pobler | 10 Maig, 2008 16:40 |
'CRIADA', que S'OPOSA AL CAPITALISME, s'oposa també a qualsevol forma que empri aquest sistema per a explotar l'home. S'oposa, per tant, al muntatge galeria-geni i a les implicacions comercials que comporta. 'CRIADA' participa en aquesta mostra perque l'acció, encara que desenvolupada en un marc essencialment capitalista, té com a finalitat el suport als qui lluitaren per la llibertat en les jornades de mobilització pacifica del 12 de novembre" (Comunicat del grup Criada)
La influència del Maig del 68 en la pintura mallorquina contemporània
Homenatge a Miquel Àngel Femenies
El 20 de Desembre de 1976 el grup Criada repartia un comunicat de solidaritat amb els darrers presos polítics mallorquins. Entre molts d'altres companys i companyes aquell desembre érem a la presó de Ciutat Josep Capó, Jaume Obrador i qui signa aquest article. Era una de les primeres vegades en la història de la plàstica mallorquina que un grup col.lectiu d'artistes s'implicava tan directament en la lluita activa contra el feixisme. El full deia:
"CAMPANYA SOLIDARITAT SANCIONATS I EMPRESONATS
'Comunicat 'CRIADA': 'CRIADA', que S'OPOSA AL CAPITALISME, s'oposa també a qualsevol forma que empri aquest sistema per a explotar l'home. S'oposa, per tant, al muntatge galeria-geni i a les implicacions comercials que comporta. 'CRIADA' participa en aquesta mostra perque l'acció, encara que desenvolupada en un marc essencialment capitalista, té com a finalitat el suport als qui lluitaren per la llibertat en les jornades de mobilització pacifica del 12 de novembre".
La lluita cultural antifeixista arribava així, de la mà de Miquel Àngel Femenies i dels seus companys i companyes, al camp de la plàstica mallorquina. El grup que va treballar més dins d'aquesta línia fou precisament CRIADA. Com explica la GEM en Miquel Àngel va ser influït (entre molts d'altres moviments) pel conceptualisme i s'interessà pels fonaments de l'obra plàstica, particularment per la seva funció d'element de relació entre l'artista i la societat. Element actiu, amb una voluntat especial per revolucionar l'art i la societat, participà sempre activament en els moviments més agosarats dels anys seixanta i setanta.
Participà en les mostres d'Art pobra (1971), Ensenya-1 (1973) i Criada 74. Criada 74 recull moltes de les experiències anteriors de la mostra d'Art pobra (Katy Bonnín, Tinus Castanyer, Miquel Àngel Femenies i Gabriel Noguera, entre d'altres). Es tractava de lluitar contra la pastisseria del paisatgisme i els esfereïdors quadres de plàtans i pomes i flors que embrutaven (segons deien els membres de Criada), d'ençà del final de la guerra civil, els ulls dels mallorquins. Record que Miquel Àngel em deia: "¿Hi havia res de millor, per a amagar la sang dels assassinats pel feixisme, que un paisatge d'una idil.líca cala, o unes flors dins d'una gerra? La pintura, la literatura, el teatre, la poesia, han servit durant quasi quaranta anys per ajudar a fer tranquil.lament la migdiada als assassins i especuladors". Miquel Àngel criticava ferotgement la conversió de l'obra d'art en simple mercaderia. És a dir, el quadre, l'escultura, com a objecte d'especulació i forma d'obtenir plusvàlues.
La primera mostra d'Ensenya 1 tengué lloc del sis al trenta-u d'agost de 1973 a la Galeria 4 Gats de Ciutat. Hi participaven Tomeu Cabot, Ramon Canet, Sara Gibert, Marcelino Grandes, Gerard Mates, Miquel Àngel Femenies, Andreu Terrades i Steva Terrades.
Però, dins aquesta trinxera de lluita cultural antisistema, el col.lectiu que més renou armà a les darreries del feixisme va ser, sens dubte, el grup d'artistes que s'uniren sota el nom de Criada. En la primera exposició del grup Criada (a la Llibreria Tous) hi participaren: Katy Bonnin, Bartomeu Cabot, Josep Canyelles, Tinus Castañer, Miquel Àngel Femenies, Àngel Muerza, Lleonard Muntaner, Carme Roig, Vicente Torres i Miquel Trias.
Mentrestant, continuaven les activitats contra la comercialització de l'art per part de Criada. El número 757 de Cort informava dels atacs (i posterior prohibició per part del delegat del Govern) a l'exposició que el col.lectiu havia realitzat en el Col.legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (COACB). Cort deia: "'Criada 74'" son cuatro montajes que han sido efectuados todos ellos de manera colectiva por seis jóvenes autores de la isla -Àngel Muerza, Miquel Àngel Femenies, Carme Roig y Ramon Valentí- y que ya había sido presentada, también con problemas, en la ciudad de Alcúdia en el verano pasado". El franquisme aixecà acta notarial de "el insulto a las Fuerzas de Orden Público" que representava l'exposició. La intenció gens amagada dels agents de la repressió era empresonar els artistes. I ja érem a una data tan avançada de la transició com el juny de 1976! Les esperonejades de la repressió semblaven no finir mai! Però Miquel Àngel Femenies no deixà de ser mai un home compromès amb l'art d'avantguarda i amb la seva terra. Miquel Àngel Femenies va fer sempre de la revolta cultural i artística l'eix de la seva vida.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (3-II-02)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
pobler | 10 Maig, 2008 10:36 |
Pens que en cap cas es pot assumir aquest elevadíssim cost ambiental, ni desmantellant una part de la MA-2220 ni fent una ampliació o un nou traçat alternatiu de la carretera MA-2201 que corre entre la rotonda de Ca na Siona i la del Gall a Pollença. En vistes a un hipotètic desmantellament em preocupen les alternatives dels actuals accessos a llocs com les urbanitzacions de Sa Marina (Alcúdia), Club del Sol i Can Cullerassa (Pollença)... s'haurien de mantenir no ?. O tal volta s'en projectarien de nous afectant a l'Albufereta o a mes sòl rústic ?. Vist això seria inevitable la creació de vials de servei, nous accessos i enllaços... i ja me direu quina seria la fórmula per a re-dirigir el trànsit litoral (és molt a l'estiu i primavera, no tant a l'hivern i tardor) que ara anirà cap el nou cinturó del Port de Pollença a hipotètiques alternatives viaries mes cap a l'interior... no ho puc assimilar malgrat m'esforci ! (Biel Perelló)
Biel Perelló - Fotobloc de natura
Ahir vaig quedar embadalit al veure al diari Última Hora la notícia referida a la presentació d'un projecte per part de la Demarcació de Costes als ajuntaments d'Alcúdia i Pollença que suposaria el desmantellament d'una part de la carretera MA-2220 que uneix Alcúdia amb el Port de Pollença seguint la línia de costa. A mes, es parlava d'un gran passeig marítim "com a compensació" de la pèrdua de sòl rústic pel traçat d'una nova carretera; es parlava de tornar a connectar l'Albufereta amb la platja i recuperar l'entorn de l'espai natural (?!)... Estan bojos ? Voleu dir que van en serio ?.
Pens que en cap cas es pot assumir aquest elevadíssim cost ambiental, ni desmantellant una part de la MA-2220 ni fent una ampliació o un nou traçat alternatiu de la carretera MA-2201 que corre entre la rotonda de Ca na Siona i la del Gall a Pollença. En vistes a un hipotètic desmantellament em preocupen les alternatives dels actuals accessos a llocs com les urbanitzacions de Sa Marina (Alcúdia), Club del Sol i Can Cullerassa (Pollença)... s'haurien de mantenir no ?. O tal volta s'en projectarien de nous afectant a l'Albufereta o a mes sòl rústic ?. Vist això seria inevitable la creació de vials de servei, nous accessos i enllaços... i ja me direu quina seria la fórmula per a re-dirigir el trànsit litoral (és molt a l'estiu i primavera, no tant a l'hivern i tardor) que ara anirà cap el nou cinturó del Port de Pollença a hipotètiques alternatives viaries mes cap a l'interior... no ho puc assimilar malgrat m'esforci !.
Per a la recuperació de la platja i del poc que queda de les dunes litorals (difícil però no impossible) es poden dur a terme diverses actuacions molt mes blanes que les proposades i infinitament mes econòmiques: no retirar en cap cas les fulles de posidònia (mesura que sol ésser incompatible amb el turisme), mantenir sistemes de captació d'arena actius especialment durant l'hivern (dins la línia que s'està fenc actualment al litoral de la reserva natural), repoblacions posteriors amb plantes fixadores d'arena, reduir l'impacte de persones i activitats humanes sobre la platja, etc... amb tot també cal plantejar-se l'efecte (ja històric) que fan a la badia els espigons artificials (del Port Esportiu, de la sortida de La Gola, els de la platja artificial) en relació a la dinàmica de corrents marins litorals que són els que permeten l'acumulació d'arena a la costa... però amb el temps es pot anar avançant, especialment a la zona mes pròxima a la reserva que és on s'acumula ara mes arena. Cal recordar que la platja del Moll ja va ésser objecte de regeneració (amb una arena que no es fixa, quan fa vent acaba a la carretera i dins les cases)... aquesta és però una altra història.
El GOB ja s'ha pronunciat en contra d'aquest projecte mitjançant una nota informativa emesa avui. I pel que fa als grups polítics presents als consistoris de Pollença i Alcúdia només he pogut localitzar l'opinió d'EU-EV al seu bloc.
La milionada d'euros que suposarien unes obres d'aquesta envergadura (entre expropiacions de terres, construcció de la nova carretera i "recuperacio" del sistema dunar i la platja) s'hauria de dedicar a gestionar de manera adequada i amb criteris de conservació ambiental (i no d'enginyeria dura) espais com la Gola o la mateixa Reserva Natural de l'Albufereta
Esperem veure els detalls d'aquest projecte embrionari, però també que quedi en això, que no es faci realitat !.
Blog Biel Perelló (Fri, 09 May 2008 18:07:00 +0200)
« | Maig 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |