Administrar

Mateu Morro torna a la política activa

pobler | 22 Octubre, 2013 08:59 | facebook.com

Mateu Morro torna a la política


L'exsecretari general del PSM es presenta com a candidat a la primera executiva de MÉS


QUIM TORRES Palma. | Actualitzada el 19/10/2013 01:15


L'històric secretari general del PSM Mateu Morro ha presentat candidatura per formar part de la primera executiva de la coalició MÉS, que s'elegirà en una assemblea convocada per a dissabte vinent. La decisió suposa el retorn a la política de Morro, que l'any 2004 abandonà la secretaria general del PSM, que havia ocupat 17 anys en diverses etapes. Des de llavors s'havia mantingut apartat de la primera línia i s'havia centrat més en l'activitat vinculada en el món agrícola a través de la Unió de Pagesos, una tasca que ara deixarà.

"No pretenc res. No tenc aspiracions", afirma Morro. "Només vull aportar el meu granet d'arena. Donar una mà", sentencia l'historiador. "Visc en aquesta societat, estic preocupat pel que passa i vull aportar el que pugui", diu. Exconseller d'Agricultura, exdiputat, exbatle de Santa Maria, Morro creu en l'aposta de MÉS i defensa que la seva candidatura no forma part de cap operació estranya. "No he parlat amb gairebé ningú. No faré cap campanya. Aniré a l'assemblea i si surt elegit, bé, i si no, també", assegura. L'exdirigent nacionalista dimití de secretari general mesos després de la derrota electoral del Pacte de Progrés i deixà la primera línia del partit en un context amb fortes tensions internes dins el PSM.

Ara, nou anys després, s'ofereix com a candidat a la direcció de MÉS en un context en què sectors de la coalició s'estan començant a moure perquè interpreten que es plantegen bones expectatives per a la formació i no s'estan aprofitant del tot. En aquest context, també es podrien produir canvis en el grup parlamentari de MÉS si Antoni Alorda opta per deixar l'escó, una possibilitat que s'apunta internament.


Alorda també s'hi presenta


Alorda, precisament, és un altre militant del PSM que també opta a l'executiva de MÉS. La nova direcció l'elegiran els militants de PSM i d'IniciativaVerds que participin en l'assemblea de dissabte. Ho faran a través de llistes obertes. Els militants només podran triar vuit noms dels més de 30 que s'hi presenten, entre els quals hi ha també independents, que no formen part de cap dels dos partits, com Antoni Bennàssar o Miquel Gallardo. L'executiva estarà integrada per 15 persones i serà paritària.

A banda d'aquests, s'elegirà una permanent, el nucli dur de la direcció, amb una llista tancada formada per nou persones (cinc del PSM i quatre d'IV). La llista de la permanent l'encapçala el secretari general del PSM, Biel Barceló, que serà el coordinador general de la coalició. La dirigent d'IV, Fina Santiago, serà la coportaveu. A més d'ells dos, integraran la permanent Jaume Palou, Tonina Ferrà, Joan Verger i Mercè Bujosa, per part del PSM, i David Abril, Pau Vílchez i Neus Truyol, per part d'IV. La nova estructura cerca donar estabilitat a la coalició i que aquesta no sigui només una aliança electoral, com fins ara. (Ara Balears)


L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secretari general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident. (Miquel López Crespí)

Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats. (Miquel López Crespí)


Defensa del PSM.



D'esquerra a dreta: Miquel López Crespí, Mateu Morro, secretari general del PSM i Josep Planas Montanyà, president de la Casa Catalana de Ciutat el dia que l'escriptor de sa Pobla presentava el llibre Cultura i antifranquisme, editat per Edicions de 1984. Era l'any 2000 i la presentació va arreplegar més de dues-centes persones interessades per la nostra cultura i la lluita contra el feixisme.

Vagi per endavant, i ja ho escrit en alguna ocasió, que qui signa aquest article no té carnet de cap partit a no ser el de la lluita per un món més just i solidari. Ho dic com a avís per a navegants. Hi ha arreu molt de sicari a sou de qui comanda per a no haver d'encomanar-nos cada vegada al bon judici del lector i la memòria de la gent honrada, que n'hi ha, i molta!, per a desgràcia de cínics i malfactors. És d'aquesta posició que puc donar suport als grups o persones que crec que fan un servei al país i, alhora, puc criticar a qui vulgui sense por de perdre cap privilegi. Per això he pogut donar suport al president Antich quan aquest, cas de l'ecotaxa, ha portat endavant iniciatives que em semblaven positives. També he pogut criticar Maria Antònia Munar quan aquesta, de forma prou intelligent, ha sabut aprofitar-se políticament de l'estat de gràcia que, en la passada legislatura, tenia per part dels partits del Pacte. Quants d'estómacs agraïts quan, mitjançant els tres vots de Maria Antònia Munar, les nòmines ingressaven puntualment en els comptes corrents de tants de pijoprogres que han fet malbé la nostra experiència progressista!

Sempre m'han indignat els atacs contra els dèbils, les campanyes d'extermini contra aquell que no es pot defensar. Consider el cinisme i la prepotència dels poderosos com una forma més de feixisme. Potser els grups i sectors que a través dels anys s'han especialitzat en la feina bruta de criminalitzar aquells partits o persones amb les mans netes, amb provada trajectòria de lluita pel país, no porten l'esvàstica o el jou i les fletxes brodats a la camisa, però, evidentment, actuen com si els portassin. Els sicaris a sou dels autèntics poders fàctics de la nostra societat, quan s'acarnissen amb el dèbil fan com els reaccionaris de totes les èpoques i contrades. La seva pràctica els denuncia davant qualsevol ciutadà amb sensibilitat humana i política.

La trista història que d'ençà fa més d'un quart de segle s'ha esdevingut amb el PSM i el nacionalisme d'esquerra és una demostració evident del que acab de dir. La campanya de demonització contra els Verds que hem viscut en la passada legislatura, indica el mateix. La demonització contra el PSM ja va començar quan aquest lluitava per una constitució autènticament democràtica i continua ara mateix, quan des de moltes columnes d'opinió es dinamita qualsevol iniciativa que pugui sortir per part d'aquest partit o de qualsevol altre no lligat als obscurs interessos dels poders fàctics.

L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secretari general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident.

El demencial espectacle de destrucció, mentida i tergiversacions va ser tan esgarrifós que, pel que hem vist amb la constitució de la coalició "Progressistes per les Illes" formada per PS, EU, Verds i ERC, van immunitzar el nacionalisme d'esquerres de seguir aquesta via. Llevades les opinions sinceres d'algunes persones de bona voluntat que, sense anar cercar què hi havia de veritat rere la campanya d'extermini mediàtic, volien "unitat dels nacionalistes", el cert és que tothom pogué constatar la brutor de la campanya ordida contra el PSM.

Ara, cinc anys després d'aquella endemesa, ens tornam a trobar amb el mateix. El PSM continua fet nosa en l'actual programació del bipartidisme regnant. Si abans era un partit criminalitzat per no voler anar a les eleccions amb UM, ara l'excusa és que s'ha ajuntat amb "radicals ecologistes, republicans i socialistes".

Les excuses pels atacs canvien contínuament. Fa un quart de segle l'excusa era l'abstenció davant el referèndum constitucional; després ho va ser la unitat amb un sector de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC); després va ser la vinguda de Lluís M. Xirinacs per a donar unes conferències. L'any 1999 era el no voler anar amb Maria Antònia Munar a les eleccions i exigir governar en el Consell de Mallorca, ja que aleshores el PSM tenia més vots que UM. Ara, constituïda la coalició electoral "Progressistes per a les Illes", el PSM hauria passat, de forma oportunista, evidentment, de ser el partit dels "trajes i despatxos" a esdevenir, com ha dit sempre la dreta, una "organització d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins". Mateu Morro, un polític prou moderat que el poble mallorquí coneix a la perfecció, seria, valga'm déu quines coses hem de llegir, el cap d'una "acció directa" quasi anarquista concretada en l'agitació de carrers i aules mitjançant escamots de pagesos (tornen les germanies!), partforanistes antiautopisters i professors anti PP i anti UM.

No exagerem la troca. Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats.

Miquel López Crespí

(24-II-04)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS