pobler | 16 Maig, 2011 21:13 |
La Feixina, el cementiri i el desencís
Llorenç Capellà | 15/05/2011 |
MEMÒRIA I CASUALITAT
Coincidint amb la instal·lació al cementiri de Palma de les plaques amb els noms de les persones assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil, Cort va col·locar un faristol a la Feixina per tal de justificar el manteniment del monòlit en memòria del creuer Baleares, enfonsat per l'esquadra republicana prop de Cartagena. El monument -al marge de la significació emotiva que pogués tenir per als parents de les víctimes- simbolitzava i simbolitza l'exaltació del feixisme. De manera que l'Ajuntament no podia triar un dia pitjor per a contextualitzar-lo, encara que degueren pesar raons d'oportunisme i de tàctica política, per allò de rentar la cara als sectors de dreta que arrufen el nas amb la moguda del cementiri. Nanda Ramon va acudir als dos indrets. A la Feixina va fer una defensa de la contextualització històrica de l'espai tot fent un poti-poti entre els mariners del Baleares i les víctimes de totes les guerres del món, en un intent impossible de conferir legitimitat democràtica al monument. I en el cementiri, va reivindicar els morts de la República sense reparar que un mínim exercici de coherència amb el discurs de la Feixina l'obligava a defensar la reincorporació a les plaques que ha dissenyat l'Associació de Memòria Històrica dels noms de tots aquells que moriren per enderrocar-la, tal com proposa el Facherío Unío d'arreu d'Espanya i, per suposat, la colònia balear de Flechas, Pelayos i Lulianos. En conclusió, no es pot dir missa i repicar campanes. I ho dic pensant en tot l'equip de govern municipal, no exclusivament en Nanda Ramon, perquè seria injust que la prenguessin pel sac dels cops.
PLACA I RECORDANÇA
La placa que acaba de situar Cort a la Feixina diu que la piràmide d'Ortells "ens recorda els centenars de milers de víctimes d'aquell període i, singularment, les vinculades a la singladura del creuer: els morts, els desapareguts i els ferits en els enfonsaments i els bombardejos, els milers de refugiats durant l'evacuació de Màlaga i els centenars de mariners morts a bord del vaixell". I el moix de na Catoi...? També. És a dir, tothom té cabuda en el mateix sac. Paul Preston, en el seu darrer llibre, fa referència a la gent que fugia de moros i legionaris, per la carretera de Màlaga a Almeria, bombardejada, des de la mar, pel creuer Baleares. Diu: "Se vieron escenas de madres muertas con bebés todavía mamando de sus pechos, de niños muertos y otros perdidos en mitad de la confusión". Preston parla de 3.000 morts en 175 quilòmetres de carretera. I atribueix al metge canadenc Norman Bethune la descripció dels vells que s'asseien a la vorera i tancaven els ulls a l'espera de la mort. O la dels infants "descalzos, con los pies hinchados hasta duplicar su tamaño normal, que lloraban indefensos, de dolor, de hambre y de cansancio". Doncs bé, sobre aquest seguici de gent desesperada i desarmada queien, de manera implacable i sistemàtica, les bombes del Baleares, cosa que reconeix la placa de Cort en dir que esdevé el primer cas del món de bombardeig aeronaval de columnes de refugiats. Parlem, per tant, d'una acció criminal...? D'un crim de masses indefenses? Exactament. Aleshores què pretén la contextualització...? D'això se'n diu embullar fil.
PER QUÈ? PER QUÈ...?
No sols és Mourinho qui planteja perquès sense resposta. Els perquès de Mourinho són com el belar d'ovella, un so monòton sense gràcia. Els perquès que plantegen els ciutadans, davant l'actuació de Cort a la Feixina, són força més punyents, atès que no acaben d'entendre de què va la cosa. La placa que s'acaba d'afegir al conjunt, no és una placa, sinó un llibre. Vull dir que es tracta d'un discurs llarguíssim, força ben estructurat, amb qualque error de pes com és el d'afirmar que l'enfonsament del Baleares va causar una profunda commoció social. O hem de creure que en va causar tanta que fins i tot els presos polítics aportaren de bon grat el seu òbol per a sufragar el monument...? Deixem-ho estar, perquè és la història d'una gran hipocresia. La realitat és que la placa que s'ha afegit a la Feixina, més que aclaridora del perquè del conjunt, n'és justificativa. S'ha d'entendre, també, com un intent desesperat de l'esquerra de recuperar part dels vots perduts. L'enquesta de l'IBS publicada per UH divendres passat és demolidora per a les seves aspiracions. El conservador Mateu Isern únicament ha sabut dir, en tota la campanya, algun tòpic sobre l'ús del català i del castellà a l'Administració. De manera que si guanya, ho farà de rebot. Guanyarà el desencís. Tot allò que afecta memòria històrica en fa part. La Feixina ja no té remei. I el Mur de la Memòria s'inaugurarà passades les eleccions. No m'atreveixo a augurar-ne el futur.
Diari de Balears
El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)
Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares
El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.
Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.
Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.
El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.
El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.
Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.
La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)
Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)
pobler | 16 Maig, 2011 07:10 |
Camí de l’honoris causa
El Departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears envia una proposta a la rectora perquè el poeta Bartomeu Fiol sigui nomenat doctor honoris causa
Francesca Marí | 13/05/2011
Els autors de la "parenta pobra" també tenen els seus reconeixements, encara que de vegades sembli que arriben amb comptagotes. En el seu moment, la Universitat de les Illes Balears va reconèixer els treballs i la vàlua de poetes com Marià Villangómez i Josep Palau i Fabre, a qui atorga el doctor honoris causa. Ara bé, com recorda el professor de química i escriptor Àngel Terro, la màxima distinció acadèmica quedà a mig camí per a plomes com les de Miquel Bauçà, Blai Bonet i Jaume Vidal Alcover.
Ara, el Departament de Filosofia de la UIB fa una passa més per al reconeixement de la literatura i ha proposat a l'equip rectoral la candidatura de Bartomeu Fiol (Palma, 1933), perquè sigui nomenat doctor honoris causa. La proposta per al reconeixement del considerat degà dels escriptors en llengua catalana a les Balears ve auspiciada pel director del Departament de Filosofia, Francesc Torres Marí, encara que també l'acompanyen adhesions com la dels professors Damià Pons, Pere Rosselló-Bover i Lluís Servera, entre d'altres.
Però hom pot demanar-se per què el reconeixement parteix d'un departament filosòfic i no del de llengua catalana. La resposta l'aporta Àngel Terron, qui remarca "el vessant plenament filosòfic dels mots dels poemes" de Bartomeu Fiol. És més, Terron recorda com el mateix Fiol ha manifestat que tal vegada la filosofia era la seva autèntica vocació, cosa que justifica encara més la necessitat d'aquest reconeixement al poeta i col·laborador de dBalears. Torres Marí també destaca que el departament que ell dirigeix ha treballat "en un llarg nombre de seminaris i cursos, i que ha cercat la unió de filosofia i poesia"; aquesta unió, "des dels filòsofs presocràctics, no s'ha trencat mai". Fruit d'això, podem trobar el mecenatge de Bartomeu Fiol a "l'obra de Pere Perelló, Lluís Servera i Jaume Munar", afegeix la carta del director a l'equip rector de la UIB que haurà de determinar si posa en marxa el procés de nomement.
Val a dir que la proposta del departament també ha rebut el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, la Delegació de l'Insitut Ramon Llull a les Illes Balears i l'Obra Cultural Balear. Precisament, el president de l'OCB, Jaume Mateu, recorda -entre els mèrits de Fiol- la seva "esforçada dedicació a la literatura", preferentment a la poesia, cosa que ha situat l'autor "en un lloc destacat entre els autors en català contemporani", al qual també s'ha de sumar que fou president de l'Obra entre els anys 1990 i 1992, cosa que demostra "el seu afany constant per fer de la cultura el veritable motor de la civilitat, el progrés i la democràcia", afegeix.
Proposta ferma
La proposta, presentada davant la rectora Montserrat Casas, també té l'aval del crític literari i catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de Lleida, Josep Maria Sala; del president del Centre Cultural Capaltard, Vicenç Calonge; del president del Casal de Cultura Museu de Sóller, Jaume Ensenyat, i del crític Sam Abrams, entre d'altres. "Dificilment trobaríem un autor que hagi cregut més que Fiol en aquest gènere (la poesia), del tot essencial dins qualsevol cultura", apunta el professor Damià Pons en la seva carta; el mateix Pons destaca que el nomenament del poeta a doctor honoris causa "es justifica plenament", entre d'altres motius, per la gran rellevància de la seva obra i perquè en els darrers anys ha esdevingut un model de referència per a un bon nombre de joves creadors mallorquins.
Diari de Balears
Bartomeu Fiol i els escriptors mallorquins: Miquel López Crespí
L'escriptura de López Crespí: Vida d'artista (Llibres del Segle)
"El llenguatge hi llisca amb una facilitat que és d'agrair, sense entrebancs de lèxic literari més o manco imposat o forçat, sense sintaxis llibresques. Tot plegat, les quatre darreres narracions esmentades són una festa en la què cal participar. Que ningú deixi d'aprofitar-la pels prejudicis de l'Establishment davant l'abundor de l'escriptura de López Crespí. Tant de bo que aquestes quatre retxes animassin qualcú a la lectura de Vida d'artista. De veritat que ho paga". (Bartomeu Fiol)
Per Bartomeu Fiol (Descalç), escriptor
(1)Un text dóna testimoni del seu autor i de la seva circumstància. Tanmateix -des del punt de vista d'una crítica mínimament rigorosa- això no és el més important que pot fer. Si definim el text literari com aquell que té vocació de quedar, que aquesta vocació s'acomplesqui o no, no depèn sols de l'eventual valor de la cosa de la qual es dóna testimoni. Més aviat, en l'obra d'art, en l'obra literària, depèn d'altres elements. En tot cas, un llibre ha d'esser jutjat o valorat per ell mateix, independentment de les bones o males intencions del seu autor. La qual cosa vol dir que, tant en l'escriptura com en l'art en general, les bones intencions no basten mai. Perquè aquestes no asseguren, per elles mateixes, que una obra quedi. I si el camí de l'infern diuen que està empedrat de bones intencions, el quid de la qüestió en un text literari rau en quedar, en aguantar-se per ell mateix. L'autor no pot saber si això s'ha produït fins que no rep algun acusament de recepció. Al cap i a la fi, una obra no existeix plenament fins que no és acollida pel lector, fins que no és aixecada -per dir-ho així- per la lectura. L'escriptua sense lectura no és més que un procés parcial. L'obra no la fa solament l'autor. De qualque manera, el lector també contribueix -i de forma decisiva- a la seva realització, a la seva realitat. Vida d'artista, el recull de narracions de l'amic Miquel López Crespí que va rebre el premi Serra i Moret de l'any 1993 i que va esser publicada l'any passat, sens dubte dóna testimoni de la biografia de l'autor i de la seva circumstància político-social; circumstància històrica - si no trobau massa altisonant aquest sintagma- que també és la nostra, de grat o més aviat per força. Això és especialment ver de les narracions "Cercle clos", "Abans de començar la feina", "Entorn de l'assassinat de Petra Kelly i Gerd Bastian", "La guerra quotidiana" i "El darrer resistent" [...]. Però també de "La maleta de l'oncle", en forma de carta, que sí ho és, que sí és de les que queden més, tot provant d'explicar "la meva dèria d'escriure, aquesta beneitura d'embrutar papers" en funció del llegat familiar, de l'oncle que "va esser l'ànima de la construcció de les Escoles Graduades" i que va acabar a l'Argentina -com tants d'altres-; del pare que va lluitar al costat dels anarquistes i que, acabada la guerra incivil, va esser enviat a Cavorques, amb el batalló de treballadors número 151; i de l'altre oncle que va lluitar amb els comunistes i va arribar a sa Pobla amb una feixuga maleta plena de llibres prohibits, d'aquells que hi havia que guardar ben amagats, supervivents miraculosos del gloriós engronsament.
També tenen tot el dret a aspirar a la permanència altres eficaços textos narratius de contingut divers, tals com unes ben realistes "Alegries del matrimoni" i, en particular, "Revolta", "Follia permanent" i "El tren"; aquestes tres darrers amb fortes ressonàncies kafkianes i amb un sentit de l'humor -a estones força negre, és clar-, que es guanya del tot la necessària complicitat del lector.
El llenguatge hi llisca amb una facilitat que és d'agrair, sense entrebancs de lèxic literari més o manco imposat o forçat, sense sintaxis llibresques. Tot plegat, les quatre darreres narracions esmentades són una festa en la què cal participar. Que ningú deixi d'aprofitar-la pels prejudicis de l'Establishment davant l'abundor de l'escriptura de López Crespí. Tant de bo que aquestes quatre retxes animassin qualcú a la lectura de Vida d'artista. De veritat que ho paga.
(1) Article de Bartomeu Fiol publicat a Baleares (1-II-96) amb el pseudònim "Descalç".
Les tesis fonamentals de Revolta no es disfressen o dissimulen gens. Destaquen per la contundència de la seva formulació "Un escarment en cada generació", "Lluny dels servils", "La pau de l'Emperador", "Diverses formes de revolta", "La nostra perdició" o "La saviesa". (Bartomeu Fiol)
Revolta (Editorial Moll)
Per Bartomeu Fiol1
Revolta, com la pràctica totalitat de la nombrosa obra del seu autor -el qual, a còpia d'ofici, de tenacitat i de paciència, ha assolit la gesta, més aviat insòlita entre nosaltres, de viure d'ella, de viure de la seva escriptura (sense abdicar mai de les seves conviccions de sempre)-, difícilment es pot llegir com a mera literatura. Al darrere o al davant de tot el que ha fet Miquel López Crespí hi ha un ferment moral decididament actiu i compromès, el qual, segons quin sigui el capteniment la posició de qui s'hi encari, resultarà una mica morbós o fins i tot quasi sectari o, ben al contrari, d'una rabiosa i actualíssima salut. En el benentès que aquells que sentin inclinats a titllar-lo de sectari poden perfectament, al seu torn, esser qualificats de sectaris de signe contrari. Perquè, en definitiva, tot garbellat, hi ha tant de sectarisme de dretes com d'esquerres. I, per descomptat, ningú no es troba, angelical, au-dessus de la mêlée.
Degut a aquest radical condicionament ètic, la importància del qual en l'obra de López Crespí sembla difícil d'exagerar -i encara que tot text que queda és ben capaç de presentar-se per si mateix-, degut també al marc referencial o a l'escenificació de les paràboles en una cultura tan allunyada com la xinesa i, finalment, a un procés d'elaboració molt demorat i gens senzill (el nostre poeta i narrador certament no viu en el millor dels mons possibles!), tal vegada no li vagi del tot malament la pobra companyia d'aquesta mena d'exordi, per molt que -per manca de competència de qui el fa- no pugui ajudar el lector més que de manera massa limitada.
És creença prou generalitzada que el pensament rigorós o, al capdavall o al capdamunt, la filosofia, requereixen un ambient d'una certa pau per a poder practicar-se plenament. Però les injustícies i les guerres i les malvestats, o la sevícia generalitzada, també poden suscitar o fomentar el seu conreu. Perquè potser convé recordar que no tota filosofia és metafísica o antològica. Així, no és cap casualitat que l'esclat de la filosofia clàssica xinesa coincidís precisament amb els carnatges i les atrocitats del període històric tan adequadament conegut com dels regnes en lluita -que acaba l'any 221 aC amb la unificació de l'immens país sota la fèrula dels senyors de Qin- ni tampoc ho és que les diverses escoles que la conformen (i que dos mil o dos mil cinc-cents anys després no semblen tan confortades com volen suposar els entesos comentaristes) coincidesquin del tot en donar una transcendència i una funcionalitat bàsiques a primordials a la política i a l'ètica social -si és que el qualificatiu d'aquest sintagma no és una redundància, que tota ètica ho és, social, o no és ètica.
No ens hauria de sorprendre gens, doncs, que Miquel López Crespí, persona generosa i inquieta, que no ha rebutjat mai els compromisos, sens dubte l'escriptor més fener que tenim actualment al regne de Cavorques enmig del mar, la formació autodidacta del qual correspon a un altre període -aquest ben acostat en el temps!- de forta commoció moral i de fonda inquietud política i social, seguint una mica l'exemple de Bertolt Brecht -dramaturg i poeta de gran popularitat entre el jovent compromès fa trenta anys, però avui més aviat menystingut, com si la seva extraordinària qualitat literària hagués quedat inutilitzada o almanco feta malbé per la seva adscripció ideològica-, s'hagi inspirat en les peculiars formes expositives i en els continguts morals, d'aquells pensadors aparentment tan allunyats però de fet, paradoxalment, tan acostats. Al cap i a la fi, dos mil anys i escaig d'història no afecten massa unes valoracions morals bàsiques. La posa en escena d'un Zhuangzi o d'un Me-ti o Mo Di, per altra banda, conserva tota la seva força i efectivitat pedagògica o comunicadora, que és tant com dir la seva eficàcia poètica.
I no és que l'escriptura o l'elaboració del text que ara encetaràs hagi estat gens directa o senzilla. Més aviat sorprèn, en puc donar algun testimoni, la quantitat de feina -i de redaccions- que, per circumstàncies exògenes, el llibre ha necessitat per arribar al seu estat actual. La veritat és que la capacitat redactora de l'amic López Crespí esborrona un poc.
La primera versió correspon a un recull de paràboles o petites proses -concretament XCIII- que porten el títol de Gangzu, el mestre. Aquest text va servir de base a una primera versificació de Revolta, que va donar com a resultat quaranta poemes. Cansat que aquest llibre concorregués sense cap resultat a un bon nombre de premis en la nostra llengua -i que dormís dins els calaixos d'alguna editorial cavorquina-, López Crespí el va repastar i traduir al castellà, amb el títol magnífic de Grietas en el mármol, i va guanyar el premi Vicente Gaos en la XI edició dels premis convocats per la ciutat de València l'any 1994. No satisfet, malgrat aquest triomf, amb el destí del poemari, de nou ha tornat a picar-hi esquerda de valent i la present versió definitiva, en català, és doncs, fruit de tota la feinada que acabam d'esmentar.
Les tesis fonamentals de Revolta no es disfressen o dissimulen gens. Destaquen per la contundència de la seva formulació "Un escarment en cada generació", "Lluny dels servils", "La pau de l'Emperador", "Diverses formes de revolta", "La nostra perdició" o "La saviesa". "Filosofia de palau", el darrer poema del llibre, ho resumeix molt eficaçment en els quatre versos finals:
que basteixen la Gran Murada
hi ha més veritat que en totes
les màximes dels filòsofs de palau.
1 Pròleg al poemari Revolta (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 2000). Pàgs. 7-10.
pobler | 16 Maig, 2011 05:37 |
Suport al PSM-Iniciativaverds-Entesa: David Ginard, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Antònia Vicens, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...
“Que les urnes facin olor d’alfabeguera!”
La coalició PSM-IV-ExM arreplegà més d’un miler de simpatitzants en el míting central de campanya, en què intentaren marcar distàncies amb el PSIB
Ander Zurimendi | 10/05/2011 |
Els militants del PSM, IniciativaVerds i Entesa reberen ahir una injecció d'optimisme amb vista al 22-M. I és que un miler de simpatitzants ompliren tota la planta baixa de l'Auditòrium de Palma en l'acte central de la coalició. "El feim ara, a principi de campanya, perquè la gent ja estigui engrescada per fer propaganda poble per poble", explicaren ahir els responsables de l'aparell electoral de PSM-IV-ExM. El candidat de la coalició al Parlament balear, Biel Barceló, no va defraudar els seus. "Que el 22 de maig les urnes facin olor d'alfabeguera", va exclamar, amb referència al regal electoral que empra la coalició. Ahir, efectivament, l'Auditòrium feia olor d'aquesta planta aromàtica. "Dia 22 triam entre una maqueta per fer un palau d'òpera o escoletes, entre un pot de Cola Cao enterrat en un jardí o una beca per poder estudiar a fora", va remarcar Barceló.
En un discurs marcat per les crítiques al PP, però també als socialistes, Barceló ho escenificà així: "Volen fer desaparèixer la nostra llengua i, en canvi, als concerts d'Antònia Font i Manel les entrades s'esgoten en un dia". Encara en posà un exemple més: "Volen fer desaparèixer el carril bici a Palma i, en canvi, el BiciPalma té en poques setmanes 5.000 usuaris i 6.000 més en llista d'espera". Les paraules de Barceló tancaren un míting molt atípic pel seu guió. I és que la coalició econacionalista preparà una entrega de premis, els Alfabeguera d'or 2011, com a fil argumental de la gala.
D'aquesta manera, el candidat a Palma, Antoni Verger, amb Marisol Fernández, obrí foc: "Hem estat devora els veïns de Son Sardina, que rebutgen la via connectora..., perquè el PSOE, quan el deixen sol, té molt de perill!". Verger avançà, a més a més, que les enquestes els deixen més a prop que mai d'aconseguir el tercer regidor (hi entraria Antoni Noguera, qui a l'acte d'ahir ja s'asseia a la bancada dels candidats). Així mateix, la sollerica Magdalena Palou féu una defensa del municipalisme, mentre que el petrer Joan Font atacà ben fort la candidata del PP, Maria Salom. "Ara diuen que és diputada nacional. Idò no ho sabia, deu ser que és a pasturar per Madrid, sense fer res".
La branca també arribà de la mà del senador Pere Sampol, qui qualificà José Ramón Bauzá de "verge vestal immaculada".La gala estigué amenitzada amb el so d'una animada rumba composta per Antoni Pastor, els vídeos de campanya (cal dir que han quedat moderns i simpàtics), l'aparició de joves dels tres partits que formen la coalició i la conducció del músic Pep Suasi.
Diari de Balears
David Ginard, Antònia Vicens, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...
Representants del món de la cultura signen un manifest de suport al PSM-IV-ExM L'escriptor Antoni Vidal Ferrando llegeix el text, que remarca que la cultura és una "peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones"
Els candidats i portaveus de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa han fet avui [29-IV-2011] una trobada amb representants del món de la cultura que han signat un manifest de suport a les candidatures de la coalició nacionalista i ecosocialista al Parlament i al Consell. Es tracta dels primers signants del manifest, que es fa públic avui i que recollirà noves adhesions durant les properes setmanes.
L'escriptor Antoni Vidal Ferrando ha llegit el text del manifest davant els assistents, entre els quals hi havia Damià Pons, Climent Picornell, Pep Suasi, Irene Mestre, Miquel López Crespí, Felip Munar, Margalida Capellà, Biel Florit, entre d'altres. Entre els primers signants també s'hi compten Antònia Vicens, Maria Rosa Planas, o Miquel Bezares.
El manifest reclama "una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments". També demana "una política de lluita contra la crisi en clau progressista", "aprofundir en l'autogovern de les Illes Balears" i "una fiscalitat justa", així com "un gran esforç de millora de l'educació" i una potenciació del "turisme cultural i ecològic".
Blog PSM-Inciativaverds-Entesa
ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL
EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL
PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA
Miquel López Crespí
Vos feim arribar, adjunt, el text del Manifest del món cultural en suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa.
En nom de la coalició i dels candidats que es presenten a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca vos agrairia que en féssiu una lectura atenta i que hi expressàssiu el suport personal mitjançant la vostra signatura, si hi estau d'acord.
Des del PSM-Iniciativaverds-Entesa pensam que és molt important que el món de la cultura, de l'educació i de la defensa del patrimoni prengui una actitud positiva i compromesa en favor de polítiques que permetin una Mallorca més culta, més lliure, més cohesionada socialment i sense corrupció a les institucions.
Per això vos demanam el vostre suport al manifest.
Ens el podeu fer arribar per correu electrònic a aquesta adreça (matiesgarcias@yahoo.es) o signant el document en paper i fent-lo arribar a la seu del PSM (carrer d'Isidoro Antillon, 9. 07006. Palma). També el podeu difondre entre coneguts vostres que cregueu que el poden firmar.
També vos convidam a un acte d'adhesió a aquest manifest i d'intercanvi d'opinions amb els candidats al Parlament i el Consell, que se celebrarà divendres dia 29 d'abril, a les 11:30 h., al restaurant del Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer de la Concepció, Palma).
Igualment, vos feim saber que es farà la presentació pública del programa electoral de la coalició de l'àrea d'educació, cultura, patrimoni i política lingüística dia 2 de maig, a les 19 h, a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24. Palma). També hi estau convidats.
Ens agradaria comptar amb la vostra presència.
Atentament,
Maties Garcias Salvà,
en nom de PSM-Iniciativaverds-Entesa
ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL
EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL
PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA
Mallorca viu una situació política, social i econòmica de notable gravetat, sacsejada de ple per la crisi econòmica internacional, per l’esgotament del model turístic de masses i per la fi de la preponderància de l’activitat constructiva.
Aquesta situació de gravetat s’uneix als nombrosos casos corrupció que han provocat el PP i UM durant anys dins les institucions d’autogovern, cosa que ha provocat no tan sols dificultats per dur endavant les imprescindibles polítiques progressistes en clau de país, sinó que també han creat molta frustració i indignació entre la ciutadania.
Enmig d’aquest panorama, els homes i dones que han representat el nacionalisme progressista, l’esquerra oberta i l’ecologisme transformador dins les institucions públiques (Parlament, Govern, Consell i molts d’ajuntaments) han destacat com a polítics honrats, gestors eficaços i representants institucionals acostats a la ciutadania.
Com a ciutadans que ens sentim responsables del present i el futur de Mallorca, pensam que:
1. Cal fer una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments.
2. Cal desplegar una política de lluita contra la crisi en clau progressista i, per tant, en favor de les classes mitjanes i populars de Mallorca, cosa que no és factible amb els plantejaments neoliberals al servei de grups de pressió privilegiats ni amb les polítiques dictades des del centralisme.
3. Cal aprofundir en l’autogovern de les Illes Balears i cal defensar-lo davant les temptacions centralitzadores que tenen els partits espanyolistes. És imprescindible que les Illes Balears tenguin una fiscalitat justa que acabi amb l’espoliació de recursos que patim.
4. Cal millorar la vida dels ciutadans de les Illes Balears fent un pacte de drets i deures de la ciutadania i un desplegament de serveis socials i sanitaris, amb la potenciació de transports públics eficients, amb el manteniment de l’entorn urbà i la protecció dels recursos naturals i el medi ambient. L’atenció a la població nouvinguda ha de ser una prioritat de les polítiques públiques, amb l’objectiu de perseguir la integració econòmica i cultural i la cohesió social. Per aquest motiu, s’han d’impulsar iniciatives d’acolliment cultural i lingüístic.
5. Cal fer un gran esforç de millora de l’educació, atès que les Illles Balears no podran sortir de la crisi ni afrontar un futur més just i millor si no invertim en formació en tots els àmbits i totes les etapes, inclosa la formació permanent. L’educació és fonamental per lluitar contra la crisi i les desigualtats que provoca, i per augmentar el nivell cultural i formatiu del país.
6. Cal treballar per la cultura, ja que és una peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones i del país normal, civilitzat i amb personalitat nacional que volem. Mallorca té uns reptes culturals als quals no es pot renunciar i per això cal treballar en tots aquests camps: la preservació del patrimoni monumental i històric; l’impuls a la creació en tots els camps; el foment de la investigació i la ciència; el manteniment de la cultura d’arrel tradicional; la col·laboració amb els gestors culturals i les institucions de referència per a la conservació, investigació i difusió de la cultura; el suport a la independència i qualitat dels mitjans de comunicació. És necessari un pacte entre institucions, creadors i públic per desplegar els equipaments culturals necessaris.
7. Cal potenciar el turisme cultural i ecològic. El gran motor de la nostra economia s’ha d’adaptar a la personalitat geogràfica, mediambiental, patrimonial i cultural de Mallorca, i n’ha de saber treure partit econòmic. L’activitat turística ha de convertir-se en aliat del manteniment de l’equilibri ecològic, de la qualitat del paisatge i d’una vida cultural rica, variada i viable econòmicament. Aquest és l’únic camí per sortir del model turístic de masses ja caducat.
8. Cal tenir sempre present que la nostra personalitat col·lectiva està indestriablement lligada a la llengua catalana. Per això és necessari convertir-la en l’eix central de la vida pública, defensant la lletra i l’esperit de la Llei de normalització lingüística i tota la normativa que se’n deriva. S’han de donar les garanties perquè tothom sàpiga i pugui usar el català en tots els àmbits i s’ha de fer incidència en l’aprenentatge de la llengua de Mallorca entre els nouvinguts. Els mitjans de comunicació pública han de ser elements actius en la promoció de l’ús social del català.
Per tot això, demanam al PSM-Iniciativaverds-Entesa que dugui endavant:
a) La regeneració democràtica de les institucions públiques.
b) La defensa i aprofundiment de l’autogovern que ens reafirmi com a país.
c) La lluita contra la crisi i la defensa de l’Estat de benestar; l’impuls als emprenedors; el suport a persones i grups desvalguts.
d) La millora de l’entorn natural i de la qualitat de vida de les persones.
e) L’impuls a una política educativa integral i de qualitat.
f) El compromís per una política cultural i lingüística ambiciosa i pactada amb la societat que sigui eix central de les polítiques públiques.
Com a persones implicades en el món de l’educació, la cultura i el patrimoni històric
Atesa la nostra convició que la materialització d’aquestes polítiques passa per l’èxit electoral del PSM-Iniciativaverds-Entesa,
Atesa la confiança que ens mereixen els seus candidats i les seves candidates,
Donam suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca en els comicis que se celebraran dia 22 de maig de 2011.
Mallorca, maig de 2011
« | Maig 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |