Administrar

Jaume Carbonero i la destrucció de sòl rústic a les Illes - Els desastres del conseller d'Habitatge

pobler | 15 Octubre, 2009 15:58 | facebook.com

El GOB diu que la llei de l'habitatge respon als interessos dels promotors


Creu que es facilita més creixement amb «l'excusa» dels pisos socials


LLUÍS PLANAS. Palma.

El grup ecologista GOB manifestà ahir la seva posició sobre la llei de l'habitatge que el Parlament aprovarà el proper dimarts i que ha seguit una tramitació que la portaveu dels ecologistes, Margalida Ramis, criticà perquè «ha significat que un projecte que havia de servir per facilitar habitatges de protecció oficial a un preu digne hagi derivat en una llei per atendre els interessos dels constructors i promotors».

Ramis considerà evident que aquest és l'objectiu del nou Govern, «amb una resposta propera a un sector que ha de continuar creixent en una situació de recessió econòmica» que li posa a l'abast més creixement urbanístic, «després d'anys en què ja ha funcionat a un ritme desmesurat». Per això apuntà que se li estan facilitant solucions com fomentar l'obra pública i el consum de territori amb «l'excusa» dels habitatges de protecció oficial. També criticà que les adquisicions d'edificis i sòl que ja ha fet la Conselleria d'Habitatge «no responen a les necessitats reals de la demanda».

El president del GOB, Macià Blázquez, complementà aquestes crítiques afirmant que «amb el que ja hi ha construït, no cal edificar més per resoldre el problema de l'accés de l'habitatge». Recordà així les propostes del seu grup perquè l'administració aposti vertaderament per treure al mercat de lloguer els habitatges buits, incentivant els propietaris, la rehabilitació, i esgotar el sòl urbà i urbanitzable actual. Mallorca disposa de 3.300 hectàrees de sòl urbà vacant i 2.400 més de sòl urbanitzable, assegurà.

«Es promou una llei per endarrerir el lucre cessant que viuen en aquest moment les entitats de crèdit, els propietaris de sòl immobilitzat i els promotors», insistí Blázquez. Recordà així que la llei permetrà la construcció de fins a 10.000 habitatges -de protecció oficial i lliures a parts i iguals-, facilitant noves àrees de creixement fins i tot en zones que ara estan classificades com a sòl rústic i augmentant les densitats edificables previstes en el Pla Territorial, «en el cas extrem de Palma fins a poder aixecar edificis de més de 8 plantes».

Els representants del GOB plantejaren també com «el pitjor escenari possible» que finalment es pugui permetre als municipis superar els seus límits de creixement indicats en el Pla Terrritorial. «És una absoluta decepció que només quatre anys després de ser aprovat aquest planejament ja es plantegi que no és insuficient allò previst», digué Blázquez.

Diari de Balears (1-V-08)


Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)


Els errors de Jaume Carbonero (un article publicat el mes de desembre de 2007)



El Govern de les Illes

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a dir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Àgora, una pel·lícula en defensa de la ciència i contra el fanatisme cristià

pobler | 15 Octubre, 2009 09:03 | facebook.com

(1 vídeo) En un moment històric com el present, en el que els conflictes socials s'expressen en molts casos mitjançant l'enfrontament religiós és saludable veure en les cartelleres pel·lícules com Àgora, perquè al menys té la virtut de generar un debat que és actual. Àgora no serà una pel·lícula ben valorada per la majoria de crítics i previsiblement es trobarà amb fortes resistències, vinculades a institucions religioses que mai no han deixat de fer política ni demanat perdó pels seus crims. (Llorenç Buades)


ÀGORA, UNA PEL·LÍCULA D’ALEJANDRO AMENÁBAR


Per Llorenç Buades Castell, coordinador del Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


En un moment històric com el present, en el que els conflictes socials s'expressen en molts casos mitjançant l'enfrontament religiós és saludable veure en les cartelleres pel·lícules com Àgora, perquè al menys té la virtut de generar un debat que és actual. Àgora no serà una pel·lícula ben valorada per la majoria de crítics i previsiblement es trobarà amb fortes resistències, vinculades a institucions religioses que mai no han deixat de fer política ni demanat perdó pels seus crims.

La pel·lícula tracta d'Hipàtia, la filòsofa i matemàtica neoplatònica que va morir despellissada per monjos cristians liderats pel lector parabolà Pere, que estava al servei del bisbe sant Ciril d'Alexandria, doctor de l'Església.

Les crítiques que es fan en relació a la pel·lícula solen recórrer a sobrevalorar fets que la pel·lícula no recull amb exactitud, com és ara el de l'edat, o amb altres arguments que no van ni vénen al cas diguent-nos per exemple que la filòsofa cristiana Caterina d'Alexandria també va ser martiritzada anys abans ( de la seva existència no hi ha cap constància real i alguns autors com Harold Thayler Davis o Jean-Marc Lévy-Leblond creuen que és una santa inventada per tal de compensar l'efecte que va fer el martiri d'Hipàtia) . Així tracten de minimitzar la mort d'Hipàtia., perquè no és aconsellable per a les institucions religioses que es coneguin les seves pàgines més negres.

Hipàtia va ser martiritzada quan devia tenir 60 anys o així, i el que es coneix d'ella és per obra d'un bisbe cristià de Ptolemaida que va ser el seu alumne, Sinesi de Cirene, també pels escrits de Sòcrates Escolàstic, historiador vinculat a l'Església, i per part del filòsof pagà Damasci. En el segle VII, Joan de Nicea, ja la tracta com una bruixa satànica i idòlatra, qüestió de la qual fa ús per tal de fer digerible la seva mort i honrar a sant Ciril.

En qualsevol cas no sabem res d'Hipàtia per ella mateixa perquè la seva obra també va ser destruïda per obra de sant Ciril . En conseqüència coneixem a Hipàtia per autors que no són neutrals i que formen part generalment de l'univers cristià que li donà mort. Les contradiccions i les lluites de poder entre els propis cristians, són els que han fet perdurar la vida d'Hipàtia després del seu martiri. Aquest fet, mai no sol ser valorat pels crítics que només responen amb criteris de històries oficials, cròniques fetes des del poder interessat.

Hipàtia formava part d'una vella societat pagana abandonada paulatinament pels seus dirigents en benefici de la nova moral de l'imperi, el cristianisme, la religió que en aquell moment representava de manera hegemònica els poders polítics i econòmics. Hipàtia formava part encara del món hel·lenístic vinculat a l'activitat del seu pare Teó a la biblioteca d'Alexandria. Apareix a la pel·lícula com una persona només dedicada a la matemàtica i la filosofia, i vinculada a una classe social poderosa, però no adaptada als nous condicionaments del poder que ja s'havien expressat quan el bisbe Teòfil havia destruït el temple de Serapi, o quan havia combatut als seus correligionaris seguidors d'Orígenes . Aquella vella societat pagana en extinció aportava dirigents que s'havien convertit per interès, com ho va fer Constantí, en tant que la nova religió era més unificadora i permetia formes més dòcils de dominació. L'església d'Alexandria era totalitària: el temple d'August i el de Dionisos s'havien reconvertit en temples cristians a la nova situació. Teòfil (sant dels coptes) havia combatut i fet anar a l'exili fins i tot a sant Joan Crisòstom, personatge autor d'homilies antijueves que varen ser utilitzades després pels hitlerians per tal de justificar l'holocaust. Si aquell tipus d'església combatia a un correligionari amb el qual mantenia criteris semblants en l'exclusió dels jueus, menys lloc hi hauria per als ícons pagans. Tèofil, Joan Crisòstom, sant Ciril , Nestori (adversari d'arrians, novacians, macedonians ) tots eren cristians, sectaris entre ells i encara més contra els que no professaven la seva religió. Hipàtia era aleshores un ícon vivent i influent que havien de desarrelar.

En el film apareix Davo, l'esclau que opta pel cristianisme, per tal d'aconseguir la llibertat. Aquesta llibertat només es podia aconseguir en un context d'enfrontament de la majoria cristiana amb la minoria pagana en extinció. Si Davo s'hagués trobat en dependència d'una família cristiana hagués continuat en l'esclavitud com hi restaren milers de cristians captius d'altres cristians poderosos fins ben entrat el segle XIX.

En el context del que tracta la pel·lícula, els cristians ja tenen el poder econòmic i polític. Sant Ciril d'Alexandria tenia més poder real que els antics èlits dominants, però no el tenia tot. Sant Ciril era un personatge totalitari. Ho va ser contra Manes, Apolinar, els cristians arians, nestorians i novacians i contra tots aquells que no anaven de la seva corda, va potenciar l'exili dels jueus, i va combatre als pagans amb l'exèrcit privat de monjos parabolans. Aquest sant Ciril, despòtic i nefast per als humans va ser homenatjat pel papa Benet el 3 d'octubre de 2007. Definitivament, ni l'Església és santa ni ho són els seus doctors, papes ni patriarques.

Web Ixent


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS