pobler | 10 Abril, 2009 22:10 |
"Josep M. Llompart llegí amb veu vibrant i emocionada A la ciutat futura, lectura que corglaçà (d'emoció, de sentiment contingut) la gentada (més de quatre-centes persones) que romanien dretes i en silenci respectuós al costat de la tomba d'Alomar. Els joves de les Joventuts d'Esquerra Comunista (JEC), de la Jove Guàrdia Roja, militants i simpatitzants del PSI, OEC, PTE, OEC o del mateix PCE, escoltaren el poema-himne amb el puny tancat, com a mostra de respecte i de confiança en un futur que volíem republicà, independent d'Espanya i socialista, seguint el mestratge del nostre gran intel.lectual recobrat." (Miquel López Crespí)
Dia 6 d'agost de 1977 tengué lloc en un saló de la cafeteria Almudaina de l'avinguda Jaume III una reunió decisiva per a organitzar -entre totes les forces polítiques i culturals mallorquines- el retorn de les despulles de l'intel.lectual (Gabriel Alomar) més blasmat per les classes dominants mallorquines, aliades sempre al més reaccionari que hi pugui haver-hi en qualsevol època i circumstància a l'Estat espanyol: l'integrisme carlí en el segle XIX, el nazi-feixisme en els anys trenta-quaranta. A la reunió, a la qual hi vaig assistir en representació de l'OEC (Organització d'Esquerra Comunista), també hi havia en Josep Valero per part dels carrillistes (P"C"E), en Fèlix Pons pels socialistes del PSOE, en Francesc Garí pels centristes, en Miquel Fiol pels demòcrata-cristians, en Miquel Artigues per Reforma Social Española, en Miquel Tugores per part del PTE i n'Isidre Forteza com a delegat del MCI. Altres organitzacions presents eren l'OCB, el Congrés de Cultura Catalana, el GOB, Unió Nacionalista, etc.
Gabriel Alomar: els nostres.
Malgrat la feinada de repartida de fulls per instituts, fàbriques, hotels, pobles i barriades, el cert va ser que, a l'aeroport de Son Sant Joan, el diumenge que tornaven les despulles de Gabriel Alomar (de mans del regidor Pau Seguí) només hi havia un centenar de persones concentrades esperant. El periodista Pere Bosch del diari Última Hora hi era present, a zero hores i trenta minuts del dia 8 d'agost de 1977 a l'aeroport de Son Sant Joan quan arribaven les despulles de l'autor de La ciutat futura. Paulí Buchens digué a Víctor Alomar: "Víctor, t'entrec les despulles de ton pare i el teu fill".
El deu d'agost, aproximadament cap a les nou del vespre, després de més de trenta-sis anys d'exili, les restes de Gabriel Alomar eren soterrades en el cementeri de Ciutat, a pocs metres de l'hemicicle on foren assassinats milers de mallorquins i mallorquines d'esquerres o simples demòcrates sense partit, a pocs metres igualment de la fossa comuna on eren enterrats, sota munts de cal, els millors fills que havia produït la Mallorca de començament de segle. N'Antoni Serra va obrir l'acte llegint la munió infinita de telegrames i cartes d'adhesió que arribaven de totes les contrades dels Països Catalans, l'Estat espanyol i l'estranger. A part de les organitzacions comunistes (OEC, PTE, MC, etc), enviaren telegrames el Partit Socialista de Catalunya, el PSUC, Esquerra Republicana de Catalunya, Entesa dels Catalans, el Congrés de Cultura Catalana al País Valencià, Assemblea de Catalunya, Casa Catalana, Òmnium Cultural... També s'hi llegiren els comunicats enviats des de Menorca, Eivissa i Formentera. El manifest dels intel.lectuals antifeixistes que es llegí anava encapçalat per les signatures d'Heribert Barrera, Jordi Carbonell, Josep Benet, Joan Raventós, etc. Dels parlamentaris elegits el 15-J no hi havia gaire representació. El diari Baleares deia (11-VIII-77): "De los parlamentarios baleares sólo vimos a Manuel Mora del PSOE, sus compañeros estaban en Madrid y nada concreto se sabía sobre los demás". Després, Josep M. Llompart llegí amb veu vibrant i emocionada A la ciutat futura, lectura que corglaçà (d'emoció, de sentiment contingut) la gentada (més de quatre-centes persones) que romanien dretes i en silenci respectuós al costat de la tomba d'Alomar. Els joves de les Joventuts d'Esquerra Comunista (JEC), de la Jove Guàrdia Roja, militants i simpatitzants del PSI, OEC, PTE, OEC o del mateix PCE, escoltaren el poema-himne amb el puny tancat, com a mostra de respecte i de confiança en un futur que volíem republicà, independent d'Espanya i socialista, seguint el mestratge del nostre gran intel.lectual recobrat.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)
pobler | 10 Abril, 2009 15:22 |
"...la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos"
(Josep Massot i Muntaner)
Miquel López Crespí: les novel·les de la guerra civil
Per Josep Massot i Muntaner
Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar tres novel·les dedicades íntegrament a la guerra i a la repressió, escrites per l'escriptor mallorquí més prolífic del moment. Miquel López Crespí, nascut a sa Pobla el 1946, el pare del qual havia lluitat a la península i havia estat tancat en camps de concentració de Mallorca. López Crespí, militant des de jove en l'oposició antifranquista, ja havia tocat el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma (Ajuntament de l'Alcúdia, 1984), que conté una narració en la qual es juga -després de la mort de Franco- amb el retorn de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o bé a Històries del desencís (Mallorca 1995), la primera de les quals, La casa gran, és un monòleg ple de records colpidors d'un aristòcrata que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressió, al costat del conde Rossi; o encara a Notícies d'enlloc (Palma de Mallorca 1097), on és inclosa la narració Cop d'estat, que descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el de 1936.
Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona 1997) són, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicació, que lògicament hauria hagut de començar per Estiu de foc. López Crespí hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedició Bayo de què ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat a les mans sobre la matèria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista de Núria i la glòria dels vençuts i d'Estiu de foc és una noia idealista, anarquista convençuda, que va primer a Formentera i Eivissa i després a Mallorca per fer d'infermera. López Crespí hi afegeix, de collita pròpia, un considerable contingut polític i una ideologia feminista, i a través de les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front d'Aragó, de València i de Mallorca, tant al cap de platja ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior pèrdua d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions, l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i la poca col·laboració del govern central, i posa en joc tot un seguit de personatges històrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver, Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada Marquès -responsable de la repressió de Menorca, que és justificada per complet-, Manuel Uribarry, María Teresa León i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpíada Popular i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde Rossi i els seus italians...). (2)
Si Núria i la glòria dels vençuts i Estiu de focsón fonamentalment producte de lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideològic, L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel Àngel Riera" de narrativa (1998), és un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat de la repressió mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangué amagat durant moltíssims anys en un petit enfony del 'sostre' de casa seva, i que més endavant es traslladà, encara amagat, a una casa antiga de sa Vileta. López Crespí mateix ha posat en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres encara inèdites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramòfon (3), L'al·lota de la bandera roja, Nissaga de sang- és "producte evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagués viscut directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formació cultural i sentimental. Record ara mateix les històries narrades pel pare i l'oncle -ambdós combatents republicans- en la postguerra poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressió en el meu poble: la resistència dels carrabiners (Orozco i els seus companys), la detenció de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans que feren front a la sublevació amb les armes a la mà, tot allò referit a l'enclaustrament (per voluntat pròpia, però espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que López Crespí presenta a L'amagatall és una síntesi de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable dring d'autenticitat. Com a les novel·les anteriors, no hi manquen nom si cognoms autèntics, que permeten un tractament molt complet de les diverses etapes de la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos. (5)
Josep Massot i Muntaner
---------(1) Fragment del capítol "La literatura de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002).
(2) Sobre aquestes obres, vegeu l'article de Miquel López Crespí, La guerra a les quatre illes, "Quatre Illes", núm. 4 (6-10 d'abril de 2000), pàg. 27 i núm. 5 (20 d'abril-3 de maig de 2000), pàg. 28.
(3) Un tango de Gardel en el gramòfon a estat publicada per l'editorial Set i Mig, després d'obtenir el Premi de Narrativa Villa de Puçol 2000. En una vuitantena de pàgines, conté notes de dietari d'un imaginari mallorquí republicà, Andreu Ximbó, espardenyer amagat durant una colla d'anys a casa seva mateix, en un suburbi de Palma, a partir del 19 de juliol de 1936. Com a la resta de llibres de López Crespí, s'hi parla de la duresa de a repressió -simbolitzada en un malanat anomenat Barral, és a dir, el tristament famós cap de la policia Barrado- i es recorda el desembarcament de l'expedició de Bayo i els estrangers que l'hi acompanyaven, i no hi manquen referències als Fets de Maig de Barcelona, representats com "un cop contra els revolucionaris" de les "forces del Govern central, arribades expressament de València, juntament amb destacaments del PSUC i del PCE" (pàg. 45).
(4) Miquel López Crespí, Literatura mallorquina i guerra civil, "El Mundo-El Día de Baleares", 24 de maig de 1999, Cf. Id., La literatura catalana i la lluita antifranquista, "L'Estel", núm. 431 (15 de març de 2000), pàgs. 16-17.
(5) Miquel López Crespí és també autor d'una peça de teatre titulada El cadàver (Lleida 1997), referent a un dels botxins que van assassinar el darrer batlle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder. Sobre aquesta obra, vegeu Miquel Ferra Martorell, Miquel López Crespí i el teatre mallorquí de la guerra civil (1936-39), "Perlas y Cuevas", 1 de gener de 1999.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)
pobler | 10 Abril, 2009 07:12 |
(3 vídeos) El GOB DEMANA A LA SENYORA ARMENGOL COHERÈNCIA EN LES POLÍTIQUES QUE AFECTEN EL TERRITORI. NO ES POT FER PAISATGE PER UNA BANDA I DESTROSSAR-LO PER L'ALTRA.
El GOB DENUNCIA QUE EL PLA DE CARRETERES DESTROSSA EL PAISATGE.
SALVEM MALLORCA, ENCARA!
El mes de desembre de 2008, els partits representats al ple del Consell de Mallorca, amb PSOE i BLOC al capdavant, votava a favor de l'aprovació inicial de la revisió del Pla de Carreteres de UM.
Tot i que se'ns havia promès una nova política de carreteres, que prioritzaria una nova ordenació del territori i la mobilitat en el sentit més ampli, ens trobarem amb la mà alçada dels representats del PSOE i BLOC a favor d'una proposta de modificació del PDS de Carreteres que respon únicament a la necessitat d'haver d'incorporar la reserva viària pel nou traçat de 2on cinturó o via connectora, i que, al marge d'eliminar l'autovia Inca-Manacor, dona continuïtat a les aspiracions del Pla del 98 i 2003, pel que fa al model de xarxa viària que condicionarà i condemnarà el futur de Mallorca.
Les actuacions previstes contemplen des d'ampliacions d'autopistes existents, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i carreteres de 4 carrils, 2on i tercer cinturó de Palma, rondes i variants i sobretot, diverses actuacions de "condicionaments de vies secundàries" que desgraciaran el paisatge rural que encara queda a Mallorca
CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: O COM DESTROSSAR EL QUE ENS QUEDA DEL PAISATGE RURAL
La majoria dels projectes de condicionaments, especialment de la primera fase, responen a la voluntat d'establir un enllaç ràpid entre els eixos radials (vies de gran capacitat Palma-Inca, Palma-Manacor, Palma-Campos, Palma-Andratx, Palma -Sóller) i els pobles més allunyats de Palma, fins ara, més o menys preservats de l'abús urbanístic. Un abús vinculat a l'escursament de distàncies entre aquests i Palma que té per objectiu la consolidació de tota Mallorca com a àmbit d'influència metropolitana de Ciutat.
Com a obres que tenen per objectiu la consolidació dels eixos transversal, ens trobam, entre altres, els següents condicionaments:
- Ariany-Santa Margalida
- Sencelles-Algaida
- Algaida-Llucmajor
- Manacor-camí de conies
- Manacor – Son Carrió
- Vilafranca – Sant Joan
- Santanyí – Ses Salines
- Ma-6030 – Ses Salines
Per altra banda, ens trobam amb projectes que obren en les portes a l'accés a indrets preservats:
- Inca- Selva- Caimari, la porta a la pretesa declarada Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat
- Inca- Mancor
- Esporles – Valldemossa
- Esporles – Banyalbufar - S'Arracó – Sant Elm
- Peguera – Capdellà
- Pollença – Sa Calobra
I d'altres possibiliten l'arribada a la mar, com a actuacions radials que complementen l'anell circular de la costa:
- Accés a Can Picafort Nord
- Son Servera – Port Vell
- Muro a carret. Int. Badia d'Alcúdia
- Felanitx – Portocolom
- Ses Salines – Colònia de Sant Jordi
- Carretera interior badía d'Alcúdia
Tots aquests projectes responen a l'ànsia de consolidar l'expansió urbanística a tota la illa, sense respondre a cap més justificació.
MPACTE PAISATGÍSTIC I CONSERVACIÓ D'ESPAIS NATURALS.
24 de les 73 actuacions previstes a la primera fase afectes àrees protegides per la llei d'espais naturals, i 16 més en la segona fase.
NOMBRE DE PROJECTES DE LA FASE I QUE TRAVESSEN UN ÀREA PROTEGIDA. NOMBRE DE PROJECTES DE LA FASE II QUE TRAVESSEN UN ÀREA PROTEGIDA. ANEI 14ANEI / ARIP 8ARIP 2LIC 9ZEPA 9 ANEI 6ANEI / ARIP 2AAPI / ARIP 2ANEI / ARIP / AAPI 2ARIP 4LIC 10ZEPA 11
L'impacte paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets. La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals. Els canvis que provocaran significaran un cop més, la transformació negativa de la zona que travessen
IMPACTES SOCIALS ESPECTACULARS
L’execució d’aquests projectes implicarà un canvi espectacular a zones i municipis afectats. Aquest canvi resultarà negatiu per quant implicarà expropiacions, increment de renous, malbaratament de propietats rústiques, expropiació, reducció d’activitats agrícoles, etc. En definitiva la pèrdua de qualitat de vida a les zones afectades.
CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.
És el cas, per exemple de la variant de Muro. En aquest cas, com en d'altres el traçat no té en compte aspectes culturals i patrimonials força importants en aquest tram. D’una banda hi ha dues pedreres al capdamunt de la carrerassa del camí des Carnatge, que confronta amb el camí de Son Blai – carretera a Sineu- que tenen un gran valor etnològic i cultural per al poble. De més a més, la via suposarà un distanciament de l’ermita de Sant Vicenç amb el poble. També suposaria un accés més dificultós en direcció al tren per a tota aquella gent que hi va a peu o amb bicicleta. I, de més a més, trastoca notablement les rutes ecoturístiques del municipi, que el mateix Consell posà en marxa.
EXIGIM COHERÈNCIA EN TOTES LES POLÍTIQUES QUE AFECTEN AL TERRITORI. EL PLA DE CARRETERES DESTROSSA EL PAISATGE.
Les obres previstes representen en tots els casos obres desmesurades i vertaderament impactants, no pròpies d'una institució que ara, treballa per a la preservació del paisatge des del seu Departament d'Ordenació del Territori, la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat o la promoció de rutes ecoturístiques. En tenim dos exemples en actuacions ara en execució: el condicionament de la carretera Sant Joan – Montuïri i el condicionament de la carretera de Manacor a la Ma-12 (camí de Conies)
Demanam coherència en el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca i les accions que es fan a través del la política de carreteres o la política territorial. No es pot pretendre establir les bases de cap estratègia de paisatge, mentre des d'altres departament de la pròpia institució es plantegen destrosses irreversibles del paisatge rural de Mallorca.
Demanam, la retirada del Pla de Carreteres ja!
SALVEM MALLORCA, ENCARA!
Web GOB
« | Abril 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |