Administrar

Veus literàries de les Illes: Joan F. López Casasnovas

pobler | 09 Maig, 2011 15:30 | facebook.com

En llegir aquell article dedicat a Miguel Delibes, a Bernanos i a Carme Riera, als heretges perseguits per les inquisicions de totes les èpoques, em vaig adonar que els escriptors nacionalistes d'esquerra, els que sempre hem defensat la república i el socialisme, no ens hem de desanimar mai davant cap mena de campanya rebentista que els malfactors puguin ordir en contra nostra. Finalment, els reaccionaris són uns quants, mentre que la gent sana del nostre poble, la intel·lectualitat progressista com Joan F. López Casasnovas, són la majoria, afortunadament!, i res no podrà fer la púrria envejosa contra el treball de desenes i desenes dels nostres creadors. (Miquel López Crespí)


Veus literàries: Joan F. López Casasnovas


http://menorcaweb.net/aguasch/jlopezc.jpg
Joan F. López Casasnovas

No fa gaire parlàvem del paper encoratjador de Joan F. López Casasnovas en referència a qui signa aquest article. L 'article que serví per a animar-me novament en un moment especialment complicat de crisi personal i literària va ser un treball dedicat a Miguel Delibes i a l'obra El hereje. Aquest article sortí publicat en El Mundo-El Día de Baleares (24-IX-99). A part de comentar l'obra de Miguel Delibes, Joan F. Casasnovas parlava de la memòria històrica, de la lluita per la llibertat, dels meus darrers llibres, els mateixos que havien estat silenciats pel comissariat neoparanoucentista; analitzava l'obra de Carme Riera, de Bernanos... Comentant la lluita d'aquells heretges humanistes del passat, els homes i dones dels quals parla Miguel Delibes en la seva novel·la, Joan F. López Casasnovas deia: "Del tema hi ha molt suc a treure. Han estat tants els nobles ideals, encarnats en persones de carn i os, que han cremat a la foguera! Els novel·listes fan una bona feina en recrear aquestes històries, perquè com ha escrit en Miquel López Crespí, 'la ignorància és la gran victòria dels senyors'. La ignorància o la desmemoria, la castració de la memòria o la manipulació del passat. L'escriptor de sa Pobla ha publicat recentment uns quants de títols -L'Amagatall, Corfú, Estiu de foc...-, que giren entorn a aquesta temàtica i que ajuden a reforçar aquest patrimoni col·lectiu de sofriments i desfetes que fou el món de la repressió a Mallorca. Hi ha una constant històrica en les lluites d'alliberament i en el crit de revolta dels Agermanats (el llinatge dels Albanell, a Corfú, que apareixen i reapareixen segle rere segle i arreu del món); hi ha un fil roig conductor i unes barbàries de sempre, que poden anar des dels assalts als calls i l'antixuetisme (vegem, també, la magnífica novel·la de Carme Riera Dins el darrer blau) fins a Els grans cementiris sota la lluna, per emprar el títol de G. Bernanos, dels anys 36 endavant. Una barbàrie que sembla que no s'ha d'acabar mai: ...Xile i Argentina dels 70, Rwanda, Intxaurondo, Kènia, Kurdistan, Angola, Colòmbia, Kosovo, Timor, etc. Crits d'angoixa de la Història, ombres de foc, fosses comunes...".

Com podeu veure era un comentari senzill, d'home preocupat per la lluita per la llibertat i el benestar general de la humanitat; per la justícia social, per a entendre'ns. Però el simple fet d'anomenar tres dels llibres silenciats era, en aquells moments, vertaderament encoratjador. De cop i volta, en llegir aquell article dedicat a Miguel Delibes, a Bernanos i a Carme Riera, als heretges perseguits per les inquisicions de totes les èpoques, em vaig adonar que els escriptors nacionalistes d'esquerra, els que sempre hem defensat la república i el socialisme, no ens hem de desanimar mai davant cap mena de campanya rebentista que els malfactors puguin ordir en contra nostra. Finalment, els reaccionaris són uns quants, mentre que la gent sana del nostre poble, la intel·lectualitat progressista com Joan F. López Casasnovas, són la majoria, afortunadament!, i res no podrà fer la púrria envejosa contra el treball de desenes i desenes dels nostres creadors. Cada vegada n'estic més convençut, i la pràctica cultural i política d'homes com l'amic Joan F. López Casasnovas així m'ho demostra.

Crec, sense cap mena de dubte, que aquelles reflexions de López Casasnoves escrites l'any 1999 provocaren un tombant positiu en el meu esperit que, d'ençà d'aquells dies, em féu canviar algunes de les meves percepcions literàries. Foren una escala per a sortir, segurament ja per sempre més, del cau malaltís dels exquisits i dels cínics i menfotistes.

Aquell article, les quatre retxes que l'amic López Casasnovas em dedicava serviren, com a una clau màgica, una fórmula especial i miraculosa, per a copsar en un segon tota la brutor del nostre comissariat i servils a les seves ordres. Em vaig prometre no deixar-me influir mai per l'efecte embrutidor de les campanyes de silenciament que la reacció ordia i ordeix en contra nostra. Aquell treball de Joan F. Casasnovas funcionà a la perfecció per a carregar piles en un moment d'especials replantejaments. Davant l'enemic no podem ser mai dèbils, claudicar, conformar-nos, acotar el cap. Ara ja sabem que el que volen precisament és això mateix: el silenciament de les veus crítiques; i, com que no poden portar-nos a la foguera com en temps de la Inquisició o del feixisme, marginen, silencien, ataquen, fan tot el possible per fer desaparèixer del panorama literari català la dissidència amb el conservadurisme dominant.

Posteriorment a aquest article Joan F. López Casasnovas, per sort per a qui signa aquest article!, ha continuat parlat de les meves novel·les i poemaris. Un dels darrers articles que ha publicat tracta de la novel·la que m'acaba d'editar El Gall: Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera. L'article, publicat en el Diari de Balears el 8-VIII-05 sota el títol "Defalliment, començava així:

"'Defallir' és perdre el coratge o ànim; esdevenir feble o mancat de vigor. D'aquí ve 'defalliment', títol d'un important poema de Miquel Costa i Llobera, i que, a la vegada serveix a Miquel López Crespí per anomenar la seva darrera (que jo sàpiga, perquè sempre ens sorprèn el prolífic escriptor de sa Pobla) novel·la. Per mor de ser presentada com a Memòries de Miquel Costa i Llobera, un periodista es demanava si era possible que un novel·lista escrigués en primera persona la vida d'un altre. Doncs, per què no? Sempre queda clar que, de Miquel a Miquel, ningú no fa trampa. La figura que parla en aquest llibre no sols és creïble com al canonge i poeta que tots (tots?) coneixem, sinó que, a més a més, els qui ens hem atracat (en el meu cas un poc) a l'obra d'en López Crespí no ens estam de reconèixer-hi alguns dels punts de vista que més s'agrada de reflectir en la seva literatura: el compromís amb el país i amb la gent humil, amb un present que no s'explica mai del tot si no es tenen en compte les pròpies claus històriques".

Miquel López Crespí

Qui recorda Toni Roig, aquella lluita per salvar Son Espases?

pobler | 09 Maig, 2011 09:43 | facebook.com

Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. (Miquel López Crespí)


El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constatar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord. (Miquel López Crespí)


Son Espases: Toni Roig en el record



Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca.



Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.

No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior.

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.

Miquel López Crespí


(16-X-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS