pobler | 07 Desembre, 2009 17:24 |
Estam davant les institucions corcades per (presumptes) corruptes que hi ha en el PSOE i que no volen dimitir, que hi ha a UM i que no volen dimitir, i que hi ha en el PP i que no volen dimitir. I l'única formació que no està emmerdada, el Bloc, es deixa emmerdar per mantenir cadires encara que sigui amb (presumptes) corruptes. Així és la situació a la qual no volen enfrontar-se els polítics. Tot això d'aquests dies, pura comèdia barata. L'escarni ha estat tan gran, tot és tan depriment, que bé faria Antich de nomenar Francesc Buils com a conseller de Turisme: després d'insultar el PSOE seria allò més adequat dins aquest pacte de cadires per corrupció. (Miquel Payeras – dBalears)
Cadires per corrupció
Miquel Payeras | 07/12/2009
Cadires per a tothom a canvi de no tocar els (presumptes) corruptes. Aquesta és l'essència del tancament del capítol present de l'eterna crisi política que afecta el ja inexistent pacte (presumptament) governamental. Però com que fa un mes i mig Francina Armengol, Miquel Àngel Flaquer i Joana Lluïsa Mascaró es varen riure a voler de tots els ciutadans, quan anunciaren que el tancament de l'anterior capítol era el definitiu, ara els nostres cappares regionals no han volgut ser manco.
Així que Francesc Antich, secretari general del partit que té dos imputats judicials per (presumpte) corrupció política asseguts a l'executiva, Biel Barceló, portaveu de la formació que només lluita contra la corrupció si és del PP, però és company de la que afecta els seus socis; i Miquel Àngel Flaquer, imputat judicial per (presumpta) corrupció política que és president del partit que té la pràctica totalitat de la seva direcció, com quasi tots els seus càrrecs electes a les més importants institucions imputades judicialment per (presumpta) corrupció política, s'asseuen per... fer un codi ètic contra la corrupció política!! Sublim. I com és lògic, el poc que es coneix de la bajanada aquesta és una immensa presa de pèl, que no afecta, faltaria més, cap imputat del PSOE ni d'UM, excepte Bartomeu Vicens, el qual no dimitirà i, per deixar-los encara més en ridícul a tots, UM dóna paraula que el multiimputat votarà els pressupostos.
Dimecres i dijous passat hi havia gent que realment creia que estava davant una situació límit i que "alguna cosa" passaria. La roda de premsa d'Antich de dijous a vespre ja va indicar als malpensats que probablement estàvem davant d'un episodi més de cinisme i que res no passaria. Allò d'avançar eleccions feia ganes de riure. I el fet que l'aparell de propaganda d'Antich hagués filtrat la nit anterior la (presumpta) voluntat de treure gent del Pacte no era més que la típica maniobra antiquista d'anunciar allò que podria passar amb l'objectiu que no passi.
El (presumpte) pacte entre PSOE, Bloc i UM en realitat no existeix. O, millor dit, queda reduït a l'evidència que s'aguanten uns al altres per no caure. A això li diuen estabilitat. La corrupció? Res. Pitjor: insulten la ciutadania amb la vergonya aquesta del pacte per lluitar contra la corrupció. Ni és ètic -ètica, ells?!!-, ni és lluita ni és res. Ja farta repetir-ho, però s'ha de repetir: quan tenim l'11% dels electes al Parlament imputats per jutges -no per fiscals, ni acusats per un que passava per allà, no, per jutges- i quasi el 19% al Consell, el corc és enorme i res que no sigui extirpar-lo tot de cop servirà per res. No estam davant d'un problema polític, com els polítics diuen, ni de manca d'estabilitat. No. Estam davant quelcom que és previ a tota política.
Estam davant les institucions corcades per (presumptes) corruptes que hi ha en el PSOE i que no volen dimitir, que hi ha a UM i que no volen dimitir, i que hi ha en el PP i que no volen dimitir. I l'única formació que no està emmerdada, el Bloc, es deixa emmerdar per mantenir cadires encara que sigui amb (presumptes) corruptes. Així és la situació a la qual no volen enfrontar-se els polítics. Tot això d'aquests dies, pura comèdia barata. L'escarni ha estat tan gran, tot és tan depriment, que bé faria Antich de nomenar Francesc Buils com a conseller de Turisme: després d'insultar el PSOE seria allò més adequat dins aquest pacte de cadires per corrupció.
dBalears
Companyes i company que presidiu les tres institucions públiques més emblemàtiques, amb seu a l'illa de Mallorca:
Els que encara mantenim ben viu el record d'aquell 21 d'abril de 1979, quan s'iniciava a Palma el primer govern municipal d'esquerres -que s'aconseguia després de la dictadura franquista i que era presidit pel batle socialista Ramon Aguiló-, no ens podem avenir d'haver de conformar-nos a continuar patint una democràcia tan magra com aquesta que tenim hores d'ara a Mallorca.
L'espectacle que ens oferiu, des d'aqueixes institucions públiques, almanco als ulls de certa gent que hem volgut seguir de prop les vostres passes, ja no pot ser més llastimós i lamentable.
En detriment de la credibilitat democràtica, naturalment.
I en detriment, també, de la vostra pròpia credibilitat com a governants d'aquest bocí de país nostre que, cada cop més clarament, fa la impressió que navega a la deriva, sense nord ni cap rumb fixat.
Li passa, també, com a certes esquerres que es veuen naufragar dins l'Europa del segle XXI que entre tots anam aixecant!
Massa gent d'aquestes contrades nostres ja començam a estar-ne farts, de tanta comèdia mal muntada al si d'aquestes institucions públiques que presidiu!
No ens serveixen els Plans E imposats des de Madrid, per intentar pal·liar els efectes d'una crisi que fa trontollar i que sacseja fortament els fonaments damunt dels quals es construeix el model capitalista.
No ens serveixen, ni molt manco, les vostres paraules, ni tampoc els vostres gests, quan permeteu que tanta pràctica corrupta romangui, s'instal·li i aixoplugui a l'interior d'aqueixes institucions públiques que presidiu.
Estam farts de veure que mentre les dretes s'hi estufen les esquerres s'hi arrufen!
I això, vos ho hem de dir així de clar i català, porta els que esperàvem de les esquerres unes altres mires i unes ambicions més altes, a sentir-nos molt més que orfes i a veure que perdem les messions davant dretes que s'implanten, que s'estufen com a paons i que tenen cuc de tornar a prendre les regnes del Govern un cop en sigueu fora...
I això ens dol! Ens deixa l'ànima marcada i malferida, quan esperàvem, aspiràvem i desitjàvem tenir accés, amb tots vosaltres, a la rampa d'un món nou a construir.
Ho havíem expressat de manera ben massiva pels carrers i places de Ciutat, abans que començàssiu a governar.
El vídeo de MallorcaWeb sobre la manifestació "Salvem Mallorca" del 17 de març de 2007, ja feia veure clarament la moltíssima gent que reclamava: Prou destrucció! Salvem Mallorca! Més de 50.000 persones ens manifestàvem per la protecció del territori!
Un cop arribats vosaltres al poder, emperò, res de res! Gens ni mica de cas, de part de la gestió vostra!
Tot d'una mateix que hi accedíreu, ja ens mostràreu el llautó. Vos haguérem de demanar que, per coherència, vos n'anàssiu a ca vostra: havíeu començat a perdre la credibilitat davant dels nostres ulls, en no defensar els valors de l’esquerra, i en incomplir les vostres promeses electorals relatives a l'Hospital de Son Espases.
Quina altra cosa podíem esperar d'aquell acord d'estabilitat política i pel futur sostenible de les Illes Balears, signat el 25 de juny de 2007 pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, PSM-Verds de Menorca, UM, PSOE-ExC, que no s'esdevengués un veritable galimaties?
N'hi havia que, malgrat tot, continuàvem esperant el vostre posicionament clar i català davant d'una Directiva europea de vergonya per a les nostres Illes, com era la Bolkestein. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, crèiem que consideraríeu primordial la implantació de la renda bàsica universal com una de les mesures més urgents a prendre, davant dels efectes nefasts d'una crisi que, en lloc d'anar minvant, ha anat engreixant a les totes amb el pas del temps des del mes d'agost de 2007. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, valoràvem la vostra capacitat de fer front amb dignitat a les exigències que comportava la recuperació de la Memòria Històrica i que tendríeu la valentia d'enderrocar monuments tan vergonyosos com el monòlit erigit per la dreta al mateix centre d'un espai públic com és ara sa Feixina, a Palma. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, volíem que IB3 es convertís, amb tots vosaltres, en la ràdio i la televisió pública de qualitat que requereix el nostre àmbit pluriinsular, amb el català com a única llengua pròpia, evitant de contribuir-hi a una més que previsible reducció dràstica de l'oferta audiovisual en català amb l'arribada imminent de la TDT. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, havíem depositat les nostres esperances en la gestió pública i política de la solidaritat amb la resta del món. Vos vèiem més solidaris amb la causa del poble palestí, o del poble sahrauí... Però res de res de tot això!
N'hi havia que volíem molta més gosadia, de part vostra. Vos volíem veure governar i administrar de la millor manera possible les nostres institucions públiques. No que vos conformàssiu a anar passant els dies, fos com fos, sense parar mica d'esment a un empitjorament de la situació que requeria l'adopció de mesures molt més valentes i agosarades.
No ho heu fet fins ara. Ni sabem tampoc si ho fareu en el futur, quan manquen quasi dos anys per a la convocatòria electoral ordinària.
Mentrestant, van sorgint certs titulars que ens fan empegueir i no arribam a saber què provoquen entre vosaltres:
La Policía acusa a Munar de 'prevaricar de forma clamorosa y flagrante'
UM debe salir del Ayuntamiento de Palma
Matas tenía más dinero negro que “La Paca”
La rocambolesca historia de los televisores del ex president Matas
Unió Mallorquina apuesta por salvar el Pacto, pero no acepta imposiciones de los socialistas
El PSOE decide romper con UM y habrá elecciones si no logra estabilidad
Companyes i company que presidiu les institucions públiques amb seu a l'illa de Mallorca: què pensau fer d'ara endavant, d'aquí que toquin hores, per redreçar una situació que ja no hauria d'empitjorar gaire més d'així com està ara?
Teniu cuc de fer-ho, sí o no?
Blog Picalsud
pobler | 07 Desembre, 2009 07:59 |
El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció. (Llorenç Buades Castell, militant de la CGT)
Corrupció.
Per Llorenç Buades Castell.
El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció.
La corrupció només es pot combatre amb una democràcia real i no amb aquest sistema de mínims que en realitat empara models institucionals fonamentats en la manca de transparència, en la verticalitat i en una oligarquia del poder que es concentra totalment en les cúpules partidàries, sindicals, institucionals i empresarials públiques.
La manca de democràcia possibilita l’exercici jeràrquic i arbitrari del poder, a dreta i a esquerra, i és la que permet que poques persones puguin decidir sobre els béns dels altres, sobre les seves contribucions econòmiques, i moltes vegades sobre les pròpies persones que formen part d’una xarxa clientelar de carácter vertical que els suporta.
El sistema vertical de poder es practica gairebé a tot arreu, i com més gran és l’associació, partit , empresa o institució, encara és fa més evident. Aquest sistema, en la dreta, és natural. Allò que no és natural és que l’esquerra, que predica la transformació social es fonamenti en el dirigisme de molt poques persones. Tampoc és natural que l’esquerra depengui de la banca, enlloc de dependre de la seva afiliació. L’esquerra d’aquest i de molts països té una dependencia absoluta del crèdit bancari, i els crèdits es paguen o quan no es poden pagar es condonen amb favors i compensacions.
Quan els partits i sindicats tenen deutes impagables han de vendre la seva autonomia, i les cúpules que els gestionen solen fer-ho sense embuts amb compensacions diverses. Així funciona el sistema. I aquests encara tenen la barra de dir que volen transformar el món.
A l’ombra d’un sistema corrupte hi conviuen moltes gents. La Cosa Nostra és benevolent amb els seus i la seva xarxa clientelar. Les màfies es barallen o pacten per espais de poder. En el món institucional passen coses semblants, sorgeixen baralles, desequilibris i nous equilibris que sorgeixen de la relació de forces entre les parts.
És evident que no és el mateix Corleone o Al Capone que un delinqüent marginal, com no és el mateix el PP i el PSOE que el Corrent Roig. Només qui accedeix al poder en pot fer abús. El batle de Sant Joan, encara que sigui del PP, no pot gaudir del poder d’un Hidalgo, i és ben segur que un burócrata sindical de pes dins una SEAT-Volkswagen o una FORD, i els d’alguns bancs i caixes d’estalvi , públiques o privades té més poder que el batle de Sant Joan. La corrupció travessa des de fa molts anys tota la xarxa institucional encara que l'atenció només es concentri en els aspectes urbanístics. I encara que moltes persones no són corruptes, si són moltes els i les que conviuen amb entitats que admeten la corrupció i que defensen als corruptes.
Molts afiliats de partits, associacions i sindicats permeten la corrupció. Alguns perquè en són beneficiaris en major o menor grau, i altres perquè són simplement fidels i poc crítics, o perquè la finalitat justifica els mitjans. També s’ha de dir que és la possibilitat d’accedir al poder en benefici propi és allò que atrau a molta gent a la política o a l’exercici del poder en diverses institucions. Allò fonamental és que el poder corromp i el poder absolut és el que més corromp. Limitar al màxim aquest “absolutisme” és la garantia per evitar la corrupció.
La corrupció política no provoca baixes entre els afiliats i afiliades del Partit Popular, i tampoc va provocar baixes excessives en el PSOE en temps de Felipe. Les escissions que es produeixen per aquests motius mai no solen ser molt significatives entre l’electorat, tot i que puguin significar una eventual derrota electoral per pocs punts, en funció de l’abast que donin els mitjans de comunicació i de creació d’opinió al servei dels qui realment ramenen les cireres darrere el bastidor. Normalment dins les organitzacions polítiques, sindicals i socials prevaleixen els interessos propis de les persones que hi treballen i viuen de la situació que a l'ètica i al compromís amb les idees.
Les persones que prioritzen la seva manera de viure als interessos generals ben aviat desenvolupen arguments i les justificacions filosòfiques necessàries per a fer valer la seva actitud, pròpia dels professionals de la política, del sindicalisme o de l'associacionisme.
Molts polítics corruptes guanyen eleccions i per tot arreu. A Nigèria com al Japó han guanyat eleccions polítics corruptes, Si Lula ha guanyat unes eleccions, amb un partit implicat en escàndols, malgrat baixar a les primàries, i amb l’aval de corrents internes crítiques suposadament roges que donen continuïtat al projecte petista, també el PP pot guanyar les eleccions a Mallorca i Eivissa.
Web Ixent (Esquerra alternativa anticapitalista i antifeixista de les Illes)
« | Desembre 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |