pobler | 10 Març, 2008 16:26 |
En el cas de Palma, Unitat ha sumat el 3,68% dels vots, de manera que es manifesta la incapacitat de PSM, UM i ERC de sumar els esforços necessaris. El ventall ideològic és massa dispers en unes i altres forces polítiques, però és un primer assaig per tal d'incorporar cap a un espai de centre a bona part de l'actiu militant del PSM, de manera que cap al futur només es perfilen dues opcions, el primer consisteix en el manteniment d'un Bloc format per l'esquerra del PSM i les restes d'Esquerra Unida-Els Verds que no vagin a parar al PSOE. i el segon, un projecte a bastir entre els escindits del PSM, UM i una part del PSM. (Llorenç Buades)
Eleccions espanyoles: fracassen les esquerres subsidiàries
Per Llorenç Buades, coordinador del Web Ixent
Les eleccions espanyoles han dibuixat un nou arc parlamentari on les opcions espanyolistes i les polítiques neoliberals surten reforçades. PP i PSOE guanyen 10 escons i es reforça el nacionalisme espanyol que sostenen.
Dels partits nacionalistes no espanyols només CIU i el BNG mantenen el tipus. PNB i EA reculen i perden espai institucional quan en teoria tenien l'espai obert per a guanyar el vot abertzale que una vegada més ha demostrat la seva fermesa, aquesta vegada amb l'abstenció activa contra la repressió de l'Estat i els excessos contra els drets ciutadans que no han pogut exercir-se. Per la seva traició han perdut PNB i EA, tot i que s'excusin en el bipartidisme.
CIU ha aconseguit tornar a ser el referent institucional del nacionalisme català, després de la derrota sagnant, però guanyada a pols per els dirigents d'Esquerra Republicana, que ja haurien d'haver presentat la seva dimissió immediata. La seva política en el tripartit, condicionada absolutament per Zapatero els ha invalidat com a opció política diferenciada i a la fi, consideració que afecta també a una IC-EV que s'ha destacat com el partit de la porra, repressor dels moviments socials de caire radical. ERC ha perdut més de 363.000 vots i IC-EV més de 61.000, però cap dels seus dirigents ha optat encara per deixar els càrrecs.
Izquierda Unida, que al llarg de la legislatura ha demostrat ser només una crossa en el suport del govern Zapatero ha aconseguit allò que es dedueix de les polítiques de suport incondicional, i és que quan no hi ha diferències i el partit petit fa el mateix que el gran, val més optar pel gran directament. La dimissió de Llamazares era reclamada des de fa temps per la meitat del seu partit i no obstant això s'ha aferrat a la cadira fins que l'electorat l'ha situat al seu lloc. Ben aviat ens oferiran una nova refundació per tal que els de sempre es mantenguin, quan els millors actius ja han abandonat el vaixell, cansats i sense perspectives de regeneració de l'esquerra que es proclama "transformadora".
En la seva sucursal balear les coses no han anat millor. Els resultats són ben magres i només mantenen votacions per damunt del 4% en els lloc on tenen presència municipal (Santa Maria amb el 4,02%, Pollença, amb el 4,04%, Sencelles amb el 4,52%). A Ciutat els seus resultats són ben magres (3,08%) i manifesten la continuïtat del desastre electoral expressat a les eleccions municipals en el Bloc. A Menorca, Esquerra Unida ha obtingut millors resultats, i superen el llistó del 4% a Maó, Es Mercadal, Sant Lluis i del 5% a Ferreries.
Unitat, que és la suma de PSM, ERC i UM ha millorat els resultats que tenia el PSM per si mateix en el cas de Petra (32,16%), Llubí (22,37%), Sant Joan (23,27%), Costitx (24,34%), Campanet (23,63%), Montuïri (19,57%), Porreres (18,63%), Búger (18,5%), Campos (16,09%), Lloret (15,42%). Aquests resultats són possibles per l'efecte multiplicador de l'activitat municipalista. Però al seu costat hi ha resultats pobres, com un 1,69% a Calvià, un 4,31% a Llucmajor, un 7,3% a Felanitx, un 6,39% a Santanyí, un 6,43% a Sóller, un 9.88% a Santa Maria. Es tracta de resultats magres que expliquen precisament la manca de coherència del projecte, perquè en aquests indrets les forces per separat treuen més vots. En el cas de Palma, Unitat ha sumat el 3,68% dels vots, de manera que es manifesta la incapacitat de PSM, UM i ERC de sumar els esforços necessaris. El ventall ideològic és massa dispers en unes i altres forces polítiques, però és un primer assaig per tal d'incorporar cap a un espai de centre a bona part de l'actiu militant del PSM, de manera que cap al futur només es perfilen dues opcions, el primer consisteix en el manteniment d'un Bloc format per l'esquerra del PSM i les restes d'Esquerra Unida-Els Verds que no vagin a parar al PSOE. i el segon, un projecte a bastir entre els escindits del PSM, UM i una part del PSM.
En qualsevol cas, sembla que el futur del PSM no serà fàcil, però és evident que els seients desactiven les possibles crisi d'identitat, que sorgiran quan es perdin les cadires.
pobler | 10 Març, 2008 07:28 |
Aquestes eleccions han demostrat una vegada més l´avenç i consolidació del bipartidisme PP-PSOE, la consolidació d´un model polític semblant al nord-americà, al britànic o l´alemany: els grans partits estatals que, amb molt poques variacions, governen per torn a les institucions. Per això es fa necessari, vist l´experiència molt positiva d´Unitat, l´articulació d´un tipus d´organització, un autèntic Bloc nacionalista i sobiranista que continuï amb la tasca de portar endavant les reivindicacions històriques, nacionals i socials de la nació. I Unitat ha estat una experiència remarcable en aquesta direcció. (Miquel López Crespí)
A diferència dels estatals, els vots dels partits nacionals són prou valuosos i mals d´aconseguir. Els partits estatals poden posar, com s´ha dit sovint, una somera al capdavant amb la seguretat de tenir uns milers de vots sempre garantits. Els mitjans de comunicació al servei de PP i PSOE, els diners de què disposen, els debats manipulats i supercontrolats, així ho determinen. El miracle són els vots que obtenen les formacions polítiques sense dependències foranes. És el cas de PSM, UM, Entesa o Esquerra. Unitat no ha fet cap mal paper, si ho analitzam des d´aquesta perspectiva. (Miquel López Crespí)
Unitat per les Illes, Pere Sampol i el futur del nacionalisme d´esquerra
Unitat per les Illes era un experiment prou interessant i hauria estat una fita històrica aconseguir la presència d´un diputat nacionalista a les Corts espanyoles. Malgrat la manca de mitjans econòmics, tothom coincideix a afirmar que la campanya d´Unitat s´ha caracteritzat per una bona dosi d´imaginació i pel fet d´oferir al possible elector un missatge lluny de les banalitats de PP i PSOE, del mimetisme envers Madrid, de la còpia illenca del que deien Rajoy i Zapatero. Que aquesta vegada no hagi estat possible veure complides les esperances dels milers d´illencs que confiaven amb veure´s representats a Madrid no vol dir que, amb més temps i més mitjans, amb fórmules més engrescadores, amb la consolidació del projecte d´un autèntic bloc nacionalista, no sigui possible aconseguir-ho.
Vol dir que no haver obtengut el diputat ha de paralitzar el que s´ha aconseguit en el camí de la unitat nacionalista? Ben al contrari! De l´experiència de la campanya electoral, dels resultats obtenguts, s´han de treure lliçons per al futur, instruments que permetin anar consolidant la necessària unitat nacionalista i progressista.
El preu de muntar coalicions electorals just unes setmanes abans de les eleccions sempre s´ha pagat prou car. Ben igual que quan el Bloc per Mallorca, a causa de les reticències d´ERC, no es va poder concretar fins al final del termini per presentar les llistes. Unitat per les Illes, una provatura necessària, també va pecar del mateix. Les organitzacions minoritàries sempre juguen amb desavantatges davant el poder aclaparador del bipartidisme regnant. Ja sabíem que era prou difícil aconseguir el diputat per les Illes. Però és encara més complicat si els acords són de darrer moment, sense que hi hagi un rodatge, una consolidació i una pràctica d´anys al darrere. Els partits d´esquerra nacionalista sempre surten a la palestra amb fórmules improvisades, canviant el nom de la “marca” a presentar i els components de les diverses i variades coalicions que s´organitzen. Primer va ser Progressistes per les Illes, després el Bloc, ara Unitat per les Illes. PP i PSOE no varien mai el nom de la marca a oferir. Les coalicions electorals com les abans esmentades, a més de lluitar en inferioritat de condicions, també es troben amb el problema afegit que l´electorat s´ha de familiaritzar amb el nom i contingut de la nova marca que s´ofereix.
A diferència dels estatals, els vots dels partits nacionals són prou valuosos i mals d´aconseguir. Els partits estatals poden posar, com s´ha dit sovint, una somera al capdavant amb la seguretat de tenir uns milers de vots sempre garantits. Els mitjans de comunicació al servei de PP i PSOE, els diners de què disposen, els debats manipulats i supercontrolats, així ho determinen. El miracle són els vots que obtenen les formacions polítiques sense dependències foranes. És el cas de PSM, UM, Entesa o Esquerra. Unitat no ha fet cap mal paper, si ho analitzam des d´aquesta perspectiva.
El percentatge que han obtingut Pere Sampol i Unitat Nacionalista no ha bastat per a aconseguir l´escó, però sí que ha servit per a explicar al poble una problemàtica, la interferència dels partits estatals en les necessitats de les Illes. I tot això era important que es pogués portar a la palestra malgrat fos mínimament. A trenta anys de les primeres eleccions encara ens trobam amb molta gent que no sap que amb els governs d´UCD, el PSOE o el PP, les Illes sempre han estat a la coa del finançament autonòmic, en inversions estatals i fons europeus. O no havíem d´aprofitar els espais a disposició de la coalició nacionalista per a explicar als electors que les pensions de les Illes són les terceres més baixes de l´Estat? O que la nostra terra és la darrera comunitat en recursos sanitaris, educació i transport públic aportat per l´Estat? I tot això essent la comunitat que aporta més recursos per habitant a les arques estatals! La feina feta per Pere Sampol i per Unitat ha anat en aquest sentit.
Per això mateix, perquè s´havien de dir aquestes coses i moltes altres, es feia urgent la concreció d´un tipus de plataforma electoral semblant a Unitat per les Illes. Ara, com deia una mica més amunt, del que es tracta és de trobar un sistema de coordinació entre les forces nacionalistes i progressistes, de tots aquells partits i organitzacions que no depenen de Madrid, per a consolidar una veu independent davant els poders fàctics que de res ens serveixen per a avançar i progressar en el camí de l´autogovern i de la resolució dels nostres problemes.
Aquestes eleccions han demostrat una vegada més l´avenç i consolidació del bipartidisme PP-PSOE, la consolidació d´un model polític semblant al nord-americà, al britànic o l´alemany: els grans partits estatals que, amb molt poques variacions, governen per torn a les institucions. Per això es fa necessari, vist l´experiència molt positiva d´Unitat, l´articulació d´un tipus d´organització, un autèntic Bloc nacionalista i sobiranista que continuï amb la tasca de portar endavant les reivindicacions històriques, nacionals i socials de la nació. I Unitat ha estat una experiència remarcable en aquesta direcció.
Potser ara és l´hora, frescos encara els resultats electorals, de pensar de veritat el que volem per als propers anys. Nosaltres som de l´opinió que s´hauria d´anar acabant amb aquesta continuada improvisació de les forces nacionalistes i progressistes. Les coalicions futures haurien de ser ben diferents de les meres unions circumstancials que hem vist fins ara mateix. Tampoc no es poden fer canvis de cent vuitanta graus com hem vist quan s´ha passat d´anar amb un partit estatal –Izquierda Unida- a partits regionals de centre-dreta, cas d´UM.
El nostre poble necessita avançar en molts dels aspectes que posaren damunt la taula el Bloc per Mallorca i Unitat per les Illes, en moltes de les propostes que ha defensat i defensa Pere Sampol que, no ho oblidem, és senador per part del Bloc. La lluita per l´equiparació amb Canàries del plus d´insularitat per als funcionaris; la devolució del patrimoni històric de les Illes (Bous de Costitx, Armes del Rei En Jaume...); per un nou règim especial, amb mesures fiscals que eliminin els sobrecosts derivats del fet insular; per quotes més altes d´autogovern en el camí de la reconstrucció nacional; tot plegat obliga els polítics d´Unitat, els dirigents de totes les forces nacionalistes i progressistes a repensar el que s´ha fet fins ara mateix i iniciar el camí per a començar a bastir, ja lluny de qualsevol electoralisme d´urgència, les eines que ens permetin aquesta reconstrucció cultural i nacional.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
« | Març 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |