Administrar

La consellera d'Educació balear impedeix que prosperi un conveni d'ajuda a la Bressola

pobler | 31 Agost, 2008 14:58 | facebook.com

Fonts de la conselleria balear d'Educació i Cultura asseguren que la responsable, la socialista Bàrbara Galmés, ha impedit que prosperés un conveni de col·laboració amb la Bressola. La proposta suposava aportar vint-i-cinc mil euros anuals a la xarxa d'escoles en català de la Catalunya Nord. Galmés considera que 'no està prou justificat'. (VilaWeb)


La consellera d'Educació balear impedeix que prosperi un conveni d'ajuda a la Bressola


Diu que 'ara per ara no és una prioritat' · Ahir s'inaugurà el primer centre de secundària al Soler (Rosselló)




Fonts de la conselleria balear d'Educació i Cultura asseguren que la responsable, la socialista Bàrbara Galmés, ha impedit que prosperés un conveni de col·laboració amb la Bressola. La proposta suposava aportar vint-i-cinc mil euros anuals a la xarxa d'escoles en català de la Catalunya Nord. Galmés considera que 'no està prou justificat'. El conveni l'havia proposat la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous (Bloc).

Galmés explica que la iniciativa en qüestió no és una prioritat i afegeix que 'allò important és que el foment de l’ús social de la llengua se centri en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Aquesta col·laboració amb la Bressola sorgí a proposta de Jaume Corbera, professor de Filologia Catalana de la UIB i portaveu a les Balears de l'Associació d'Amics de la Bressola. I amb els vint-i-cinc mil euros anuals es volia mantenir el sou d'un mestre, car l'estat francès no es fa càrrec dels sous dels ensenyants de les escoles concertades fins que no han transcorregut cinc anys.


Primer edifici de secundària a Soler


La Bressola inaugurà ahir el centre d'ensenyament secundari Pompeu Fabra, situat al municipi del Soler (Rosselló). Després de cinc anys treballant i estudiant en barraques, professors i alumnes tindran un centre 'que fa goig', en paraules del director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, que explicà a VilaWeb l'important canvi que significava la inauguració d'aquest centre. 'Implica un canvi de dimensió tant d'eficiència a secundària com d'imatge de país', va dir.

VilaWeb (31-VIII-08)


Menys cava, menys besadetes i festetes i més defensa del català. Articles dels escriptors Llorenç Capellà i Miquel López Crespí.


Francesc Antich i el nou Govern han de ser sensibles a les exigències de les organitzacions culturals, sindicals, polítiques i professionals de les Illes que exigeixen un respecte pel català. A part de la legislació d’ obligat compliment, existeix la qüestió de l´exemple personal que els diputats i portaveus d´esquerra han de donar a la població. Com a exemple per als ciutadans i ciutadanes és summament important una actitud enfocada diàriament a valorar i prestigiar la nostra cultura. En aquest sentit, és bàsic l´exemple que puguin donar els portaveus del Govern, tots els representants institucionals. (Miquel López Crespí)


La lluita en defensa del català i els errors del Pacte PSOE-UM-Bloc


Margarita Nájera



Francesc Antich

El nomenament de Margarita Nájera com a portaveu del nou Govern i la seva manca de coneixença de la llengua catalana està creant les primeres friccions en el Pacte de centreesquerra que just acaba de constituir-se. Organitzacions culturals, partits polítics i intel·lectuals de totes les professions restam molt preocupats per l´estranya situació en què ens trobam després d´haver donat suport a unes forces que, l´endemà d´assolir el poder, sembla que resten insensibles a la lluita històrica en defensa de la nostra identitat cultural. Ja sabíem que el pacte per l´estatut PP-PSOE havia deixat alguns flancs de la llengua sense protegir. Però la gent i els col·lectius socials que havien criticat aquests fets el que no es podien imaginar era que el president Francesc Antich nomenàs per a un càrrec notori, precisament el de portaveu del Govern, una persona que porta trenta anys a les Illes exercint de polític professional i que en tot aquest temps no s´ha dignat a aprendre el català.



Les opcions personals quant a la llengua a emprar per una persona són una cosa. Si la dirigent del PSOE Margarita Nájera vol parlar sempre en castellà és una opció particular. El problema, com molt bé apuntaven l´Obra Cultural Balear i els Joves de Mallorca per la Llengua, és quan aquest polític esdevé portaveu d´un Govern i, per a més inri, incompleix, i activament el decret 100 de la Llei de Normalització Lingüística que obliga els càrrecs públics a expressar-se en llengua catalana. L´exdirigent del PSM Pere Muñoz va ser un dels primers publicistes que va parlar de la qüestió en un excel·lent article titulat “Llengua i país”. Pere Muñoz parlava del problema que representen actituds com les de Margarita Nájera, Manolo Cámara o qualsevol altre portaveu institucional que no porti a la pràctica de la gestió quotidiana el decret 100. Pere Muñoz deia: “Si ells no són exemple, no acompleixen la normativa i no parlen en català a les seves intervencions als mitjans, difícilment la llengua avançarà. I no avançar significa retrocedir”.

Posteriorment a aquestes declaracions, han estat l´Obra Cultural Balear, els Joves de Mallorca per la Llengua i el JEN-PSM, els que han demanat i demanen al nou Govern que faci complir la Llei de Normalització Lingüística. De la victòria militar del general Franco i el feixisme damunt les forces d´esquerra fins als darrers governs conservadors, la llengua i la cultura pròpia de les Illes ha retrocedit a marxes forçades. No és de rebut que un dels primers gests del Govern de centreesquerra sigui el de la indiferència i els menysteniment de la nostra cultura. Quines són les intencions del PSOE quan comet aquests greus errors? Com escrivia molt encertadament Guillem Frontera en l´article ”Govern amb veu externa”, fins i tot el PP sempre ha nomenat portaveus catalano parlants, de Manuel Ferrer fins a Joan Flaquer. A què treu cap aquesta malifeta de voler fer menys que Jaume Matas? Com diu Guillem Frontera: “Margarita Nájera ja du a Mallorca els anys suficients per gaudir d´un grau excel·lent de coneixement de la llengua pròpia de les Balears. No es pot refugiar en cap excusa”.

Francesc Antich i el nou Govern han de ser sensibles a les exigències de les organitzacions culturals, sindicals, polítiques i professionals de les Illes que exigeixen un respecte pel català. A part de la legislació d’ obligat compliment, existeix la qüestió de l´exemple personal que els diputats i portaveus d´esquerra han de donar a la població. Com a exemple per als ciutadans i ciutadanes és summament important una actitud enfocada diàriament a valorar i prestigiar la nostra cultura. En aquest sentit, és bàsic l´exemple que puguin donar els portaveus del Govern, tots els representants institucionals.

No recorda el PSOE, el president Francesc Antich, tota la sèrie d´agressions que la llengua catalana ha patit a través dels anys, l´esforç fet per generacions d´illencs per a recuperar el nostre patrimoni cultural? Per això és molt encertada l´opinió dels Joves de Mallorca per la llengua quan demanen insistentment que els nous càrrecs vetllin per la llengua de la nostra terra i facin feina per una plena normalització.

Som moltíssimes les persones i col·lectius socials que pensam que si és aquesta la “normalitat” que desitja Francesc Antich, alguna cosa al respecte hauran de fer el Bloc, PSM, EU-els Verds, ERC i tots els ciutadans que lluitam per la plena normalització de la cultura i llengua pròpies.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (17-VII-07)

Blogs personals de l'escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica

Literatura catalana moderna – Illes

Memòria històrica – Illes


Diari de Balears. Un article de l´escriptor Llorenç Capellà.


Han passat més de quaranta-cinc dies des del 27-M i els guanyadors i les guanyadores no paren de fer-se besades i d’abraçar-se efusivament. Que tenen dret a estar contents? I tant! Però, en fi, una mica de contenció sempre s’agraeix, sobretot si tenim en compte que a la casa del costat hi ha un mort. D’altra banda, els ciutadans ja comencem a sentir-nos una mica embafats de tanta festa esquerrana. Si sembla que els ha tocat la grossa...! No hi ha dia sense celebració. Pum!, ampolla de cava que es destapa aquí. Pum...!, ampolla que s’enceta més enllà. (Llorenç Capellà)


La festa, les vacances



Els actes de presa de possessió dels càrrecs per part de la gent de centreesquerra són com les noces gitanes, mai no s’acaben. Han passat més de quaranta-cinc dies des del 27-M i els guanyadors i les guanyadores no paren de fer-se besades i d’abraçar-se efusivament. Que tenen dret a estar contents? I tant! Però, en fi, una mica de contenció sempre s’agraeix, sobretot si tenim en compte que a la casa del costat hi ha un mort. D’altra banda, els ciutadans ja comencem a sentir-nos una mica embafats de tanta festa esquerrana. Si sembla que els ha tocat la grossa...! No hi ha dia sense celebració. Pum!, ampolla de cava que es destapa aquí. Pum...!, ampolla que s’enceta més enllà. Les manifestacions d’alegria tenen el seu moment, allargar-les fa tafarra. I a Palma, el centreesquerra s’ha passat una mica. Només cal fullejar un diari qualsevol, perquè els lectors s’adonin que la bauxa continua i que cada dia n’hi ha més de contents.


L’organigrama institucional té molts de tentacles. La festa va encetar-se a Cort i al parlament; després va traslladar-se a la Llonja i a la seu del consell de Mallorca. A alguns la baldufa els balla bé, és cert. Ni Madame Rosa, que amb dos crits i quatre granerades seria capaç d’aconseguir que giressin cua els moros de Franco, no aconsegueix enterbolir ni un pèl la satisfacció de Dona Maria Antònia. En realitat, la derrota electoral del Partit Popular ha estat tan demolidora que Madame Rosa ja no fa por a ningú. Ni Miquel Ramis no en fa, tot i que ha amenaçat de menjar-se més capellans que en Pep dels Mostatxos. Ara per ara, el centreesquerra ha pres consciència que governa de manera sobirana. I és feliç. Tan feliç que ens embafa una mica, no puc negar-ho. Ja n’hi ha prou de petoneig, d’encaixades de mans, d’actes institucionals. I de sarau. S’han nomenat consellers, directors generals, secretaris tècnics, batlles, regidors, xofers, assessors i què sé jo. En conseqüència, s’han repartit despatxos, cotxes oficials i entrades per als toros. Que l’ocasió s’ho pagava? Naturalment, no ho discuteixo. Enhorabona, per tant, a aquells i aquelles que han estat tocats pel dit de la glòria i del poder. Això no obstant, ara que comencem a tenir a tothom ben situat, asserenem-nos. Vull dir que ha arribat el moment de posar el despertador a les sis i mitja per tal d’arribar a la feina a les vuit, clenxa feta i cara neta. Perquè de feina per fer, n’hi ha. A totes les institucions, a cada despatx.


D’altra banda, els de baix –el poble, les majories–, desitgem veure com funciona la maquinària, si fa no fa perquè hem percebut alguns detalls que ens provoquen una malfiança incipient. Em refereixo a coses petites, res que no tingui remei. Sembla que el Teatre Principal no obrirà les portes el mes de setembre, tal com estava previst. Si tenim en compte que el món es va fer en set dies, l’arranjament del Principal ja ha superat totes les previsions. I IB3 continua amb una programació infamant. Que Maria Umbert ja és al carrer? És cert. Però ens queda la seva llavor: Bertín Osborne i els altres. És ben hora, per tant, que a les institucions s’acabin els temps dels brindis corals com si visquessin una inacabable nit dels Óscar. Entre altres raons perquè entre socis de plomatge ben distint l’amistat es referma si des d’un primer moment, en lloc de fer-se la gara-gara els uns als altres, es posen les coses clares. I tocant a la llengua catalana, sembla que el nucli dur del PSIB no descansa i tira per la línia de Tete Maragall o de César Antonio Molina. És a dir, per l’embull, per la cosa embullada. Francesc Antich acaba d’afirmar a Catalunya Ràdio que la majoria dels programes d’IB3 es faran en català. Vius! La majoria...? Únicament la majoria...? Recordem que IB3 és un ens públic que té el deure de promoure l’ús de l’idioma propi. No és tota la programació, per tant, la que s’ha de fer en català? O ens saltem els manaments institucionals des del primer dia? Ganes no en falten. Heus ací que la portaveu del govern se’ls ha saltat amb una frivolitat preocupant. Si la senyora Nájera no sap català, que n’aprengui. A més a més, té la solució a casa: Montilla li pot passar els apunts. Li faig arribar el suggeriment, encara que no sé si tindrà temps de llegir-me. Perquè el govern agafa vacances, aquesta és una altra. Després de les besades, les abraçades i els brindis, els honorables i les honorables roden la clau del despatx i se’n van a prendre el sol. Un abús, descomptant el Molt Honorable que està més que justificat. Som a Sant Jaume i les festes d’Algaida tenen vuitena. En qualsevol cas, és hora que els uns i els altres vagin per feina. Encara que tan sols sigui per demostrar a l’opinió pública les ganes que tenen d’abraonar-s’hi.

Llorenç Capellà. Escriptor

Diari de Balears (15-VII-07)

Les Illes al límit! El GOB i la destrucció de Son Bosc

pobler | 31 Agost, 2008 06:41 | facebook.com

Per al GOB és molt preocupant que la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme que hauria de vetllar per què els diferents projectes que es realitzen a les nostres Illes no tenguin greus repercussions ambientals, hagi estat manipulada d’aquesta forma tan escandalosa, fet que resta encara més credibilitat a les institucions públiques. (GOB)


El GOB denuncia el cas de Son Bosc davant el Defensor del Pueblo


Aquest és un cas escandalós de manca d’objectivitat de l’Administració Pública


El GOB ha remès avui a D. Enrique Múgica Herzog, Defensor del Pueblo, una queixa sobre la manca d’objectivitat amb que el Govern de les Illes Balears ha actuat en relació a la tramitació del projecte de camp de golf que es vol construir a Son Bosc (Muro).


Entre les funcions del Defensor del Pueblo, es troba la de vetllar per que l’Administració Pública actuï conforme al que disposa l’article 103.1 de la Constitució Espanyola, és a dir, que serveixi els interessos generals amb objectivitat.

Precisament l’objectivitat és la major mancança en tot aquest procediment que permetrà la construcció d’un camp de golf vora un parc natural i a una zona de reconeguts extraordinaris valors biològics.

Segons el GOB, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental del camp de golf va ser greument viciat per part de responsables de la Conselleria de Medi Ambient per tal de permetre l’autorització del camp de golf a un lloc d’extraordinari valor ecològic, tot i que el projecte va esser informat desfavorablement pel Servei de Protecció d’Espècies de la pròpia Conselleria.

Els punts fonamentals de la nostra denúncia són aquests:


1. El servei de Protecció d’Espècies (SPE) de la Conselleria de Medi Ambient va informar desfavorablement el projecte, pel que fa a l’afectació de les espècies presents a la zona. Després de destacar l’elevada importància ambiental de la zona, el SPE demanà a la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) que revisàs el seu acord favorable al projecte. Curiosament, però, dins aquest informe desfavorable es van ficar “amb calçador” una sèrie de mesures correctores per si la CBMA decidís no revisar el seu acord. Als nostres ulls, resulta evident que l’informe tècnic, clarament desfavorable al golf, va esser modificat en una segona fase de la redacció per incorporar aquestes mesures correctores i deixar així la porta oberta al projecte, ja que era evident que la CBMA no estava disposada a revisar el seu acord favorable al golf.

2. La CBMA va decidir no fer cas al SPE i no revisà el seu acord favorable al projecte de camp de golf, i a més a més decidí que no feia falta sotmetre’l a un estudi d’impacte ambiental. Pel que fa a les “mesures correctores”, i per acabar de rematar la jugada, l’acord de la CBMA diu que s’han d’acceptar “sempre i quan no impliquin modificacions substancials del projecte”. D’aquesta forma queden desactivades les poques “mesures correctores” suggerides pel SPE que podrien tenir alguns efectes apreciables sobre el projecte.

3. Les “mesures correctores” suggerides de forma molt “curiosa” pel SPE no serveixen ni mínimament per salvaguardar els importants valors naturals de la zona, uns valors que motivaren un informe desfavorable al projecte per part del propi SPE, ja que les mesures més importants (trasllat de dues basses, previsió de zona tampó entre el forat 7 i s’Albufera, i eliminació dels forats 8 i 9) no han estat incorporades al projecte (probablement a causa del punt anterior, ja que són mesures que afecten substancialment al projecte) i la resta no solventen ni la destrucció directa dels valors naturals del conjunt de Son Bosc ni garanteixen la no afectació a la qualitat ambiental del Parc Natural de s’Albufera.

4. Dins tot aquest procediment, tampoc han estat avaluats convenientment els efectes que aquest projecte comportarà al Parc Natural de S’Albufera, amb el qual colinda. S’Albufera, a més de Parc Natural, és zona humida d’importància internacional inscrita al conveni de Ramsar, i també és ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) i LIC (Lloc d’Interès Comunitari), dues figures de protecció europea.

Per a nosaltres és molt evident que tot el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ha estat dirigit de forma greument perversa cap a l’objectiu de possibilitar la construcció del camp de golf. El bloqueig de la CBMA a qualsevol modificació substancial del projecte tenia per a nosaltres una raó molt clara: una reformulació del projecte i una nova Declaració d’Interès General no haurien pogut esser aprovades legalment, ja que les Directrius d’Ordenació del Territori ho impedeixen.

Per al GOB és molt preocupant que la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme que hauria de vetllar per què els diferents projectes que es realitzen a les nostres Illes no tenguin greus repercussions ambientals, hagi estat manipulada d’aquesta forma tan escandalosa, fet que resta encara més credibilitat a les institucions públiques.

Recordem que el GOB ha denunciat igualment aquesta situació davant la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, tot i que previsiblement la seva resposta (igualment que la del Defensor del Pueblo) arribarà tard ja que, si el Govern no ho impedeix, les obres poden començar d’aquí a ben poc. La Conselleria està acabant de delimitar l’àrea mínima de protecció de l’orquídia de prat, i en tenir-la llesta les obres podran començar.

Des del GOB es segueix reclamant al Govern una protecció integral de la zona (i no només “fer un jardinet” per l’orquídia), ja que els valors de Son Bosc van molt més enllà, i caldria incorporar la zona al Parc Natural de s’Albufera tal i com es suggereix a informes de la pròpia Conselleria de Medi Ambient.

Web GOB


Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)


Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó



Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS