Administrar

El menyspreu de Cort a les víctimes del franquisme - Comunicat de l’Associació Memòria de Mallorca. La pervivència del Monument franquista “Crucero Baleares” a la plaça Sa Feixina de Palma

pobler | 16 Setembre, 2009 15:56 | facebook.com

-Volem protestar pel menyspreu al que Cort sotmet a les víctimes del Franquisme i a tots els demòcrates, protegint políticament un dels més importants monuments del Franquisme a l'Estat Espanyol. MdM ha demostrat el seu compromís amb les víctimes i amb la democràcia i no entenem ni el silenci còmplice de Cort i de totes les regidories implicades, ni l'actitud envers un règim dictatorial confessat enemic de la democràcia, dels partits polítics i del sistema parlamentari. (Memòria de Mallorca)


Comunicat de l’Associació Memòria de Mallorca. La pervivència del Monument franquista “Crucero Baleares” a la plaça Sa Feixina de Palma.


Memòria de Mallorca (MdM) vol protestar, una vegada més, per la vergonyosa actitud de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca envers el monument dedicat a honorar la memòria del creuer de guerra feixista “BALEARES”, ubicat a Sa Feixina de Ciutat. Un dels objectius fundacionals dels membres de Memòria de Mallorca, sempre fou l'eliminació de les restes de la simbologia Franquista, que encara podem trobar als nostres pobles i ciutats, i en especial del monument erigit el 1947 a Sa Feixina i dedicat al creuer de guerra feixista “BALEARES”. El passat 18 de juliol, MdM, presentà al registre de Cort un seguit de peticions d'eliminació de toponímia i simbologia Franquista, acompanyades de tota una sèrie de dossiers elaborats per l'associació, per explicar els motius de la seva retirada i presentats en roda de premsa el dia 17 de juliol. Dia 11 de setembre MdM entrà al registre de l’Ajuntament de Palma una petició formal sol·licitant una entrevista amb la Batlessa desprès de reiterades peticions via telèfon durant gaire be un any. A dia d'avui el silenci és l'única resposta que hem obtingut de l'ajuntament presidit per Aina Calvo.

MdM, entén que no hi ha raons tècniques, administratives, ni patrimonials ni artístiques, per conservar cap monument ni cap carrer que honori al Franquisme i els seus col·laboradors. El propi catàleg de bens d'interès patrimonial de Cort, exclou la protecció del monument de Sa Feixina, igual que no protegia el de la Plaça Porta Santa Catalina i dedicat als “Jinetes de Alcalá”

. MdM entén que la pedagogia és clau en el tema de la RMH i sempre ha estat oberta a explicar els orígens i finalitats de la simbologia Franquista, per això sempre ha col·laborat amb els mitjans de comunicació i administracions quan ha estat consultada, per tal d'arribar a acords sobre l'eliminació de les restes més visibles del Franquisme.

Per això fem saber que:

-Volem protestar pel silenci del consistori presidit per Aina Calvo al voltant dels monuments i carrers dedicats a honorar un règim assassí i il·legal. MdM és un associació legalment constituïda i inscrita com a tal al Registre d'Associacions del Govern Balear i te els mateixos drets i obligacions que les altres associacions i particulars, en les relacions amb l'administració municipal, autonòmica i estatal.

- Volem protestar per les contradiccions de l'equip de Govern que diu aplicar la llei de la MH en temes de simbologia, presentant-ho com un triomf de la democràcia, per acte seguit dir que tota la legislació sobre els símbols, no és aplicable a determinats carrers i monument, en clara contradicció amb els criteris que van fer, per exemple, que s’eliminés el monument als “Jinetes de Alcalá”

-Volem protestar pel menyspreu al que Cort sotmet a les víctimes del Franquisme i a tots els demòcrates, protegint políticament un dels més importants monuments del Franquisme a l'Estat Espanyol. MdM ha demostrat el seu compromís amb les víctimes i amb la democràcia i no entenem ni el silenci còmplice de Cort i de totes les regidories implicades, ni l'actitud envers un règim dictatorial confessat enemic de la democràcia, dels partits polítics i del sistema parlamentari. Si bé l'ajuntament Ciutadà ha fet una bona feina democratitzant part de la toponímia i eliminant simbologia Franquista, queda encara molta feina a fer.

-I finalment, MdM no descarta cap acció legal i legítima, ni de tipus social ni administrativa, perquè Cort elimini el monuments Franquistes i compleixi el seu compromís amb la democràcia i les víctimes del Franquisme i doni compliment a les lleis estatals relatives als símbols de l'estat, aprovades pel Congrés nacional que son d'obligat acatament, no tan sols textos legals sotmesos a interpretacions personals o partidistes.

Per això, exigim de Cort, i de tots els partits polítics de l'equip de govern municipal, que complexin el seu compromís amb la democràcia, com a servidors públics que son, i el seu compromís amb els demòcrates i les víctimes del Feixisme i eliminin d'una vegada per totes els símbols Franquistes de Ciutat de Mallorca, especialment el dedicat al creuer feixista “BALEARES”. No entenem com un ajuntament que es diu a si mateix democràtic, pot protegir el símbol d'un règim que assassinà a sang freda a desenes d'innocents durant la guerra civil (a Màlaga, a Castelló etc. etc.) i més tard durant la dictadura.

Associació Memòria de Mallorca.

16 Setembre 2009


Pilar Costa en el record

pobler | 16 Setembre, 2009 11:29 | facebook.com

Una de les primeres coses que fèiem en arribar era anar al Museu del Puig des Molins, perdre'ns enmig de l'art immens de la civilització púnica i romana... Més tard anàvem a la recerca de la casa on romangueren amagats Rafel Alberti i María Teresa León quan esclatà la sublevació feixista pel juliol del 36... (Miquel López Crespí)


Eivissa en el record: Pilar Costa, Fanny Tur i la poesia (Pàgines del meu dietari: abril de 2001)



Aquests dies són ben especials. Ara mateix he acabat d'arribar d'Eivissa on, amb na Pilar Costa i la seva consellera de Cultura Fanny Tur (juntament amn el el professor Vicent Ferrer) hem presentat els poemaris Rituals i Agrupament de la peresa (de l'excellent poeta eivissenc Bartomeu Ribes). Inesperadament tornen estimades històries personals ocultes en els plecs de la memòria: la melangiosa presència d'Eivissa i Formentera regressa, potent, com una mar agitada per fortes onades de goig. De cop i volta, amb aquella trucada de la consellera de Cultura Fanny Tur comunicant-me que havia guanyat el I Premi de Poesia Illa de Formentera en homenatge a Marià Villángómez, els records s'han acaramullat dins del meu cervell. De tot això, d'aquesta esponerosa invasió del passat, en són els màxims culpables la Presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera Pilar Costa, en Joan Albert Ribas, na Montse (aquests dos darreres eficients tècnics i "agitadors" de la Conselleria de Cultura). I no volia oblidar-me de n'Andreu Coll, del poeta Jean Serra... Tots plegats han fet possible la realitat del premi literari en homenatge a Marià Villongómez, l'indiscutible patriarca de les nostres lletres tan admirat per tots nosaltres. En Joan Cerdà, director de la revista Quatre Illes i de l'Editorial Res Publica Edicions ha fet possible l'edició dels llibres. A conseqüència de tot això en tornaven a la memòria molts esdeveniments dels passat: la presència sempre patent de Marià Villangómez en totes les nostres inicials provatures literàries dels seixanta i setanta; els viatges en temps de la clandestinitat quan fugíem per uns dies de la trista grisor ciutadana. Aleshores ens perdíem per les platges de Formentera -eren els anys dels hippis, de la brutal repressió contra els "barbuts de cabells llargs" i el "nudisme"- tot imaginant la possible existència d'un món més humà i llibertari. Era el temps d'arribar al port d'Eivissa amb aquells atrotinats vaixells antics de la Transmediterrània. Record ara mateix el "Ciutat de Mallorca" que posteriorment seria substituït pel "Ciudad de Tenerife" i unitats semblants, ja molt més grans i còmodes.

Una de les primeres coses que fèiem en arribar era anar al Museu del Puig des Molins, perdre'ns enmig de l'art immens de la civilització púnica i romana... Més tard anàvem a la recerca de la casa on romangueren amagats Rafel Alberti i María Teresa León quan esclatà la sublevació feixista pel juliol del 36...

Record que una de les primeres guies que vaig llegir referents a Eivissa va ser aquella tan famosa de Josep Pla editada per "Destino" en el febrer de l'any 1950. Per cert que aquest llibre em va desaparèixer, com a tants d'altres, en temps de la transició quan la nostra biblioteca particular era sovint "nacionalitzada" per companys sense gaire manies. Aquests companys mai no se'n recordaven de tornar volums que per a nosaltres eren molt apreciats. Doncs, be: com dèiem, Josep Pla, el famós escriptor -tan franquista ell, tan reaccionari però alhora tan bon prosista- explicava en la guia que comentam el seu viatge a les Illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) a finals dels quaranta. Aquesta guia portava per títol Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza i posteriorment em faig poder fer amb l'edició del 1970, també de "Destino", crec que al cap de poc que sortís.

Josep Pla es dolia, parlant de la civilització púnica, dels robatoris i destruccions fetes pels àrabs (i altres pobles entre els quals podríem parlar també dels cristians) que, a la recerca de joies i objectes de valor, feren malbé les tombes dels antics pobladors de l'illa germana.

He obert l'original del poemari [Rituals] que hem presentat amb na Pilar Costa, na Fanny Tur, en Bartomeu Ribes... i de sobte he ensopegat amb un poema començat a perfilar l'any 1972 a un baret de Sant Carles. En el fons no podem defugir el ressò de la vida que hem viscut, els ecos provinents dels esdeveniments que més ens han sobtat. Rellegesc aquesta pàgina i, com un sobtat llampec, em torna a la memòria el blau-verd de la mar eivissenca en aquells anys juvenils:

I si hi mires / dins del blau de la mar, / hi pots veure les pedres del fons, / petxines, / exèrcits de peixos, / talment un planeta gran, / inabastable com la mateixa terra. / Reialme perfecte del silenci / on moltes nits de lluna plena / ens hi submergíem en haver llegit / Durrell, els antics poetes grecs. / Contemplant la posta de sol, / sempre nova, / rutilant, / ens enfonsàvem en la darrera tebior / de l'horabaixa per art de màgia i encantament. / Malefici dels dies finals. / Esdeveníem, per uns moments, / antics guerrers de periclitades batalles. / Ens perdíem dins les ones / per tornar a ressorgir de nou a la vida, / nus, / xops d'estrelles.

Eivissa i Formentera en els anys setanta! Quina flamarada vital tornant a la memòria!

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Contra la desmemòria del Pacte de Progrés

pobler | 16 Setembre, 2009 05:14 | facebook.com

Contra la desmemòria del Pacte de Progrés


Canvis de plaques als carrers de Palma: el repressor de la revolta forana, el rei Alfons el Magnànim ja té carrer. Cal recordar que Alfons el Magnànim va enviar un exèrcit mercenari comandat pel virrei de Sardenya Francesc Erill per a la repressió de la revolta forana i la dels sector de menestrals rebels, que patiren la derrota enfront dels mercenaris reials el 31 de juliol de 1452 a Sencelles. Simó Ballester " Tort" i 300 forans partiren un dia després a l'exili. El 3 de febrer de 1453 el paraire rebel Pere Mascaró, menestral solidari amb la revolta forana va ser capturat , empresonat, i executat després. El dia de Reis de 1457 el rebel forà Simó Ballester va ser executat per aquest rei honrat amb un carrer pel Pacte de Progrés a Palma. (Web Ixent)


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS