pobler | 21 Juliol, 2008 19:58 |
La poesia catalana actual. Tres poetes mallorquins
Per Pere Rosselló Bover, escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Amb el número 63 de la col·lecció [El Turó] ha aparegut Com un calfred de llum, de Rafel Bordoy (Alcúdia, 1936). Un poeta que ja havia donat a conèixer els poemaris Abans que la veu s’ofegui (1986), Entre l’ocàs i l’aurora (1989), Aimada solitud (1994), Cronologia (1998) i El blau de la distància (2001), a més d’unes traduccions de sonets de Quevedo i de diverses obres d’investigació en la història local de la vila de Santa Margalida, el poble on resideix. Com un calfred de llum (2003) és un poemari sobre el tema de la vivència de la festa al poble, a partir de la commemoració concreta de la processó de Santa Catalina Tomàs. Això no obstant, els seus versos superen el possible localisme i el caràcter anecdòtic a què el tema triat podria conduir. Com indica Antoni Vidal Ferrando al pròleg, Com un calfred de llum permet diverses lectures a diferents nivells. En primer lloc, la festa hi apareix com l’expressió de la vida de la col·lectivitat, en la qual el jo del poeta se sent immers. En aquest sentit, el poemari és una metàfora de la identitat col·lectiva del nostre poble i una reflexió entorn del perill de desaparició que amenaça la nostra cultura. En segon lloc, la festa és la metàfora de la vida humana, de la felicitat i de la caducitat. I, en aquest sentit, el llibre és també una reflexió entorn de la pròpia existència i del perill de la mort que assetja el poeta. Els vint-i-tres poemes que formen Com un calfred de llum ressegueixen els diferents moments de la celebració de la festa i al·ludeixen alguns dels episodis de la vida de Santa Catalina Tomàs. Tanmateix, és un llibre ple de símbols, com la “gerra” o la “pluja”, que expressen els anhels i els temors íntims del poeta i, a la vegada, els perills que, segons ell, amenacen la nostra vida col·lectiva.
De Miquel López Crespí (Sa Pobla, 1946), amb el número 64, la col·lecció “El Turó” ha tret una Antologia (1972-2002) (2003), que recull una selecció de la seva poesia escrita durant els darrers trenta anys. López Crespí és segurament l’escriptor mallorquí més guardonat de tots els temps i un dels més polifacètics, car ha conreat tots els gèneres literaris. La seva dedicació a la literatura ha assolit gairebé la professionalització. Home compromès amb les causes socials més justes i molt vinculat als moviments ideològics de l’esquerra, va realitzar una intensa activitat política durant la clandestinitat i la transició democràtica. Fruit del seu compromís polític, l’obra de López Crespí s’inscriu en el realisme social, al qual aporta la introducció de noves tècniques experimentals. Aquesta Antologia (1972-2002) reflecteix la dilatada trajectòria de López Crespí com a poeta, en la qual destaquen els llibres Foc i fum (1983), Diari de la darrera resistència (1987), Tatuatges (1987), Les Plèiades (1991), El cicle dels insectes (1992), Els poemes de l’horabaixa (1994), Punt final (1995), L’obscura ànsia del cor (1996), Planisferi de mars i distàncies (1996), Llibre de pregàries (2000), Perifèries (2001), Rituals (2001), Cercle clos (2001), etc. Segurament la poesia és la faceta menys coneguda d’aquest escriptor, que com a narrador i novel·lista ha tengut un major ressò. De fet, però, la poesia de López Crespí no ha rebut la difusió i el reconeixement que mereix, ja que sovint ha aparegut en col·leccions i editorials d’un abast limitat. L’antologia recull vuitanta-nou poemes procedents de vint-i-un llibres diferents, quatre dels quals encara eren inèdits en el moment d’aparèixer aquesta selecció. Tot i que es tracta d’una antologia, el volum té una entitat pròpia, la qual cosa permet fer-ne una lectura com si es tractàs d’un llibre independent. La unitat ve donada, en primer lloc, per la coherència formal de l’aplec, que és el resultat de l’herència literària “heterodoxa” (Maragall, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel, etc.) en què l’autor –com explica al seu pròleg– s’ha format. Aquesta llibertat formal troba la seva expressió en l’ús del vers lliure i en un to narratiu, que no cau en la discursivitat que va caracteritzar el realisme històric dels anys 60. També la unitat temàtica contribueix a la sensació que ens trobam davant un llibre que es pot llegir com una obra autònoma, ja que tots els poemes seleccionats en aquesta antologia recorren uns mateixos temes i motius: la memòria del temps històric viscut, la lluita social i política, el compromís nacional, el cinema i els viatges. En resum, aquesta Antologia (1972-2002) permet una primera aproximació a l’obra poètica de Miquel López Crespí a partir de la qual el lector pot accedir als llibres d’origen.
Molt més que un temple, de Vicenç Calonge i Gustà (Palma, 1954), és un dels poemaris apareguts el 2004 a la col·lecció “El Turó”. Calonge és un home d’una llarga trajectòria relacionada amb la poesia, sobretot amb l’organització de recitals i de muntatges poètics com La poesia de Capaltard i Paisatge amb dona. Ha publicat diversos llibres de versos, entre els quals destaquen: De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien... (1999), Joc i colors del viure (2000), Del mar que sóc (2001), L’aigua del temps (2002) i Cant que s’interroga (2002). President i fundador del Centre Cultural Capaltard des de 1991, ha estat també vicepresident a les Illes Balears del Centre Català del Pen Club (1999-2003). És col·laborador habitual de les revistes S’Esclop, Literària i Enki revista i té poemes musicats i enregistrats per Al-Mayurka. Dividit en cinc parts, Molt més que un temple palesa una primera intenció de sintetitzar forma i contingut. Es tracta d’un poemari on l’autor aborda temes diversos –com l’adolescència, la por, l’amor...–, però que són units per les formes mètriques i estròfiques que el poeta ha triat, i pel fet d’estar lligats sota la idea preliminar dels valors simbòlics que Rimbaud donà a les cinc vocals en un dels seus poemes. El to del poemari és vitalista, fins arribar a una certa follia alliberadora. No debades, la forma estròfica triada sovint recorda les dècimes desbaratades de la tradició popular, i amb l’ús de la rima no cerca més que la màgia que produeix la trobada de dos mots aparentment distanciats. El poeta incita el lector a la lluita i a la vida i, sobretot, al treball per vèncer un món ple d’injustícies mitjançant la paraula.
Els seixanta-nou llibres publicats a “El Turó” durant més de trenta anys han convertit aquesta col·lecció en un referent de la poesia a Mallorca, que ha sabut combinar l’edició de llibres d’escriptors ja reconeguts amb l’aposta pels nous valors. Els set llibres apareguts aquests dos darrers anys, dels quals hem parlat suara, són un exemple representatiu d’una línia que defineix la col·lecció i que s’ha mantingut més enllà del temps i de les persones que se n’han fet càrrec. Per tant, “El Turó” és un referent en la nostra literatura i un projecte encara carregat de futur.
Rosselló Bover, Pere. "Els dos últims anys de la col·lecció 'El Turó'". Revista Lluc, núm. 841 (setembre-octubre 2004).
pobler | 21 Juliol, 2008 15:21 |
Hem d’ajudar a fer entendre les persones que el planeta no és dels humans, uns animals que conviuen amb molts altres terrícoles; que no podem fer ús d’ell sense patir les conseqüències; que la resta d’animals poden sentir dolor físic i patiment emocional intens; que la lluita pels Drets de la resta d’animals és germana bessona de la lluita pels Drets Humans. A la INICIATIVA ANIMALISTA no cap el sexisme, el racisme, l’homofòbia, el classisme ni cap tipus d’abús o discriminació entre humans. (Plataforma Iniciativa Animalista)
Les persones que formem la INICIATIVA ANIMALISTA volem respondre a les necessitats que té el moviment als Països Catalans. Sempre des del respecte i sense rebutjar a ningú, parle l’idioma que parle, la INICIATIVA ANIMALISTA s’expressa en català i té com a àmbit el conjunt de territoris de parla catalana.
Volem ser una porta oberta, un espai de debat al que puguen participar animalistes d’altres grups, fins i tot, associacions com a tals, sense que això signifique cap problema. També és una porta oberta a persones que han fet seua la lluita per un món més just, i que volen fer extensible aquesta lluita als altres animals.
Pensem que ha arribat el moment de superar posicionaments inmovilistes, personalismes i lideratges que bloquegen la formació d’un moviment que es presente a la societat organitzat i potent, amb capacitat de fer visibles els nostres plantejaments i reivindicacions.
No volem liderar res. Però pensem que els lideratges han de complir unes condicions. Han de fer propostes amb voluntat de consens, dins un marc democràtic i participatiu, no llançar “veritats” inqüestionables, que només poden ser assumides per unes poques persones. Han d’estar disposats a avançar a partir de mínims, sense deixar d’aspirar a fites més ambicioses ni renunciar a cap projecte global. Han d’acceptar que les persones fan grans els moviments, i que els moviments grans son necessàriament heterogenis.
Així, volem que la INICIATIVA ANIMALISTA aculla distints nivells de cooperació. En definitiva, volem ser una alternativa oberta, progressista i que supere alguns dels rebuigs que es donen dins de l’animalisme. Que gent aliena al moviment animalista, antitaurina, de protectores de gossos i gats, veganes i activistes antiespecistes tinguen un punt de trobada. Un espai per a debatre, per a establir acords i treballar plegats.
Hem d’ajudar a fer entendre les persones que el planeta no és dels humans, uns animals que conviuen amb molts altres terrícoles; que no podem fer ús d’ell sense patir les conseqüències; que la resta d’animals poden sentir dolor físic i patiment emocional intens; que la lluita pels Drets de la resta d’animals és germana bessona de la lluita pels Drets Humans. A la INICIATIVA ANIMALISTA no cap el sexisme, el racisme, l’homofòbia, el classisme ni cap tipus d’abús o discriminació entre humans.
Tenim per davant un important treball d ’informació i conscienciació, i hem de lluitar contra uns missatges establerts esbiaixats, tergiversats i manipulats, quan no simplement falsos, que són l’instrument de defensa de poderosos interessos econòmics. Xicotets grups encara que “especialitzats”, sols, no poden afrontar aquesta tasca amb èxit. Només pot fer-ho un moviment fort que, entre altres, pot fer-se ressò de les propostes dels especialistes.
PER UN MÓN MÉS JUST PER TOTES I TOTS.
Plataforma Iniciativa Animalista http://www.iniciativaanimalista.cat/
Les curses de bous són, efectivament, una tradició centenària a l’Estat Espanyol; és així i d'aquesta manera l'hem de valorar, com una tradició històrica. No obstant això, no hem d'oblidar que qualsevol costum, conducta, comportament, no es pot mantenir in aeternum pel fet de ser tradicional, com ho demostra el fet que un gran nombre de pràctiques tan tradicionals al llarg de la nostra història, com l'esclavitud, les execucions públiques, la subordinació de les dones als homes, la mateixa pena de mort, les mutilacions practicades als delinqüents o la tan nostra matança pública del porc, estan ara prohibides per llei. Les curses de toros han de ser part de la nostra història, no del nostre present.
Adhesió al manifest antitaurí i contra maltractaments d'animals
Un bon grapat de persones de diferents entitats sensibles als maltractaments d'animals, i amb ganes de fer qualque acció més per frenar aquestes pràctiques abusives, han elaborat un Manifest (i proposta de moció a la vegada) amb la intenció de sol·licitar a tots els grups polítics de l' Ajuntament de Palma que la defensin i aprovin al ple.
S'hi adjunta el document en qüestió i se sol·licita l'adhesió personal i col·lectiva (via email o telefònica), amb la finalitat que la demanda tingui el major suport possible per a la seva aprovació.
Tl - 655 792 136 / nicoibarra@terra.es / nicoibarra@ono.com
S'adrecen als diversos grups municipals presents a l'Ajuntament de Palma, amb aquests termes:
“Des de Palma no podem deixar de fer-nos ressò dels fets que al terreny dels drets dels animals s'estan succeint al nostre estat. Després de les declaracions de diferents ciutats contràries a les curses de toros i del debat que s'ha suscitat des de tots els mitjans de comunicació respecte a la possibilitat de prohibir–les per llei, creiem convenient fer-vos arribar les següents reflexions i propostes de moció.
La creació artística s'empobreix quan se sotmet a regulacions, és cert. Però també és cert que quan la creació artística sobrepassa els límits del que l'ètica imposa a qualsevol conducta humana, llavors s'ha de sotmetre l'art a la reflexió moral. És a dir, per més que algú pugui considerar artístiques les curses de toros, els valors fonamentals de la nostra societat ens obliguen a rebutjar-les, per a no caure en greus contradiccions.
Cap animal no ha de ser sotmès a maltractaments: ni els animals salvatges, per als quals hem de conservar el medi amb la finalitat de permetre'ls viure d'acord amb les seves necessitats; ni als animals domèstics, pel benestar dels quals els que exercim d'amos hem de vetllar; ni els animals de granja que decidim criar per alimentar-nos, als quals devem com a mínim unes condicions dignes de vida espai suficient per realitzar exercici, una alimentació completa i, finalment, un sacrifici ràpid i indolor.
Els representants polítics d'un poble tenen el dret i l'obligació de ser pioners en la promoció dels valors positius a la ciutadania. Una societat moderna, com la nostra, no es pot permetre fissures al terreny dels drets dels animals i seria un error terrible no fer tot el que estigui a les nostres mans per defensar aquells que no disposen de veu ni vot. El que hauríem de valorar en un polític és la valentia de prendre decisions en consciència, encara que aquestes puguin resultar no grates en algun sector de la població.
Ja que entenem que hem d'avançar en els drets dels animals, per evitar-los sofriment inútil i menys per diversió; recordant aquí la frase de Gandhi: "Un país, una civilització es pot jutjar per la forma com tracta els seus animals".
És per això que proposem:
Blog Picalsud - http://cil.cecili.cat/post/53752
Miquel López Crespí, amb DNI 41.373.644W s'adhereix al manifest en contra dels maltractaments dels animals i antitaurí.
Signat a Palma el 7 de Juliol de 2008.
Miquel López Crespí
pobler | 21 Juliol, 2008 06:14 |
Ampliació de places, SPA, blocs d'apartaments nous, auditòrium, platja artificial... un projecte, en opinió del GOB, completament surrealitsta i preocupant el que pretén ubicar a Formentor la cadena Barceló. (GOB)
El GOB considera “una broma” l'avantprojecte de reforma de l’Hotel Formentor.
En opinió del GOB, la proposta presentada és completament desmesurada, i per res, adaptada a la necessitat de preservar l'entorn paisatgístic i natural de Formentor.
Ampliació de places, SPA, blocs d'apartaments nous, auditòrium, platja artificial... un projecte, en opinió del GOB, completament surrealitsta i preocupant el que pretén ubicar a Formentor la cadena Barceló.
Després de conèixer els detalls de l'avantprojecte, el GOB manifesta la seva més absoluta preocupació i rebuig per l'impacte que aquest projecte pot crear a l'emblemàtic entorn de Formentor.
Des del GOB s'ha manifestat en reiterades ocasions, la necessitat d'apostar per la reforma de l'actual edificació i primar la conservació i recordar que allò que és realment emblemàtic de Formentor és precisament el paisatge actual i cap projecte hauria de desvirtuar aquest entorn.
CREIXEMENT ZERO A FORMENTOR
Des del GOB, volem recordar que l’adaptació del PGOU al POOT, que, després d'anys, està a punt de ser aprovada definitivament. Entre les propostes que el Pla General contempla hi ha la possibilitat d’ampliar l’actual Hotel Formentor, un 40 %, passant de 250 a 350 places.
Aquesta iniciativa d’incrementar les places turístiques a Formentor mitjançant la construcció d’un nou edifici hoteler o la seva ampliació , és des del nostre punt de vista, absolutament rebutjable i legalment incorrecta.
De fet vulnera l’article 18 del POOT, ja que no se pot incrementar l’edificabilitat de l’antic PGOU.
En el nou Pla a Formentor se passa de 250 places turístiques existents a un total de 350 en el futur.
Des del nostre punt de vista Formentor no ha de tenir un nou hotel, ni s’ha ampliar l’actual: el GOB propugna un creixement "Zero" a Formentor. No s’ha de permetre que una de les "postals" de Pollença i de Mallorca quedi desfigurada per noves construccions hoteleres, artificials i desmesurades, a darrera la idíl·lica platja de Formentor.
Web GOB
De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. (Miquel López Crespí)
La victòria dels especuladors i la destrucció de Mallorca
El ritme de destrucció de les Illes continua i augmenta malgrat els intents de preservars algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.
De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.
I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé.
En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!).
El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?
Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.
Publicat en El Mundo-El Día de baleares (17-VI-08)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
« | Juliol 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |