Administrar

Jaume Carbonero: dos Pactes de Progrés enfonsats - Els desastres del conseller d'Habitatge de les Illes

pobler | 23 Maig, 2011 20:52 | facebook.com

Jaume Carbonero diu que el retall del Ministeri d'Habitatge perjudicarà les Balears


Se suprimiran els ajuts a la compra d'habitatges protegits, entre d'altres mesures antidèficit públic


Europa Press | 28/07/2010


El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, ha lamentat el retall que aplicarà el Ministeri d'Habitatge amb l'objectiu de reduir dèficit públic, i que suposarà la supressió dels ajuts a la compra d'habitatges protegida, i ha avisat que Balears es veurà afectada per aquest retall. En aquest sentit, ha lamentat també l'eliminació de la Reserva d'Eficàcia -que permetia a les Comunitats Autònomes finançar la superació dels objectius d'ajuts pactats amb l'Estat-, ja que la comunitat balear comptava amb accedir a fons de la Reserva per executar noves polítiques en matèria d'habitatge.

"Ens quedarem amb un Pla d'Habitatge a mitjà executar", ha postil·lat el conseller, per incidir en què Balears és la segona comunitat, després de Catalunya, que major grau d'execució presenta dels objectius programats, i per tant comptava amb els recursos que proporciona l'Estratègia d'Eficàcia per assumir noves iniciatives en matèria d'habitatge. En declaracions a la premsa Carbonero ha afirmat que Balears assumeix "amb tristesa" els retalls aplicats al que va qualificar com "un dels pilars bàsics" de l'Estat del Benestar perquè suposen "una frenada molt brusca" al desenvolupament del Pla Estatal d'Habitatge, si bé va assumir que "no queda un altre remei" del que redueix despesa pública encara que va remarcar que "hi ha ajuts que s'haurien de mantenir". "La perspectiva és austeritat, d'estrènyer-se el cinturó i de fer més amb menys, però això és molt difícil", ha agregat després.

dBalears


Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? (Miquel López Crespí)


La destrucció de Mallorca: Jaume Carbonero dimissió!



Novament els errors del conseller d´Habitatge Jaume Carbonero han posat i posen en perill l’actual experiència de govern de centreesquerra i ha deixat en ridícul l’executiu en haver de retirar la desastrosa llei d´habitatge que havia presentat. Els desastres que ha causat la proposta del conseller han causat problemes summament greus al Govern. El desgast produït pel debat sobre la llei Carbonero per a totes les forces governants és de tal envergadura que en qualsevol altre país europeu el conseller ja hauria estat cessat o, si fos conscient del que ha fet, ell mateix hauria presentat la dimissió.



Aina Calafat dies abans de saber que el Pacte faria l´hospital del PP. Era el 29 de setembre i encara hi havia membres de la Plataforma Salvem la Real i del poble que sortí a manifestar-se en defensa del terriori que no podien imaginar que en pocs dies serien abandonats i escarnits per l´esquerra de la moqueta i el cotxe oficial.

Recordem que els problemes que sempre ha portat Jaume Carbonero a les forces progressistes de les Illes no són solament els actuals, els que ara surten als diaris. L´actitut prepotent d´aquest personatge ja va contribuir a enfonsar l´anterior Pacte de Progrés. La gent recorda encara els fets de l´any 2001 quan Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable l´eficient funcionària de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras. Nombrosos polítics progressistes, membres del mateix govern, advertiren al president Antich que aquest nou desastre de Carbonero podria causar la pèrdua de prop de quatre-cents vots a les forces nacionalistes i d´esquerra. I, a Eivissa, com tothom sap, un centenar de vots són decisius per a obtenir el diputat que pot foragitar el PP de les institucions. Jaume Carbonero no va valorar el mal que feia a l’esquerra i el nacionalisme progressista i cessà la funcionària que tothom estimava --com ho demostren les manifestacions i els centenars i centenars de signatures que, a l´illa germana, es recolliren contra la decisió de Carbonero--.

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? El GOB, el Bloc, els ecologistes, tothom amb una mica de seny ja havia advertit per activa i per passiva que el camí que portava Jaume Carbonero quant a destruir més sòl rústic no era correcte.

Amb l´aturada de les propostes de Jaume Carbonero i els desastres que hauria comportat per al territori, els partits han acordat una nova llei en la qual els cinc mil habitatges previstos no es faran en sòl rústic a no ser que abans s’esgoti l’urbà i urbanitzable.

La prepotència de l’actual conseller d´Habitatge no atenia a raons, no escoltava el GOB quan aquesta prestigiosa organització ecologista suggeria la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d’ordenació del territori. El Bloc havia aportat suggerents iniciatives quant a la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits.

No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil, i per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d'un conseller tan provadament incompetent.

Miquel López Crespí

(22-IV-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí


El Bloc exigirá un mayor debate para poder construir VPO en suelo rústico


Enmendará en el Parlament la ley de Vivienda y no dejará crecer más de lo que se ha desclasificado


MATEU FERRER. PALMA.


Pese a ser socio del Govern y haber apoyado el viernes pasado el proyecto de ley de actuaciones urgentes para la obtención de suelo destinado a la construcción de viviendas asequibles, el Bloc no quiere ser ajeno al debate protagonizado por el GOB y el PP, que rechazan que se pueda edificar en suelo rústico con dicha finalidad.

Es por ello que desde la coalición ya preparan enmiendas para presentar durante el trámite parlamentario que aprobará definitivamente la ley, y se muestran abiertos a pactarlas con el resto del Govern e incluso con el propio PP, aunque de no alcanzar el acuerdo, las presentarán en solitario.

Con esta medida pretenden ´blindar´ al máximo la futura ley de Vivienda, impulsada por el conseller socialista Jaume Carbonero, de modo que "para obtener suelo para pisos de protección oficial (VPO) se potencie antes los edificios existentes, luego los solares urbanos, y finalmente los urbanizables", señalan fuentes del Bloc. Si esto no bastara para los 5.000 VPO que el Govern quiere levantar en esta legislatura, "hablaríamos de reclasificar los terrenos rústicos", apuntan las citadas fuentes, añadiendo que el PSOE ya conoce sus intenciones.

El principal objetivo del Bloc es forzar un mayor debate para que la posibilidad de construir en las llamadas áreas de transición de crecimiento -suelo rústico colindante al urbano por donde el Plan Territorial de Mallorca (PTM) permite crecer a los municipios- "quede claro que será el último recurso", apuntan desde la coalición. El mismo celo se exigirá para acometer modificaciones del PTM.

Asimismo, los nacionalistas-progresistas serán muy escrupulosos en el caso de Palma, pues la futura ley de Vivienda la exonera de cumplir los límites de crecimiento establecidos por el Plan Territorial: "La construcción de más pisos en Palma tiene que limitarse a números razonables, que haya una excepción con la capital no debe significar cambiar el PTM sin más, en todo caso será la última solución", advierten desde la coalición.

El Bloc también se muestra rotundo en que "no permitirá" que el número de hectáreas globales que se reclasifiquen en Mallorca para nuevas VPO supere el centenar, aproximadamente, que será desclasificado con la ley de Protección territorial -"lo contrario no tendría sentido", resumen-. El socio del Govern también es reacio a construir en el litoral.

Con todo, el Bloc se apresura a "centrar" el debate recordando que las áreas de transición "las fija el propio Plan Territorial para que los municipios puedan crecer en un futuro sobre el suelo rústico, el Govern no se ha inventado nada ni hay que sacar las cosas de contexto", en clara alusión al PP.

Diario de Mallorca (24-XII-07)


Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)


Els errors de Jaume Carbonero



Els veïns d'Eivissa porten flors a l'eficient tècnic Margalida Lliteras, cessada de forma burocràtica i dictatorial per Jaume Carbonero. Més de quatre-cents veïns signaren cartes de suport a Margalida Lliteras. Els errors de Jaume Carbonero perjudicaren greument les possibilitats electorals del Pacte a Eivissa.

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero suggeria, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

El PSM avança i resisteix el tsunami de la dreta

pobler | 23 Maig, 2011 12:23 | facebook.com

Biel Barceló adverteix al PP que “no té un xec en blanc” per governar


"La dreta no ha rebut el càstig que es mereixia per la corrupció", afirmà el candidat de la coalició


Efe | 23/05/2011 |


El candidat a la Presidència del Govern balear per la coalició PSM-Iniciativa Verds-Entesa (PSM-IV-ExM), Biel Barceló, ha lamentat l'avenç del PP a les Balears, al qual ha advertit que "no té un xec en blanc" i que no consentirà "ni un pas enrere" en les polítiques progressistes.

"La dreta no ha rebut el càstig que es mereixia per la corrupció", ha afirmat Barceló minuts abans de la mitjanit davant dels militants que l'han rebut amb aplaudiments a la Caserna d'Intendència de Palma.

El líder de la coalició ha confessat que avui es troba en "un estat agredolç" per la majoria absoluta que ha obtingut el PP en el Parlament, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, on PSM-IV-ExM s'ha mantingut amb 4 diputats, ha apujat de 3 a 4 consellers i ha augmentat de 2 a 3 regidors, respectivament.

Barceló ha felicitat al PP per aquests resultats, però tot seguit li ha recordat que dos de cada tres balears han votat a altres forces polítiques, pel que li ha advertit que "no té un xec en blanc" per governar.

"Els hem de demanar que governin per a la majoria dels ciutadans de les Balears", ha apuntat Barceló, qui ha afirmat que la coalició que lidera serà la força que farà front al PP la pròxima legislatura, ja que és "l'única que trenca el bipartidisme" a les Balears.

Respecte a l'"enfonsament" de PSOE, ha indicat que ha de prendre nota, ja que a nivell nacional "s'ha equivocat amb la manera de fer front a la crisi, amb els retalls i amb fer pagar la crisi als quals no l'havien causat".

Quant al PSOE balear, ha afegit que també ha d'aprendre la lliçó de no continuar "maltractant a les Illes Balears" en les seves demandes al Govern central.

Malgrat tot, Barceló ha destacat que la seva coalició és "la tercera força política a Mallorca" amb prop de 40.000 vots, amb la qual cosa ha millorat els resultats del Bloc el 2007.

Per a aquesta legislatura, ha afegit, es marca dos objectius: "ni un pas enrere en les polítiques progressistes, ecologistes i nacionalistes" i "començar a preparar ja les pròximes eleccions generals" per a que Balears "tingui per fi una veu independent del bipartidisme".

Amb el 96% dels vots, el PSM-IV-ExM ha obtingut 4 escons en el Parlament (el Partit Socialista de Menorca n'ha aconseguit un més), els mateixos que el 2007; mentre que n'ha apujat de 3 a 4 en el Consell de Mallorca amb el 81% escrutat, així com de 2 a 3 a l'Ajuntament de Palma amb el 99% dels vots.

Diari de Balears

Suport al PSM-Iniciativaverds-Entesa: David Ginard, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Antònia Vicens, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...


“Que les urnes facin olor d’alfabeguera!”


La coalició PSM-IV-ExM arreplegà més d’un miler de simpatitzants en el míting central de campanya, en què intentaren marcar distàncies amb el PSIB


Ander Zurimendi | 10/05/2011 |


Els militants del PSM, IniciativaVerds i Entesa reberen ahir una injecció d'optimisme amb vista al 22-M. I és que un miler de simpatitzants ompliren tota la planta baixa de l'Auditòrium de Palma en l'acte central de la coalició. "El feim ara, a principi de campanya, perquè la gent ja estigui engrescada per fer propaganda poble per poble", explicaren ahir els responsables de l'aparell electoral de PSM-IV-ExM. El candidat de la coalició al Parlament balear, Biel Barceló, no va defraudar els seus. "Que el 22 de maig les urnes facin olor d'alfabeguera", va exclamar, amb referència al regal electoral que empra la coalició. Ahir, efectivament, l'Auditòrium feia olor d'aquesta planta aromàtica. "Dia 22 triam entre una maqueta per fer un palau d'òpera o escoletes, entre un pot de Cola Cao enterrat en un jardí o una beca per poder estudiar a fora", va remarcar Barceló.

En un discurs marcat per les crítiques al PP, però també als socialistes, Barceló ho escenificà així: "Volen fer desaparèixer la nostra llengua i, en canvi, als concerts d'Antònia Font i Manel les entrades s'esgoten en un dia". Encara en posà un exemple més: "Volen fer desaparèixer el carril bici a Palma i, en canvi, el BiciPalma té en poques setmanes 5.000 usuaris i 6.000 més en llista d'espera". Les paraules de Barceló tancaren un míting molt atípic pel seu guió. I és que la coalició econacionalista preparà una entrega de premis, els Alfabeguera d'or 2011, com a fil argumental de la gala.

D'aquesta manera, el candidat a Palma, Antoni Verger, amb Marisol Fernández, obrí foc: "Hem estat devora els veïns de Son Sardina, que rebutgen la via connectora..., perquè el PSOE, quan el deixen sol, té molt de perill!". Verger avançà, a més a més, que les enquestes els deixen més a prop que mai d'aconseguir el tercer regidor (hi entraria Antoni Noguera, qui a l'acte d'ahir ja s'asseia a la bancada dels candidats). Així mateix, la sollerica Magdalena Palou féu una defensa del municipalisme, mentre que el petrer Joan Font atacà ben fort la candidata del PP, Maria Salom. "Ara diuen que és diputada nacional. Idò no ho sabia, deu ser que és a pasturar per Madrid, sense fer res".

La branca també arribà de la mà del senador Pere Sampol, qui qualificà José Ramón Bauzá de "verge vestal immaculada".La gala estigué amenitzada amb el so d'una animada rumba composta per Antoni Pastor, els vídeos de campanya (cal dir que han quedat moderns i simpàtics), l'aparició de joves dels tres partits que formen la coalició i la conducció del músic Pep Suasi.

Diari de Balears


David Ginard, Antònia Vicens, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...


Representants del món de la cultura signen un manifest de suport al PSM-IV-ExM L'escriptor Antoni Vidal Ferrando llegeix el text, que remarca que la cultura és una "peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones"



Gabriel Barceló (a l´esquerra), secretari general del PSM amb l´escriptor Miquel López Crespí en un acte a la Literaturhaus de Frankfurt.

Els candidats i portaveus de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa han fet avui [29-IV-2011] una trobada amb representants del món de la cultura que han signat un manifest de suport a les candidatures de la coalició nacionalista i ecosocialista al Parlament i al Consell. Es tracta dels primers signants del manifest, que es fa públic avui i que recollirà noves adhesions durant les properes setmanes.

L'escriptor Antoni Vidal Ferrando ha llegit el text del manifest davant els assistents, entre els quals hi havia Damià Pons, Climent Picornell, Pep Suasi, Irene Mestre, Miquel López Crespí, Felip Munar, Margalida Capellà, Biel Florit, entre d'altres. Entre els primers signants també s'hi compten Antònia Vicens, Maria Rosa Planas, o Miquel Bezares.

El manifest reclama "una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments". També demana "una política de lluita contra la crisi en clau progressista", "aprofundir en l'autogovern de les Illes Balears" i "una fiscalitat justa", així com "un gran esforç de millora de l'educació" i una potenciació del "turisme cultural i ecològic".

Blog PSM-Inciativaverds-Entesa


ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA


Miquel López Crespí

Vos feim arribar, adjunt, el text del Manifest del món cultural en suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa.

En nom de la coalició i dels candidats que es presenten a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca vos agrairia que en féssiu una lectura atenta i que hi expressàssiu el suport personal mitjançant la vostra signatura, si hi estau d'acord.

Des del PSM-Iniciativaverds-Entesa pensam que és molt important que el món de la cultura, de l'educació i de la defensa del patrimoni prengui una actitud positiva i compromesa en favor de polítiques que permetin una Mallorca més culta, més lliure, més cohesionada socialment i sense corrupció a les institucions.

Per això vos demanam el vostre suport al manifest.

Ens el podeu fer arribar per correu electrònic a aquesta adreça (matiesgarcias@yahoo.es) o signant el document en paper i fent-lo arribar a la seu del PSM (carrer d'Isidoro Antillon, 9. 07006. Palma). També el podeu difondre entre coneguts vostres que cregueu que el poden firmar.

També vos convidam a un acte d'adhesió a aquest manifest i d'intercanvi d'opinions amb els candidats al Parlament i el Consell, que se celebrarà divendres dia 29 d'abril, a les 11:30 h., al restaurant del Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer de la Concepció, Palma).

Igualment, vos feim saber que es farà la presentació pública del programa electoral de la coalició de l'àrea d'educació, cultura, patrimoni i política lingüística dia 2 de maig, a les 19 h, a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24. Palma). També hi estau convidats.

Ens agradaria comptar amb la vostra presència.

Atentament,

Maties Garcias Salvà,

en nom de PSM-Iniciativaverds-Entesa


ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA


Mallorca viu una situació política, social i econòmica de notable gravetat, sacsejada de ple per la crisi econòmica internacional, per l’esgotament del model turístic de masses i per la fi de la preponderància de l’activitat constructiva.

Aquesta situació de gravetat s’uneix als nombrosos casos corrupció que han provocat el PP i UM durant anys dins les institucions d’autogovern, cosa que ha provocat no tan sols dificultats per dur endavant les imprescindibles polítiques progressistes en clau de país, sinó que també han creat molta frustració i indignació entre la ciutadania.

Enmig d’aquest panorama, els homes i dones que han representat el nacionalisme progressista, l’esquerra oberta i l’ecologisme transformador dins les institucions públiques (Parlament, Govern, Consell i molts d’ajuntaments) han destacat com a polítics honrats, gestors eficaços i representants institucionals acostats a la ciutadania.

Com a ciutadans que ens sentim responsables del present i el futur de Mallorca, pensam que:

1. Cal fer una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments.

2. Cal desplegar una política de lluita contra la crisi en clau progressista i, per tant, en favor de les classes mitjanes i populars de Mallorca, cosa que no és factible amb els plantejaments neoliberals al servei de grups de pressió privilegiats ni amb les polítiques dictades des del centralisme.

3. Cal aprofundir en l’autogovern de les Illes Balears i cal defensar-lo davant les temptacions centralitzadores que tenen els partits espanyolistes. És imprescindible que les Illes Balears tenguin una fiscalitat justa que acabi amb l’espoliació de recursos que patim.

4. Cal millorar la vida dels ciutadans de les Illes Balears fent un pacte de drets i deures de la ciutadania i un desplegament de serveis socials i sanitaris, amb la potenciació de transports públics eficients, amb el manteniment de l’entorn urbà i la protecció dels recursos naturals i el medi ambient. L’atenció a la població nouvinguda ha de ser una prioritat de les polítiques públiques, amb l’objectiu de perseguir la integració econòmica i cultural i la cohesió social. Per aquest motiu, s’han d’impulsar iniciatives d’acolliment cultural i lingüístic.

5. Cal fer un gran esforç de millora de l’educació, atès que les Illles Balears no podran sortir de la crisi ni afrontar un futur més just i millor si no invertim en formació en tots els àmbits i totes les etapes, inclosa la formació permanent. L’educació és fonamental per lluitar contra la crisi i les desigualtats que provoca, i per augmentar el nivell cultural i formatiu del país.

6. Cal treballar per la cultura, ja que és una peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones i del país normal, civilitzat i amb personalitat nacional que volem. Mallorca té uns reptes culturals als quals no es pot renunciar i per això cal treballar en tots aquests camps: la preservació del patrimoni monumental i històric; l’impuls a la creació en tots els camps; el foment de la investigació i la ciència; el manteniment de la cultura d’arrel tradicional; la col·laboració amb els gestors culturals i les institucions de referència per a la conservació, investigació i difusió de la cultura; el suport a la independència i qualitat dels mitjans de comunicació. És necessari un pacte entre institucions, creadors i públic per desplegar els equipaments culturals necessaris.

7. Cal potenciar el turisme cultural i ecològic. El gran motor de la nostra economia s’ha d’adaptar a la personalitat geogràfica, mediambiental, patrimonial i cultural de Mallorca, i n’ha de saber treure partit econòmic. L’activitat turística ha de convertir-se en aliat del manteniment de l’equilibri ecològic, de la qualitat del paisatge i d’una vida cultural rica, variada i viable econòmicament. Aquest és l’únic camí per sortir del model turístic de masses ja caducat.

8. Cal tenir sempre present que la nostra personalitat col·lectiva està indestriablement lligada a la llengua catalana. Per això és necessari convertir-la en l’eix central de la vida pública, defensant la lletra i l’esperit de la Llei de normalització lingüística i tota la normativa que se’n deriva. S’han de donar les garanties perquè tothom sàpiga i pugui usar el català en tots els àmbits i s’ha de fer incidència en l’aprenentatge de la llengua de Mallorca entre els nouvinguts. Els mitjans de comunicació pública han de ser elements actius en la promoció de l’ús social del català.

Per tot això, demanam al PSM-Iniciativaverds-Entesa que dugui endavant:

a) La regeneració democràtica de les institucions públiques.

b) La defensa i aprofundiment de l’autogovern que ens reafirmi com a país.

c) La lluita contra la crisi i la defensa de l’Estat de benestar; l’impuls als emprenedors; el suport a persones i grups desvalguts.

d) La millora de l’entorn natural i de la qualitat de vida de les persones.

e) L’impuls a una política educativa integral i de qualitat.

f) El compromís per una política cultural i lingüística ambiciosa i pactada amb la societat que sigui eix central de les polítiques públiques.


Com a persones implicades en el món de l’educació, la cultura i el patrimoni històric

 Atesa la nostra convició que la materialització d’aquestes polítiques passa per l’èxit electoral del PSM-Iniciativaverds-Entesa,

 Atesa la confiança que ens mereixen els seus candidats i les seves candidates,

Donam suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca en els comicis que se celebraran dia 22 de maig de 2011.

Mallorca, maig de 2011

Els joves anticapitalistes dels anys 70 (les JEC) (i II)

pobler | 23 Maig, 2011 05:34 | facebook.com

El 14 d'abril de 1978 fou molt conflictiu. Les accions desenvolupades aquell dia, especialment pels comunistes de les Illes (OEC, MCI, LCR) i pel PSM, en record de la república democràtica enfonsada pel feixisme i en defensa del dret d'autodeterminació, foren sonades. Fou una de les poques vegades en què les accions de l'esquerra revolucionària sortiren reflectides en la premsa oficial. La nit abans, emperò, les seus de les Joventuts d'Esquerra Comunista (JEC) i de l'OEC havien estat assaltades per grups d'"incontrolats" (és a dir, per militants de partits nazifeixistes teledirigits per la Brigada Social). (Miquel López Crespí)

Els joves comunistes mallorquins per la llibertat (i II)



Manifestació de les JEC en temps de la transició. Porten la pancarta Guillem Ramis i Macià Abraham, dos dels joves revolucionaris de les JEC més actius de mitjans dels anys setanta.

Els joves comunistes illencs (JEC) publicaren diverses revistes a les Illes, entre les quals caldria destacar L'Espira i Puny clos (un butlletí intern de gran difusió).

El diari Última Hora (4 de març de 1977) deia, informant dels problemes de les JEC per a donar-se a conèixer: "Presentación clandestina de Joventuts d'Esquerra Comunista. El sábado por al tarde, en el cine Iris de la barriada del Vivero, estaba prevista la presentación del partido Joventuts d'Esquerra Comunista. Sin embargo, a la hora señalada se presentaron frente a dicha sala fuerzas de la Policía Armada que impidieron el acceso... No obstante, la presentación de Joventuts d'Esquerra Comunista se celebró en otro local, en donde se leyeron varias ponencias en las que se defendieron la necesidad de las libertades políticas, el impulso de la autoorganización de los trabajadores y la defensa del derecho de autodeterminación". No és estrany el silenci, la marginació, els problemes policíacs derivats dels intents de sortida a la llum pública de les nostres joventuts (problema que no tenien els grups juvenils que havien abandonat la lluita per la república, el socialisme i l'autodeterminació dels Països Catalans). En un altre retall de premsa de la mateixa època dels que hem comentat més amunt llegesc un titular que devia esgarrifar els oportunistes de tota mena que començaven a reproduir-se com a bolets a mesura que el sistema anava confirmant -oferint diners, publicitat gratuïta...- quins serien els gestors del nou règim sorgit de la reforma de la dictadura feixista de la burgesia. El titular deia (parlant de les JEC): "Somos contrarios al pacto entre clases" (clara referència a les maniobres d'unitat franquisme reciclat -el reformisme obrer del PSOE-PCE-i les burgesies basca i catalana). Dos dels màxims dirigents de les JEC (Caterina Mir i Francesc Gutíerrez) explicaven als lectors d'Última Hora "Catalina Mir y Francisco Gutíerrez señalaron la necesidad de una organización potente en busca de vías de solución a la problemática de los jóvenes, 'problemática muy acusada por el papel social del joven, en el trabajo, en la familia, en las escuelas... las alternativas existentes las contemplan desde una óptica únicamente juvenil, sin ligar esa problemática a la lucha del movimiento obrero, limitándose a la óptica de las libertades democráticas burguesas. En este sentido pensamos que limitarse a la democracia burguesa [oblidant la lluita pel dret a l'autodeterminació, pel socialisme entès com a poder dels treballadors] es ayudar a salir al capitalismo de la crisis en la que se halla inmerso". Al cap de poc d'aquestes declaracions dels nostres dirigents juvenils vendria la signatura dels famosos "Pactes de la Moncloa", on definitivament l'esquerra reformista es lliurà fermada de mans i peus a la burgesia espanyola i mundial).


Local dels comunistes mallorquins en temps de la transició situat en l'actual plaça de la Porta Pintada de Palma. Els joves comunistes de les JEC compartien el local amb els militants de l’OEC. Des d'aquest indret s'havia centralizat la lluita contra el feixisme i en defensa de la cultura catalana i de suport al Congrés de Cultura Catalana. L'OEC tenia locals oberts a Inca, Manacor, Son Rapinya, Ferreries, Alaior i a molts d'altres indrets de les Illes. El local era compartit amb les Joventuts Comunistes de les Illes (les JEC).

El 14 d'abril de 1978 -de fa vint-i-sis anys- fou molt conflictiu. Les accions desenvolupades aquell dia, especialment pels comunistes de les Illes (OEC, MCI, LCR) i pel PSM, en record de la república democràtica enfonsada pel feixisme i en defensa del dret d'autodeterminació, foren sonades. Fou una de les poques vegades en què les accions de l'esquerra revolucionària sortiren reflectides en la premsa oficial. La nit abans, emperò, les seus de les Joventuts d'Esquerra Comunista (JEC) i de l'OEC havien estat assaltades per grups d'"incontrolats" (és a dir, per militants de partits nazifeixistes teledirigits per la Brigada Social). El diari Última Hora, en la darrera pàgina, publicava una petita informació de l'assalt i reproduïa una fotografia on es veia la porta i el pany de la nostra seu completament destruïts. El diari Baleares també publicava una noteta sota el títol de: "Asaltada la sede de la OEC", i deia: "En un comunicado dado a conocer por la Organització d'Esquerra se da cuenta que durante el día de ayer su sede central, sita en la plaza España 15-3º, fue víctima de un atentado al ser violentadas las cerraduras y registradas todas las dependencias y existencias del local". Les accions d'aquests "incontrolats" eren freqüents, a les darreries de la dictadura, a totes les capitals de l'Estat.

A Ciutat, Llibres Mallorca i el domicili particular de l'escriptor Josep M. Llompart sofriren les ires dels elements de la dreta feixista. A tot l'Estat espanyol, arreu dels Països Catalans, només entre el 23 de novembre de 1971 i el 13 de febrer de 1975 hi hagué desenes de llibreries, editorials, centres del llibre català, teatres, seus del moviment escolta, collegis progressistes, cinemes, etc, que reberen les visites i el foc "purificador" dels escamots dels criminals feixistes. La revista Oriflama (número 151, abril de 1975, pàg. 40-41) informava extensament al respecte. Foren atacades o sofriren destrosses a causa dels còctels molotov les llibreries Cinc d'Oros, Les Punxes, Pueblo, Viceversa, Porter, Athos, Edaf, Dau al Set, Tous, Tres i Quatre, etc., etc. Igualment hi hagué assalts i llançament de bombes contra l'oficina de premsa del Palau Episcopal i els collegis Gaudi, Fernando el Católico, Espronceda... així com contra les seus de les revistes Cuadernos para el Diálogo, Hermano Lobo, Matarratos, Diario de Mallorca... La relació es faria infinita!


A les Illes (i Mallorca concretament) sovintejaren aquestes accions dels "incontrolats". Qui sofrí diversos atacs -fins a veure fet malbé el seu cotxe- va ser Teresa Nieto, que a començaments de l'any 1977 regentava la copisteria Copystant. En aquesta copisteria, diversos partits d'esquerra (entre els quals l'OEC, les JEC, el mateix PCE) editaven les seves revistes clandestines, i això desencadenà l'odi de la Brigada Social i dels grups d'extrema dreta afins. El negoci de Teresa Nieto estava situat just davant l'antiga Delegación de Sindicatos (el Vertical), actual seu de CC.OO. L´Última Hora del 8 de gener de 1977 publicava una nota de Toni Torres (amb fotografia de Teresa Nieto i el seu cotxe fet malbé en un atac dels feixistes). La informació deia: "El coche de Teresa Nieto ameneció lleno de pintadas" y concretava: "El establecimiento de marras [Copystant] es objeto constante de pintadas. La primera la firmava el PENS, la segunda el GAS, la tercera ha sido en el coche. El coche de Teresa ha quedado lleno de siglas de partidos políticos. Y un adjetivo poco edificante para la dueña. En l'entrevista que li feia Toni Torres, Teresa Nieto es definia com a simpatitzant del moviment anarquista i, parlant de les agressions a què era sotmesa, explicava: "Nos dejan papelitos. Yo también dejé otro: que por favor nos volaran bien volada la imprenta porque tenemos una póliza de seguro de cuatro millones de pesetas. Era una forma de posar bona cara al mal temps. Un exemple del que era conviure amb el feixisme més agressiu en el mateix any en què s'havien de celebrar les primeres eleccions dites democràtiques.

Miquel López Crespí

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS