Administrar

Novetats editorials – La premsa de Menorca (IRIS) i el llibre de narracions de Miquel López Crespí UNA HISTÒRIA AMAGADA (Lleonard Muntaner Editor)

pobler | 05 Octubre, 2019 12:36 | facebook.com

Novetats editorials – La premsa de Menorca (IRIS) i el llibre de narracions de Miquel López Crespí UNA HISTÒRIA AMAGADA (Lleonard Muntaner Editor) -


Per Eduard Riudavets Florit


A Una història amagada vivim la injustícia, coneixem la brutalitat ferotge d’una església catòlica –sempre aliada amb els poderosos-, ens adonem de les desfetes...però tot seguit ens ve al cap el pensament més esperançador. Malgrat la incessant i criminal repressió mai ha cessat la lluita, ningú ha pogut marcir la utopia, no han aconseguit trencar l’esperit que demana –exigeix- un món millor. Les històries amagades surten, prest o tard a la llum- i són fars en el camí. Vet aquí el missatge comú que deia al principi, vet aquí el missatge de López Crespí. (Edudard Riudavets Flori)


Són quatre narracions, quatre històries molt diferents però amb un mateix missatge. Ja en parlarem. M’estic referint a Una història amagada de Miquel López Crespí. Centrem-nos ara en la primera narració.

Tenia desset anys quan vaig conèixer Palma. A finals dels anys setanta començava els meus estudis universitaris a Mallorca. El desconeixement mutu entre les illes era –i és- tan gran que tot em sorprenia. Va ser llavors quan per primera vegada vaig sentir la paraula. Una paraula que només amb el temps va assolir tot el seu significat. Vaig sentir comentar a dos companys d’aula tot referint-se a un tercer “és un xuetó”. No sabia de què parlaven. A Menorca no hi podíem trobar res semblant.

Amb els pas dels anys vaig anar informant-me, vaig saber dels cognoms exposats al convent de Sant Domènec, del fogó dels jueus, del call, de La fe triunfante...

Però, sincerament, no me’n podia avenir que una tradició de marginació hagués pogut mantenir-se al llarg de tants segles fins al punt que, l’any 1977, la paraula xueta encara fons utilitzada com un qualificatiu de menyspreu per dos estudiants de magisteri.

Perdoneu-me aquesta llarga introducció però crec que és necessària per posar en context el primer relat d’aquest llibre que avui vull ressenyar, perquè d’això tracta, de la brutal persecució patida pels xuetes, jueus conversos mallorquins.

Passem ara al segon relat. Estem a una Mallorca convulsa. Fam, misèria, por, epidèmies. Com a únic remei la cremadissa d’heretges, jueus, rebels...

“Heretges, jueus i esclaus, pagesos incultes, menestrals envejosos, que de tot quant hi ha d’esguerrat donen la culpa a la sàvia potestat, en lloc de mirar llurs pecats com a vertadera causa de la fam i la pestilència que ens té aclaparats”

La tercera història ens la narra un aristòcrata, des del seu punt de vista qualsevol dissensió respecte a l’ordre establert és un crim. Envoltat d’un món corrupte, enfonsat en el vici hereu dels seus privilegis, podrit de ment i cos, repassa la història des del fum de l’opi amb l’eixorca visió del que ja és mort sense saber-ho.

“No resta cap partidari dels agermanats per narrar llurs nefastes aspiracions: injustes exaccions de tributs, repartició de terres i cases...”

Arribem finalment a Miquel Cladera, Arribem a l’intent frustrat que els ideals de la revolució francesa travessin els Pirineus i arrelin a terres espanyoles. És el quart i darrer relat. La foscor ofega la llum.

No puc cloure aquesta ressenya sense anar un pas més enllà. No puc limitar-me a explicar-vos a grans trets els arguments. He gaudit massa d’aquesta lectura per deixar-ho així.

Una història amagada és un llibre breu que he pogut llegir en unes poques hores però alhora d’una intensitat i força enormes. Unes narracions que t’atrapen des del primer moment i no et deixen en pau ni després d’haver llegit la darrera pàgina perquè després ve la reflexió.

A Una història amagada vivim la injustícia, coneixem la brutalitat ferotge d’una església catòlica –sempre aliada amb els poderosos-, ens adonem de les desfetes...però tot seguit ens ve al cap el pensament més esperançador. Malgrat la incessant i criminal repressió mai ha cessat la lluita, ningú ha pogut marcir la utopia, no han aconseguit trencar l’esperit que demana –exigeix- un món millor. Les històries amagades surten, prest o tard a la llum- i són fars en el camí. Vet aquí el missatge comú que deia al principi, vet aquí el missatge de López Crespí. Això és el que pens, esper no anar errat.


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS