pobler | 04 Juliol, 2008 15:28 |
Carles Manera esdevenia, doncs, a mitjans dels anys vuitanta un exemple de jove compromès que no tenia res a veure amb l'esclerosi de l'esquerra oficial europea, aquella que havia venut qualsevol idea de canvi autèntic per a poder fruir de sous, poltrones, cotxe oficial i un bon compte corrent al banc. Ja feia dècades -d'ençà de la guerra civil!- que l'estalinisme i el reformisme socialdemòcrata blasmaven contra el marxisme revolucionari, contra el leninisme, contra les idees revolucionàries de Marx, Engels, Gramsci, Trotski, Rosa Luxemburg i tot pensador antisistema com pogués haver-hi en el planeta. Per això, en aquells anys de lluita contra l'OTAN i de recuperació de les idees marxistes i republicanes soterrades per tot tipus de reformisme, la feina pràctica i intellectual de l'amic Carles esdevenia quelcom d'important en el combat contra l'oportunisme (i el cinisme!) dins del moviment obrer. I, per això mateix, de seguida que ens proposà que l'ajudàssim en la tasca de construir una organització solidària amb la revolució cubana i els moviments de lluita del Tercer Món, ens afegírem a la proposta sense cap mena de problema. (Miquel López Crespí)
Carles Manera i la lluita antiimperialista en els anys vuitanta (i III)
Per això, cap a mitjans dels anys vuitanta, ens interessava molt la recuperació dels clàssics del pensament revolucionari mundial que provava de fer l'amic Carles Manera. La recuperació de la teoria de Che Guevara des de les pàgines de cultura del diari Última Hora era una aprova del que comentam. Eren unes idees valentes i que es feien notar en una època de gris oportunisme on el sistema només premiava i enlairava -electoralment, professionalment- qui més servil havia estat amb els interessos del bloc dominat que portà endavant la reforma del franquisme i la restauració monàrquica.
En l'article titulat "Che Guevara, teoria i acció I" publicat a Última Hora el 13 d'abril de 1984, Carles Manera explicava el seu interès per recuperar el pensament del famós guerriller, escrivint: "Els texts del Che suposen una alenada d'aire fresc en uns instants completament marcats per la desesperança, concretada en les escandaloses xifres de l'atur (això sí és inseguretat ciutadana...), nulles perspectives de treball, o fortes despeses en armament quan les mínimes condicions per viure amb dignitat no es garantitzen ni amb una carta constitucional. A més hem d'afegir la realitat aigualida d'un socialisme irreal; i la manca d'una vertadera avantguarda que aglutini els interessos de les classes populars impulsant un procés de clarificació ideològica i, per tant, fonamentant un possible canvi: un canvi que no tan sols esdevengui 'slogan' de campanya electoral". I afegia, per arrodonir encara més el que pretenia amb la seva defensa de la ideologia i acció revolucionàries del Che: "... les idees del Che no són 'recuperables', no es poden transformar en articles de consum inofensius. Constitueixen una herència que, com la de Marx, Lenin, Trotski, Rosa Luxemburg o Gramsci, contribueix a interpretar però també a transformar el món. En el Che trobam la rigorosa coherència, total i monolítica, entre la teoria i la pràctica, entre la paraula i l'acció. Partint d'un marxisme ortodox però ferotgement antidogmàtic, Ernesto Guevara aporta a la teoria revolucionària una amplitud de vessants sorgides de la pròpia capacitat de treball i síntesi de l'autor: des del tractament de problemes tècnics de l'administració financera, fins a l'obsessió per la tàctica i estratègia militar, sense oblidar les qüestions filosòfiques que implica el futur comunista. Tot i així, la contribució original del Che es concentra en tres apartats que tractarem en successius treballs: la significació humana del comunisme, l'economia política dels règims de transició al socialisme i l'estratègia militar de la revolució al Tercer Món".
L'article de Carles Manera (el primer de la sèrie que es va publicar a Última Hora) reivindicava el pensament revolucionari i "marxista-leninista" del Che "en unes circumstàncies en què reformisme i pragmatisme esdevenen la pràctica política habitual".
No és gens estrany, doncs, que en la defensa del pensament i la pràctica revolucionària mundial heretada de Marx, Engels, Trotski, Rosa Luxemburg, Gramsci i Che Guevara coincidíssim amb l'amic Carles Manera als voltants del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, els Comitès de Defensa d'Amèrica Llatina, la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua i de suport al poble del Salvador, per la seu del PCPE-PCB, la redacció de Nostra Paraula, les manifestacions contra l'imperialisme ianqui i en la batalla de recuperar el marxisme fet malbé, com deia en Carles "pel reformisme i el pragmatisme" que, indubtablement, després de les traïdes del PCE i el PSOE en temps de la transició tenien noms concrets en dirigents com Santiago Carrillo o Felipe González, per posar noms a qui oblidà la lluita per la república i el socialisme.
Carles Manera esdevenia, doncs, a mitjans dels anys vuitanta un exemple de jove compromès que no tenia res a veure amb l'esclerosi de l'esquerra oficial europea, aquella que havia venut qualsevol idea de canvi autèntic per a poder fruir de sous, poltrones, cotxe oficial i un bon compte corrent al banc. Ja feia dècades -d'ençà de la guerra civil!- que l'estalinisme i el reformisme socialdemòcrata blasmaven contra el marxisme revolucionari, contra el leninisme, contra les idees revolucionàries de Marx, Engels, Gramsci, Trotski, Rosa Luxemburg i tot pensador antisistema com pogués haver-hi en el planeta. Per això, en aquells anys de lluita contra l'OTAN i de recuperació de les idees marxistes i republicanes soterrades per tot tipus de reformisme, la feina pràctica i intellectual de l'amic Carles esdevenia quelcom d'important en el combat contra l'oportunisme (i el cinisme!) dins del moviment obrer. I, per això mateix, de seguida que ens proposà que l'ajudàssim en la tasca de construir una organització solidària amb la revolució cubana i els moviments de lluita del Tercer Món, ens afegírem a la proposta sense cap mena de problema.
Quina era la idea que Carles Manera tenia, l'any 1984, del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba just acabat de fundar? En l'entrevista abans esmentada i publicada sota el pseudònim de Joan Pere Bach, Carles Manera declarava: "El mes de setembre de 1983 vaig viatjar a Cuba, amb una brigada de treball. Jo, que ja coneixia els problemes del Tercer Món, em vaig assabentar de les diferències existents entre Cuba i els altres països de l' àrea del Carib... No hi ha fam, ni atur, ni misèria... La creació d'un Casal era necessària per a fomentar els nexes culturals entre els mallorquins i els cubans, realitzar intercanvis de tot tipus, i al mateix temps posar a l'abast de la gent la informació precisa sobre la construcció del socialisme a Cuba. Tot això tenint en compte la necessària tasca del Casal quant a internacionalisme i ajut vers els pobles oprimits per l'imperialisme ianqui a tota Amèrica Central. A hores d'ara tenim més de quatre-cents socis i ja hem realitzat nombroses xerrades per tots els pobles de l'illa (recentment s'ha constituït el Casal a Menorca amb notable èxit)".
Totes aquestes coincidències culturals i polítiques amb l'amic Carles Manera s'anaren ampliant amb el temps. Prova del que dic és l'article que sota el títol "López Crespí: un llop solidari" Carles Manera publicava en el diari Última Hora. L'article deia així: "Que tota activitat social crea grups i grupets no és una novetat. Les capelletes i camarilles són ben corrents en tots els camps professionals (metges, professors, arquitectes, etc). De les capelletes i camarilles no se'n lliuren ni partits polítics ni sindicats obrers. I el camp de la cultura no n'es una excepció. Per a l'escriptor interessat entrar a elles esdevé un exercici 'lingüístic' en el sentit fisiològic de l'accepció, una garantia segura de publicar i de relacionar-se amb aquest concret món intellectual. Fixau-vos en els títols que es publiquen cada any a Mallorca, i comprovareu que en un 70 per cent els noms són els mateixos que l'anterior, i també són gairebé sempre les mateixes colleccions literàries que els editen. El favoritisme més barroer i vulgar és lloc comú de moltes d'aquestes colleccions. Els cacics comarcals controlen així una parcella significativa de poder i determinats escriptors perden el caminar per córrer, en tant els hi assegurin una possibilitat de veure llurs obretes impreses. La nostra, a vegades, trista història literària, n'està plena de llibrets publicats per amiguisme, de llibrets pagats pel mateix autor, d'autors que paguen als crítics per tal de 'quedar bé'. Se'n podria escriure un llibre de la 'feina' de clans i camarilles per promocionar 'un nou valor', per silenciar-ne a un altre, d'oblidar per sempre a qui no combregui amb les normes d'obligat compliment.
'En aquest context l'aparició de dues obres (L'Illa en calma i Foc i fum) d'un autor oblidat i silenciat per determinades esferes culturals illenques, no deixa d'esser un focus d'interès per pròxims i aliens al nostre panorama literari. Miquel López Crespí, home d'una indubtable capacitat creativa, amb vint-i-set premis assolits arreu dels Països Catalans i l'Estat espanyol, amb sis llibres publicats i altres a punt de sortir, esdevé un dels autors més guardonat en la història de les lletres mallorquines. Això motiva enveges i gelosies dels homeneus de sempre. A López Crespí no li perdonen l'èxit dins el seu camp, però sobretot el manteniment de les mateixes idees polítiques que defensava fa prop de vint anys. Pragmatisme i transició -oh, màgiques paraules!- estan renyades, en quant als conceptes filosòfics i polítics més profunds, amb l'autor de sa Pobla. Els seus detractors tàcits (que li donen una hipòcrita abraçada al carrer) o públics (que el voldrien veure davant un escamot d'afusellament), tenen un nus a la panxa cada vegada que la premsa anuncia que López Crespí, de sa Pobla, ha obtingut el premi.... Paradoxalment -o no tant- la marginació d'aquest autor que no té vergonya -ai las!- de confessar-se comunista, es fa palesa a Mallorca, l'Illa en calma que narra en el seu llibre publicat per la Diputació de València. Nogensmenys, i malgrat un cert i intencionat arraconament pels homes de les torres d'ivori, López Crespí contínua amb una militància compromesa amb la causa del poble, la qual cosa no eludeix una qualitat literària indiscutible i reconeguda, sinó per petites capelletes d'aquí, sí per persones de vàlua literària d'arreu els Països Catalans. Per això, a un context dominat per llimacs i paràsits -com diu un bon amic meu- López Crespí, fugint de reformes polítiques fantasmagòriques, representa el sentit d'honestedat que necessita l'Illa en calma, autèntic Funeral de cendres potenciat pels inquisidors de la lletra impresa".
Del llibre Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
pobler | 04 Juliol, 2008 06:30 |
Sota l'apariència d'una suspensió de les polèmiques ART del Pla Territorial de Mallorca – d'acord amb la proposta consensuada, després de la pressió exercida per UM, entre aquests i PSIB-PSOE amb UM i amb el vist-i-plau del Bloc – ens trobam amb l’incompliment d'un acord de govern i alhora amb l'amenaça encara existent de que d'alguna manera (via reglament i adaptació al PTM dels planejaments municipals que vulguin desenvolupar les ART) aquestes ART, algunes d'elles actualment investigades per la fiscalia anticorrupció, puguin acabar executant-se. (GOB)
Hi ha indicis de que la planificació d'aquestes ART no responien a cap lògica d'ordenació territorial i urbanística sinó més aviat a moviments especulatius i que ara es relacionen amb corruptel•les que són motiu d'investigació per part de la Justícia, per tant, des del GOB es considera que és irrenunciable eliminar les ART en AQUESTA modificació del Pla Territorial de Mallorca. (GOB)
EL GOB CONSIDERA UN GREU ERROR I UN INCOMPLIMENT NO EL•LIMINAR LES ART
El GOB recorda que, tot i tractar-se d'un instrument previst a les DOT, va ser utilitzat de forma perversa al Pla Territorial de Mallorca.
LES ART UN INSTRUMENT UTILITZAT DE FORMA PERVERSA EN EL PTM DE UM-PP
Les anomenades Àrees de Reconversió Territorial varen constituir una de les “propostes-estrelles” del Pla aprovat per UM-PP. A aquestes "operacions de millora de la qualitat urbanística" se'ls assignava el 30 % del creixement de sòl urbà previst pel Pla. En realitat, el Pla utilitzava aquesta etiqueta per referir-se a operacions ben dubtoses, que han motivat, en alguns casos, la seva investigació per part de la justícia i en relació a la qual hi ha imputats alts càrrecs d’UM i PP.
Tipologies i implicacions normatives:
La norma 31.5 defineix la via de desenvolupament i execució, que son els Plans de Reconversió Territorial y els Projectes de Millora Territorial per l’article 38 de les DOT, mitjançant Plans Especials.
La Disposició Addicional Quarta (també d’aplicació plena) atorga classificació d’urbà o urbanitzable a les unitats d’execució de les 6 ART d’actuació directa que tenen implicacions urbanístiques (tercer grup dels casos, que s’expliquen a continuació).
Les ART d’actuació directa (AP) s’agrupen tres tipus.
En primer lloc, hi ha les actuacions previstes en quatre ANEIs (Serra de Tramuntana, Xorrigo, Randa i na Borges) per convertir-los en una mena de pseudo-parcs, mitjançant figures de planificació que no són vertaders PORNSs (Proposta d’Actuació de Valorització del Medi Natural en Espais Protegits) ni vertaders PRUGs (Plans Especials d’Ordenació del Medi Natural).
En segon lloc, hi ha actuacions molt puntuals i cosmètiques, tals com els passos elevats per a fauna a les carreteres Palma-Alcúdia i Palma-Manacor, la reforestació de l’arc entre na Borges i Randa, o la reforestació d’un km2 envoltant la cimentera de Lloseta i les lianes sobre la fàbrica.
En tercer lloc, hi ha les ART urbanístiques, que suposen 131,1 ha. de nous sòls urbans i urbanitzables, en diferents llocs, amb permutes per “indults” a algun sector urbanitzable inviable i hotels obsolets.
LES ART MÉS CONFLICTIVES
ART 10.3 Hotel Don Pedro (Pollença), Hotel Rocamar (Sóller), Sa Ràpita (Campos)
En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava una edificabilitat de 100.316 m2, un número màxim de 1893 places turístiques i un número màxim de 24 habitatges; suprimint 284 places turístiques.
Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART li ha tocat la loteria i augmenta espectacularment la seva edificabilitat i el nombre d’habitatges arribant fins a l’extrem de proposar un increment de 93.154,1 m2 d’edificabilitat i 210 habitatges.
Per tal d’explicitar aquesta actuació que té uns beneficiaris clars i directes ens remetem integrament a l’annex I d’aquest instrument d’ordenació territorial pàgines 72 a 80.
ART 10.6. Alcúdia Son Creuer (Marratxí)
Aquest és un altre exemple de la perversa loteria urbanística.
En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava traslladar l’aprofitament d’Alcúdia als terrenys del Secar de La Real, als voltants del projectat hospital de referència de Son Espases, del terme municipal de Palma.
Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, també sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART s’ha traslladat de terme municipal i la loteria li toca ara al terme de Marratxí (Son Creuer). I això amb un increment afegit a l’aprovació definitiva del PTM de 10.070 m2 de sostre edificable respecte de lles determinacions de l’aprovació inicial.
ART 10.4 Bonaire – AS6 d’Alcúdia
Aquesta és un exemple clar d’arbitrarietat, atès que una petita part d’un sector urbanitzable en règim transitori s’utilitza per a poder urbanitzar del sector de l’AS 6 que havia estat expressament classificat com a sòl rústic mitjançant la Llei 6/1999 de 3 d’abril.
Observi’s on arriba la impunitat urbanística de l’illa de Mallorca. Un sector l’AS6 que la Llei, l’any 1999 classifica com a sòl rústic és recuperat l’any 2004 mitjançant el PTI
ART 10.9 Arenal de Llucmajor
Significativament aquesta ART no constava en l’aprovació inicial del PTI, però el 13 de desembre del 2004, gràcies a una mostra d’amiguisme els propietaris d’aquests terreny aconseguiren més d’11.000.000 d’euros, i això sense el tràmit d’informació pública.
ART 10.5 Sa Ràpita Est Campos
Es tracta textualment d’una “antiga vaqueria, molt típica de les activitats ramaderes tradicionals de Campos”. Aquestes són expressions literals del PTI per molt que a nosaltres ens produeixen vergonya aliena.
A canvi de condicionar l’antiga vaqueria com a centre d’acollida i interpretació de l’espai natural d’Es Salobrar s’aconsegueix ni més ni menys d’un sector urbanitzable de 35,28 hectàrees, amb un ús d’habitatge plurifamiliar a l’oest i una zona hotelera a l’est.
INCOMPLIMENT DE L'ACORD DE GOVERNABILITAT
Sota l'apariència d'una suspensió de les polèmiques ART del Pla Territorial de Mallorca – d'acord amb la proposta consensuada, després de la pressió exercida per UM, entre aquests i PSIB-PSOE amb UM i amb el vist-i-plau del Bloc – ens trobam amb l’incompliment d'un acord de govern i alhora amb l'amenaça encara existent de que d'alguna manera (via reglament i adaptació al PTM dels planejaments municipals que vulguin desenvolupar les ART) aquestes ART, algunes d'elles actualment investigades per la fiscalia anticorrupció, puguin acabar executant-se.
Aquest no era el compromís. Hi ha indicis de que la planificació d'aquestes ART no responien a cap lògica d'ordenació territorial i urbanística sinó més aviat a moviments especulatius i que ara es relacionen amb corruptel•les que són motiu d'investigació per part de la Justícia, per tant, des del GOB es considera que és irrenunciable eliminar les ART en AQUESTA modificació del Pla Territorial de Mallorca.
CONCLUSIONS
El GOB considera un greu error deixar oberta la porta al futur desenvolupament de les ART (perquè ni les suspèn ni les elimina) i demana un esforç per part de l'equip de Govern i especialment dels integrants dels partits PSIB-PSOE i Bloc per a que no cedeixin a les pressions d'UM i executin amb valentia els acords assumits pel pacte de governabilitat pel que fa a l’eliminació de les ART del Pla Territorial de Mallorca.
Valoració positiva de la desclassificació d’Es Guix
El Consell de Mallorca, ha anunciat també la desclassificació d’Es Guix (Escorca) que passarà a ser rústic.
El GOB vol donar l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió, que consideram una actuació valenta atenent la situació en que es trobava el desenvolupament de la urbanització. El projecte que projectava 165 habitatges al paratge de la Serra de Tramuntana, ja comptava amb llicència d’obres per part de l’Ajuntament d’Escorca des de setembre de 2006.
Cal recordar que el Consell de Mallorca ja ho havia incorporat a la suspensió cautelar aprovada al febrer i que té interposat un recurs contenció contra la llicència per presumptes irregularitats.
Per tot això i pel valors que fan únic i emblemàtic aquest entorn de la Serra de Tramuntana, des del GOB felicitam i donam l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió.
Web GOB (3-VII-08)
L’excusa per a bastir aquesta obra faraònica que costarà més de mil milions d’euros i trigarà quinze anys a bastir-se és que el port actual, les instal·lacions situades davant Portopí, no reuneixen les condicions adients per a rebre els nous vaixells de passatgers, els ferrys de nou disseny que diuen que s’estan construint però que ningú sap on. Per sort, i és una esperança per a poder començar la lluita en aquest nou front de combat, hem llegit que el col·lectiu d’enginyers navals i els experts del GOB no estan d’acord amb els criteris dels promotors del projecte. (Miquel López Crespí)
La destrucció de la badia de Palma
Ens passen amb cançons. Els polítics oficials llancen contínuament cortines de fum provant de narcotitzar-nos amb les mentides que segrega el poder. Diuen que es controlarà el saqueig de recursos i territori, l’encimentament de les Illes, la cínica prepotència dels especuladors. Però el cert és que malgrat les promeses electorals, els mateixos que encapçalaren algunes de les lluites per salvar la Real, l’esquerra de la moqueta i el cotxe oficial, ara inauguraran l’hospital del PP oblidant la reforma de Son Dureta que era l’alternativa d’Aina Salom i de bona part del PSOE. La destrucció de Son Bosc, denunciada pel GOB; els desastres de “Port Adriano” que encara és sense protegir, immers en un procés de degradació quasi irreversible; la destrucció del Port de Pollença amb la construcció de la nova carretera... I no en parlem de la liquidació de bona part del patrimoni arquitectònic i cultural de Palma. Basta fer una volta per la ciutat per a constatar com els especuladors destrueixen bona part de l’herència que els mestres d’obres, ferrers, fusters i escultors de finals del segle XIX i començament del XX ens llegaren. I què fan les forces progressistes que hem ajudat a gaudir del poder, de la poltrona i la nòmina institucional? Llevat algunes accions concretes per a provar de “quedar bé” amb l’electorat, miren cap a una altra banda i no diuen res. O encara pitjor: si hi ha algú, com per exemple la valenta activista social Aina Calafat i els membres de la Plataforma Salvem la Real, que s’entesta a continuar la lluita per salvar Mallorca, alhora els demonitzen dient que “desestabilitzen la situació” i “fan feina per al PP”. Com quan en temps de l’anterior Pacte de Progrés demonitzaven Els Verds que no volien fer de florero institucional, o a gent com Nanda Caro i tants d’altres que volien impulsar una política progressista. Els vividors de la política en tenien prou amb fer quatre rodes de premsa per a dir que tot anava bé i cobrar els substanciosos sous cada final de mes. Tota la resta, qualsevol exigència de compliment dels pactes acordats o d’avançar en una línia d’esquerra era considerat una provocació i una follia de gent que no tocava de peus a terra. Ben igual que en temps de la transició, quan els mateixos que criminalitzaven Els Verds o Nanda Caro, pactaven amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones demonitzant les persones i partits que volien continuar lluitant en defensa de la República, l’autodeterminació i el socialisme.
He fet aquesta indroducció-recordatori perquè no hi ha dia que els ciutadans i ciutadanes de les Illes no ensopeguem amb un nou ensurt encimentador i destructiu de recursos i territori. Si els mesos passats era la lluita, encapçala pel GOB, per provar d’aturar les bestieses encimentadores de Jaume Carbonero fent el joc als promotors de les Illes, ara sabem que ja ham començat els preparatius per a la destrucció del que ens resta de la badia de Palma. Els plans per a bastir una segona dàrsena, un port gegantí que trigarà prop de quinze anys a bastir-se ja, són aquí. Per ara no hem vist cap polític que piulàs. Sabem que, sortosament i com de costum, el GOB ha començat a hissar la bandera de perill davant el desastre que s’apropa. Però el cert és que la mateixa classe que ha encimentat les Illes ara es prepara per a destruir la badia de Palma. I parlam de destruir perquè els plans faraònics que es preparen no consisteixen a adequar les actuals instal·lacions portuàries fent les pertinents ampliacions. No. Aquí, com si estiguéssim en plena època del bestial “desarrollismo franquista”, el que es tracta és de bastir obres immenses que, sense pensar en les conseqüències que comporten, donin moltes comissions i serveixen, com de costum, per a fer multimilionaris els quatre aprofitats de sempre.
L’excusa per a bastir aquesta obra faraònica que costarà més de mil milions d’euros i trigarà quinze anys a bastir-se és que el port actual, les instal·lacions situades davant Portopí, no reuneixen les condicions adients per a rebre els nous vaixells de passatgers, els ferrys de nou disseny que diuen que s’estan construint però que ningú sap on. Per sort, i és una esperança per a poder començar la lluita en aquest nou front de combat, hem llegit que el col·lectiu d’enginyers navals i els experts del GOB no estan d’acord amb els criteris dels promotors del projecte.
Ens demanam què fa el govern de les Illes i el de l’Estat per aturar les cames a aquesta nova bestiesa especulativa. Els experts que coneixen la qüestió i que no resten lligats als promotors del projecte informen que hi ha moltes maneres d’ampliar i adequar les actuals instal·lacions abans de destruir la badia de Palma. Esperem que s’imposi el seny i que aquesta vegada no guanyin els interessos dels constructors i promotors. En cas contrari, el camí hauria de ser el de la vigilància i mobilització ciutadana per a provar d’impedir aquesta nova malifeta, aquest nou atemptat a la preservació dels nostres minvats recursos i territori.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
« | Juliol 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |