Administrar

Mallorca: el paradís perdut (VIII) - Els tresors ocults del torrent de sant Jordi (per Miquel López Crespí, escriptor)

pobler | 23 Desembre, 2015 10:57 | facebook.com

Mallorca: el paradís perdut (VIII) - Els tresors ocults del torrent de sant Jordi (per Miquel López Crespí, escriptor)


De la infantesa únicament record aquell soroll de l'aigua, el color del canyar de la vorera quan hi queia, inclement, el sol del migdia. Quina mescla de tonalitats argentades, verd maragda i groc de sol ponent a l'hora de tornar al poble, quan els pagesos deixaven l'arada i plegaven les veles del molí, esgotats per una jornada de dura brega amb la terra! Record també els carrers acabats de regar, l'aroma del pa cuit, l'ombra de les figueres sota les quals ens arriba el ressò de la marxa de les aigües del torrent, tranquil·la i a vegades esvalotada. Hi havia aleshores naus adormides, cadències buides d'onades, paraules exactes esbrinant espais oberts i laberints, geranis vermells esclatant en la retina i princeses de cos tremolós damunt cavalls blancs senyorejant un temps sense hores. Els dies no eren més que espais entre somnis, creixent com el somriure de ma mare o les ardents fogueres de sant Antoni mentre la riuada del torrent anava a desembocar en el Gran Canal, obrint-se camí fins a l'ampla mar blava que vigilava des de la distància. (Miquel López Crespí)


De la infantesa record el bram dels torrents quan havia plogut molt a la serra de Tramuntana. Torrent de Sant Jordi o de Sant Miquel, els passadors per travessar a l'altra riba, tan propera però que a nosaltres ens semblava tan llunyana, com si formàs part d'un indret que mai no podríem assolir si llenegàvem en provar de passar-hi. De la infantesa únicament record aquell soroll de l'aigua, el color del canyar de la vorera quan hi queia, inclement, el sol del migdia. Quina mescla de tonalitats argentades, verd maragda i groc de sol ponent a l'hora de tornar al poble, quan els pagesos deixaven l'arada i plegaven les veles del molí, esgotats per una jornada de dura brega amb la terra! Record també els carrers acabats de regar, l'aroma del pa cuit, l'ombra de les figueres sota les quals ens arriba el ressò de la marxa de les aigües del torrent, tranquil·la i a vegades esvalotada. Hi havia aleshores naus adormides, cadències buides d'onades, paraules exactes esbrinant espais oberts i laberints, geranis vermells esclatant en la retina i princeses de cos tremolós damunt cavalls blancs senyorejant un temps sense hores. Els dies no eren més que espais entre somnis, creixent com el somriure de ma mare o les ardents fogueres de sant Antoni mentre la riuada del torrent anava a desembocar en el Gran Canal, obrint-se camí fins a l'ampla mar blava que vigilava des de la distància.

Més tard aprenguérem que, amb l'urbanització d'una part important de s'Albufera, amb el constant encimentament, per a impedir les inundacions, desapareixen per sempre més no solament paisatges, llocs de bellesa perfecta, sinó també l'eco i el record de tots aquells animals i bèsties d'aigua que havien estat el nostre entreteniment d'infants i que estimàvem per damunt de totes les coses. Com expliquen Joan Sastre i Vicenç Sastre en Mallorca vora mar: marines de tramuntana: "L'aigua no tan sols és present als torrents, sinó també a les fonts, albellons i cocons, dóna riquesa als ambients i fomenta la biodiversitat. Als àmbits dels torrents hi conflueixen espècies aquàtiques entremesclades amb altres pròpies de l'alzinar, la garriga de muntanya i els obacs. Destacarem mentes, falgueres i molses, ranuncles i joncs, coa de cavall, murta, oms o polls, cirerers de pastor, qualque plataner, peu de Crist, proenga, assots, rapa i, en ocasions, la bova o els créixens...

'Els escarabats d'aigua, cavallets del dimoni, caragolins, moscards, puces d'aigua i altres petits invertebrats, el ferreret i el granot, la serp d'aigua, la titina, el rossinyol, el passaforadí, el rossinyol bord i el colom salvatge són la fauna més representativa"1. Un món que hem de provar de salvar sigui mitjançant la fotografia per deixar constància dels tresors de la nostra terra a punt de desaparèixer sota el poder omnipotent del ciment i les excavadores, sigui mitjançant la poesia o, en cas necessari, mitjançant l'acció decidida d'un poble que estima el que li pertany.

Si no fem tot el possible, i l'impossible!, per provar de salvar el que encara es pot preservar arribarà, ja és aquí!, el "Somni" de Damià Huguet en un dia de malures i pus.

Escoltem, doncs, el somni premonitori del poeta abans no sigui massa tard.


Somni


Com llops sanats menjant flor de baladre

els pelegrins s'engaten en luxosos bordells,

en pubs obscurs, entre poemes i anís.

Es regalen carícies fent cops blaus amb sivelles.

Ençaten les malures i llepen tot el pus.

Grogor de galtes tebes, desencís.

Foc de solitud i suc d'herba barata.

Fulles de carxofera, lletrada de cascall,

tabac de picadura.

El renou no és l'excusa de converses cremades

entre bafles vibrants i focus com d'acer.

Els gargalls de l'agrura inunden les moquetes

i cap ocell no hi ha que niui arran dels bars.

Bucs esguerrats als costers de les pletes.

Penyals formigonats que no tasten la mar.

¿Qui triarà les pomes escaldades?

La calç cobreix tots els cossos vençuts.2


1 Joan Sastre i Vicenç Sastre. Mallorca vora mar: marines de tramuntana (II). Palma (Mallorca): Edicions La Foradada, J. J. De Olañeta, Editor, 2003. Pàgs. 142-143.

2 Damià Huguet. Els calls del manobre. Campos (Mallorca): Edicions Guaret, 1984. Pàg.75.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS