Administrar

Els indignats de Mallorca: un pas endavant

pobler | 24 Juny, 2011 08:58 | facebook.com

Davant la convocatòria del passat 19-J, els mitjans afins al règim s'han emprat a fons per a criminalitzar, menysprear i dividir al moviment. Després de la repressió de la Plaça de Catalunya, i dels successos del Parc de la Ciutadella, de Barcelona, provocadors infiltrats inclosos, els intents de vincular al conjunt del moviment 15 M amb la violència, i deslegitimar-lo, no semblen haver fet forat entre una ciutadania cada dia més farta de les corruptel·les, de les regles de joc trucades i d'una classe política i burocràtica que actuen com a titelles al servei del capital especulatiu. (Josep Juárez)


19-J: UN PAS ENDAVANT


Davant la convocatòria del passat 19-J, els mitjans afins al règim s'han emprat a fons per a criminalitzar, menysprear i dividir al moviment. Després de la repressió de la Plaça de Catalunya, i dels successos del Parc de la Ciutadella, de Barcelona, provocadors infiltrats inclosos, els intents de vincular al conjunt del moviment 15 M amb la violència, i deslegitimar-lo, no semblen haver fet forat entre una ciutadania cada dia més farta de les corruptel·les, de les regles de joc trucades i d'una classe política i burocràtica que actuen com a titelles al servei del capital especulatiu.

Però han escopit al cel i els ha caigut en la cara. Perquè la jornada del 19 de juny s'ha saldat amb una mobilització com no es recordava des de les realitzades contra la guerra de l'Iraq, ara fa més de vuit anys. En el plànol quantitatiu, la mobilització coordinada i massiva en més de seixanta ciutats de l'Estat espanyol ha sorprès a propis i estranys, i dóna fe que, a pesar de no pocs dubtes, incerteses i fins i tot contradiccions, el moviment ciutadà conserva i reforça tot el seu potencial, i se situa cada vegada més fora del control dels mitjans oficials.També s'ha produït un salt qualitatiu important. El fet de cridar a la mobilització del 19-J contra el Pacte de l'Euro, a més de ser oportú i necessari, ha dotat al moviment del 15-M d'uns continguts que fins ara no tenia, i d'una coherència que li permeten un recorregut potser més llarg de l'esperat. Si en el Pacte de l'Euro es condensen les agressions contra els drets laborals i socials de la població europea més importants dels últims seixanta anys, el moviment 15-M ha sabut identificar i treure del seu secretisme a aquest Pacte, i denunciar l'enèsima jugada bruta dels buròcrates de Brussel·les, al servei de les elits capitalistes.Però succeeix que el govern de Zapatero, com l'alumne més aplicat de la Comissió Europea, del FMI i del BCE, ja fa més d'un any que s'ha afanyat a implementar bona part de les mesures incloses en el Pacte de l'Euro: la rebaixa en el sou dels treballadors de l'administració pública, la reforma laboral, la congelació i reforma de les pensions públiques (amb la complicitat dels directius de CC.OO. i UGT), la venda de les Caixes d'Estalvi al capital privat i la reforma (desmantellament) de la negociació col·lectiva.Per això, i coherentment amb la mobilització del 19-J en contra del Pacte de l'Euro, el moviment ha d'avançar en l'exigència de la derogació de totes aquestes mesures, ja imposades contra la majoria social, i avançar en la preparació de les condicions que facin possible com més aviat altra vaga general amb aquest objectiu, aquesta vegada fora de la tutela i de les maniobres de la domesticada burocràcia sindical. Si volem realment una democràcia real, al servei dels treballadors i la ciutadania, una societat justa i equitativa amb drets per a tothom, i una sortida social a la crisi, necessàriament s'haurà de recórrer aquest camí. Libiamo...!19 de juny, 20 hores, carrer Riera de Palma, davant el Teatre Principal. Entre la multitud que va sortir a presenciar el pas de la manifestació, es trobava, omplint l'escalinata que dóna accés a la Plaça Major, un grup de persones massa endiumenjades, fins i tot per ser diumenge. Eren els cantants i actors de l'òpera La Traviata, de Verdi, que durant aquests dies s'estava representant en el Teatre. Ja bé passada la capçalera de la manifestació, la gent els va identificar: Que cantin, que cantin! El tenor no es va fer pregar massa , i des de la finestra balconera del primer pis del Teatre es va arrencar amb el Libiamo!, respost pel cor de les escales, als quals es van unir els centenars de manifestants que estibaven aquest tram del carrer. Va ser un moment únic i excepcional, la casual coincidència de dos móns aparentment tan distints. El resultat no va poder ser millor: un brindis per la llarga vida de la lluita social.

http://www.youtube.com/watch?v=9V5J4dT2pRc

Pep JuárezJuny de 2011


Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest en suport a la dignitat de la indignació


Més de 250 noms del món universitari, artístic i cultural han presentat aquest dissabte un manifest en què denuncien la criminalització del moviment dels indignats. A més, han obert un bloc titulat "Dignitat".


Amb la finalitat de condemnar públicament “la criminalització mediàtica i política” del moviment dels indignats, un resposta col·lectiva que ha “assenyalat els principals problemes del país”, s’ha presentat avui un manifest recolzat per més de 250 persones rellevants del món acadèmic, cultural i artístic de Catalunya.

Amb un dia, el document ja ha estat signat per noms tant rellevants com Vicenç Navarro, Paco Ibañez, Carme Sansa, Xavier Muntanyà, Mirem Etzerreta, Jordi Borja, Xavier Domènech, Josep Fontana, Paco Fernández Buey, Susana Narotzki i Joan Subirats.

El document, titulat “Contra la persecució i criminalització de la democràcia. En suport a la dignitat de la indignació” ha estat presentat avui per l’urbanista Jordi Borja, l’activista Gabriela Serra i l’historiador Xavier Domènch. Aquest darrer ha destacat que “són ells que amb la presentació de la Llei de pressupostos i l’avantprojecte de Llei Òmnibus, que no estaven presents en els programes electorals i contràries a tot consens social, els que han traspassat les línies vermelles”.

Domènech també ha etzibat que “un sonseller d’Interior que ha afirmat recentment que la seva actuació aniria més enllà de la llei i que s’ha mostrat públicament amb un bat de beisbol, sembla desconèixer els principis de l’Estat de Dret”.

Per la seva banda, Borja ha destacat que “la classe política actual es mou amb la por i la incapacitat d’afrontar el conflicte social” assenyalant que segurament l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol “no hagués entrat mai amb helicòpter al Parlament”.

Finalment, l’activista Gabriela Serra ha assenyalat que el moviment ens ha sorprès a totes i tots, i que encara està en els seu inicis: “cap moviment quan neix se sap cap on anirà, però és una resposta col·lectiva de desobediència civil d’agregació, cada vegada hi ha més places de barri i de pobles que s’estan unint”. A partir d’aquest moment les adhesions al manifest estan obertes a tota la ciutadania. Us adjuntem manifest.

VilaWeb


Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest en suport a la dignitat de la indignació


En suport a la dignitat de la indignació – Contra la persecució i criminalització de la democràcia.


Les protestes col·lectives viscudes al llarg d’aquests últims mesos, encarnades en el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l’exclusió social, la precarietat, l’atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent, la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el centre d’atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d’un fort dèficit democràtic, imposat des d’instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir en un nou model de societat marcat per la falta d’equitat i justícia social. A casa nostra, les dues eines més evidents d’aquest procés són en aquests moments la Llei de Pressupostos i la Llei Òmnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap programa electoral ni per cap procés de negociació previ.

El malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat és el que li ha donat forma i contingut, i l’actuació pacífica pròpia de la desobediència civil n’ha estat el signe d’identitat més clar. La reacció enfront d’aquesta protesta per part de mitjans i polítics s’ha caracteritzat primer per la sorpresa, en la mesura que no l’entenien; després per la preocupació, en la mesura que els impugnava, seguida per la repressió més descarnada, en la mesura que no l’acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització. Assistim en aquest últim sentit, a partir d’uns incidents totalment condemnables, a l’estigmatització política d’una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants. En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des d’institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d’una part creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a l’inrevés.

Els firmants d’aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des de l’inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs d’amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquells que, com l’Arcadi Oliveres, els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva criminalització i persecució només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.

VilaWeb - Blog Prendre la Paraula (Jordi Martí Font)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS