pobler | 11 Abril, 2009 16:57 |
(1 vídeo - Mozart: Praga) La unitat d'estil i de veu és evident. La figura retòrica per excel·lència és la metàfora. Aquesta domina la major part dels poemes, són metàfores dures, que fan mal, sense concessions. (Vicenç Calonge)
Record de Praga
(Capaltard Edicions)
Per Vicenç Calonge i Gustà, escriptor.
Record de Praga? No serà eixa ciutat sols una excusa que l'autor utilitza per fer còmplice el lector, per crear un referent, abstracte o no, pel qual l'ésser de qualsevol ciutat o poble pot veure's identificat? Per què no Record de Palma, o de Girona, o de sa Pobla?
I començ fent aquesta dissertació sobre el títol del llibre ja que aquest està construït des del somiejar, des d'una incerta realitat que frega amb el deliri. Aquesta combinació provoca la creació d'un edifici prou complex i colpidor, una atmosfera que barreja el cos físic de la pluja amb una mena de teranyina que podria ser la boira.
Record de Praga no és una collecció de poemes, sinó que és un llibre de poemes, car té unitat d'estil i de veu, també coherència i, a més, respon a un projecte determinat, és a dir, apunta a un objectiu o objectius concrets.
La unitat d'estil i de veu és evident. La figura retòrica per excellència és la metàfora. Aquesta domina la major part dels poemes, són metàfores dures, que fan mal, sense concessions.
D'altra banda, la construcció de l'edifici, llevat dels quatre o cinc darrers poemes, es fonamenta, majoritàriament, en la utilització de dos camps semàntics prou definits. El poema titulat Hereu del dolor n'és un clar exemple, on sintagmes com torres, arcs de pedra, catedral gòtica, absis, portal, conviuen amb una presència del nucli familiar: home, fills, dona, pare, espòs. Aquesta comunió provoca grandesa i tendresa alhora, fet que esbucant-se, ens deixa nafrats de cos i fins i tot d'ànima.
Una altra característica del llibre és l'aparició gairebé constant d'un vocabulari musical: arpegis, danses, instruments en general, es donen la mà en molts dels poemes. Aquests referents musicals, contrastats amb el sentiment de derrota que impregna tot el llibre, creen uns sons devastadors, uns sons que l'autor, encara que conscientment vençut, transforma alquímicament en la veu del poble, d'una gent, la seva, que calla. El poeta sap que l´única cosa que pot fer i fa és donar testimoni del temps que li ha tocat viure. I denuncia, i s'enfada, i enyora aquells temps d'infantesa i d'amor. Així els poemes pullulen entre la ràbia per tanta injustícia, fins i tot la televisió és utilitzada com a mèdium, i aquests records d'infantesa que, en comptagotes, es vessen melangiosament. La preocupació pels éssers estimats, pels éssers oprimits en tot temps i circumstància, fa que el poeta se sàpiga germà, i per això mor també amb l'home que cau enmig de la plaça, amb l'home que és catedral gòtica, amb l'home amb robins de sang en el pit.
Endevín, a Record de Praga, imatges esgarrifoses: presoners pujant als camions que són cambres mortuòries; presoners dirigint-se als camps de concentració; cançons de guerra; morts estimats que produeixen camps deshabitats; esclaus en temps dels faraons i, per què no, en l'aigua de l'ara, etc.
Record de Praga és un llibre madur d'un poeta que ha fet de la paraula el seu ofici, d'un poeta que confon, es confon, i deixa confondre's, entre el somiejar i la terra. Tal vegada la idea que circula pel llibre sigui quelcom semblant a la de Calderón de la Barca en la seva obra de teatre La vida es sueño. Quina és la realitat? Jo, o el jo del mirall? Somiar en el dormir o caminar en el viure?
Miquel López Crespí ho té clar, claríssim. És una veu que lluita per ser escoltada, una veu que desitja despertar-nos, un home que si no tingués veu i escriptura se les inventaria. Miquel López Crespí sap quin és el seu camí, quina és la seva aportació, i això, en uns moments en què la desorientació ocupa el primer lloc a les nostres vides, és la seva virtut principal. Tots hauríem de saber trobar l'espai, petit o gran, que ens pertoca ocupar amb el nostre esforç. Seríem més feliços.
Publicat en la revista La Veu (Juny-Juliol del 2000)
pobler | 11 Abril, 2009 10:58 |
(4 vídeos) El materialisme barroer no em conveç. Ans al contrari, pens que moltes de les dificultats, en la tasca de governar la nació, vénen donades per una manca d'espiritualitat de les masses. Cada dia el servei d'informació de la Presidència em bombardeja amb notícies cruels: enfrontament de vaguistes amb la policia perquè no volen acceptar els plans de reestructuració de l'empresa; jubilats, colla improductiva, demanant un augment de les pensions; joves universitaris que no volen pagar les taxes acadèmiques; vagues a la mineria simplement perquè han mort dos o tres treballadors aixafats a l'interior dels pous... Podria escriure tota la nit damunt els fets irrel.levants que mouen els caps calents a sortir al carrer!
Les falses memòries de Felipe González (XI) – Narcís Serra, Solchaga, els bonsais, Doñana...
Crec que en aquest dietari sincer que reflecteix el meu estat d'esperit, la fondària de l'ànima, totes les meves preocupacions envers la humanitat, ho puc deixar escrit: sóc també un home sensible, un subjecte d'una espiritualitat exacerbada, amant de les coses petites i senzilles. Col.leccionar, tenir cura dels bonsais. Tothom ho sap, no tenc gens amagada la meva preocupació vers les ocupacions que no criden mai l'atenció de ningú. Per exemple: quan, amb na Carmen i altres membres del Govern, anam d'excursió i trobam aquell rierol de formigues atrafegades... ¡quina joia aturar-me a contemplar el quefer de les petites criatures creades per Déu Nostre Senyor! Aquesta sensibilitat crec que em fa diferent dels altres mortals, sempre preocupats per munió d'absurds negocis vulgars: pujar de categoria social, tenir més diners. El materialisme barroer no em conveç. Ans al contrari, pens que moltes de les dificultats, en la tasca de governar la nació, vénen donades per una manca d'espiritualitat de les masses. Cada dia el servei d'informació de la Presidència em bombardeja amb notícies cruels: enfrontament de vaguistes amb la policia perquè no volen acceptar els plans de reestructuració de l'empresa; jubilats, colla improductiva, demanant un augment de les pensions; joves universitaris que no volen pagar les taxes acadèmiques; vagues a la mineria simplement perquè han mort dos o tres treballadors aixafats a l'interior dels pous... Podria escriure tota la nit damunt els fets irrel.levants que mouen els caps calents a sortir al carrer! Mai emperò, i us ho puc ben assegurar, el servei de recerques i indagació em porta les notícies que m'agradaria llegir: una delegació sindical demana més protecció per a les formigues que travessen les autopistes; un grup de miners em sol.licita audiència per a mostrar-me la col.lecció de bonsais que han cultivat després de la feina i m'obsequien diversos exemplars que jo no tenia; els responsables dels escorxadors municipals, en no poder matar tants d'animalets innocents, supliquen del Govern un augment de la promoció del vegetarianisme a fi de disminuir el consum de carn a nivell estatal...
Em deman i no ho acab d'entendre -mai no ho podré entendre!- com la xurma té tan poca sensibilitat. I després fan manifestacions si un soldat mor per accident a la mili, i reclamen fins i tot la supressió del servei militar! Però si mor un eriçó, aixafat per un cotxe a l'autopista, ningú no es mobilitza, ningú no diu: "Anirem a peu a la feina, no farem excursions el cap de setmana!". No. Tots egoistes, inhumans, insolidaris, sortint per les autopistes sense pensar mai en els pobres animals que aixafen: formiguetes, eriçons, alguna ovella que s'ha despistat del ramat... Quina indiferència davant el sofriment dels animals! Quina insensibilitat tan absoluta! Un soldat, en una caserna, pot morir per accident. És quelcom normal, no passa res. El capità envia una carta a la mare oferint-li tota mena d'explicacions. Cap oficial no s'oposarà al fet que sigui condecorat. El Govern no té cap inconvenient que li dediquin una placa, un carrer, al seu poble. La gent hauria de pensar que els accidents a les casernes no signifiquen gaire cosa. Pitjor seria una guerra. Allà sí que hi moren milers de reclutes! També protestarien, si els soldats morissin en el conflicte! Ben cert que augmentaria el moviment pacifista, que les mares sortiren a la voravia i tallarien la circulació, que sectors subversius de la societat aprofitarien els aldarulls per a provar d'ensorrar el govern. Qualsevol excusa és bona per a posar-me entrebancs, per a intentar d'aconseguir per les males allò que no poden fer per les bones, en unes eleccions lliures i democràtiques. Si no fos perquè estim el poble i em sent protector dels descamisats -malgrat que, sovint, no mereixin aquesta preocupació meva-, faria temps que hauria dimitit. En el fons del cor, sent que no els puc abandonar. Em crec en el deure de continuar en el comandament de la nau. He d'ajudar a canviar la humanitat, fer-la més solidària amb la natura, amb els pobres animals desvalguts dels quals no té cura ningú. Les formigues, que mai no protesten, que treballen sense conèixer el que és una revolta, sempre anant a la feina, l'una rere l'altra, dòcils, alimentant la seva reina, tenint cura del niu... ¡quin exemple més constructiu ens ofereixen als homes! Quan anam a Doñana, cada any, ja ho dic als ministres que m'acompanyen: "Aneu amb compte amb les formigues, us llevaré del Govern si feu cap destrossa. Que no sàpiga jo que heu fet malbé un petit aixopluc". I tots, en Narcís Serra, en Solchaga, de puntetes-puntetes, mirant a dreta i esquerra, amb por de no trepitjar un niu, atemorits, però amb la voluntat que jo els he inculcat de no fer mal als animalets que ens volten. És una tasca ben difícil, la del governant. Haver d'ensenyar a ser sensibles fins i tot als membres del Govern! Servituds del poder!
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
« | Abril 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |