pobler | 26 Abril, 2008 16:55 |
El que era un verger ara és un nieró de blocs, per cert ben lletjos, no i valgueren informes tècnics sol.licituts i un informe del Consell de Mallorca demanant la protecció. “La pela és la pela”. El safareig protegit ara és un bloc d’edificis, la sèquia és cobrir d’asfalt i aquí no ha passat res. Aquesta urbanització.fou la primera passa cap a un canvi radical en la fasomia de la franja verda que separava la massificació urbanística d’una zona raonablement urbanitzada. Aquí començaren els atacs contra els voltants de La Real, bres de la nostra Cultura....... Però que importa la Cultura davant un bon feix de billets? “Res de res”. (Aina Calafat)
ELS INICIS DE L’ESPECULACIÓ A LA REAL
Per Aina Calafat, Portaveu de la Plataforma Salvem la Real
Benvolguts lectors; quan encara no havia acabat el darrer mandat del batle Joan Fageda, es canvià d’amagatotits la qualificació de la finca Son Serra Parera que passà de agrícola ramadera a urbanitzable com ara s’ha fet ben evident, parlam de mitjans de l’any 2002. A pesar de que el canvi es feu amb nocturnitat i traiduria alguns veinats se n’adonaren. El promotor un conegut empresari resident a Puigpunyent, que a pesar de la rumorologia no té cap casta de relació amb ningún dels membres dels Missioners dels Sagrats Cor, havia projectat fer un bon grapat d’edificis a una zona fins a les hores verge; sense comptar que per la finca hi travessa la sèquia d’en Baster, teoricament protegida per la fitxa 41/12 del PGOU de la ciutat de Palma.
Ràpidament alguns veïns el prior del Monestir i l’especialista amb etnologia hidràulica advertiren que no es tenia en compte la protecció d’aquest element en el projecte urbanitzador i sobre una sèquia d’origen musulmà i pensaven entefarrar un bloc d’habitatges. La fitxa de protecció també devia evitar la destrucció del safareig de la possessió. Curiosament l’Ajuntament no tenia inconvenient en malbaratar un element protegit del qual n’és propietari a un 25% i a pesar de les demandes de protecció, el canvi d’ús no tengué en compte les queixes i fou aprovat.
El que era un verger ara és un nieró de blocs, per cert ben lletjos, no i valgueren informes tècnics sol.licituts i un informe del Consell de Mallorca demanant la protecció. “La pela és la pela”. El safareig protegit ara és un bloc d’edificis, la sèquia és cobrir d’asfalt i aquí no ha passat res. Aquesta urbanització.fou la primera passa cap a un canvi radical en la fasomia de la franja verda que separava la massificació urbanística d’una zona raonablement urbanitzada. Aquí començaren els atacs contra els voltants de La Real, bres de la nostra Cultura....... Però que importa la Cultura davant un bon feix de billets? “Res de res”.
No hi valen sèquies ni safareijos ni coverbos.
Ara ja tenim entaferrat un bon grapat de tones de formigó i de ciment, ja no es veu més que el pinacle del Monestir de La Real. Encara no ens haviem recuperat de la primera clotellada i ens arriba la segona. Sense saber el per què volien envoltar el Monestir de La Real amb uns extraordinaris edificis, transpassats de dues urbanitzacions que sabien annulat devers Alcudia, les parets del Monestir haurien de conviure amb les barbacoas dels “acosados” que hi pretenien fer. I entre “acosado” i “acosado” amb un edifici de quatre a cinc plantetes....... La questió és que tanmateix no ho paga veure el Monestir envoltat d’abres, queda molt millor envoltat de finques. Només parlam de l’únic Monestir rural de total la Comunitat Autònoma ! Ara ja estam devers el 2003, el pla Territorial de Mallorca estava en fase de finalització i així com qui no vol la cosa havien transplantat el que no era bò a Alcúdia era bò resultava excel.lent a La Real, aquí hi havia billetons per a guanyar. Però els sortí un “gra a el cul”, un grapat de gent que no tenia altres feines es ficà pel mig i no tenien altra curolla que toca els nassos. No s’els ocorrir res pus que protestar contra aquest gran projecte de transvasament. Ben igual que els altres de per Tarragona que protestaven per l’altre transvasament, el que projectava l’ara emigrant Jaume Matas. Quines poques feines que té la gent. De resultes de totes aquelles queixes els urbanitzables tornaren traslladar-se i ara els han entaferrat per un poble del pla, mai ems haguessim pogut imaginar que els criteris urbanistics fossin tan extrapolables (Alcudia- La Real- Pla de Mallorca....).Després d’uns anys hem sabut que la jugada ja feia estona que la jugada ja s’havia tramat i curiosament ni a Alcúdia ni a La Real, ni tampoc a n’el Pla s’havia tramat a un restaurant proper al Santiago Bernabeu. Mirau si el monopoli es pot jugar a distància. Per devers aquelles dates ja hi havia compras extranyes per ca n’Espases concretament a ca n’Espases Nou, que fou la primera finca adquirida amb interesos especulatius, amb un futur prou satisfactori., poc a poc anaven caiguent peces i poc a poc anaven malbaratan-se bens històrics. La “sèquia d’en Baster”, era engolida i destruïda allà a on ara hi ha un velòdrom. No es demanar res els propietaris de la sèquia?, ni a Son Serra Parera ni Sant Ferran, allà una excavadora s’emportà quasi 3-cents metres de sèquia i un director general de nom Pepote justificava després de la malifeta que tanmateix només quedaven 4 pedrolots que evidentement de cap manera podien esser considerades BIC. I em deman?, és que els alts càrrecs no llegien el BOIB?
La sèquia ja feia temps que estava protegida i la seva destrucció no te cap argument ni en tenia aleshores, donat que la seva presència no entorpia la construcció del velòdrom.D’una cosa podem estar ben segurs la sèquia tenia 7-cents anys de servei a ciutat i d’aquí 7-cents anys encara hi haurà el velòdrom?. La questió és que no quedi cap redol verd prop de la ciutat i si podem llevar d’enmig aquests 4 pedrolats vells que només estorben molt millor! Per aquestes dates ja circulava un personatge quen havien enviat de la península per posar un poquet ordre, ara aquest personatge ens ha sortit un poquet malaltis i adicte a jocs perillosos, aquest gran alt càrrec de INSALUT, era el que ens havia de donar més sorpreses i no precisament per l’afició a les carreres de caballs, sino pels distints canvis d’opinió entorns a on compondre els sistema sanitari d’aquestes terres enomades “Provincias”.Ara comença el peregrinage de l’Hospital. Seguirem la setmana que ve. Salut a tots.
Publicat en el diari Ultima Hora (26-IV-08)
La plataforma Salvem la Real també mostrà la seva «decepció» per la decisió i, al contrari que l’associació de veïns, advertí que els seus integrants se senten «utilitzats i traïts».
«Utilitzats perquè aprofitaren la nostra protesta per guanyar les eleccions», assegurà la portaveu Aina Calafat. «I traïts perquè han fet el mateix que els altres però amb l’agreujament que aquests estaven en contra i ara continuen les obres».
L’activista afirmà que les «excuses» que empra el Govern per justificar l’elecció de Son Espases «no valen per a res» perquè, segons ella, l’hospital no podrà estar acabat en tres anys i provocarà un «col·lapse de trànsit» a la zona de la Real.
La plataforma Salvem la Real es considera «traïda» i «utilitzada» pel Pacte per guanyar les eleccions
Els veïnats i la congregació se senten «decebuts» però continuaran lluitant
Q.T./LL.P. Palma.
Els veïnats del Secar de la Real i la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor no amagaren ahir la seva «decepció» per la decisió del president del Govern, Francesc Antich, de mantenir la ubicació de l’hospital de referència a Son Espases, devora el monestir de la Real. Però, amb tot, advertiren que no es quedaran de braços plegats i continuaran lluitant perquè el centre es traslladi a una altra banda.«Estem decepcionats perquè varem ajudar a què aquest govern guanyés les eleccions, però no ens sentim utilitzats», afirmà ahir la portaveu de l’Associació de Veïns del Secar de la Real. «Avui —per ahir— és un gran dia per al Partit Popular i trist per a la participació ciutadana», sentencià.
L’associació que representa, juntament amb la Congregació dels Sagrats Cors, du quatre anys lluitant per evitar que es consumi la ubicació del centre sanitari a Son Espases, per l’impacte que suposarà sobre el patrimoni de la Real i perquè és vist com una excusa per acabar d’urbanitzar la zona. «No són anys perduts», afirmà el prior del monestir de la Real, Antoni Vallespir, perquè s’ha guanyat en «coherència, dignitat i honradesa».
No deixaran de lluitar. «Treballarem des d’altres àmbits» però amb el mateix objectiu «per a què la ciutadania tengui veu en l’ordenació urbanística», recalcà la portaveu veïnal. «Avui —per ahir— s’ha perdut una oportunitat històrica», assegurà Re-nom, qui també criticà que les modificacions que es preveuen efectuar sobre el projecte d’hospital «només són mesures correctores que volen maquillar la situació».Per altra banda, la plataforma Salvem la Real també mostrà la seva «decepció» per la decisió i, al contrari que l’associació de veïns, advertí que els seus integrants se senten «utilitzats i traïts».
«Utilitzats perquè aprofitaren la nostra protesta per guanyar les eleccions», assegurà la portaveu Aina Calafat. «I traïts perquè han fet el mateix que els altres però amb l’agreujament que aquests estaven en contra i ara continuen les obres».
L’activista afirmà que les «excuses» que empra el Govern per justificar l’elecció de Son Espases «no valen per a res» perquè, segons ella, l’hospital no podrà estar acabat en tres anys i provocarà un «col·lapse de trànsit» a la zona de la Real.
Calafat advertí que la plataforma Salvem la Real «no té color polític» i continuarà lluitant perquè l’hospital no es faci a Son Espases i, si cal, ho farà duent als tribunals els actuals responsables de les institucions competents. Precisament la via judicial és una de les «esperances» que queden a l’entitat per aturar les obres, després que hagi presentat més d’una desena de denúncies per actuacions relacionades amb el polèmic projecte hospitalari.
Diari de Balears (6-X-07)
pobler | 26 Abril, 2008 08:24 |
Ja de bon començament s'establiren algunes diferències entre reformistes i grups revolucionaris. En Manolo Cámara (PCE) volia supeditar el combat concret dels barris a les directrius d'en Carrillo que li arribaven de París. I la majoria dels reunits a Son Macià, volent lluitar per la democràcia, exigíem una total independència de les organitzacions de base (associacions o sindicats) envers els partits. A més, l'objectiu dels Cercles d'Obrers Comunistes (COC) o les JOC anava més enllà de la simple lluita per una democràcia formal. (Miquel López Crespí)
1973: la fundació de les primeres Comissions de Barri de Palma (Mallorca). Assemblea secreta a Son Macià.
Un poc abans de la detenció de Lieta López (octubre de 1974), en un primer de maig celebrat en clandestinitat, creàrem les primeres comissions de barri. La reunió secreta tingué lloc a un petit bosc que hi havia ben a prop de S'Indioteria (Son Macià) l'any 1973. Com de costum, muntàvem aquestes reunions amb les dones i els fills per a dissimular. Per Son Vida, rere el cementeri de la Vileta (on també realitzàrem trobades semblants), fèiem el mateix.
Entre la gentada que s'hi va presentar (cinquanta o seixanta persones, per a lluitadors que sempre ens havíem trobat de tres en tres allò era un veritable exèrcit!), record alguns militants del PCE (algunes de les germanes Thomàs -na Clara i el seu home, en Joan Seguí-). El PCE (internacional) també hi va portar mitja dotzena de militants (entre ells, "El Sordet" [Francesc Frau] i la muller...). Jo hi vaig anar amb un company de "Lluita de Classes", donant suport a les posicions dels inicials simpatitzants dels Cercles d'Obrers Comunistes i les JOC (Francesc Mengod). Maria Sastre i Jaume Obrador -que amb els anys serien dos destacats dirigents i militants del comunisme mallorquí (OEC)- eren part fonamental d'aquells embrions d'associacions de veïnats.
Malgrat l'afinitat d'interès que ens unia en la lluita per la llibertat, ja de bon començament s'establiren algunes diferències entre reformistes i grups revolucionaris. En Manolo Cámara (PCE) volia supeditar el combat concret dels barris a les directrius d'en Carrillo que li arribaven de París. I la majoria dels reunits a Son Macià, volent lluitar per la democràcia, exigíem una total independència de les organitzacions de base (associacions o sindicats) envers els partits. A més, l'objectiu dels Cercles d'Obrers Comunistes (COC) o les JOC anava més enllà de la simple lluita per una democràcia formal. La batalla contra del capitalisme era ben present en els plantejaments que va fer en Francesc Mengod. S'establí una forta polèmica entre en Cámara i el futur president de la Federació d'Associacions de Veïnats. Estiguérem a punt de no arribar a cap conclusió i marxar cadascú per la seva banda.
Començava a néixer el moviment ciutadà que tanta importància adquiriria amb el transcórrer dels anys. Alguns companys de barriades ja estaven ben organitzats. Cada u treballava en el seu raval. Els que vivíem al centre de ciutat ho teníem més complicat. Així i tot muntàrem la Comissió Centre, amb na Clara Thomàs, en Joan Seguí, uns militants del PCE(i) i diversos companys de les JOC (Joventuts Obreres Catòliques). Fèiem les reunions al carrer (plaça del Capítol, pista dels Patins). A vegades a l'església de Sant Magí o dins bars en què no hi hagués gaire gent.
Un horabaixa, reunits al Bar Nilo, la Comissió Centre decidí ajudar els companys del Puig de Sant Pere. Allà hi havia na Joana M. Roca, en Manolo Cabellos, en Pere Tries, exbatle nacionalista d'Esporles... Per aconseguir entrar en contacte amb més gent pensàrem posar en pràctica una idea genial. Amb l'excusa de fer unes enquestes, aniríem casa per casa fent preguntes. Així podríem arribar a conèixer diversos sectors de la població d'origen popular...
La LCR (Lliga Comunista Revolucionària, secció de la IV Internacional) va néixer l'any 1970. Llorenç Buades entrà en contacte amb el primer grup de trotsquistes l'any 1973, fent el servei militar. Aquests companys -molts d'ells catalans- l'introduiren en la lectura de clàssics del moviment obrer (Kropotkin, Malatesta, Proudhon, Bakunin, etc), llibres, molts d'ells que es podien trobar a la famosa llibreria Logos. (Miquel López Crespí)
Els comunistes de tendència trotsquista en la transició (LCR)
Llorenç Buades és un dels militants històrics del marxisme mallorquí (de tendència trotsquista). És autor igualment d'unes documentades memòries que tracten de la seva experiència sindical i política. Consideram aquest treball molt útil perquè ens permet endinsar-nos en el món de la IV Internacional a les Illes, els seus orígens, la seva participació en la lluita antifranquista, objectius que tenien i marginació i criminalització que sofriren per part dels partits d'ordre pro centralistes i pro capitalistes (defensors de la "sagrada unidad de España" i de l'economia de lliure mercat).
Mallorca, la LCR (Lliga Comunista Revolucionària, secció de la IV Internacional) va néixer l'any 1970. Llorenç Buades entrà en contacte amb el primer grup de trotsquistes l'any 1973, fent el servei militar. Aquests companys -molts d'ells catalans- l'introduiren en la lectura de clàssics del moviment obrer (Kropotkin, Malatesta, Proudhon, Bakunin, etc), llibres, molts d'ells que es podien trobar a la famosa llibreria Logos.
Llorenç Buades concreta la seva militància dins el trotsquisme anant a Barcelona l'any 1974 i entrant en contacte amb una comuna de revolucionaris propera del mercat de Virrei Amat. Allà conegué antics militants de la CNT que li explicaren una versió de la revolució del 1936 molt diferent de tot el que havia llegit en autors de tendència estalinista (Carrillo, Passionaria, etc). Llorenç Buades (que ja abans del servei militar treballava en el sector de la construcció) tengué els primers contactes seriosos amb el moviment obrer treballant en empreses com Dragados i més tard a Comylsa. Juntament amb companys com Juan Díaz (que va ser militant del PCE i del PCOE) organitzà els primers embrions sindicals de la Construcció. Aleshores (finals de 1975), en Llorenç entra a treballar a Mare Nostrum i connecta amb dos militants del partit de Santiago Carrillo (Eusebi Riera i Gabriel Vidal). L'any 1976, després de moltes discussions amb Eusebi Riera i amb altres companys de Mare Nostrum, es consolida una cèl.lula sindical que depèn del PCE. Es tracta de la cèl.lula de Banca i Assegurances, que es reuneix regularment a casa de Jaume Vidal. En aquell temps militen en aquell grup Xim Carré (responsable del món obrer), Jaume Vidal (cap de cèl.lula), Santandreu, Guillem Juan, Jaume Fuster i diversos companys del Banc Condal. Les reunions es fan en indrets on també hi ha trobades de les Comissions Obreres carrillistes. Llorenç Buades recorda Maria Aina Vaquer (ara dels Verds), Pep Bernat, Tomeu Salleres (PSP). Sovint es feien reunions a casa d'en Màdico, aleshores destacat militant anarquista de la CNT.
Recorda Llorenç Buades que la majoria de la seva agrupació sindical sinpatitzava amb els corrents d'esquerra de les Comissions que controlaven els carrillistes. Tengué contactes amb Miquel Tugores del PTE, amb Mato d'ensenyament i amb el corrent unitari del Moviment Comunista de les Illes (MCI), impulsat per l'economista Antoni Montserrat. Conegué també Pedro García (del sector de Benzineres), Lluís Escuin (Sanitat), Aleña i Ginés (Hoteleria), a Frederic (Construcció).
A través de les reunions estatals de Comissions Obreres, en Llorenç estabilitzà la seva militància permanent en el marxisme adherint-se a la IV Internacional (els seguidors d'Ernest Mandel). En el Primer Congrés de CC.OO. Llorenç Buades ja votà contra les posicions que defensaven la monarquia, l'oblit de la lluita per la República, ordint pactes socials amb la patronal.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
« | Abril 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 |