Administrar

Mallorca, el paradís perdut (XXIII) - Presagi de posta de sol

pobler | 14 Juny, 2016 14:43 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut (XXIII) - Presagi de posta de sol -


Cada dia tenim menys temps per a aturar a reflexionar, per a gaudir de les meravelles que la Mare Natura ens posa a l’abast. Tot són presses, folla dedicació a cercar solucions per cobrir les absorbents necessitats materials que ens dominen, en moltes ocasions simple submissió al consumisme més inútil i exagerat. Ocupats en l'estèril voluntat de tenir més i més coses, ens hem oblidat de viure, de saber mirar amb ulls d'infant, amb la seva capacitat de sorpresa constant, tot el que ens envolta. (Miquel López Crespí)


Cada dia tenim menys temps per a aturar a reflexionar, per a gaudir de les meravelles que la Mare Natura ens posa a l’abast. Tot són presses, folla dedicació a cercar solucions per cobrir les absorbents necessitats materials que ens dominen, en moltes ocasions simple submissió al consumisme més inútil i exagerat. Ocupats en l'estèril voluntat de tenir més i més coses, ens hem oblidat de viure, de saber mirar amb ulls d'infant, amb la seva capacitat de sorpresa constant, tot el que ens envolta.

Quina quantitat d'esforços hem de fer per a assistir a festes i gales. Anar de viatge a terres llunyanes, cercant emocions noves per a omplir els nostres buits! I està bé. Però, hem posat la mateixa intenció i atenció a apreciar el que tenim ben a prop i a l'abast de la simple mirada? Ens adonam que ens passam bona part de la vida furgant per camins d'asfalt, recercant una felicitat que tanmateix mai no trobarem entre els cubells de les escombraries? Quants d'anys fa que no trepitjam els camins serens de l'Albufera? Per què hem oblidat, com si ja fóssim cadàvers situats a l'altra riba, la fragància de fades i magranes? Qui sentit té, enmig de la bellesa que ens envolta, cercar el sentit de la vida dins les clavegueres dels despatxos dels senyorasos encorbatats? O ens pensam encara que l'aire condicionat és més saludable que la brisa marina a l'horabaixa, quan l'oratge de la mar, bufant incessantment, ha fet desaparèixer la calima dels mesos de juliol i agost? No serà que fa temps ens extraviàrem i ja no sabem trobar les autèntiques dreceres que ens haurien de menar a un indret segur, al bressol de les nostres arrels, a les paraules que ens agombolaren en la infantesa?

De cop i volta, avorrits de tanta fotesa, ens trobam provant de cercar aquells amplis territoris submarins de quan érem infants i jugàvem per l'Albufereta. Aleshores, lluny de la moqueta i el riu de cotxes que ens manté presoners, amb un poemari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel o de Josep M. Llompart en la mà, silenciosos davant la desfeta del present, ens demanam, ansiosos... ¿com trobar la innocència de la primera mirada ensenyorint-se del paisatge si el ciment ja han fet malbé els camps, els jardins que eren la nostra riquesa, on jugàvem amb els amics, ara que les excavadores ja s'apropen a les fons Ufanes?

Sovint només ens respon el silenci.

Per què, durant tants segles, ha mort de fam, xuclada la seva sang per mercaders entestats a malbaratar l'herència dels avantpassats?

El poeta Pere Rosselló Bover, en un poema dedicat a Antoni Roca, deixa constància d'aquests segles foscos que s'allargassen fins el present.


A Antoni Roca, fidel habitant d´Ítaca


Quan Ítaca moria de fam

llunyanes batalles de grans mercaders

li xuclaven la sang,

li prenien els drets

de l'aigua del mar.

Quan Ítaca moria de fam,

als homes, els feien guerrers.

Si es perdien les guerres,

florien excuses les boques dels pròcers.

Si era victòria, els poetes

cosien gloses per fer-los fruir.

Quan Ítaca moria de fam

les dones filaven la posta de sol

i els homes, com ases,

el cos es rompien pel blat malaltís.

Quan Ítaca moria de fam

l'injectaren d'un virus extern

per fer del seu cadàver

Souvenirs i postals1.


Avui el poeta té ganes de rompre els grillons que l'encadenen a la buidor contínua de la potsmodernitat i, amb sobtat impuls, perdre's pels aiguamolls de l'Albufera retornant al passat amb un fastuós carregament de papallones i esplendents torrentades d'un increïble roig-taronja del sol ponent.

1 Pere Rosselló Bover. Antologia. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1978.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS