Administrar

Palma recordarà Emili Darder l’aniversari de la seva mort

pobler | 23 Febrer, 2008 18:27 | facebook.com

Diumenge farà 71 anys de l’afusellament d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques al cementeri de Palma. Amb ells eren assassinades les esperances de la Mallorca republicana, que havia maldat per defensar la cultura, la igualtat i els drets dels més desafavorits. L’Ajuntament de Palma i Esquerra han organitzat diferents actes en la seva memòria. (Tribuna Mallorca)



Palma recordarà Emili Darder l’aniversari de la seva mort


El proper diumenge farà 71 anys de l’afusellament d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques al cementeri de Palma. Amb ells eren assassinades les esperances de la Mallorca republicana, que havia maldat per defensar la cultura, la igualtat i els drets dels més desafavorits. L’Ajuntament de Palma i Esquerra han organitzat diferents actes en la seva memòria.

L'edició de la biografia del darrer batle republicà de Palma era una assignatura pendent de l'Ajuntament. Ara, gràcies a la tasca de l'historiador Arnau Company, s'ha resolt aquest deute. Diumenge 24, a les 12 hores, al Castell de Bellver, l'Ajuntament de Palma farà la presentació el mateix , en senyal de record i d'homenatge.

També el mateix dia a les 11 hores, a la paret lateral del Cementeri de Palma (al costat mateix on fou afusellat el batle Darder i on hi ha la placa que ho recorda), Esquerra Republicana organitza tradicionalment un homenatge a la figura de qui fou batle de Palma en temps de la República. Enguany hi intervindran el catedràtic Francesc Bujosa, que comentarà la faceta de Darder com a metge; el president d’Esquerra-Illes, Joan Lladó; i la cap de llista d’Unitat per les Illes al Senat, Helena Inglada.

Posteriorment, a les 14 hores, es farà un dinar-míting al restaurant de s’Escorxador de Palma, amb les intervencions de Joan Lladó, president d’Esquerra-Illes, i de Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Web Tribuna Mallorca (23-II-08)


La repressió “democràtica” contra els republicans en els anys noranta


La policia de Ramon Aguiló tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostre poble, de les seves avantguardes més conscients, dels republicans il.lustres de les Illes. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s’aturen al nostre costat i, mentre uns en treuen les pistoles, altres s’apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu RossellóPòrcel, dels pinzells i el spots de pintura... No serviren de res les meves portestes. Els policies de la «democràcia» no sabien —no havien tengut cap curset de reciclatge!— qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló— Pòrcel. Record que, mentre ens apuntavem amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situarnos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. (Miquel López Crespí)



La nit del disset d’abril de 1990 no poguérem retre l’homenatge que un grup d’amics pensàvem fer a Emili Darder Cànaves (Palma, 18951937). Emili Darder, un dels metges més eminents de Ciutat (llicenciat per la Universitat de València el 1915) va ser detingut el 20 de juliol del 1936 pels falangistes mallorquins, tancat al castell de Bellver, embargats tots els seus béns (dos milions de pessetes d’aleshores) i, finalment, sotmès a un infamant consell de guerra, fou afusellat —ben malalt, sense poder sostenirse dret— al cementiri de Palma. L’homenatge que planificàvem aquell abril de 1990 era senzill (simple repartida de fulls informatius per les barriades de Ciutat i pintada d’alguns murals commemoratius al Molinar, Son Serra, S’Indioteria...). La gent que més treballà en l’acte d’homenatge a Emili Darder va ser la de l’OCB (l’Organització Comunista Balear). La majoria d’afiliats i afiliades d’aquest partit procedien del PCB-PCPE (el partit escindit del PCIB i que, en aquells anys escapçalaren Josep Valero, Lila Thomàs, Francesca Bosch i Miquel Rosselló, entre d’altres dirigents prosoviètics). Cal recordar que cap a l’any 1984 hi havia hagut l’escissió promoguda pel dirigent estalinista Ignacio Gallego i que pretenia reorganitzar el comunisme espanyol (i de rebot l’illenc) sota bases —deien— del «marxismeleninisme».



Per l’abril de 1990 eren precisament els militants de l’OCB [Organització Comunista Balear] els més decidits en la lluita per l’autodeterminació, el socialisme i la recordança dels republicans mallorquins. Setmanes abans de l’aniversari de la proclamació de la república em vengueren a veure per demanar el meu ajut i, envidentment, com he fet sempre en aquest darrers trentacins anys de lluita per la llibertat d’expressió del nostre poble, em vaig oferir a col.laborar en tan lloable tasca (l’homenatge a Emili Darder). Els vaig cercar material (que més endavant serviria per anar enllestint l’obra de teatre El Cadàver muntatge homenatge al darrer batle democràtic de Ciutat i que va ser estrenat l’any 1996 en el Teatre Principal de Ciutat per la Companyia Taula Rodona i en els anys 19981999 a Barcelona i diversos indrets del Principat). La idea original (que la policia de Ramon Aguiló no ens deixà portar a la pràctica) era pintar en una paret dels afores, sense molestar ni causar danys materials a cap veí de Ciutat, el rostre d’Emili Darder i reproduir al costat el poema de Bartomeu RossellóPòrcel A Mallorca durant la guerra civil.



Miquel López Crespí amb Maria del Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder.

Com he dit una mica més amunt, no ho poguérem portar a la pràctica. El nostre piquet era format (entre d’altres militants de l’OCB) per Juan Sánchez, Francisco Ocete i jo mateix. En total érem sis o set els arriscats ciutadans que decidírem retre un homenatge a Emili Darder. Uns portaven escales, pintura, estris de dibuix, els llibres, els fulls amb el poema de RossellóPòrcel (que anàvem deixant pels portals de les cases i bústies comercials i particulars). L’indret que ens va tocar cobrir era tota la barriada del Molinar i la paret en la qual havíem de pintar el mural era la de l’entrada al Portixol, just al costat dels dos molins que encara resten en la que va ser la barriada d’Aurora Picornell i ara ocupat per un important complex de piso de luxe.


No es pogué fer gaire cosa. Sembla que, en previsió d’aquest tipus d’homenatge, la policia de Ramon Aguiló tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostres poble, de les seves avantguardes més conscients, dels republicans il.lustres de les Illes. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s’aturen al nostre costat i, mentre uns en treuen les pistoles, altres s’apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu RossellóPòrcel, dels pinzells i el spots de pintura... No serviren de res les meves portestes. Els policies de la «democràcia» no sabien —no havien tengut cap curset de reciclatge!— qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló— Pòrcel. Record que, mentre ens apuntavem amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situarnos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. Malgrat la provada manca de cultura i educació, malgrat el perill que per la vida d’uns ciutadans pacífics significava estar amenaçats per aquelles armes de foc, vaig intentar explicar —endebades que ho entenguessin!— que el deure d’una policia pagada amb diners públics era ajudar els demòcrates que volien servar aspectes importants de la històia del poble mallorquí. Era inútil. No acabaven d’entendre com m’«atrevia» a qüestionar el seu seny i vigilància contra els delinqüents (servar la nostra història era, evidentment, cometre una acte digne de la presó). A la presó no hi anàrem. Però la multa de qurantacinc mil pessetes que m’enflocà el meu antic company de clandestinitat, l’amic Ramon Aguiló, sí que volien que la pagués.


No la vaig pagar mai, la multa que em posà el batle socialista! Li vaig fer un escrit de protesta i crec que es degué avergonyir ja que finalment ordenà l’arxiu i oblit de l’enutjós «problema». Era incomprensible aquella manca de sensibilitat històrica. Si en temps de la dictadura ens haguessin dit que seríem reprimits per un batle «socialista» no ho hauríem cregut mai. Que ho fes la dreta... encara es podia entendre. Però era inconcebible que la represessió vengués de l’«esquerra»! Emb vaig haver de veure amenaçat per acabat de copsar tot el que de renúncies a les tradicions més combatives del nostre poble havia significat la transició, els pactes per a fruir de sous i poltrones.


Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (12-XII-99)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Aina Calvo i Aina Calafat: dues dones ben diferents

pobler | 23 Febrer, 2008 12:51 | facebook.com

Les declaracions de la batlessa de Palma, Aina Calvo, m'han posat els pèls de punta. Vol fer una modificació al Pla General de Palma perquè no aparegui el concepte «torrent» a Can Espases. Per favor, senyora batlessa, la solució no és llevar-lo del PGOU. Els torrents no desapareixen perquè els llevin d'un paper, hi continuen estant. Prengui una decisió més seriosa. Els ciutadans no som ingenus, per l'amor de Déu. (Aina Calafat, portaveu Plataforma Salvem La Real)


Investigui, senyora batlessa


Les declaracions de la batlessa de Palma, Aina Calvo, m'han posat els pèls de punta. Vol fer una modificació al Pla General de Palma perquè no aparegui el concepte «torrent» a Can Espases. Per favor, senyora batlessa, la solució no és llevar-lo del PGOU. Els torrents no desapareixen perquè els llevin d'un paper, hi continuen estant. Prengui una decisió més seriosa. Els ciutadans no som ingenus, per l'amor de Déu. Criticaven vostès l'actuació de l'anterior Govern del Partit Popular i ara... pretenen modificar el Pla General d'Ordenació Urbana sols per poder continuar construint el futur hospital de referència de les Balears? No ho faci, batlessa, sigui lleial i compleixi amb la seva obligació. Ha de fer tot el contrari, ha d'esbrinar per què el torrent no es va incloure en el mapa de recursos hídrics. Sap vostè que també ha «desaparegut» el torrent de na Beiana, que baixa de na Burguesa i desemboca a Can Barbarà? Investigui i tregui a la llum tota la veritat sobre Can Espases. Tots els mallorquins tenim el dret a saber què va passar des que Can Espases va ser adquirida de manera fraudulenta, les il·legalitats que es registraren en la compra del solar, amb la llicència d'obra, la ubicació, la informació privilegiada, l'especulació, la destrucció de restes arqueològiques de tres civilitacions... Tot això no pot quedar així, senyora batlessa.

Aina Calafat, portaveu Plataforma Salvem La Real

Diari de Balears (23-II-08)


Vàrem ser molts qui confiàrem en l’actual batlessa de Palma com la persona que podria tornar a governar Ciutat, després del desgovern en què l’havien sumida setze anys de governs titella del Partit Popular, en què qui comandava a la capital del país no era el batle o la batlessa, sinó personatges com Rodríguez, Matas o algun altre. Confiàrem en una candidata que semblava sincera i valenta per retornar a la ciutat la dignitat perduda. (Jesús Estremera i Mas, Diari de Balears)


Aina Calvo, la gran decepció


(Diari de Balears, 12 de desembre de 2007)


Senyor director: Vàrem ser molts qui confiàrem en l’actual batlessa de Palma com la persona que podria tornar a governar Ciutat, després del desgovern en què l’havien sumida setze anys de governs titella del Partit Popular, en què qui comandava a la capital del país no era el batle o la batlessa, sinó personatges com Rodríguez, Matas o algun altre. Confiàrem en una candidata que semblava sincera i valenta per retornar a la ciutat la dignitat perduda.

Però vet aquí que, mig any després de la il·lusionant presa de possessió de la «simpàtica» batlessa, el desgovern de Palma és, si més no, major que abans: el transport públic, ferit de mort per l’absència del metro, sagna per les ferides dels constants incompliments horaris i la manca d’informació actualitzada; la ciutat continua bruta; el col·lapse circulatori va creixent mentre el responsable de Mobilitat s’entreté anunciant mesures que després ha de retirar (tancament del centre als cotxes de dia 8 o carril bici a la UIB), en lloc de prendre mesures immediates que, vertaderament, donin preferència al vianant, al transport públic i als ciclistes; s’augmenten les factures dels fems i l’aigua a tothom per igual, rics i pobres, contaminadors i recicladors, tudadors i estalviadors i, mentrestant, no s’atreveixen (un altre cop la por) a fer pagar als especuladors rics, que no votaran mai altra cosa que PP, una taxa per mantenir pisos sense llogar ni vendre; l’atenció pública continua sent deplorable, amb funcionaris «col·locats» que incompleixen cada dia les lleis del procediment administratiu allà on diuen que es deu cortesia i informació acurada i que, una vegada més per por de governar, no reben instruccions en contra de la batlessa.

Quanta por! quanta peresa de governar! quants informes, i assessors milionaris, mentre creix cada dia el nombre de ciutadans desencantats, decebuts, que pensen que Palma no té remei, que no ressorgirà fins que torni a tenir un batle o batlessa amb personalitat en lloc de simpatia.

I creix també dia rere dia el nombre de votants de PSOE, UM o BLOC que optarem per l’abstenció, el vot en blanc o altres formacions minoritàries el proper març per mostrar a Zapatero que Palma mereix respecte i que, sense que governin el que tenim més a prop, com són els municipis, els socialistes no ens importa que perdin les eleccions allà enfora, a Madrid, on cada dia hi ha manco poder, en mans de les autonomies, d’Europa i de les ciutats que tant menyspreen, almanco la nostra estimada Palma.

Jesús Estremera i Mas

Web ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


Quan tots donàvem suport a Aina Calvo (article publicat el 19-VI-07)


Vaig sentir Aina Calvo propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo



Aina Calvo

Aina Calvo ha estat investida batlessa de la nostra Ciutat. Comptava amb el suport dels onze regidors del PSOE, dos d´UM i dos del Bloc. Una coalició de centre-esquerra que comença la seva navegació després de setze anys de prepotència del PP. Els ciutadans i ciutadanes que sempre hem donat el nostre suport a l´esquerra nacionalista ens sentim prou satisfets.

L´elecció d´Aina Calvo també m´ha fet recordar les esperances que teníem fa trenta anys quan, com a membre de la direcció del PSM i coordinador de la campanya electoral del nacionalisme d´esquerra, aconseguírem treure com a regidor Jaume Obrador, antic dirigent de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), que es va convertir en el primer regidor del PSM a Palma i peça clau de la coalició amb el PCE i el PSOE. A la nit, una vegada assabentats dels resultats electorals i quan ja sabíem que el primer ajuntament de Palma de després de la dictadura seria d´esquerra, un caramull de militants del PSM, entre els quals hi havia Eberhard Grosske, Conxa Forteza, Joan Borràs, Joan Perelló, Francesc Mengod, Jaume Montcades, Pere Trias, Rafel Oliver, Miquel López Crespí, Carlos Maldonado i tants i tants d´altres, sortírem al carrer per a expressar la nostra alegria i satisfacció.

Després arribaren nombroses frustracions ja que, aquella normalització cultural somniada, el desitjat protagonisme de les associacions de veïns, el control de l´edificació salvatge franquista, no arribava a concretar-se mai. Ara, amb l´elecció d´Aina Calvo, voldríem poder recuperar l´esperança i continuar la lluita, no defallint mai en la tasca de transformar Palma en un sentit progressista, lluny dels anys de ciment que hem patit amb els governs conservadors.

En la passada campanya electoral vaig conèixer Aina Calvo i em va causar una impressió molt favorable. Era un matí lluminós, esplendent. Aina Calvo explicava el seu programa als veïns del meu barri, just davant l´església de Santa Pagesa. Un bon amic meu, vell lluitador socialista que coneixia d´anys i amb el qual hem debatut tantes i tantes coses, servant sempre l´esperança en un redreçament de la situació, en una millora de la vida de les classes populars, em va presentar la candidata socialista. Amb l’actual batlessa parlàrem durant una bona estona dels problemes que la gestió del PP havia provocat a Palma, de la necessitat de reforçar el protagonisme de la societat civil. La vaig veure extremadament receptiva quant a impulsar una política que facilitàs l´accés del poble a un habitatge digne, entestada en bastir una ciutat més humana i habitable. Preocupada igualment pels barris abandonats, per les qüestions de l´especulació urbanística, enemiga aferrissada de la corrupció, aquesta plaga tan vigent en els nostres dies.

Vaig pensar que Aina Calvo podria representar una porta oberta a l´esperança. La vaig sentir propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. Xerrava, explicant als que ens havíem congregat al voltant, les idees que volia impulsar, els plans que s´havien de portar a la pràctica amb urgència. Constatava com, per primera vegada en dècades, em trobava ben lluny d’aquells dinosaures de la política, els vividors del romanço que hem conegut durant els darrers trenta anys.

Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (19-VI-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS