pobler | 27 Novembre, 2012 10:09 |
Els resultats de les eleccions de 25 de novembre no fan feliç cap patriota; però no pas per les raons que hom tendeix a adduir
La lectura oficial de l’espanyolisme, segons sembla compartida per força patriotes catalans, és que el fracàs de Mas significa la victòria d’Espanya. Això implica identificar l’independentisme amb Mas. I això no ho fan ni els periodistes internacionals, generalment tan obtusos en aquesta matèria.
La realitat objectiva és que la majoria sobiranista es consolida, i fins i tot augmenta, tot i que ben poc. Al Parlament sortint hi havia 86 diputats sobiranistes (62 CiU + 10 ERC + 10 ICV-EUiA + 3 SI + 1 DC); al Parlament electe n’hi ha 87 (50 CiU + 21 ERC + 13 ICV-EUiA + 3 CUP). El que passa és que el sobiranisme s’ha redistribuït internament, i ha girat a l’esquerra. Ens hauria agradat que l’augment hagués estat molt superior, per damunt de 90 diputats; però la majoria absoluta hi és, i de llarg, mentre que la suma d’unionistes ha retrocedit lleugerament.
Certament, la reculada dràstica de CiU hi pot propiciar una regressió estratègica cap a l’autonomisme. Però ¿quines garanties del contrari hauríem tingut amb un augment o amb una majoria absoluta de CiU? Seriosament: ¿quines garanties hauríem tingut que el procés tirés endavant, si quedava en mans d’una majoria absoluta de CiU? Almenys les primeres declaracions de Mas són positives, en aquest sentit: sol·licita socis que es corresponsabilitzin de la tasca de govern; insinua un cert viratge social; i afirma que el procés “sobiranista” continua.
Penso, ben al contrari, que la reculada de CiU era desitjable i és positiva: hauria estat molt greu que el poble hagués beneït una tasca de govern tan agressivament neoliberal, tan lesiva per als interessos de la immensa majoria de la població i tan ambigua nacionalment.
Jo trobo que els factors inquietants són d’altres. Per exemple:
--és molt greu, a banda d’indignantment injust, que SI, l’única força parlamentària que ha treballat, i ben durament, per la independència, per la llengua i per la regeneració democràtica, hagi estat castigada per l’electorat, i de manera tan crua. Perquè la seva derrota no es deu pas al sistema electoral, sinó al vot directe: ha perdut més de tres quarts dels vots, i no n’ha atès ni cinquanta mil, per darrere, fins i tot, dels feixisto-xenòfobo-espanyolistes de Plataforma per Catalunya.
--és fantàstic que, per fi, l’esquerra independentista històrica, representada per la CUP, hagi atès representació parlamentària; però és indignant que els colons organitzats, representats per Ciudadanos, els superin del triple.
--és magnífic que el PSC (PSC-PSOE) hagi continuat esfondrant-se, des d’un punt de partida que ja li era molt baix (de 28 diputats a 20 pelats), i fins a l’extrem de perdre les posicions històriques de segona força parlamentària i de primera força de l’esquerrona oficial, posicions en què el substitueix ERC. Ara bé: l’esfondrament no és tan enorme com auguraven les enquestes (que els atorgaven entorn de 18 diputats només), la qual cosa crea l’efecte psicològic (efectiu, però fals) que no hi ha esfondrament, o que aquest és relatiu. És greu, en canvi, que la pèrdua de lideratge sigui deguda al sistema electoral: en realitat, el PSC (PSC-PSOE) encara supera ERC en nombre absolut de vots. I el PSC (PSC-PSOE) recupera la majoria al Baix Llobregat, l’única comarca on CiU no és majoritària.
--finalment, és revoltant que l’electorat més o menys independentisto-progressista hagi optat per ERC com a opció correcta o útil, tot atorgant-li un premi del tot immerescut: explota els mèrits d’altri (ANC i independentisme cívic en general, SI, etc.) i els fracassos d’altri (enfonsament del PSOE), sense aportar-hi res de positiu i sí, en canvi, una fulgurant transfiguració botiflera que ha convertit el partit de Macià en el garant de la defensa de l’espanyol. És això el que premia l’electorat?
Ara bé: en conjunt, ¿com queda l’independentisme parlamentari, després de les eleccions? Fem un esforç de voluntat suplementari i considerem CiU com a força independentista: al Parlament sortint hi hauria, així, 76 diputats independentistes (62 CiU + 10 ERC + 3 SI + 1 DC); al Parlament electe n’hi ha 74 (50 CiU + 21 ERC + 3 CUP). Amb ICV-EUiA, certament, no es pot comptar; com a bloc, almenys. Em resisteixo a fer la suma dels que defensen l’oficialitat exclusiva del català, és a dir, l’única opció de normalitzar-lo; em limito a constatar que són molts menys que abans.
No tractaré les qüestions de governabilitat. A aquestes alçades, ¿és capaç CiU de pactar amb el PSC (PSC-PSOE), o amb el PP? Si aconsegueix la complicitat d’ERC, farà un gir social? Herrera, ¿insinua realment un nou tripartit, quan aquest no tindria prou majoria? La CUP, ¿sabrà capitalitzar els diputats en defensa de la independència, el marc nacional sencer, la llengua i els drets socials, o restarà com a coloració pintoresca de l’hemicicle? Deixem-ho.
Tot això a banda, el problema, avui, és, sobretot, de percepció psicològica: en el pitjor dels casos, tot plegat podria causar un desencís popular que enfonsés l’entusiasme generat l’Onze de Setembre i qüestionés el futur del procés independentista. Crec realment que no hi ha base objectiva per a això; però, per part de l’espanyolisme, tot és saber crear climes; i, com sempre, l’espanyolisme té la paella pel mànec, amb tot el poder, mediàtic inclòs. Els ideòlegs de La Vanguardia, per exemple, ja teoritzen (o insinuen) que els paràmetres de la Diada han deixat de ser vàlids, i que no hi ha majoria social independentista. Cal confiar en la capacitat de mobilització de l’ANC, de la CUP, d’una SI extraparlamentària, de l’independentisme cívic, i, més que mai, partir d’un projecte alternatiu de país, començant per la qüestió lingüística. En això sí que tenia raó Mas: hi caldrà convicció i, sobretot, “capacitat de resistència”.
Cadascú dins les seves possibilitats, en la mesura de la seva capacitat, en la seva esfera: al combat!
Ferran
« | Novembre 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |