Administrar

100 articles en defensa del PSM-Entesa Nacionalista

pobler | 12 Setembre, 2011 07:35 | facebook.com

Miquel Ensenyat, candidat al Congrés


El batle d’Esporles encapçalarà la llista de la coalició que, de moment, formen el PSM, IniciativaVerds i Entesa i que podria ampliar-se amb la incorporació de partits menorquins i eivissencs


Antoni Pol | 11/09/2011


L'actual batle d'Esporles, Miquel Ensenyat Riutort, encapçalarà la llista que la coalició electoral formada pel PSM-EN, IniciativaVerds i Entesa per Mallorca presentarà a les eleccions al Congrés dels Diputats. Xisca Mas i Jaume Catalán es perfilen com a candidats al Senat.

Els consells de direcció política d'aquestes tres formacions, que ja es presentaren conjuntament a les darreres eleccions autonòmiques i locals, es reuniren ahir matí, per separat, per ratificar la constitució d'una coalició amb vista a les properes eleccions a les Corts de dia 20 de novembre. Les tres formacions acordaren que la llista al Congrés l'encapçalarà un militant del PSM, mentre que els dos candidats al Senat seran membres d'IniciativaVerds i d'Entesa per Mallorca.

El PSM-EN, que es reuní a Inca, aprovà nomenar Miquel Ensenyat com a candidat al Congrés. IniciativaVerds, que celebrà el consell de direcció política a Lloret de Vistalegre, proposà que David Abril fos el número 2 -just per darrera de Miquel Ensenyat- al Congrés i que Xisca Mas (presidenta del Lobby de Dones) fos la candidata al Senat. El consell nacional d'Entesa, per la seva banda, proposà Jaume Catalán com a candidat a la Cambra Alta.

Cal assenyalar, així mateix, que la coalició electoral es podria ampliar amb la incorporació de partits de Menorca (com Equo, formació política molt propera a IniciativaVerds; o el PSM, ‘cosí' del PSM mallorquí) i d'Eivissa (com Eivissa pel Canvi).

Biel Barceló, secretari general del PSM-EN, declarà que "l'objectiu de la coalició és "rompre el bipartidisme PP-PSOE i que les Illes Balears tinguin veu pròpia a les Corts espanyoles". "Amb una manera de fer política més transparent, més democràtica i més participativa", afegí el líder nacionalista, i assegurà que el batle d'Esporles és, en aquest sentit, "un candidat excel·lent".


Perfil del candidat


Miquel Ensenyat Riutort, fill de pare solleric i de mare marianda, nasqué a Oxford, on els seus progenitors havien emigrat, ara fa 41 anys. Ja establert a Mallorca, estudià durant sis anys per ingressar als Sagrats Cors de Jesús (l'orde religiós establert al santuari de Lluc). Una vegada hagué abandonat els estudis de frare, Ensenyat ingressà a la universitat, on compaginà els estudis de Filosofia i d'Educació Social amb una feina de cambrer a Santa Ponça. També ha col·laborat en diferents projectes de cooperació internacional a Nicaragua i el Salvador. Més endavant establí la seva residència a Esporles, on ha treballat com a dinamitzador sociocultural. Miquel Ensenyat és militant del PSM des de 1996; i des de 2005, és el batle d'Esporles, l'únic municipi on el PSM governa amb majoria absoluta. Ensenyat també ha estat president del Fons Mallorquí, i, des del juny, és conseller electe del Consell de Mallorca.

Diari de Balears


L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secreatri general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident. (Miquel López Crespí)


Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats. (Miquel López Crespí)


Memòria històrica de la lluita en defensa del nacionalisme d´esquerra a les Illes

100 articles en defensa del PSM.



Miquel López Crespí, Mateu Morro i Josep Planas i Montanyà

Vagi per endavant, i ja ho escrit en alguna ocasió, que qui signa aquest article no té carnet de cap partit a no ser el de la lluita per un món més just i solidari. Ho dic com a avís per a navegants. Hi ha arreu molt de sicari a sou de qui comanda per a no haver d'encomanar-nos cada vegada al bon judici del lector i la memòria de la gent honrada, que n'hi ha, i molta!, per a desgràcia de cínics i malfactors. És d'aquesta posició que puc donar suport als grups o persones que crec que fan un servei al país i, alhora, puc criticar a qui vulgui sense por de perdre cap privilegi. Per això he pogut donar suport al president Antich quan aquest, cas de l'ecotaxa, ha portat endavant iniciatives que em semblaven positives. També he pogut criticar Maria Antònia Munar quan aquesta, de forma prou intelligent, ha sabut aprofitar-se políticament de l'estat de gràcia que, en la passada legislatura, tenia per part dels partits del Pacte. Quants d'estómacs agraïts quan, mitjançant els tres vots de Maria Antònia Munar, les nòmines ingressaven puntualment en els comptes corrents de tants de pijoprogres que han fet malbé la nostra experiència progressista!



Sebastià Serra

Sempre m'han indignat els atacs contra els dèbils, les campanyes d'extermini contra aquell que no es pot defensar. Consider el cinisme i la prepotència dels poderosos com una forma més de feixisme. Potser els grups i sectors que a través dels anys s'han especialitzat en la feina bruta de criminalitzar aquells partits o persones amb les mans netes, amb provada trajectòria de lluita pel país, no porten l'esvàstica o el jou i les fletxes brodats a la camisa, però, evidentment, actuen com si els portassin. Els sicaris a sou dels autèntics poders fàctics de la nostra societat, quan s'acarnissen amb el dèbil fan com els reaccionaris de totes les èpoques i contrades. La seva pràctica els denuncia davant qualsevol ciutadà amb sensibilitat humana i política.

La trista història que d'ençà fa més d'un quart de segle s'ha esdevingut amb el PSM i el nacionalisme d'esquerra és una demostració evident del que acab de dir. La campanya de demonització contra els Verds que hem viscut en la passada legislatura, indica el mateix. La demonització contra el PSM ja va començar quan aquest lluitava per una constitució autènticament democràtica i continua ara mateix, quan des de moltes columnes d'opinió es dinamita qualsevol iniciativa que pugui sortir per part d'aquest partit o de qualsevol altre no lligat als obscurs interessos dels poders fàctics.

L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secreatri general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident.

El demencial espectacle de destrucció, mentida i tergiversacions va ser tan esgarrifós que, pel que hem vist amb la constitució de la coalició "Progressistes per les Illes" formada per PS, EU, Verds i ERC, van immunitzar el nacionalisme d'esquerres de seguir aquesta via. Llevades les opinions sinceres d'algunes persones de bona voluntat que, sense anar cercar què hi havia de veritat rere la campanya d'extermini mediàtic, volien "unitat dels nacionalistes", el cert és que tothom pogué constatar la brutor de la campanya ordida contra el PSM.

Ara, cinc anys després d'aquella endemesa, ens tornam a trobar amb el mateix. El PSM continua fet nosa en l'actual programació del bipartidisme regnant. Si abans era un partit criminalitzat per no voler anar a les eleccions amb UM, ara l'excusa és que s'ha ajuntat amb "radicals ecologistes, republicans i socialistes".

Les excuses pels atacs canvien contínuament. Fa un quart de segle l'excusa era l'abstenció davant el referèndum constitucional; després ho va ser la unitat amb un sector de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC); després va ser la vinguda de Lluís M. Xirinacs per a donar unes conferències. L'any 1999 era el no voler anar amb Maria Antònia Munar a les eleccions i exigir governar en el Consell de Mallorca, ja que aleshores el PSM tenia més vots que UM. Ara, constituïda la coalició electoral "Progressistes per a les Illes", el PSM hauria passat, de forma oportunista, evidentment, de ser el partit dels "trajes i despatxos" a esdevenir, com ha dit sempre la dreta, una "organització d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins". Mateu Morro, un polític prou moderat que el poble mallorquí coneix a la perfecció, seria, valga'm déu quines coses hem de llegir, el cap d'una "acció directa" quasi anarquista concretada en l'agitació de carrers i aules mitjançant escamots de pagesos (tornen les germanies!), partforanistes antiautopisters i professors anti PP i anti UM.

No exagerem la troca. Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats.

Miquel López Crespí

(24-II-04)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS