Administrar

Jaume Carbonero i la destrucció de recursos i territori - Els personatges que ajudaren a enfonsar els nostres dos Pactes de Progrés

pobler | 11 Agost, 2014 09:05 | facebook.com

En el document del GOB “Mallorca, un toc d’alerta”, la prestigiosa organització ecologista denunciava la continuació d’una determinada política desenvolupista heretada del Govern del PP. El GOB exigia a l’actual Govern de les Illes una reflexió i una acció decidida per a desmarcar-se d´un model contrapoduent i que, a més, ja s’ha demostrat obsolet, un model absurd basat en el totxo i el ciment, en infraestructures dures, en l’energia bruta, etc. (Miquel López Crespí)


La política del totxo i el formigó


En el document del GOB “Mallorca, un toc d’alerta”, la prestigiosa organització ecologista denunciava la continuació d’una determinada política desenvolupista heretada del Govern del PP. El GOB exigia a l’actual Govern de les Illes una reflexió i una acció decidida per a desmarcar-se d´un model contrapoduent i que, a més, ja s’ha demostrat obsolet, un model absurd basat en el totxo i el ciment, en infraestructures dures, en l’energia bruta, etc. I és precisament aquest model basat en la destrucció de recursos i territori el que continua l’actual conseller d’Habitatge Jaume Carbonero, que, per a escàndol de totes les forces progressistes que donam suport crític al govern del president Antich, volia construir en sòl rústic. Una vergonya, aquella “Llei Carbonero” que va ser retirada pel mateix PSOE i que comptava amb una forta oposició dels partits de les Illes –de dreta, centre i esquerra-- i de les principals organitzacions conservacionistes de la nostra terra. Un desbarat, el de Jaume Carbonero, que en els seus anys de pèssima gestió ja ens té acostumats a iniciatives que posen sempre en perill la credibilitat dels governs progressistes i que només serveixen perquè perdem suport popular i vots. Recordem el desgraciat cas de l'IBAVI, quan un Carbonero autoritari cessà l’eficient funcionària del Pacte Margalida Lliteras, la qual cosa comportà, com no podia ser d’altra manera, la pèrdua de centenars de vots progressistes a Eivissa i Formentera i, com a lògica conseqüència, va fer perdre les eleccions a l’esquerra. D’aquesta manera, volgués o no, com ara mateix quan continua la política del totxo i el ciment, Jaume Carbonero fa el joc a la dreta enfonsant les il·lusions i les esperances de tots aquells sectors que volien –i volem!- un nou enfocament en la manera de fer política econòmica i territorial en la línia que indica el GOB.


Però Jaume Carbonero sap acomplir la seva tasca a la perfecció. Amb la història de bastir habitatges protegits el que fa és donar un baló d’oxigen a la industria del totxo i el formigó, a desenes de promotors i negociants immobiliaris, els mateixos que són la columna vertebral de l’irracional model desenvolupista heretat de l’època franquista. Sota l’excusa d’oferir cases a baix preu per als sectors menys afavorits, el que fa Carbonero és ajudar als patrons del totxo comprant els seus habitatges invendibles alhora que el Govern deixa que prescriguin els impagaments de certes empreses constructores. Cal recordar que el secretari general del Col·lectiu de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, va alertar que prescrivien 300,54 milions d’euros en impostos procedents d’operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l’any 2003. És una política, evidentment, per ajudar els més rics a combatre la crisi actual. Recordem que, amb la falsa excusa d’ajudar els més pobres, l’IBAVI ha comprat per 5.348.235 euros a les Promotores Pla de Santa S. L. i Cafeteries Insulares de Ponent S. L. de Santa Margalida dos edificis amb trenta-quatre habitatges que es vendran entre 140.982 i 172.140 euros.

Com informa igualment el web Ixent de l’Esquerra Alternativa de les Illes, l’IBAVI ha adquirit per quatre milions d’euros a Nous Habitatges de sa Pobla S. L. vint-i-sis pisos que es destinaran a la venda. El preu aproximat, segons la superficie del pis, serà d’entre 137.693 i 167.023 euros. A Inca, seguint amb la política d’afavorir els constructors i promotors, el Govern ha comprat cinquanta-vuit pisos de VPO per 7.802.745 euros en l’edifici que es troba en l’avinguda d’Alcúdia, adquirit a Explotacions Turístiques Illes S. L. a preus que aniran entre els 98.000 i els 158.000 euros.

En pocs dies, davant les facilitats que ofereix Jaume Carbonero a promotors i constructors, la conselleria que és en mans del nostre personatge ja ha rebut unes cinquanta ofertes de sòl públic per a construir. És la continuació de l’absurda política desenvolupista que denuncia el GOB en el seu comunicat “Mallorca, un toc d’alerta”. És la continuació de la política de carreteres del Govern Matas (el Segon Cinturó, per exemple), el creixement urbanístic (Llei Carbonero), la consolidació de la línia d’ampliació d'infraestructures, com el cas de l’ampliació del Port de Palma... L’absurda política actual, de la qual Carbonero és una peça clau, és sempre al servei de promotors i constructors i ens allunya cada vegada més de la imprescindible racionalització de la gestió dels recursos naturals. Ens trobam davant més destrucció de sòl rústic, més dessaladores, nous forns d’incineració de residus, noves centrals elèctriques, el cable elèctric... El gasoducte! que ens aportarà energia il·limitada per a un creixement descontrolat igualment il·limitat. Els desastres de Jaume Carbonero només són l’exemple més palpable que ben poques coses han canviat quant a la protecció de recursos i territori.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


A la ponència tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca, que aprovà un informe vinculant a favor del projecte d'urbanització de Son Bordoy, el representant del Grup Balear d'Ornitologia, Macià Blázquez, ja s'hi oposà. Segons l'acta d'aquella reunió, Blázquez argumentà que es faria "un nou barri que tindrà problemes de pressió i de deteriorament de la trama urbana i de la seva qualitat, fet que s'agreuja amb la implantació, a part de l'ús residencial, de l'ús comercial que permetrà la instal·lació de grans superfícies". (Enric Borràs)


Quin futur tindrà Son Bordoy?


Els polèmics camps de Son Bordoy havien d’allotjar el recinte firal. Ara, el projecte per fer-hi habitatges de preu protegit ha quedat frenat i Cort provarà d’imposar-hi una sèrie de canvis


Enric Borràs | 18/01/2010 |


La possibilitat que el recinte firal es faci a Son Bordoy ja ha quedat descartada, però, amb la frenada del projecte d'urbanització per fer-hi habitatges protegits que impulsava el Govern, el futur d'aquests camps al nord del Molinar encara no és aigua clara. D'entrada, cal dir que Cort, tot i que s'ha oposat a alguns aspectes clau del projecte que havien acceptat el Govern i el Consell de Mallorca, continua creient "convenient i oportú" que s'hi construeixin els habitatges prevists.

Això vol dir que és gairebé segur que s'edificarà a Son Bordoy, ja que les tres institucions hi estan d'acord, malgrat l'oposició dels ecologistes i d'entitats veïnals. Amb tot, la posició de l'Ajuntament hi és determinant, cal un informe seu per tirar endavant la proposta i, segons la llei, és vinculant. Com que el Consistori exigeix una sèrie de canvis al projecte que ha acceptat el Govern, és ben probable que aquests s'acabin fent. A més, ara, altres entitats poden proposar-hi més modificacions.

Un dels canvis que reclama Cort i que en pot canviar més l'aparença és el de la zona verda: s'oposa que els blocs d'habitatges estiguin repartits enmig d'un parc. Cort reclama una sola zona verda, sense edificis, concentrada, que sigui més fàcil de mantenir i de controlar per Parcs i Jardins. La regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, digué divendres que l'esquema de fer les cases enmig de la zona verda responia a un urbanisme propi "dels anys seixanta i setanta", superat, que a Palma ja havia "fracassat" abans.

Un altre dels aspectes que Cort podria canviar és el nombre d'immobles que s'hi han de fer. Ara es preveu que n'hi hagi 846, però, segons Garví, l'informe vinculant que han de redactar "pot rebaixar-ne la xifra", si fos necessari, per adequar-los a la densitat del Molinar. A més, la Sala vol fer que els edificis siguin homogenis amb els de la resta del Molinar que, com es veu a la imatge, són més baixos que els que s'han previst, que havien de ser de set pisos.

Això vol dir que es rebaixarien a quatre plantes a la part sud (a dalt, a la imatge) i a sis a ponent (a la dreta). Si es fan menys altures i no es retalla el nombre de pisos ni la mida, pot ser que calgui construir més; la zona verda es pot reduir fins a 4.000 metres quadrats. La incògnita pendent són els 20.000 metres quadrats de sòl d'ús terciari (a baix a l'esquerra, a la il·lustració). Tant pot ser que s'hi faci un centre comercial com botigues, oficines o, fins i tot, instal·lacions turístiques.


Hi haurà més protestes


A la ponència tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca, que aprovà un informe vinculant a favor del projecte d'urbanització de Son Bordoy, el representant del Grup Balear d'Ornitologia, Macià Blázquez, ja s'hi oposà. Segons l'acta d'aquella reunió, Blázquez argumentà que es faria "un nou barri que tindrà problemes de pressió i de deteriorament de la trama urbana i de la seva qualitat, fet que s'agreuja amb la implantació, a part de l'ús residencial, de l'ús comercial que permetrà la instal·lació de grans superfícies".

Tot i això, el Consell donà suport a la proposta de fer 846 pisos a Son Bordoy per pal·liar la manca d'habitatge de preu protegit. Cort, tot i que hi vol canvis, també el defensa. Malgrat la decisió del Govern d'obrir un nou període de debat per aconseguir més suport, el GOB i la majoria d'entitats veïnals no volen ni sentir a parlar que s'edifiqui a Son Bordoy. De fet, n'exigeixen la protecció íntegra. Així, és més que probable que les protestes continuïn.

dBalears


El Govern suspèn de manera provisional la tramitació de Son Bordoy.


A partir d'ara s'obri un altre termini que donarà la possibilitat de participar a totes aquelles persones i entitats que en el termini establert d'informació pública.


R.D. | 14/01/2010 |


La tramitació de les normes subsidiàries de la reserva estratègica de Son Bordoy, a Palma, s'ha suspès de manera provisional per poder ampliar el temps de debat i anàlisi del projecte, segons indica un comunicat fet públic des del Govern de les Illes Balears.

Aquesta decisió es pren sense renunciar, en cap cas, a la política de vivenda d'aquest Govern, molt clara des d'un principi i materialitzada en 2008 al Pacte per un Habitatge Adequat i Assequible, signat el mes de maig de 2008.

A partir d'ara s'obri un altre termini, sempre segons el comunicat, que donarà la possibilitat de participar a totes aquelles persones i entitats que en el termini establert d'informació pública, han volgut formar part de la definició de les normes subsidiàries a Son Bordoy.

"La política d'habitatge de la Conselleria s'integra en el projecte global d'aquest Govern; un projecte basat en la participació i el consens, per la qual cosa s'ha pres la decisió anunciada", afegeix el texte.

Cal recordar que la reserva estratègica de Son Bordoy és fruit de l'aplicació de la llei 5/2008 de Mesures Urgents per obtenir sòl per a habitatges de protecció pública; llei presentada i aprovada en el Parlament de les Illes Balears per unanimitat que establia que l'eina de selecció dels terrenys més adients seria la convocatòria del concurs pel qual s'han seleccionat 6 reserves més.

Ara, i de la mateixa manera que la totalitat dels grups parlamentaris va recolzar la proposta del Govern -continua el comunicat- la voluntat és que qualsevol sector que formi part del teixit social d'aquesta comunitat s'integri i converteixi l'àrea estratègica de Son Bordoy en un projecte comú.

DBalears


Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)


Els errors de Jaume Carbonero



Els veïns d'Eivissa porten flors a l'eficient tècnic Margalida Lliteras, cessada de forma burocràtica i dictatorial per Jaume Carbonero. Més de quatre-cents veïns signaren cartes de suport a Margalida Lliteras. Els errors de Jaume Carbonero perjudicaren greument les possibilitats electorals del Pacte a Eivissa.

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a dir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS