Administrar

Els enemics de la memòria històrica. L´oblid de la lluita guerrillera (II)

pobler | 28 Febrer, 2008 15:22 | facebook.com

Catalans, espanyols, andalusos, bascs, gallecs, homes i dones de totes les nacionalitats de l'Estat lluitaren a França, Itàlia, la Unió Soviètica... fins a Noruega o Finlàndia, hi havia combatents antifeixistes procedents de l'Estat Espanyol dinamitant els trens d'aprovisionaments dels alemanys, atacant la reraguarda hitleriana, combatent a pit obert contra les unitats més selectes de les Waffen SS". (Miquel López Crespí)



Francesc Sabaté Llopart ("El Quico") va ser un lluitador exemplar que va combatre la dictadura franquista i el capitalisme des de 1936, data del començament de la guerra civil, fins el 1960, quan va ser assassinat per la Guàrdia Civil i el Somatén feixista.

El "maquis" antifranquista (II)


Molts dels companys de la CNT, el PCE o del POUM que no havien caigut en mans dels vencedors o que no pogueren marxar a l'exili, a partir del mateix abril de 1939 anaren a les muntanyes, allà es feren forts, i mantenien combats constants amb les forces de l'exèrcit franquista i la Guàrdia Civil.

Els ex-combatents de l'exèrcit republicà que formaren unitats de guerrillers a l'Europa ocupada pels nazis en temps de la II Guerra Mundial tengueren una importància cabdal en la derrota final dels hitlerians. Catalans, espanyols, andalusos, bascs, gallecs, homes i dones de totes les nacionalitats de l'Estat lluitaren a França, Itàlia, la Unió Soviètica... fins a Noruega o Finlàndia, hi havia combatents antifeixistes procedents de l'Estat Espanyol dinamitant els trens d'aprovisionaments dels alemanys, atacant la reraguarda hitleriana, combatent a pit obert contra les unitats més selectes de les Waffen SS.

Per tal de copsar tota la importància de l'ajut dels homes i dones de la península ibèrica a l'alliberament d'Europa del jou nazi-feixista cal recordar que només a França la Agrupación de Guerrilleros Republicanos (ex-combatents de l'Exèrcit Popular, de la Generalitat o del Govern Basc) arribà a comptar amb sis divisions formades per més de 12.000 guerrillers, tots perfectament equipats amb armament pres als nazis.

Després de l'alliberament de París, molts dels homes d'aquestes unitats del maquis travessaren clandestinament els Pirineus i anaren a combatre Franco a Catalunya, l'Aragó, Euskadi o Espanya (Castella i Andalusia, en particular). Desenes i desenes de dirigents guerrillers foren capturats per les forces repressives (record ara Cristino García, José Vitini, Antonio Medina, Manuel Castro, tots afusellats entre els anys 1945 i 1947).

L'heroisme en la batalla de milers i milers d'ex-combatents republicans queda provat pels vuit-cents companys que moriren en la lluita per l'alliberament de Noruega, per les tombes d'esquerrans que hom encara pot trobar al costat dels antics camps de batalla a Àfrica, Itàlia, França, Rússia, Normandia, Bielorússia, Crimea, Ucraïna, Berlín... Fins i tot hi hagué antifeixistes catalans i espanyols fent costat als nord-americans a les illes del Pacífic!

Són nombrosos els llibres que expliquen aquestes històries exemplars: Guerrilleros españoles en Francia de Miguel Àngel (Ed. Ciencias Sociales. La Habana. 1971); Pasión y muerte de los españoles en Francia de Federica Montseny (Espoir. Toulouse. 1945); Los olvidados (Antonio Vilanova. Ruedo Ibérico. París. 1969)...

La lluita del maquis a l'estat espanyol en contra de la dominació terrorista de la burgesia fou una gesta heroica comparable a la de la resistència francesa o italiana. La diferència essencial va consistir en el fet que, tant a França com a Itàlia, Iugoslàvia o Grècia, l'URSS o Albània, els grups de guerrillers antifeixistes comptaren de seguida amb l'ajut (amb armes, informació, diners, etc) de les potències aliades, o bé de l'Exèrcit Roig.

La proximitat dels exèrcits aliats facilitava en certa mesura la tasca dels combatents antinazis. Amb l'evidència de la victòria, milers i milers de ciutadans d'aquests països passaren a eixamplar cada vegada més els exèrcits de la resistència. Enquadrats en la divisió Leclerq, els republicans catalans, bascs, gallecs o espanyols ajudaren a alliberar París.

A l'estat espanyol la situació dels guerrillers fou més complicada. Just acabada la II Guerra Mundial, les aliances internacionals mudaren de signe i l'URSS i els comunistes aliats en defensa de la llibertat i la democràcia, a ran de l'inici de la Guerra Freda, passaren a ser considerats enemics d'Occident. De rebot, Franco, aïllat per les Nacions Unides i al qual tothom preveia una mort semblant a la de Benito Mussolini (penjat, esquarterat enmig del carrer) esdevenia per a nord-americans, francesos i britànics el "campió d'Occident que havia ajudat a salvar Espanya de les urpes del comunisme internacional".

Els guerrillers antifeixistes, per tant, es trobaven sense aliats, sols en el començament de la Guerra Freda, amb dubtes per part del PCE de continuar sostenint aquell titànic esforç perquè Stalin, feia anys, havia "aconsellat" a Carrillo, Líster, Pasionaria, etc., la conveniència de "guanyar-se" des de dintre els sindicats feixistes (la CNS) i abandonar definitivament la lluita armada.

Miquel López Crespí

Del llibre No era això. Memòria política de la transició. (Edicions El Jonc) Pàgs. 13-14

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Reculls de contes. La narrativa insular del segle XX : publicada l´antologia Un viatge imaginari i altres narracions

pobler | 28 Febrer, 2008 10:41 | facebook.com

En aquesta antologia el lector pot trobar quaranta-quatre narracions seleccionades de diferents llibres meus publicats entre 1973 i 1993. Hi ha igualment alguns contes que es publiquen per primera vegada. Concretament els titulats “Parets de foc”, “Lídia”, “L’ermità” i “La mort”. Quatre narracions escrites a mitjans dels anys vuitanta. La majoria de les narracions seleccionades, és a dir, trenta-vuit, corresponen, doncs, a nou llibres editats entre començaments dels setanta i principis del noranta. (Miquel López Crespí)


L’Antologia Un viatge imaginari i altres narracions



Pere Rosselló Bover, director de les col·leccions Tià de sa Real i El Turó

La col·lecció Tià de sa Real que tan encertadament dirigeix l’escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Rosselló Bover acaba de publicar una antologia de narracions meves titulada Un viatge imaginari i altres narracions. En aquesta antologia el lector pot trobar quaranta-quatre narracions seleccionades de diferents llibres meus publicats entre 1973 i 1993. Hi ha igualment alguns contes que es publiquen per primera vegada. Concretament els titulats “Parets de foc”, “Lídia”, “L’ermità” i “La mort”. Quatre narracions escrites a mitjans dels anys vuitanta. La majoria de les narracions seleccionades, és a dir, trenta-vuit, corresponen, doncs, a nou llibres editats entre començaments dels setanta i principis del noranta.



La llista de llibres i de contes és la següent: de A preu fet (Turmeda, Ciutat de Mallorca, 1973), llibre que guanyà el Premi de Narrativa “Llorenç Riber 1972”, les narracions “Saor Éire”, “Cançons d’anar a marjal”, “Decapvespre”, “La invitació”, “Lluna de mel a Castella” i “La llibertat”; del llibre La guerra just acaba de començar (Turmeda, Ciutat de Mallorca, 1974), recull de contes que obtengué el Premi de Narrativa “Ciutat de Manacor 1973” amb un jurat format per Blai Bonet, Guillem Lluís Díaz-Plaja, Josep Melià, Antoni Serra i Manuel Vázquez Montalbán, les narracions “La guerra just acaba de començar”, “Genteta de Ciutat (I)”, “Passa que...” i “Fugir”; del llibre Diari de la darrera resistència (Fundació Cultural Tavernes de la Valldigna, València, 1987), les narracions “Una dona mallorquina”, “Els darrers militants”, “Parella”, “La manifestació”, “La difícil subsistència”, “Malson”, “Parelles modernes” i “Pares i fills”; del llibre Paisatges de sorra (Ajuntament de Gandia, València, 1987), recull de contes que va guanyar el VIII Premi Joanot Martorell, atorgat per un jurat format per Josep Iborra, Encarna Santceloni, Bernat Capó, Alfons Sánchez i Ignasi Mora, les narracions “La pel·lícula d’aquesta nit”, “Els diners del premi”, “Desaparegut” i “Una història d’amor”; del llibre Notícies d´enlloc (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 1987), Premi de les Lletres 1987 atorgat per un jurat format per Josep M. Llompart, Pau Faner, Francisco Díaz de Castro i Jaume Adrover, les narracions “Una bona carrera”, “Genteta de Ciutat (2)”, “Acqua alta”, “L’aire s’omplia de la fosca més densa” i “Missatge xifrat”; del llibre Necrològiques (Amós Belinchón Editor, València, 1988), Premi Ciutat de València Constantí Llompart 1988 atorgat per un jurat format per Ferran Torrent, Martín Quirós Palau i Joaquim Soler, les narracions “La força del record”, “Escriptors”, “Un viatge imaginari”, “El darrer guerriller”, “Atemptat”, “Una fotografia clandestina”, “La cambra dels quinze”, “El viatge” i “Carta personal”; del llibre Històries del desencís (Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 1995) la narració “El talp”; del llibre Vida d’artista (Llibres del Segle, Lleida, 1995), Premi Serra i Moret de la Generalitat de Catalunya atorgat per un jurat format per Isabel-Clara Simó, Francesc Candel, Joaquim Ferrer, Miquel Porter Moix, Pilarín Bayès, Albert Jané, Oleguer Sarsanedes i Antoni Kirchner, la narració “Tertúlia literària”; del llibre Crònica de la pesta (Llibres del Segle, Girona, 1993), la narració”El mecanisme del temps”.

Han quedat al marge de l’antologia, alguns contes del llibre de narrativa juvenil Històries per a no anar mai a l’escola (Editorial Laia, Barcelona, 1984), que havia considerat de bon començament.

Es tracta, en definitiva d´un ampli mostrari del que vaig anar escrivint des de mitjans dels anys seixanta, quan Josep M. Llompart i alguns altres amics m’encoratjaren al conreu de la literatura.

Una mostra de la narrativa d´un escriptor, qui signa aquest article, que els especialistes en l’estudi de la literatura catalana han situat en el que s’ha denominat “Generació literària dels anys 70” i en la qual l’escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Rosselló Bover, en el seu llibre Els moviments literaris a les Balears (1840-1990) (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 1997) inclou els noms següents: “Baltasar Porcel, Antoni Serra (1936), Miquel A. Riera (1930-1996), Gabriel Tomàs (1940), Antònia Vicens (1941), Gabriel Janer Manila (1940), Maria Antònia Oliver (1946), Carme Riera (1948), Pau Faner (1949), Llorenç Capellà (1946), Miquel Ferra Martorell (1940), Guillem Frontera (1945), Biel Mesquida (1947), Guillem Cabrer (1944-1990), Miquel López Crespí (1946), Jaume Santandreu (1938), Guillem Vidal Oliver (1945-1992), Jaume Pomar (1943), Joan Manresa (1942), Pere Morey (1941), Sebastià Mesquida (1933), Xesca Ensenyat (1952), Valentí Puig (1949), Antoni Vidal Ferrando (1945), Antoni Marí (1944), etc.”. Com explica l’autor del llibre: “Aquests narradors, alguns dels quals apareixen cap als anys seixanta, acaben amb el monopoli tradicional de la poesia dins les lletres mallorquines. Alguns d’ells són els primers de la nostra història a poder dedicar-se a les lletres de manera professional”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Unitat per les Illes: "PP i PSOE són el mateix"

pobler | 28 Febrer, 2008 07:07 | facebook.com

El cap de llista al Congrés dels Diputats, Pere Sampol, davant unes 1.300 mil persones congredes a l'acte de marcat caràcter lúdic, llançà continus atacs contra els dos partits estatals, que sempre s'han repartits els escons de Balears a Madrid. «Ens tracten igual de malament, el nostre adversari és Rajatero», digué, jugant amb els noms dels candidats del PP i el PSOE. (Lluís Planas. Diari de Balears)


Unitat diu «basta» al bipartidisme perquè PP i PSOE «són el mateix»


Uns 1.300 seguidors d'UM, PSM, ERC i Entesa anaren a l'acte central de la coalició


LLUÍS PLANAS. Palma.


Unitat per les Illes, la candidatura que per primera vegada concentra totes les forces nacionalistes de les Illes, celebrà ahir a l'Auditòrium el seu míting central amb el qual reclamaven el vot perquè en aquestes eleccions generals es «faci història» i es digui «basta» al bipartidisme que representen PP i PSOE, «les dues cares del mateix centralisme».

El cap de llista al Congrés dels Diputats, Pere Sampol, davant unes 1.300 mil persones congredes a l'acte de marcat caràcter lúdic, llançà continus atacs contra els dos partits estatals, que sempre s'han repartits els escons de Balears a Madrid. «Ens tracten igual de malament, el nostre adversari és Rajatero», digué, jugant amb els noms dels candidats del PP i el PSOE.

Mentre seguia en aquest línia, afirmà que «els seus diputats sempre han xutat contra la nostra porteria», i els acusà de «ser ells els deslleials» perquè «durant 30 anys han votat, amb un govern o amb un altre, a favor d'uns pressuposts que deixaven Balears a la coa de l'Estat».

En la seva apel·lació al vot, el cap de llista al Congrés per Unitat per les Illes assegurà als ciutadans que només tenen dues possibilitats el 9 de març: formar part dels «20 milions de votants anònims» que apostaran pels socialistes o els populars, o ser de «les més de 45.000 persones que faran història duent per primera vegada al Congrés una veu independent de les Balears». Sampol fixà així el llistó del resultat que pot representar el seu èxit o fracàs.

Davant les crítiques que ha rebut dels seus adversaris per un discurs que consideren economicista, Sampol defensà que la candidatura que encapçala està feta «per a les persones». Explicà que darrere la manca d'inversions en sanitat o educació, per les quals demana un millor finançament, hi ha «drames personals» als quals vol donar «solucions urgents».

En el tram final del seu discurs, el de Montuïri agafà el to més emotiu i apel·là els presents a creure que «el canvi és possible». Recordà la recent independència de Kosovo, la sentència judicial contra el govern ruandès, i fins i tot la campanya que realitza als Estats Units el candidat, Barak Obama. «Ell diu que 'Nosaltres podem', i jo dic que 'Nosaltres també podem'», afirmà, mentre feia comparacions amb el lema del demòcrata nord-americà.

Abans d'ell, i entre intervencions musicals en un ambient molt animat, intervingueren també la número dos de la llista al Congrés, Margalida Miquel, i els candidats al Senat per Mallorca, Helena Inglada i Jaume Sansó. Tots coincidiren en assenyalar les «renúncies personals i col·lectives» que s'han fet per aconseguir «un objectiu nacional».

Darrere els candidats, a segona fila, es trobaven junts els líders de les principals formacions que integren Unitat per les Illes: Miquel Nadal, d'UM; Gabriel Barceló, del PSM; Joan Lladó, d'Esquerra a les Illes; i Biel Huguet, d'Entesa.

Diari de Balears (24-II-08)


Partits ara de govern, els del Bloc per exemple, no fa molts anys es pronunciaven i mobilitzaven en contra de la incineradora que ara volen engrandir. Tot canvia quan s’arriba al govern. Fan desaparèixer torrents que passen per Son Espases (nou hospital promogut en contra de la voluntat manifestada a les urnes), tot i que l’investigador Miquel Grimalt de la UIB digui que hi són. Deixen que Emaya aboqui al mar prop de 135.000 metres cúbics d'aigües fecals. (Llorenç Buades)


L’acció de govern



Aina Calafat dies abans de saber que el Pacte faria l´hospital del PP. Era el 29 de setembre i encara hi havia membres de la Plataforma Salvem la Real i del poble que sortí a manifestar-se en defensa del terriori que no podien imaginar que en pocs dies serien abandonats i escarnits per l´esquerra de la moqueta i el cotxe oficial.

Per Llorenç Buades Castell


Greenpeace ha denunciat la contaminació de Son Reus penjant-se a la incineradora. Ho ha fet en castellà. Defensa la natura, però ignora la cultura. Aquest és un fet que no ajuda a la comprensió dels seus missatges, i un instrument per aquells partits i entitats que combaten una acció necessària.

Partits ara de govern, els del Bloc per exemple, no fa molts anys es pronunciaven i mobilitzaven en contra de la incineradora que ara volen engrandir. Tot canvia quan s’arriba al govern. Fan desaparèixer torrents que passen per Son Espases (nou hospital promogut en contra de la voluntat manifestada a les urnes), tot i que l’investigador Miquel Grimalt de la UIB digui que hi són. Deixen que Emaya aboqui al mar prop de 135.000 metres cúbics d'aigües fecals. Consideren (els del PSOE) que els denunciants de la piscina que gestiona Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins no poden exigir que s’anul·li la privatització de fet del domini públic. Es permet la pesca d’arrossegament dins la reserva marina del Migjorn. Ens fan pagar la descontaminació del Don Pedro a les aigues d’Eivissa, xifra que pot arribar al milió d’euros, en tant que l’empresa naviliera Iscomar es plau d’haver obtingut un benefici net pròxim als 2,5 milions d'euros en el darrer exercici.

Els plans territorials permeten un creixement urbà de 2071 hectàrees a les Illes, i protegeixen 1414 hectàrees, 1227,9 de les quals ja eren rústiques. Volen comprar finques protegides com Planícia (Banyalbufar) per 11,2 milions d’euros.

Autoritzen un increment d'edificabilitat en els sòls edificables i que es pugui urbanitzar el sòl rústic.

Ens anuncien la regeneració de Cala Agulla amb arena d'altres jaciments submarins de Banyalbufar o Ses Salines (abans s’oposaven a la regeneració de platges).

Tanquen el parc de bombers de Can Picafort: un retrocés en la seguretat de la ciutadania.Així són les coses.

Haurem de lluitar perquè hi ha més malifetes, però les contarem un altre dia.

Web Ixent

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS