Administrar

Fina Santiago, David Abril... la ruptura amb Esquerra Unida - Manifest conjunt

pobler | 22 Maig, 2010 08:13 | facebook.com

Manifest conjunt | Motius per no participar a l'Assemblea Oberta de Mallorca.


Procés constituent vs. Procés de refundació d’EU.- A la VII Assemblea d’EUIB, i abans a l’Assemblea de Mallorca d’EU, vàrem apostar per l’apertura d’un procés constituent de l’esquerra alternativa i verda, per construir una nova força política amb més gent i més capacitat d’incidència. Hem xocat , a mesura que avançava el procés, i especialment al final, amb una concepció de refundació d’EU, de refundació del partit, quan el que s’havia acordat era articular unes persones amb unes idees en un nou subjecte polític.

El debat sobre la federalitat, introduït en part per l’actualitat política i per un sector de l’organització, ha estat utilitzat per altres com una arma que amagava en realitat una lluita pel poder dins EU que ha esdevingut també una lluita pel poder al procés, que l’actual majoria volia conservar.

Amb aquesta excusa, s’ha romput el caràcter construtiu del procés ( el lema del Fòrum del febrer era “construïm proposta política”), que era el que havia fet que molta gent s’hi acostàs, per parlar de POLÍTICA amb majúscules, de temes com el model de desenvolupament, la participació, la transexualitat, la igualtat de gènere... i s’ha acabat convertint en un debat sobre qui comanda el procés o el nou subjecte polític.

Mentre alguns hem intentat dinamitzar aquest procés i dur-ho fins a les darreres conseqüències, com marcava el mandat de l’Assemblea, altres han cridat a gent a participar baix l’argument que primer esquerra XXI, i després tota la resta de la pluralitat existent, ens volíem carregar Esquerra Unida, i tot això ha mobilitzat a gent en clau de refermament d’EU.

Els resultats de l’Assemblea on la gent no anirà, en la nostra opinió, a parlar de política, sinó d’essències i de salvar una organització política, i el producte final d’això serà just el contrari del que cercàvem: serà més EU en el sentit més conservador del terme, més patriotisme de partit i no més projecte polític.

Participar a l’Assemblea de dissabte suposaria acceptar la deriva final d’un procés en què en el darrer mes s’ha pegat un cop de timó important que ha frustrat les expectatives, sobretot, de molta gent nova que ha participat en el procés i d’aquells i aquelles que ha hi érem, a EU, i volíem una nova esquerra més forta, més plural i més participativa.

Sobre el dia després de l’Assemblea, encara no hem pres una decisió, però tenim clar que partir a casa nostra no és una opció, ens uneix, ara per ara, el desig de dur endavant un procés que ens havíem marcat col·lectivament, i que altres no han volgut consolidar en el termes acordats a l’Assemblea. Pel 2011 i més enllà, són necessàries totes les mans i tots els caps de la gent d’esquerres, i facem el que facem ens haurem de retrobar amb els nostres companys i companyes.

(Agafat del Web Els Fideus)


Després de l'assemblea d'ahir d'EU, amb l'absència del grup Esquerra XXI de la consellera Josefina Santiago i dels "no alineats" de David Abril, ja ha quedat formalment establerta l'escissió dins aquesta formació. Per sobre d'inqüestionables enfrontaments personals, un fet queda palès en aquest drama que viu l'esquerra no adscrita al PSOE: Santiago i Abril estan a punt d'articular una nova formació de caire més nacionalista, capaç d'arribar a un pacte amb el PSM en les pròximes eleccions autonòmiques.


Drama i escissió dins EU


Per sobre d’enfrontaments personals, el problema d’aquesta formació és una ala més nacionalista i l’altra lleial a Madrid


Editorial | 16/05/2010 |


Després de l'assemblea d'ahir d'EU, amb l'absència del grup Esquerra XXI de la consellera Josefina Santiago i dels "no alineats" de David Abril, ja ha quedat formalment establerta l'escissió dins aquesta formació. Per sobre d'inqüestionables enfrontaments personals, un fet queda palès en aquest drama que viu l'esquerra no adscrita al PSOE: Santiago i Abril estan a punt d'articular una nova formació de caire més nacionalista, capaç d'arribar a un pacte amb el PSM en les pròximes eleccions autonòmiques.

S'ha de pensar que les formacions nacionalistes miren amb reticència l'ala més purista d'EU, pel seu alineament i disciplina envers Madrid. Però aquests entrebancs serien solubles si EU hagués sabut mantenir-se unida i amb una línia política coherent. No ha estat així i això afecta tot el pacte que governa a les Balears. Les possibilitats que el PSOE conservi la presidència del Govern el 2011 passa perquè el Bloc mantingui posicions i resultats. Ho aconseguirà després d'aquesta escissió?

dBalears


El control dels reformistes sense reformes dins d'Izquierda Unida i dins CCOO ha fet impossible el somni de tants d'homes i dones que han confiat en aquest projecte. Els mateixos dirigents d'Izquierda Unida són els primers a abandonar el vaixell naufragat. Alguns dels sectors de l'esquerra alternativa es demanen si , a les Illes, la "refundació" a imitació del Principat pot ser la "solució salvadora". Com expliquen alguns militants de la CGT, del moviment veïnal de Palma, dels grups antimundialtzació o dirigents històrics de CCOO com Llorenç Buades, res no es pot esperar de la liquidació final d'Izquierda Unida pels seus propis dirigents. Crear un grup a imitació ICV no aporta cap solució, perquè ICV s'ha caracteritzat per una extremada supeditació al PSC-PSOE. El "model" a imitar és una organització que viu a l'ombra de la socialdemocràcia i que tenia la seva expressió estatal en el fracassat PDNI de Cristina Almeida i López Garrido. (Miquel López Crespí)


Les "refundacions" polítiques (un article de juliol de 2004)


Per Miquel López Crespí, escriptor


Vista i comprovada la crisi final de les restes del carrillisme, diversos sectors que, procedents del món de l'antimundialització o de les antigues organitzacions de l'esquerra revolucionària, havien donat suport actiu a Izquierda Unida, o a ICV al Principat, ara es demanen quin sentit té continuar amb aquest ajut. Evidentment sempre hi ha hagut sectors de l'esquerra antisistema que mai no han cregut en els successius invents i "refundacions" del PCE. Ara mateix, a les Illes, la direcció històrica del carrillisme (PCE) que d'ençà fa tants d'anys encapçala Izquierda Unida, pretén reconvertir-se en una nova sigla a imitació, expliquen els dirigents que abandonen els que han defensant en els darrers anys, d'ICV. Davant la proposta, determinats sectors de l'esquerra alternativa de les Illes rebutgen la idea per la manca de confiança en uns hereus del PCE que en aquests darrers vint anys no han fet més que consolidar les renúncies i abandonaments iniciats per Carrillo i CIA i han practicat, fins a límits increïbles, una manera burocràtica d'entendre la política.

Alguns sectors que en un recent passat havien donat un cert suport a Izquierda Unida per allò d'"agrupar forces", de provar de "regenerar l'esquerra oficial des de la base", també es troben decebuts. Els amics i amigues que, procedents de la Lliga Comunista Revolucionària, l'OEC o el POR treballaven en defensa d'aquesta hipotètica "regeneració" de les restes del carrillisme s'adonen que han fet feina inútilment: els responsables de les renúncies de la transició, dels pactes amb el franquisme i la patronal, han continuat fent el que estaven acostumats a fer. Res de consolidar els moviments socials de base; res de democratitzar els sindicats o la mateixa Izquierda Unida.

Les bregues dins dels sindicats controlats per les diverses fraccions del carrillisme, les travetes entre els seguidors de l'actual secretari, José Mª Fidalgo, els de Rodolfo Benito o Marcelino Camacho, han ocupat i ocupen les pàgines de la premsa diària. Expulsats i depurats els sectors crítics dins de CCOO, les disputes entre dirigents pel control de l'aparell amenaça de desertitzar els sindicats. L'esperança d'alguns dels esquerrans que hi havia dins Izquierda Unida era aconseguir agrupar forces per a intentar reconstruir en la mesura del possible el moviment obrer i popular, recuperar les senyes d'identitat marxista i anar avançant novament en la regeneració de l'esquerra.

El control dels reformistes sense reformes dins d'Izquierda Unida i dins CCOO ha fet impossible el somni de tants d'homes i dones que han confiat en aquest projecte. Els mateixos dirigents d'Izquierda Unida són els primers a abandonar el vaixell naufragat. Alguns dels sectors de l'esquerra alternativa es demanen si , a les Illes, la "refundació" a imitació del Principat pot ser la "solució salvadora". Com expliquen alguns militants de la CGT, del moviment veïnal de Palma, dels grups antimundialtzació o dirigents històrics de CCOO com Llorenç Buades, res no es pot esperar de la liquidació final d'Izquierda Unida pels seus propis dirigents. Crear un grup a imitació ICV no aporta cap solució, perquè ICV s'ha caracteritzat per una extremada supeditació al PSC-PSOE. El "model" a imitar és una organització que viu a l'ombra de la socialdemocràcia i que tenia la seva expressió estatal en el fracassat PDNI de Cristina Almeida i López Garrido. L'esquerra alternativa de les Illes explica que aquesta supeditació al PSOE, aquest allunyament constant dels moviments socials i de l'esquerra revolucionària, de l'independisme català, no fa versemblant la proposta de "refundació". L'històric dirigent de la Lliga Comunista Revolucionària a les Illes (LCR) i actual militant de la CGT Llorenç Buades explica les contradiccions d'ICV que no la fan una "experiència amb credibilitat" per a l'esquerra alternativa. Llorenç Buades ens recorda com ICV ha estat acrítica amb el Fòrum de les Cultures de Barcelona i no ha donat suport a les mobilitzacions socials dels moviments que volien expressar el caràcter especulatiu del Fòrum; ICV és la que combrega amb rodes de molí en casos com el túnel de Bracons, la qual cosa demostra el seu tarannà falsament ecologista; ICV diu sí a la Constitució europea neoliberal i estatalista, i entre els seus aliats només gaudeix de ser pròxima al sindicalisme burocràtic, que ha fet dels sindicats unes de les institucions menys valorades per la ciutadania; ICV, que comparteix responsabilitats de govern en la repressió violenta dels immigrants tancats a la Seu de Barcelona.

Tot plegat ens fa concloure que les possibles "refundacions" dels dirigents fracassats d'Izquierda Unida són un mal referent per a la transformació social; són més un obstacle que una solució per a avançar socialment. Són opcions aptes només per a determinades burocràcies sindicals i polítiques que viuen de la conservació del règim actual però mai poden ser una opció vàlida per al poble treballador, per a les avantguardes autènticament d'esquerres i nacionalistes dels Països Catalans.

Palma, 28-VII-2004


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS