Administrar

Suport al PSM-Iniciativaverds-Entesa

pobler | 10 Maig, 2011 09:51 | facebook.com

Suport al PSM-Iniciativaverds-Entesa: David Ginard, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Antònia Vicens, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...


“Que les urnes facin olor d’alfabeguera!”


La coalició PSM-IV-ExM arreplegà més d’un miler de simpatitzants en el míting central de campanya, en què intentaren marcar distàncies amb el PSIB


Ander Zurimendi | 10/05/2011 |


Els militants del PSM, IniciativaVerds i Entesa reberen ahir una injecció d'optimisme amb vista al 22-M. I és que un miler de simpatitzants ompliren tota la planta baixa de l'Auditòrium de Palma en l'acte central de la coalició. "El feim ara, a principi de campanya, perquè la gent ja estigui engrescada per fer propaganda poble per poble", explicaren ahir els responsables de l'aparell electoral de PSM-IV-ExM. El candidat de la coalició al Parlament balear, Biel Barceló, no va defraudar els seus. "Que el 22 de maig les urnes facin olor d'alfabeguera", va exclamar, amb referència al regal electoral que empra la coalició. Ahir, efectivament, l'Auditòrium feia olor d'aquesta planta aromàtica. "Dia 22 triam entre una maqueta per fer un palau d'òpera o escoletes, entre un pot de Cola Cao enterrat en un jardí o una beca per poder estudiar a fora", va remarcar Barceló.

En un discurs marcat per les crítiques al PP, però també als socialistes, Barceló ho escenificà així: "Volen fer desaparèixer la nostra llengua i, en canvi, als concerts d'Antònia Font i Manel les entrades s'esgoten en un dia". Encara en posà un exemple més: "Volen fer desaparèixer el carril bici a Palma i, en canvi, el BiciPalma té en poques setmanes 5.000 usuaris i 6.000 més en llista d'espera". Les paraules de Barceló tancaren un míting molt atípic pel seu guió. I és que la coalició econacionalista preparà una entrega de premis, els Alfabeguera d'or 2011, com a fil argumental de la gala.

D'aquesta manera, el candidat a Palma, Antoni Verger, amb Marisol Fernández, obrí foc: "Hem estat devora els veïns de Son Sardina, que rebutgen la via connectora..., perquè el PSOE, quan el deixen sol, té molt de perill!". Verger avançà, a més a més, que les enquestes els deixen més a prop que mai d'aconseguir el tercer regidor (hi entraria Antoni Noguera, qui a l'acte d'ahir ja s'asseia a la bancada dels candidats). Així mateix, la sollerica Magdalena Palou féu una defensa del municipalisme, mentre que el petrer Joan Font atacà ben fort la candidata del PP, Maria Salom. "Ara diuen que és diputada nacional. Idò no ho sabia, deu ser que és a pasturar per Madrid, sense fer res".

La branca també arribà de la mà del senador Pere Sampol, qui qualificà José Ramón Bauzá de "verge vestal immaculada".La gala estigué amenitzada amb el so d'una animada rumba composta per Antoni Pastor, els vídeos de campanya (cal dir que han quedat moderns i simpàtics), l'aparició de joves dels tres partits que formen la coalició i la conducció del músic Pep Suasi.

Diari de Balears


David Ginard, Antònia Vicens, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Fanny Tur, Damià Pons, Antoni Marimon, Gabriel Florit, Joan Mas i Vives, Joan Barceló, Felip Munar, Pere A. Pons, Antoni Vidal Ferrando, Esther Olóndriz, Joan Alfons Marí, Joan Perelló, Climent Picornell, Bartomeu Carrió, Miquel Bezares, Antònia Serrano, Rafel Crespí, Maria Rosa Planas, Aina Ferrer, Pere Morey, Àngel Terron Homar, Pilar Arnau, Miquel Àngel Vidal Pons...


Representants del món de la cultura signen un manifest de suport al PSM-IV-ExM L'escriptor Antoni Vidal Ferrando llegeix el text, que remarca que la cultura és una "peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones"



Gabriel Barceló (a l´esquerra), secretari general del PSM amb l´escriptor Miquel López Crespí en un acte a la Literaturhaus de Frankfurt.

Els candidats i portaveus de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa han fet avui [29-IV-2011] una trobada amb representants del món de la cultura que han signat un manifest de suport a les candidatures de la coalició nacionalista i ecosocialista al Parlament i al Consell. Es tracta dels primers signants del manifest, que es fa públic avui i que recollirà noves adhesions durant les properes setmanes.

L'escriptor Antoni Vidal Ferrando ha llegit el text del manifest davant els assistents, entre els quals hi havia Damià Pons, Climent Picornell, Pep Suasi, Irene Mestre, Miquel López Crespí, Felip Munar, Margalida Capellà, Biel Florit, entre d'altres. Entre els primers signants també s'hi compten Antònia Vicens, Maria Rosa Planas, o Miquel Bezares.

El manifest reclama "una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments". També demana "una política de lluita contra la crisi en clau progressista", "aprofundir en l'autogovern de les Illes Balears" i "una fiscalitat justa", així com "un gran esforç de millora de l'educació" i una potenciació del "turisme cultural i ecològic".

Blog PSM-Inciativaverds-Entesa


ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA


Miquel López Crespí

Vos feim arribar, adjunt, el text del Manifest del món cultural en suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa.

En nom de la coalició i dels candidats que es presenten a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca vos agrairia que en féssiu una lectura atenta i que hi expressàssiu el suport personal mitjançant la vostra signatura, si hi estau d'acord.

Des del PSM-Iniciativaverds-Entesa pensam que és molt important que el món de la cultura, de l'educació i de la defensa del patrimoni prengui una actitud positiva i compromesa en favor de polítiques que permetin una Mallorca més culta, més lliure, més cohesionada socialment i sense corrupció a les institucions.

Per això vos demanam el vostre suport al manifest.

Ens el podeu fer arribar per correu electrònic a aquesta adreça (matiesgarcias@yahoo.es) o signant el document en paper i fent-lo arribar a la seu del PSM (carrer d'Isidoro Antillon, 9. 07006. Palma). També el podeu difondre entre coneguts vostres que cregueu que el poden firmar.

També vos convidam a un acte d'adhesió a aquest manifest i d'intercanvi d'opinions amb els candidats al Parlament i el Consell, que se celebrarà divendres dia 29 d'abril, a les 11:30 h., al restaurant del Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer de la Concepció, Palma).

Igualment, vos feim saber que es farà la presentació pública del programa electoral de la coalició de l'àrea d'educació, cultura, patrimoni i política lingüística dia 2 de maig, a les 19 h, a Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24. Palma). També hi estau convidats.

Ens agradaria comptar amb la vostra presència.

Atentament,

Maties Garcias Salvà,

en nom de PSM-Iniciativaverds-Entesa


ADHESIÓ DE L’ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ AL MANIFEST DEL MÓN CULTURAL EN SUPORT DE LES CANDIDATURES DEL PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA


Mallorca viu una situació política, social i econòmica de notable gravetat, sacsejada de ple per la crisi econòmica internacional, per l’esgotament del model turístic de masses i per la fi de la preponderància de l’activitat constructiva.

Aquesta situació de gravetat s’uneix als nombrosos casos corrupció que han provocat el PP i UM durant anys dins les institucions d’autogovern, cosa que ha provocat no tan sols dificultats per dur endavant les imprescindibles polítiques progressistes en clau de país, sinó que també han creat molta frustració i indignació entre la ciutadania.

Enmig d’aquest panorama, els homes i dones que han representat el nacionalisme progressista, l’esquerra oberta i l’ecologisme transformador dins les institucions públiques (Parlament, Govern, Consell i molts d’ajuntaments) han destacat com a polítics honrats, gestors eficaços i representants institucionals acostats a la ciutadania.

Com a ciutadans que ens sentim responsables del present i el futur de Mallorca, pensam que:

1. Cal fer una gestió honrada, eficaç i participativa de les institucions públiques, cosa que seria impossible amb un retorn de la dreta al capdavant del Govern, el Consell i els ajuntaments.

2. Cal desplegar una política de lluita contra la crisi en clau progressista i, per tant, en favor de les classes mitjanes i populars de Mallorca, cosa que no és factible amb els plantejaments neoliberals al servei de grups de pressió privilegiats ni amb les polítiques dictades des del centralisme.

3. Cal aprofundir en l’autogovern de les Illes Balears i cal defensar-lo davant les temptacions centralitzadores que tenen els partits espanyolistes. És imprescindible que les Illes Balears tenguin una fiscalitat justa que acabi amb l’espoliació de recursos que patim.

4. Cal millorar la vida dels ciutadans de les Illes Balears fent un pacte de drets i deures de la ciutadania i un desplegament de serveis socials i sanitaris, amb la potenciació de transports públics eficients, amb el manteniment de l’entorn urbà i la protecció dels recursos naturals i el medi ambient. L’atenció a la població nouvinguda ha de ser una prioritat de les polítiques públiques, amb l’objectiu de perseguir la integració econòmica i cultural i la cohesió social. Per aquest motiu, s’han d’impulsar iniciatives d’acolliment cultural i lingüístic.

5. Cal fer un gran esforç de millora de l’educació, atès que les Illles Balears no podran sortir de la crisi ni afrontar un futur més just i millor si no invertim en formació en tots els àmbits i totes les etapes, inclosa la formació permanent. L’educació és fonamental per lluitar contra la crisi i les desigualtats que provoca, i per augmentar el nivell cultural i formatiu del país.

6. Cal treballar per la cultura, ja que és una peça clau de les polítiques públiques a favor de les persones i del país normal, civilitzat i amb personalitat nacional que volem. Mallorca té uns reptes culturals als quals no es pot renunciar i per això cal treballar en tots aquests camps: la preservació del patrimoni monumental i històric; l’impuls a la creació en tots els camps; el foment de la investigació i la ciència; el manteniment de la cultura d’arrel tradicional; la col·laboració amb els gestors culturals i les institucions de referència per a la conservació, investigació i difusió de la cultura; el suport a la independència i qualitat dels mitjans de comunicació. És necessari un pacte entre institucions, creadors i públic per desplegar els equipaments culturals necessaris.

7. Cal potenciar el turisme cultural i ecològic. El gran motor de la nostra economia s’ha d’adaptar a la personalitat geogràfica, mediambiental, patrimonial i cultural de Mallorca, i n’ha de saber treure partit econòmic. L’activitat turística ha de convertir-se en aliat del manteniment de l’equilibri ecològic, de la qualitat del paisatge i d’una vida cultural rica, variada i viable econòmicament. Aquest és l’únic camí per sortir del model turístic de masses ja caducat.

8. Cal tenir sempre present que la nostra personalitat col·lectiva està indestriablement lligada a la llengua catalana. Per això és necessari convertir-la en l’eix central de la vida pública, defensant la lletra i l’esperit de la Llei de normalització lingüística i tota la normativa que se’n deriva. S’han de donar les garanties perquè tothom sàpiga i pugui usar el català en tots els àmbits i s’ha de fer incidència en l’aprenentatge de la llengua de Mallorca entre els nouvinguts. Els mitjans de comunicació pública han de ser elements actius en la promoció de l’ús social del català.

Per tot això, demanam al PSM-Iniciativaverds-Entesa que dugui endavant:

a) La regeneració democràtica de les institucions públiques.

b) La defensa i aprofundiment de l’autogovern que ens reafirmi com a país.

c) La lluita contra la crisi i la defensa de l’Estat de benestar; l’impuls als emprenedors; el suport a persones i grups desvalguts.

d) La millora de l’entorn natural i de la qualitat de vida de les persones.

e) L’impuls a una política educativa integral i de qualitat.

f) El compromís per una política cultural i lingüística ambiciosa i pactada amb la societat que sigui eix central de les polítiques públiques.


Com a persones implicades en el món de l’educació, la cultura i el patrimoni històric

 Atesa la nostra convició que la materialització d’aquestes polítiques passa per l’èxit electoral del PSM-Iniciativaverds-Entesa,

 Atesa la confiança que ens mereixen els seus candidats i les seves candidates,

Donam suport a les candidatures del PSM-Iniciativaverds-Entesa al Parlament de les Illes Balears i el Consell de Mallorca en els comicis que se celebraran dia 22 de maig de 2011.

Mallorca, maig de 2011

Xirinacs i les claudicacions de l'esquerra del règim

pobler | 10 Maig, 2011 05:43 | facebook.com

L´exemple de lluita constant de Lluís M. Xirinacs, el suport que va donar a alguns dels meus llibres, m´encoratjà a continuar publicant alguns records i anàlisis d´aquell període convuls. I per això mateix, después dels atacs rebentistes del neoestalinisme illenc contra el llibre de memòries L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), vaig publicar Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, Barcelona, 2000), No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001), Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003) i Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006). (Miquel López Crespí)


Vet aquí el nus de les traïdes de la transició: aconseguir, mitjançant la consolidació dels models de participació electoral sota el control de la banca i els grans mitjans de comunicació, acabar amb les mobilitzacions revolucionàries de la societat civil, el protagonisme de les plataformes de lluita, dels partits antisistema, del moviment independentista. (Miquel López Crespí)

Memòria històrica de la transició (la restauració monàrquica): Carles Castellanos, Josep Fontana, Lluís M. Xirinacs, Miquel López Crespí, Josep Guia, Antonieta Jarne, Manel Lladonosa, Martí Marín, Bernat Muniesa, Fermí Rubiralta, Ramon Usall i Carles Sastre....



Joan Teran, Miquel López Crespí i Lluís Maria Xirinacs el dia de la presentació de No era això: memòria política de la transició

Els primers llibres crítics damunt el procés de la restauració monàrquica, la mal anomenada “transició”, que era, en definitiva, la consagració de la victòria franquista del trenta-nou, però aquesta vegada sota la coartada de la legalitat constitucional --reafermanent de la unitat de l´estat espanyol, la monarquia, el capitalisme-- eren silenciats o demonitzats com aquell llibre de memòries meu, L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1979). La lúcida visió de Gregorio Morán, l´anàlisi de les renúncies de mitjans dels anys setanta descrites en El precio de la transición (Editorial Planeta, Barcelona, 1991), restà oculta i silenciada al gran públic. Els llibres d´estricta militància revolucionària, els estudis fets per dirigents trotsquistes com l´amic i company Van den Eynde, l´”Anibal Ramos” de la clandestinitat, dirigent del PORE (Partido Obrero Revolucionario de España) o de la mateixa Elena Ódena, la dirigent del PCE-ml, només eren a l´abast de reduïts cercles de militants i simpatitzants de les organitzacions d´esquerra que no havien pactat amb el franquisme reciclat. L´històric dirigent del MDT Carles Castellanos només va poder veure editat Reviure els dies. Records d´un temps silenciat (Pagès Editors) l´any 2003.



Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos, Josep de Calasanç Serra: per la Independència de Catalunya.

A finals dels anys setanta i durant tota la dècada dels vuitanta, cap editorial oficial no volia publicar ni saber res de la memòria de l´esquerra conseqüent. Un espès mur de silenci havia caigut damunt la rica experiència de les avantguardes comunistes i nacionalistes que no eren d´obediència carrillista o socialdemòcrata. L´independentisme era silenciat i marginalitzat, no solament per PCE, PSOE i AP-PP. A Catalunya Principat era CiU, els intel·lectuals servils que cobraven de la dreta, els encarregats de lloar les “possibilitats nacionalistes” de la col·laboració, primer amb Suárez, després amb els socialistes espanyols i més tard amb els governs del PP. A tots interessava esborrar la memòria col·lectiva del nostre poble, les experiències més avançades, tant les fetes en temps de la guerra i de la postguerra com les dels anys seixanta i setanta. La memòria històrica de les lluites de la transició a favor de la República, el socialisme i els drets dels pobles a l´autodeterminació descrites en els llibres d´”Anibal Ramos” El proletariado contra la ‘Unión Sagrada: Anticarrillo (Editorial Crítica Comunista, Madrid, 1980), Ensayo general (1974-1984) (Ediciones La Aurora, Barcelona, 1984) o els d´Elena Ódena Escritos sobre la transición (Ediciones Vanguardia Obrera, Madrid, 1986) no existien per al gran públic. Aquells que hi havien participat en servaven la memòria. Però cap d´aquelles experiències era analitzada des d´una perspectiva de ruptura amb la reforma del franquisme.



Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), llibre de memòries antifeixista que va ser perseguit i criminalitzat pels sectors més dogmàtics i sectaris propers al carrillisme illenc (PCE). A Mallorca, sectaris i dogmàtics com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida escrivien pamflets plens de calúmnies, mentides i tergiversacions contra els militants de l´esquerra revolucionària de les Illes i contra el llibre de memòries antifeixista L´Antifranquisme a Mallorca (1950-70).

Un dels primers llibres que tengué un cert impacte editorial i començà a arribar a sectors cada vegada més amplis de l´avantguarda nacionalista i d´esquerres dels Països Catalans va ser el primer volum de La traïció dels líders (Llibres del Segle, Girona, 1993) del gran patriota i amic Lluís M. Xirinacs. Com explicava en el seu moment Llibres del Segle: “el llibre [La traïció dels líders] és concebut com una ajuda a la recuperació de la memòria col·lectiva i té dues parts, la primera de les quals forma el volum que teniu a les mans i transcorre entre 1971 i les grans manifestacions per l´amnistia de febrer del 1976”. I afegia: “Descriu d´un mode inèdit les lluites clandestines d´aquells anys. Se´n promet una segona part, La collita perduda, on es posa a la llum l´autoperpetuació d´una classe política girada d´esquena a la veritable participació de la societat en la cosa pública”.

L´exemple de lluita constant de Lluís M. Xirinacs, el suport que va donar a alguns dels meus llibres, m´encoratjà a continuar publicant alguns records i anàlisis d´aquell període convuls. I per això mateix, después dels atacs rebentistes del neoestalinisme illenc contra el llibre de memòries L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), vaig publicar Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, Barcelona, 2000), No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001), Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003) i Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006).



Coberta del llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició.(Edicions El Jonc).

Fonts valuoses sobre les primeres dècades de l’independentisme revolucionari català (i, en algun cas, sobre les dècades següents) són, entre d’altres: Orígens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974, de Fermí Rubiralta (Barcelona, La Magrana, 1988); Per l’alliberament nacional i de classe (escrits de clandestinitat), de Josep Ferrer (Barcelona, Avançada, 1978); La lluita armada als Països Catalans: història del FAC, de Jordi Vera (Sant Boi de Llobregat, Edicions Lluita, 1985); De la Reforma a l’Estatut, de Josep Huguet (Barcelona, Avançada, 1979); “L’esquerra nacionalista, avui”, monogràfic de la revista Quaderns d’alliberament, núm. 7 (febrer 1982); L’independentisme català (1979-1994), de David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler (Barcelona, Llibres de l’Índex, 1995); Terra Lliure: 1979-1985, de Jaume Fernández i Calvet (Barcelona, El Llamp, 1986); Parla Terra Lliure: els documents de l’organització armada catalana, a cura de Carles Sastre (Lleida, El Jonc, 1999, amb segona edició el 2000); les sengles revistes Lluita del PSAN i del PSAN-P/IPC; les revistes La Falç, d’ECT, i La Nova Falç, de l’OSAN/IPC... No oblidem, tampoc, la rica deu d’informació que és Origen de la bandera independentista, del malaguanyat Joan Crexell (Barcelona, El Llamp, 1984). Materials, tots ells, de consulta imprescindible per a poder analitzar, amb coneixement de causa, la trista història de les renúncies i claudicacions de l´època de la restauració borbònica.

Vet aquí el nus de les traïdes de la transició: aconseguir, mitjançant la consolidació dels models de participació electoral sota el control de la banca i els grans mitjans de comunicació, acabar amb les mobilitzacions revolucionàries de la societat civil, el protagonisme de les plataformes de lluita, dels partits antisistema, del moviment independentista. I no solament es tractava de liquidar la memòria col·lectiva o de destruir grups, partits, sindicats, associacions no domesticades, sinó, i això era molt important, enterrar sota tones de ciment armat experiències culturals del tipus de la Nova Cançó, l´experiència i continguts del Congrés de Cultura Catalana dels anys 76-77 i munió d´activitats rupturistes semblants. I és contra aquesta manipulació que han exercit i exerceixen encara els corifeus de la mistificació que Edicions El Jonc ha publicat De l´esperança al desencís. La transició als Països Catalans, un recull de les aportacions fetes a la Universitat de Lleida per Josep Fontana, Miquel López Crespí, Josep Guia, Antonieta Jarne, Manel Lladonosa, Martí Marín, Bernat Muniesa, Fermí Rubiralta, Ramon Usall i Carles Sastre.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR) i la transició. Llorenç Buades (Web Ixent)


Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superació del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminació dels pobles. Democràcia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui. (Lluís M. Xirinacs)


Per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.



Miquel López Crespí i Lluís Maria Xirinacs el dia de la presentació a Barcelona del llibre No era això: memòria política de la transició. Xirinacs sempre recomanà les aportacions de Miquel López Crespí a la tasca de recuperació de la nostra memòria històrica. A Mallorca, sectaris i dogmàtics com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida feien tot el contrari, escrivint pamflets plens de calúmnies, mentides i tergiversacions contra els militants de l´esquerra revolucionària de les Illes i contra el llibre de memòries de Miquel López Crespí L´Antifranquisme a Mallorca (1950-70).

Per Lluís M. Xirinacs.


"En una societat normalitzada, amb forta tendència al pensament únic i amb el costum d'emprar un discurs políticament correcte, un llibre com el de López Crespí [No era això: memòria política de la transició, Edicions El Jonc 2001) no pot tenir acolliment fàcil i massiu. Llegia fa unes setmanes a l'AVUI una crítica que el desqualificava perquè hi trobava a faltar matisos. "Tot -deia- és blanc o negre; la gent, bons o dolents".


'No hi estic gens d'acord.


'La societat tan "matisada" que ens ha tocat de viure, només ens dóna una "sopa boba", un "centre polític" a on totes les forces polítiques electoralistes volen convergir per obtenir un sac curull de vots d'uns electors degradats per una llefiscosa publicitat massificadora. Com per vendre cotxes.

'Miquel López Crespí resuscita aquella literatura política vigorosa dels anys trenta on al pa se le deia pa i al vi, vi. Se situa nítidament del costat dels oprimits, individus i nacions. Té el mèrit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisió històrica entre llibertaris i nacionalistes. Dóna per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobre tot, esmerça el gran esforç per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals.


'Tot amb dades fefaents, incontrovertibles. Quina falta feia un llibre així! L'escriu des de la seva perspectiva mallorquina. Això també omple un buit important. Ja voldria jo conèixer algun llibre semblant des de l'òptica valenciana! Perquè, deixeu-m'ho dir, el meu llibre La traïció dels líders és redactat només des de l'angle del Principat de Catalunya


'Més qualitats. Ell, a més d'un gran intel·lectual amb un bagatge bibliogràfic i una producció de llibres propis envejable, a més d'un gran periodista col·laborador prolífic de la premsa, és des de l'inici de la seva joventut un lluitador tenaç en el terreny dur de la praxi política, més de base i més compromesa. També fou represaliat pel franquisme. I, en aquest terreny alhora difícil i arriscat, mostra una rara virtut. Evita exitosament les baralles internes, les rivalitats estèrils i nefastes tan monòtonament abundants entre els grups en lluita des de l'esquerra i el nacionalisme. La seva magnanimitat sobrevola les misèries induïdes per l'opressor prepotent en la barroera marginació a què són sotmesos.



Coberta del llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició.(Edicions El Jonc).

'Una altra qualitat, al meu albir, que eleva el seu llibre sobre la transició per damunt del meu llibre esmentat, és el tractament a fons del front obrer en lluita. Irònicament parla del pas de la democràcia de l'any 1976 -el moviment popular era irresistible- a la dictadura dels nostres dies tan normalitzats. En aquell any, per exemple, si l'Assemblea de Catalunya convocava un acte reivindicatiu cada mes, el món obrer en convocava un cada dia. En aquells temps, la lluita obrera prengué una embranzida inimaginable avui. I el nostre autor n'és actor i testimoni fidel.


'Defectes? Un de destacable. Les moltes repeticions, imagino, degudes a què aquest llibre ha estat confegit ràpidament com un recull d'articles, en origen separats, cadascun formant un tot complert. La vivesa del comentari periodístic i la seva permanent activitat, més enllà de paraules i escrits, excusa aquest punt negatiu.


'Els grans temes subjacents a la seva crònica reflexiva? Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superació del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminació dels pobles. Democràcia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui.


'El lector que vulgui viure la reflexió i l'acció necessàries per a l'alliberament de la humanitat té a les mans un llibre que el guiarà sense trampes. El mercadeig prospera enmig de la confusió. L'honestedat, en la claretat. Una prova és que el llibre s'està editant, venent, presentant, llegint i aplicant amb entusiasme en els medis jovenils desperts dels nostres Països Catalans".


Centre Social de Sants (Barcelona) (18-V-01).Presentació del llibre No era això: memòria política de la transició. (Edicions El Jonc)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS