Administrar

Mallorca: el paradís perdut (IV) - La dansa de l'aigua

pobler | 01 Desembre, 2015 19:57 | facebook.com

Mallorca: el paradís perdut (IV)

La dansa de l'aigua (per Miquel López Crespí)


La vida, en tota la seva potència i amplària rajant en aquesta meravellosa escultura viva que formen l'aigua, la terra i la vegetació de Comafreda. Aquest és l'ambient natural que dóna aixopluc al bosc més important de la Mediterrània: l'alzinar. Com expliquen Jaume Azina, Sebastià Crespí i Jaume Sureda en el llibre Els boscos de les Illes Balears: la problemàtica dels incendis forestals: "L'alzinar (Quercien ilicis), bosc coral de les serralades illenques, és la comunitat vegetal que més equilibri mantendria amb tots els factors del nostre medi (sòls, temperatures, pluviositat, etc.), però la intervenció i ocupació humana l'ha fet minvar de forma extraordinària"1.

Els indrets semblants a la font d'Hort de Comafreda, les zones idèntiques que trobam a cada racó de la serra de Tramuntana, són les que creen el paradís de sotabosc de l'alzinar mallorquí. Aquests terrenys, com diuen els especialistes que citam, conserven "sempre un grau important d'humitat quae contribueix decisivament al creixement d'una notable varietat d'arbusts, lianes i herbes".

Aquest és el llenguatge científic que empren els especialistes. Però a Mallorca els poetes sempre han escrit damunt fonts i jardins. De Joan Alcover a Miquel Costa i Llobera i a Guillem Colom, de Gabriel Alomar a Miquel dels Sants Oliver i Llorenç Riber, sempre trobarem fonts amagades, boscatges, ombres i ocells, parres protectores, deesses gregues i romanes amagades entre el fullatge i els rierols exuberants que neixen miraculosament de les pedres.

Joan Alcover ens demostra en el poema "La relíquia", com explica Josep M. Llompart a La literatura moderna a les Balears, la capacitat d'evocació, les múltiples suggerències que ens pot portar la contemplació d'un jardí abandonat. En rellegir aquest poema ens adonam un cop més de la multiplicitat d'idees i associacions a què ens duu. És solament expressió de la melangia de l'escriptor davant el pas del temps en constatar com tot el que ha estat la nostra vida es desfà com l'arena entre els dits de les mans? O, més enllà del suggeriment personal, el poema evoca igualment la fi d'un món, d'una cultura, d'una societat concreta? En aquesta concreta conjuntura històrica que patim les mallorquines i els mallorquins, deixam que el lector obri la imaginació a la lectura i interpretació que trobi més convenient.


La relíquia


Faune Mutilat, brollador eixut, jardí desolat de ma joventut... Beneïda l'hora que m'ha duit aquí. La font que no vessa, la font que no plora me fa plorar a mi. Sembla que era ahir que dins el misteri de l'ombra florida, tombats a la molsa, passàvem les hores millors de la vida. De l'aigua sentíem la música dolça; dintre la piscina guaitàvem els peixos, collíem poncelles, caçàvem bestioles, i ens fèiem esqueixos muntant a la branca de les atzeroles.2


1 Jaume Alzina, Sebastià Crespí, Jaume Sureda. Els boscos de les Illes Balears: la problemàtica dels incendis forestals. Palma (Mallorca): Caja de Baleares, Sa Nostra, 1985. Pàg. 18.

2 Josep M. Llompart. La literatura moderna a les Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1964. Pàg. 93.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS