arxiduc Lluís Salvador que, amable amb tots els visitants que trepitgen les seves terres, li ofereix posada. De Miramar a la Foradada, el famós visitant veu "costes eriçades de grans roques perpendiculars de color sangolent -on els pins tortuosos, escabellats, folls, es llancen i romanen com espantats per l'abisme sobre el qual estan en certa manera penjats-, assisteixen a tempestats temibles"2.

És "un bell dia tebi d'hivern", escriu Gaston Vuillier; i continua: "dins aquest aire embalsament d'efluvis marins i de perfums d'herbes aromàtiques, el sol daura els cims de els alzines i dels pins, els alts brucs engronsen dolçament les seves branques totes florides, els ocells canten dins l'espessor dels boscos, boires d'or passen lentament pel cel clau, acariciant el front de les muntanyes, i la mar dormita silenciosa sota l'atzur i enfonsa a la llunyania la seva línia vaporosa, dins l'enlluernadora immensitat"3.

Després, cavalcant per Son Marroig, ja a recer de l'amabilitat proverbial que té l'arxiduc amb els seus visitants, l'escriptor i dibuixant descobreix la serp de terra que, fantasmal i poderosa, s'endinsa dins la mar. "Un promontori avança tot de cop dins la mar", anota l'autor de Les illes oblidades; "una espècie de monstre roig, travessat per una obertura de dimensions desmesurades, sota l'arc de la qual l'àguila de mar ha construït el seu niu. És la Foradada"4.

El paisatge creat per la naturalesa ja resta preparat per a rebre els altres artistes que també l'han d'immortalitzar.


1 Gaston Vuillier. Les illes oblidades. Viatge a les Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1990. Pàg. 56.

2 Op. cit. Pàg. 65.

3 Op. cit. Pàg.65.

4 Op. cit. Pàg. 73.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS