Administrar

Francesc Ferrer i Guàrdia, Karl Marx, Miquel López Crespí, Rosa Luxemburg, Giorgio Arlori, Lenin, Michael Lebowitz, Ernesto Che Guevara... en el llibre Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat. Pròleg del llibre a càrrec de Josep Manel Busqueta

pobler | 02 Setembre, 2016 21:10 | facebook.com

Acab de rebre aquesta nota d´una de les meves editorials - Arnau I Tigre de Paper Edicions - Bones! - Finalment ja tenim els exemplars del llibre “Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? Antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat”, on hi va inclòs el teu text. - Ens hauries de facilitar una adreça on fer-te’n arribar 3 exemplars. - Moltes gràcies! -


Novetats Editorials - Autors: Francesc Ferrer i Guàrdia, Karl Marx, Miquel López Crespí, Rosa Luxemburg, Giorgio Arlori, Lenin, Michael Lebowitz, Ernesto Che Guevara... en el llibre Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat. Pròleg del llibre a càrrec de Josep Manel Busqueta (Tigre de Paper Edicions) -


Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? antologia sobre la propietat privada i el treball assalariat. Pròleg del llibre a càrrec de Josep Manel Busqueta (Tigre de Paper Edicions)


AUTORS:: Ralph Miliband, Edward Bellamy, Gran Cabdill Seattle, Humberto Cárdenas Motta, Gustavo Duch, Josep Ribera, Karl Marx, Franco Solinas, Giorgio Arlori, Voice of industry, Miquel López Crespí, Robert Kurz, Paula Bannister, Alizia Stürtze, Antoni Domènech, Lenin, Albert Sales, Arnau Carné, Maria Colera, Silvia Federici, Carla Alsina Muro, Francesc Ferrer i Guàrdia, Alba Carosio, Michael Lebowitz, Josep Cònsola, Rosa Luxemburg, Ernesto Guevara, Joan Planas Serra, Renán Vega Cantor, Javier Sánchez, Patricia Dopazo, Domitila Chungara i Luis Britto Garcia.


SINOPSI ::

Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la terra? Es preguntava el cabdill Seattle, l’any 1855, davant la voluntat del president dels Estats Units de comprar-li les terres. El 1994, en plena època d’èxtasi neoliberal, Ralph Miliband alertava que l’ethos del capitalisme havia penetrat tan profundament en tots els aspectes de la vida i el pensament de les nostres societats, que així com antigament es considerava que el treball d’esclaus era «natural», avui considerem que el treball assalariat és «natural».

Aquest llibre és una antologia de textos d’anàlisi, entrevistes i relats, antics, moderns i contemporanis, sobre dos puntals del sistema capitalista patriarcal: la propietat privada i el treball assalariat. Per repensar, qüestionar i criticar. Però també per recordar lluites i per ajudar-nos a concebre un futur on el socialisme feminista i l’ecosocialisme no siguin simples abstraccions idealistes, sinó realitats materials de gestió i distribució justa del treball i la riquesa.

AUTORS::

Ralph Miliband, Edward Bellamy, Gran Cabdill Seattle, Humberto Cárdenas Motta, Gustavo Duch, Josep Ribera, Karl Marx, Franco Solinas, Giorgio Arlori, Voice of industry, Miquel López Crespí, Robert Kurz, Paula Bannister, Alizia Stürtze, Antoni Domènech, Lenin, Albert Sales, Arnau Carné, Maria Colera, Silvia Federici, Carla Alsina Muro, Francesc Ferrer i Guàrdia, Alba Carosio, Michael Lebowitz, Josep Cònsola, Rosa Luxemburg, Ernesto Guevara, Joan Planas Serra, Renán Vega Cantor, Javier Sánchez, Patricia Dopazo, Domitila Chungara i Luis Britto Garcia.


PRÒLEG

Josep Manel Busqueta (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) és un pastisser, economista i escriptor català, membre del col·lectiu Seminari d’Economia Crítica Taifa. Va participar en tasques d’assessorament al govern veneçolà durant els darrers mesos del mandat d’Hugo Chávez. A partir d’aquesta experiència ha publicat diversos articles sobre l’evolució del procés revolucionari bolivarià en mitjans de comunicació com La Directa, Diagonal, Revista Catalunya, Illacrua, ONGC i La lletra A. Des de l’economia crítica i el marxisme ha estudiat i popularitzat les teories de la crisi, les qüestions del cooperativisme, la sobirania econòmica, exercint així una tasca divulgadora arreu dels Països Catalans. L’hora dels voltors, la seva primera obra en solitari, fou considerat el segon llibre de pensament crític més venut al sud del Principat de Catalunya durant la diada de Sant Jordi de 2013. De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà com a número tres de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya. El 12 de gener va formalitzar oficialment la renúncia a l’escó d’acord amb el pacte entre de Junts pel Sí i la CUP. Entre les seves obres publicades podem destacar també: Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emergència, amb Pau Llonch (Icària, 2014)


La cultura progressista dels Estats Units

pobler | 02 Setembre, 2016 12:10 | facebook.com

Els directors Otto Preminger, Howard Hawks, Josef Von Sternberg, Fritz Lang, Fred Zinnemann, Ernst Lubitsch, King Vidor, Frank Capra o el mateix Orson Welles ens ajudaven a conèixer a fons l'ànima del poble estato-unidenc (malgrat les fortes limitacions culturals i polítiques imposades per la censura dels comissaris de la indústria del cine). (Miquel López Crespí)


La cultura progressista dels Estats Units


(Article escrit després de l´atac contra les torres bessones de Nova York)



Vagi per endavant la nostra condemna als brutals atacs contra les torres bessones de Nova York, els atemptats que han sofert els EUA. És una acció injusta contra la població civil estato-unidenca. No és el poble de Nova York, Kentucky, Arkansas, Nebraska, Los Angeles o Florida, el culpable de tots els crims contra la humanitat que ha fet el capitalisme ianqui (Vietnam, Amèrica Llatina, Indonèsia, els cops d'Estat ordits pels EUA...). Els únics culpables dels milions i milions de morts que l'imperialisme ha fet arreu del món són les classes dominats de l'imperi.

Ens estimam el poble estato-unidenc per damunt de tot. Aquell poble que ha sabut lluitar contra el nazisme i el feixisme a Europa i contra l'imperialisme japonès en el Pacífic; ens estimam a fons el record dels milers d'antifeixistes de la Brigada Internacional "Lincoln" que vengué a lluitar contra Franco l'any 1936 (hi ha un llibre molt interessant al respecte: Voluntarios norteamericanos en la guerra civil española, de Cecil Eby, publicat per Edicions Acervo l'any 1974); recordam amb afecte els intellectuals i treballadors, els sindicalistes i membres de partits d'esquerra estato-unidencs repressaliats en temps del maccarthysme; tenim present en tot moment el llegat de Martin Luther King, la seva ferma lluita (i que li costa la mort a mans dels feixistes proimperialistes ianquis) en defensa dels drets civils dels milions de ciutadans estato-unidencs que, a causa del color de la seva pell, eren privats dels seus drets més elementals per part del racisme ianqui. Pensam igualment en els revolucionaris dels EUA de totes les tendències (els trosquistes detinguts i empresonats; els anarquistes com Sacco i Vanzetti i tants i tants d'assassinats "legalment" en milers de falsos judicis); recordam el llegat combatiu de Malcolm X; estimam el marxisme estato-unidenc, un dels més brillants del món, que, amb obres com les de Sweezy, Genovese, Nicolaus, Gould i tants d'altres, ens ha donat armes analítiques d'importància decisiva.



Com deia més amunt, els esquerrans i antiimperialistes d'arreu del món en sentim hereus d'aquesta herència progressista. Una herència que prové de la guerra d'independència (l'exemple heroic dels patriotes de 1776-1783 que canta Walt Whitman en els seus poemaris). Un llegat que passa pels combats del segle XIX (la guerra civil) contra l'esclavisme del sud i arriba fins als socialistes, anarquistes i comunistes dels anys vint i trenta, als brigadistes internacionals que lluitaren per la nostra llibertat i la llibertat de la humanitat l'any 1936.

De sempre hem estimat tot aquest component progressista del poble nord-americà. Amants aferrissats, deixebles del gran poeta Walt Witman, d'ençà els anys seixanta ja ens delia i emocionava seguir des de la foscor de la dictadura feixista espanyola (sostinguda i pagada pel govern estato-unidenc, no ho oblidem!) la literatura d'aquell gran país. ¿Com no recordar amb emoció la recerca dels llibres dels autors compromesos d'aquella època, les aferrissades discussions sobre les diverses concepcions entorn el compromís de l'escriptor amb el seu poble?



John Reed

La intellectualitat progressista i avançada sempre va ser crítica amb el sistema imperialista ianqui (des de diverses perspèctives i no sempre des de l'esquerra). Parlam de les obres, assaigs, articles de James Baldwin, Edward Albee, Leroi Jones, Susan Sontag, Normam Mailer, Bernard Malamud, Arthur Miller, Allen Ginsberg, John Updike, Mary Mac Carthy, el mateix Malcolm X...

El cinema ianqui, les aportacions d'algunes de les produccions d'aquesta indústria a l'avenç dels pobles i a la seva autoconsciència progressista des de Chaplin a Stanley Kubrick, forma part igualment de la nostra mitologia pro-estatounidenca. ¿Qui no recorda que Humphrey Bogart prengué una posició activa -amb recollida de diners inclosa, amb manifestacions davant al Casa Blanca- per tal de defensar la República espanyola amenaçada pel feixisme? ¿Quants de guionistes, directors i actors estato-unidencs no es jugaren la vida i anys de presó, l'acomiadament de la feina, pet tal d'ajudar tots els moviments d'esquerra i antiimperialistes de l'època, sobretot en temps de les persecucions marcartistes? ¿Com no valorar, estimar a fons aquesta valuosa aportació a la causa de l'alliberament dels pobles? Per això estimam els Estats Units d'Amèrica, els sectors progressistes i antifeixistes de la seva societat. Formen, no cal dir-ho, part indestriable de la nostra cultura i de la nostra vida.

Nosaltres no seríem els mateixos sense haver assimilat a fons, no solament l'heroica història del poble estato-unidenc contra la reacció, el racisme i el feixisme interior, sinó tot el que el cinema ens proporcionava en aquest sentit. Ciutadà Kane d'Orson Welles era ja una premonició del poder que arribarien a assolir les màfies capitalistes de control de les consciències (per a nosaltres una de les pellícules més importants de la història del cinema). ¿Què no deven sentimentalment a Casablanca, el film que dirigí l'any 1942 el director Michael Curtiz i que protagonitzaren Humphrey Bogart i Ingrid Bergman?

Els directors Otto Preminger, Howard Hawks, Josef Von Sternberg, Fritz Lang, Fred Zinnemann, Ernst Lubitsch, King Vidor, Frank Capra o el mateix Orson Welles ens ajudaven a conèixer a fons l'ànima del poble estato-unidenc (malgrat les fortes limitacions culturals i polítiques imposades per la censura dels comissaris de la indústria del cine).

Hem explicat una mica tot això per a diferenciar el que és el nostre deute i reconeixement envers la cultura progressista d'aquell gran país i el que són les seves classes dominants i la brutal política de saqueig i extermini contra el pobles d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica que ha practicat i practica el seu govern.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS