pobler | 23 Maig, 2009 12:44 |
Rosa Estaràs (PP) i Teresa Riera (PSOE) giren l'esquena als moviments socials, a Mallorca
Com es pot veure en aquesta filmació -realitzada al taller de l'entitat “Bandejats”-, no hi són presents cap de les dues eurocandidates.
L'acte va ser organitzat a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca el proppassat dia 14 de maig, abans que començàs la campanya electoral...
L'Assemblea de Moviments Socials que impulsa el Fòrum Social de Mallorca hi havia convidat totes les candidatures mallorquines que aspiren fer-se presents al Parlament Europeu, perquè donassin resposta a una sèrie de preguntes que se'ls volia formular en relació amb la reivindicació i defensa dels serveis públics a la Unió Europea.
Tant perquè informassin d'allò que hi han fet durant aquests darrers cinc anys passats, com perquè hi diguessin què hi pensen fer durant els propers cinc anys que vénen.
En vistes que no hi acudiren, se'ls ha fet arribat un escrit, acompanyat de les preguntes escrites, per si tenen a bé donar-hi resposta escrita.
Vet ací el text de la carta adreçada a la Sra. Rosa Estaràs Ferragut (PP) i a la Sra. Teresa Riera Madurell (PSOE):
“Sra. Candidata al Parlament Europeu:
L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, a la darrera reunió mantenguda a Palma, acordà, entre d'altres assumptes, adreçar-vos aquest escrit de protesta, per no haver volgut acudir a l'acte organitzat a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, el proppassat dia 12 de maig, al qual vos havíem convidat.
Tot i haver-se'n fet pública la vostra assistència, com a resultat de les gestions efectuades amb els vostres serveis tècnics, no poguérem comptar amb cap intervenció vostra.
L'assemblea considera que aquesta actitud vostra reflecteix una manca de respecte cap a entitats com la nostra que, en aquest cas, no cercàvem cap altra cosa que saber allò que ha fet el vostre Grup Parlamentari aquests darrers cinc anys al Parlament Europeu, i allò que hi pensa fer durant els cinc anys que vénen.
Creim que tenim tot el dret del món a reclamar-vos-ho. I que vós teniu el deure democràtic de complir, a l'hora que vos presentau com a candidata a eurodiputada.
Lamentam que no hàgiu volgut donar resposta a una sèrie de preguntes que vos volíem formular, en relació amb els serveis públics a la Unió Europea. Sobretot, perquè veim amb disgust que el vostre Grup Parlamentari acostuma a votar favorablement unes directives europees, davant les quals nosaltres ens declaram obertament en contra, des l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.
Per si teniu a bé fer-nos arribar la vostra resposta escrita, vos adjuntam les preguntes que més intensament ens plantejam enguany, en relació amb serveis públics tan significatius com l'Educació, els Mitjans de comunicació, la Sanitat, els Serveis socials o el Transport. Els consideram uns drets adquirits per la ciutadania europea del segle XX, que no poden ser malmenats a l'Europa del segle XXI.
PREGUNTES_CANDIDATURES_EUROPARLAMENT1.pdf
A l'espera de les vostres respostes oportunes, desitjam veure'n satisfetes les demandes que vos feim.
Comissió de Comunicació i Publicitat (CCiP)
Assemblea de Moviments Socials de Mallorca
pobler | 23 Maig, 2009 07:10 |
Lectors atents dels situacionistes –Vaneigem, Guy Debord-, alletats en les novel·les existencialistes franceses –aquell descobriment de La nàusea de Jean-Paul Sartre!-, estudiosos del surrealisme, el freudisme i tots els ismes d’entreguerres, admiradores del futurisme soviètic –Maiakovski-, i àvids lectors de la literatura d’Amèrica Llatina del moment –Gabriel García Marquez, Alejo Carpentier, Juan Rulfo, Carlos Fuentes, Miguel Angel Asturias, Lezama Lima- el que anhelàvem era, com diu Pere Rosselló Bover, que la creació artística es fes ressò de tots aquests canvis culturals i polítics. Una revolta estètica que també afectà a pintors, escultors, documentalistes, novel·listes i dramaturgs. Per això Pere Rosselló Bover, en situar els anys setanta com els anys del naixement d´una nova poesia, defineix alguns trets essencials de la nostra forma de veure el món i el fet literari. Hi ha una frase en el pròleg que comentam que sintetitza a la perfecció la poètica que mou molts dels autors que ara hem estat “classificats” com a “la generació literària dels anys setanta”. Referint-se al camp literàrio-artístic, s’hi diu: “El denominador comú de totes aquestes transformacions era la recerca d´una llibertat, sovint absoluta, tant pel que ateny a la forma com al contingut”. (Miquel López Crespí)
La poesia catalana de Mallorca i les traduccions
Els Maig del 68 i la poesia: a la recerca de la llibertat absoluta: Calambur Editorial publica El mecanismo del tiempo (El mecanisme del temps)
Repassant els poemes de l'antologia El mecanismo del tiempo (El mecanisme del temps) (Calambur Editorial) hom s’adona de les influències que els fets històrics dels anys seixanta tenen en la conformació de la nostra poètica i en la nostra concepció del món. El resultat de la victòria del feixisme i de l’imperialisme espanyol damunt els joves escriptors de mitjans dels seixanta condiciona absolutament la nostra formació, així com el mestratge dels grans autors exiliats (alguns van retornant a poc a poc, pens ara mateix amb Pere Calders, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Mercè Rodoreda) i dels que han viscut, amb tota dignitat un exili interior (com Salvador Espriu i Maria Aurèlia Campmany). Com a joves antifeixistes que ja militen a l’interior de les embrionàries organitzacions marxistes del moment, el fet d’actuar en la pràctica contra la dictadura conforma la forma i el contingut d’aquells primers poemaris.
Com explicava el catedràtic Pere Rosselló Bover en el pròleg a 10 poetes mallorquins dels anys 70: “La guerra del Vietnam, el Concili Vaticà II, la invasió de Txecoslovàquia per l'URSS, la revolta del maig del 68 a París, l’aparició del moviment hippie... conduïen a un replantejament de les relacions entre els intel·lectuals –identificats tant amb els moviments obrers com amb els que reivindicaven una nova manera de viure- i el poder”. Efectivament, aleshores ens movíem en una direcció molt allunyada de la clàssica història de la torre d’ivori dels nostres predecessors conservadors de l’Escola Mallorquina. Lectors atents dels situacionistes –Vaneigem, Guy Debord-, alletats en les novel·les existencialistes franceses –aquell descobriment de La nàusea de Jean-Paul Sartre!-, estudiosos del surrealisme, el freudisme i tots els ismes d’entreguerres, admiradores del futurisme soviètic –Maiakovski-, i àvids lectors de la literatura d’Amèrica Llatina del moment –Gabriel García Marquez, Alejo Carpentier, Juan Rulfo, Carlos Fuentes, Miguel Angel Asturias, Lezama Lima- el que anhelàvem era, com diu Pere Rosselló Bover, que la creació artística es fes ressò de tots aquests canvis culturals i polítics. Una revolta estètica que també afectà a pintors, escultors, documentalistes, novel·listes i dramaturgs. Per això Pere Rosselló Bover, en situar els anys setanta com els anys del naixement d´una nova poesia, defineix alguns trets essencials de la nostra forma de veure el món i el fet literari. Hi ha una frase en el pròleg que comentam que sintetitza a la perfecció la poètica que mou molts dels autors que ara hem estat “classificats” com a “la generació literària dels anys setanta”. Referint-se al camp literàrio-artístic, s’hi diu: “El denominador comú de totes aquestes transformacions era la recerca d´una llibertat, sovint absoluta, tant pel que ateny a la forma com al contingut”. Jo crec que aquesta frase final de Pere Rosselló Bover sintetitza de forma prou clara els que cercàvem aquells joves poetes de mitjans dels anys seixanta: la llibertat política i estètica, la ruptura de les cadenes de la dictadura i de certa tradició literària i forma de ser de l’intel·lectual conservador que, joves com érem, consideràvem estantissa i poc compromesa amb el temps i la cultura. Una cultura catalana que volíem allunyada del noucentisme i molt més apropada al modernisme o al futurisme. Unes aspiracions que quedaren molt ben sintetitzades en les resolucions del Congrés de Cultura Catalana dels anys 76-77, quan s’anaven creant les bases per a una cultura nacional-popular catalana estroncada per les renúncies i traïdes de la transició. Però uns anys abans del Congrés de Cultura Catalana, quan es va anar congriant la formació que servirà per anar bastint els més de vint poemaris publicats des d'aleshores, més que seguir el mestratge de l’Escola Mallorquina el que ens interessa, com a joves rupturistes, és seguir l’exemple de Joan Salvat-Papasseit, entre els antinoucentistes. No hi havia cap dubte quant als nostres mestres. A ulls clucs pensàvem servar i ampliar l’herència cultural, política i poètica que ens havia llegat Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Teníem devuit i denou anys... No era ja ben hora d’avançar vers el futur, vers la llibertat, sense cap mena de por, fos el que fos el que el destí ens reservava? Ara són uns altres els temps. Han passat més de trenta anys d’ençà d’aquelles inicials provatures juvenils, des d’aquelles lectures interminables fins a altes hores de la nit. Quasi sense adonar-nos-en del que s’ha esdevengut ens trobam ja més enllà de la seixantena d’anys, fent recompte d´obres amb editorials i institucions que ens demanen antologies. Antologies de poesia, com aquesta que ens ocupa de l’Institut d’Estudis Baleàrics; de contes i narracions, com la que ha de sortir properament en la col·lecció El Turo; de teatre, com una selecció d´obres que publicarà una coneguda editorial principatina. Què s’ha esdevengut durant tots aquests anys d’intensa vida literària? Jo crec que, en el moment que les editorials et demanen aquestes antologies, el resum, en definitiva, de la teva vida literària, és moment de reflexionar, d’aturar-se a pensar en el que ha passat aquestes prop de quatre dècades de dedicació a la poesia, a la literatura. I per això mateix ens ha semblat oportú escriure aquestes retxes, simples indicacions per als lectors interessats en la nostra poesia per a saber una mica més dels motius que ens impulsaven i impulsen a escriure i deixar constància d’aquesta època incerta en la qual hem lluitat i lluitam per provar de sobreviure.« | Maig 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |