pobler | 11 Gener, 2009 18:57 |
13 vídeos: Lenin, Trotski, Rosa Luxemburg, Fidel Castro, Stalin...
La socialdemocràcia europea no ha sabut crear –ni abans ni ara– una cultura nacional d’esquerres, distinta i alternativa a la burgesa. Els cants internacionalistes van servir de ben poc quan els mandataris dels estats van posar damunt la taula la defensa dels interessos particularistes de cadascun tant en la primera com en la segona guerra mundial. (Joan F. López Casasnovas)
Quan la revolució s’ha fet vella
Per Joan F. López Casanovas, escriptor
El cinquantè aniversari del triomf de la revolució cubana (1958) mourà segurament reflexions sobre les llums i ombres del model castrista. No pretenc dir-hi la meva, però l’avinentesa em fa recuperar alguna nota de lectura antiga i en una d’elles trob que Rosa Luxemburg, després de la II Internacional (1874), opinava que l’alternativa al capitalisme no podia ser tan sols política, sinó que calia anar sembrant al mateix temps, o fins i tot amb anterioritat, les llavors d’una cultura alternativa de les classes subalternes i, per suposat, fer-les florir fins que aquesta cultura esdevingués hegemònica. En aquesta línia, aquells revolucionaris europeus a cavall dels dos darrers segles passats van dedicar molts esforços per aixecar institucions (ateneus, cases del poble, mutualitats, cors o esbarts cantaires, centres d’esbargiment, etc.), així com també publicacions i fins i tot escoles.
El règim de partit únic a Cuba coarta la llibertat. No ho discutesc. Quan R. Luxemburg criticava la tàctica dels bolxevics, arran de l’Octubre roig, ho feia en la convicció profunda que sense una premsa lliure i desproveïda de traves, sense una vida associativa i assembleària lliure de coaccions, és impensable que l’hegemonia de les classes populars arribi a congriar-se. La llibertat reservada als partidaris del govern, als membres d’un partit, als seus "militants", per nombrosos que siguin, no és llibertat. Si la vida pública dels estats amb llibertats restringides és tan esquifida i pobra, tan esquemàtica i estèril, és perquè l’exclusió de la democràcia asseca les fonts vives de tota riquesa i progrés.
dBalears (11-I-09)
Amb l'abandonament de les idees de la revolució (Trotski aquí va ser clarivident i va escriure La Revolució traïda), amb la fi del poder dels consells obrers i la burocratització del partit, també fineix la llibertat de creació revolucionària i l'experimentalisme dels primers anys del poder soviètic. (Miquel López Crespí)
Trotski i la cultura. La cultura revolucionària soviètica dels anys 20
Tornant als debats referents al Proletkul, recordem que Trotski, juntament amb tota la vella guàrdia bolxevic, és el més ferm defensor d'una organització d'avantguarda dels treballadors, però neguen la possibilitat que el proletariat s'organitzi en destacament d'avantguarda cultural talment com ho ha fet en el camp polític. Altres enfrontaments de Trotski s'esdevenen amb els corrents estrictament "formalistes", per exemple, el grup de renovació lingüística i literària en el qual fan feina, per exemple, R. Jakobson, autor de La poesia moderna russa, B. Eichnenbaum, que va escriure La melodia del vers líric rus...
La direcció dels bolxevics té greus problemes amb investigadors de la talla de V. Propp, A. Skaftimov i, sobre tot, Víktor Sklovski. En el llibre de Víktor Sklovski traduït a l'espanyol com a Cine y lenguaje (Barcelona, Anagrama, 1971), a part d'interessants articles analitzant els primers anys del cinema soviètic, amb opinions sobre Eisenstein, Kuleixov o Dziga Vertov, podem copsar molt bé els motius dels atacs de Trotski i una part del partit bolxevic contra el que anomenen "formalisme cosmopolita". Els atacs de Trotski contra el "formalisme poètic" es basen en les concepcions que els formalistes tenien del fet literari i poètic que, com es pot comprovar, comparteixen alhora una part dels futuristes i dels nous directors de cinema, especialment Eisenstein i Vertov, per dir solament uns noms. Poetes formalistes i cineastes consideren el llenguatge artístic, sigui literari o cinematogràfic, com a objecte de feina vàlid en si mateix. Consideren l'obra igualment com un procés en construcció i volen que l'obra rompi amb l'automatisme de la percepció clàssica. Són partidaris de l'experimentació rupturista del llenguatge literari, pictòric, musical, teatral o cinematogràfic. Trotski creu, al contrari, que segons quina mena d'experimentació pot allunyar l'art de les masses populars i s'aferra a l'exemple del que la burgesia ha aconseguit fins ara. La discussió encara és oberta i, com és de suposar, els materials dels debats són prou abundosos. El cert és que amb la consolidació de la tendència estaliniana s'afermen igualment els components conservadors de la cultura soviètica. Recordem que és una època en la qual molts intellectuals procedents del tsarisme, militars, professors, economistes, arquitectes, s'apunten als bolxevics. Nous "comunistes" que aprofiten la situació de poder assolida per a atacar i en alguns casos perseguir la "vella guàrdia" leninista i trotskista del disset i d'abans de la Revolució. Futuristes, formalistes, membres del Proletkul, els grups experimentals en tots els camps de la cultura són represaliats, silenciats i, com hem explicat, alguns acaben, com els mateixos trotskistes i anarquistes, a la Lubianka i en els camps de concentració que es comencen a estendre per tot l'URSS. Altres, l'exemple més evident és del poeta Maiakovski, se suïciden en no poder resistir més les pressions de la nova burocràcia.
L'aproximació al poeta escrita per Víktor Sklovski titulada precisament Maiakovski (Barcelona, Anagrama, 1972) illustra a la perfecció l'època i els debats que comentam. No en parlem d'aquell viatge al cor del poeta que podem seguir en les cartes d'amor de Maiakovski escrites a la seva companya, Lili Brik, recull que, amb el títol de Cartas de amor de Lili Brick publicà en espanyol Ediciones La Flor (Buenos Aires, 1970) i que, en plena dictadura franquista, compràvem d'amagat a les golfes de les llibreries de Palma o Barcelona. Amb l'abandonament de les idees de la revolució (Trotski aquí va ser clarivident i va escriure La Revolució traïda), amb la fi del poder dels consells obrers i la burocratització del partit, també fineix la llibertat de creació revolucionària i l'experimentalisme dels primers anys del poder soviètic.
Per a conèixer a fons els debats que sobre la nova cultura socialista tenien lloc a l'URSS abans de la degeneració estaliniana, llegíem munió d'obres al respecte. Record aquella interessant recopilació de texts dels formalistes rusos d'avantguarda titulat precisament Formalismo y vanguardia de Tiniànov, Eikenbaum i Xklovski editat per Alberto Corazón (Madrid, 1973), la història del teatre rus titulada El teatro ruso: del imperio a los soviets (Buenos Aires, Editorial Universitaria de Buenos Aires, 1965), Vanguardismo y realismo, de Piero Raffa (Barcelona, Ediciones de Cultura Popular, 1968) i tants i tants de llibres més que ens servien per a aprofundir en aquells debats.
Però el coneixement de la intensa lluita de classes cultural que s'esdevenia a l'URSS ens demostrava que no tot eren flors i violes en el camp de provar de bastir una cultura d'esquerres. Els esdeveniments de l'URSS i el que s'esdevenia en el món ens veia veure que la lluita contra l'herència del passat no era una tasca tan senzilla com podia semblar fent un seguiment superficial dels esdeveniments que des de la Revolució d'Octubre tenien lloc dins en el camp de la superestructura ideològica i cultural tant burgesa com socialista.
En el camp de la cinematografia ja no hi haurà noves provatures del tipus El cuirassat Potiomkim, La vaga o Octubre. Dziga Vertov serà silenciat. L'acusat nacionalisme rus de pellícules com Alekxandr Nevski o la premonició tenebrosa d'Ivan el Terrible ens fan veure amb claredat i sense cap mena de subterfugis com, per desgràcia, els anys de lliure creació creació artística, d'experimentació formal, de recerca en tots els camps de la cultura, han finit definitivament. Les avantguardes polítiques revolucionàries comunistes, els autèntics bolxevics, anarquistes o nacionalistes de les nacions oprimides de l'antic imperi tsarista, han estat brutalment silenciats. Amb les consignes de Stalin i Jdànov desapareix la sana influència del primer comissari soviètic de cultura, Anatoli Lunatxarski.
pobler | 11 Gener, 2009 09:35 |
A Palma, la Plataforma per Palestina va mobilitzar quatre mil persones per demanar al carrer, com a exigència immediata i urgent, que s’aturi 'la matança que pateix el poble palestí a la franja de Gaza'. La manifestació va sortir de la plaça d'Espanya per expressar la condemna ferma a la invasió. El 2 de gener la plataforma ja va organitzar una concentració de protesta a Palma.
Mobilització europea en solidaritat amb Palestina
Desenes de milers de persones van sortir ahir als carrers de moltes ciutats europees (Atenes, Dublín, Duisburg, Londres, Milà, París...) contra l'ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza. Una de les més multitudinàries va ser la de Barcelona, convocada per tres-centes entitats (com la plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina de Catalunya), que va aplegar entre 30.000 i 100.000 persones, segons les fonts. El recorregut de la manifestació, de la plaça Universitat a la de Sant Jaume, es va omplir de manifestants, entre els quals hi havia una important representació de la comunitat àrab. Al final el cantant Lluís Llach va llegir un manifest en què es reclama la retirada militar de Gaza i demana a la Generalitat que trenqui relacions comercials amb Israel.
Solidaritat amb Palestina i boicot a Israel
La manifestació de Barcelona era encapçalada per una important presència de la comunitat àrab, amb moltes banderes palestines i estelades i pancartes amb el lema 'Gaza, yes we can'. La manifestació es va tancar a la plaça de Sant Jaume, on el cantant Lluís Llach va llegir un manifest en què es reclamava la retirada militar de Gaza i que el govern català trenqui relacions amb les institucions d'Israel. L'actriu Rosa Maria Sardà també va llegir un text, en aquest cas secundat per artistes.
També hi va haver concentracions i manifestacions en altres ciutats, menys multitudinàries: a Palma, quatre mil persones van condemnar la invasió israeliana convocades per la Plataforma per Palestina; a València es van concentrar a la plaça de l'Ajuntament mig miler de persones; a Tarragona es van aplegar tres-centes persones, i a Perpinyà, després d'una manifestació amb dos milers de participants, un petit grup d'incontrolats va trencar vidres i hi va haver detencions.
El manifest llegit per Lluís Llach va criticar que la Generalitat, a través del departament de Vice-presidència i la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, hagués enfortit recentment els vincles institucionals amb el govern israelià i hagués menystingut els 'reiterats informes' de l'ONU que equiparen el 'règim d'ocupació israelià' amb 'l'apartheid sud-africà'. A la manifestació hi havia representants dels tres partits del govern, PSC, ERC i ICV-EUiA, com Joan Ferran, Joan Ridao i Joan Saura.
'La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea', continuava el text, 'i l'estat d'Israel actua també encoratjat per la manca de crítica nord-americana'. Llach va expressar també que 'Gaza viu una situació insostenible' perquè la 'desproporció de víctimes és aclaparadora'. En aquest sentit, durant la marxa es van veure nombrosos manifestants mostrant cartells amb imatges de morts i ferits greus, arran dels atacs de l'exèrcit sobre la població civil. Al recorregut es van cridar consignes com 'Solidaritat amb el poble palestí', 'Israel, assassina' i 'Boicot a Israel' i es van cremar algunes banderes d'Israel i dels Estats Units.
La concentració es va completar amb la presència de dos integrants de l'Orquestra Àrab de Barcelona, que van interpretar una cançó, i l'actuació del músic Nabil, que va versionar 'L'estaca' de Lluís Llach, alternant el català amb l'àrab.
Més actes al país
A València es va organitzar una concentració a la plaça de l'Ajuntament, on es van aplegar mig miler de persones. Dissabte vinent, a la mateixa hora, es farà una manifestació que sortirà des de la plaça de Sant Agustí. Tots dos actes són convocats per la Plataforma per Palestina de València, formada per seixanta organitzacions, que també ha fet una crida a la societat perquè es pengin als balcons pancartes i mocadors palestins com a símbol de solidaritat. A Castelló es va fer una concentració divendres i a Alacant el Moviment de Resistència Global ja va manifestar-se el 7 de gener per reivindicar justícia per al poble palestí.
A Palma, la Plataforma per Palestina va mobilitzar quatre mil persones per demanar al carrer, com a exigència immediata i urgent, que s’aturi 'la matança que pateix el poble palestí a la franja de Gaza'. La manifestació va sortir de la plaça d'Espanya per expressar la condemna ferma a la invasió. El 2 de gener la plataforma ja va organitzar una concentració de protesta a Palma.
I a Perpinyà, la manifestació de suport al poble palestí i per la pau, en què van participar dues mil persones, es va acabar amb incidents. Un petit grup d'incontrolats va trencar els aparadors d'una desena de botigues al centre de la ciutat, i la policia va detenir uns quants sospitosos d'haver participat en els actes vandàlics.
VilaWeb
Ruptura immediata de tots els
acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu,
espanyol i català, i per això reclamem:
PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE
PALESTÍ
Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al manifest de Plataforma Aturem la Guerra, NOVA - Centre per a la Innovació Social,
Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional,
CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat
Palestina de Catalunya.
L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.
Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d’Innovació,Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l’objectiu “d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”, obviant així els reiterats informes de l'ONU que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel. Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:
- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.
- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa estan promovent.
Primers signataris: Plataforma Aturem la Guerra, NOVA - Centre per a la Innovació Social, Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional, CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat Palestina de Catalunya.
« | Gener 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |