Administrar

Per la unitat de l´esquerra independentista

pobler | 08 Febrer, 2008 16:20 | facebook.com

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ha fet públiques les resolucions de la seva X Assemblea Nacional, celebrada el passat 19 de desembre a Badalona, en les quals fixa prioritats la seva acció política per als propers anys. Concretament, aquestes prioritats afecten l'àmbit de les CUP, del moviment per l'autodeterminació i de la lluita ideològica. Així mateix, en una resolució especifica l'MDT fa una crida a la unitat estratègica de l'Esquerra Independentista. (Llibertat.cat)


L´MDT fa una crida a la unitat estratègica de l´Esquerra Independentista



El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ha fet públiques les resolucions de la seva X Assemblea Nacional, celebrada el passat 19 de desembre a Badalona, en les quals fixa prioritats la seva acció política per als propers anys. Concretament, aquestes prioritats afecten l'àmbit de les CUP, del moviment per l'autodeterminació i de la lluita ideològica. Així mateix, en una resolució especifica l'MDT fa una crida a la unitat estratègica de l'Esquerra Independentista. Pel que fa a les CUP, es plantegen dos objectius: d'una banda, reforçar políticament i organitzativa la CUP i, de l'altra, "implantar el projecte de lluita municipal de la CUP arreu del territori nacional".

Quant al moviment per l'autodeterminació, articulat fonamentalment al voltant de la Plataforma pel Dret a Decidir, els objectius serien "garantir una inserció més gran de l'EI en la PDD", "cercar la complicitat, dins la PDD, amb aquells sectors més vinculats a la defensa dels interessos de les classes populars" i "reforçar el discurs democràtic radical i republicà amb la perspectiva de contribuir a superar" el que l'MDT anomena "les ambigüitats del "transversalisme"".

Finalment, en l'àmbit de la lluita ideològica, l'organització independentista marxista remarca que en un moment en què "s'estan desenvolupant les posicions de tipus sobiranista-legalista que situen la conquesta de la independència dins referents lliberals" cal una ofensiva ideològica de l'Esquerra Independentista que relacioni "els continguts tàctics (lluita per la república, radicalitat democràtica) amb els continguts estratègics (socialisme, independència, alliberament de gènere)."

Unitat estratègica

Precisament, per reforçar la capacitat d'incidència del conjunt del moviment en l'àmbit de la lluita ideològica, l'MDT va aprovar una resolució específica en què es fa una crida "adreçada a tota la militància de l'esquerra independentista de referent marxista, especialment l'enquadrada a Endavant (OSAN) i al PSAN, a establir unes bases sòlides per a la unitat estratègica".

Segons la organització independentista cal anar més enllà de la "unitat en el camp de l'agitació i la propaganda" i establir les bases "d'una acció estratègica permanent, continuada i coherent."

Per assolir aquesta objectiu, l'MDT es mostra disposat a renunciar a la seva identitat i al seu nom "per a assumir una nova identitat compartida que, augmentant la influència de les persones i organitzacions preexistents, ens agrupi de manera conjunta i doni una força i una influència sensiblement multiplicades a aquest nou instrument estratègic comú."

Web Llibertat.cat


Jornades independentistes a Girona: Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos i Josep de Calasanç Serra.


Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.


L’MDT reuneix Serra, López Crespí, Castellanos i Infante en un acte-debat a Girona


Els ponents analitzaren, a partir de la seva realitat, la situació actual, les causes i perspectives d’alliberament dels Països Catalans



Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos, Josep de Calasanç Serra: per la Independència de Catalunya.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

En el debat, que tingué lloc a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona i s’emmarcà dins dels actes de commemoració de la Diada d’enguany, hi intervingueren:

Josep de Calassanç Serra (Perpinyà). Independentista català. Actiu activista cultural de la Catalunya Nord. Membre de Ràdio Arrels, emissora que emet únicament en català i que treballa per la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. És també membre del Casal Jaume I de Perpinyà.



Toni Infante, Miquel López Crespí i Carles Castellanos

Miquel Lòpez Crespí (Mallorca). Escriptor i col·laborador en diversos diaris i revistes de les Illes. Actiu militant antifranquista. Dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i del PSM als anys setanta. Membre de l'AELC i de l'Obra Cultural Balear (OCB). En la seva ponència, parlarà sobre el que ha representat per a l’independentisme i la classe treballadora tant les renúncies nacionals i polítiques en la transició com la restauració monàrquica.

Carles Castellanos (Barcelona). Militant de l’MDT. És professor de l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB. Ha publicat diversos treballs de contingut tant sociopolític com sociolingüístic i lexicogràfic. És membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i del Col·lectiu d’Opinió Mata de Jonc. És impulsor, a més, d’iniciatives com el Centre de Recerca i Documentació Pau Vila i el 3r Congrés de Cultura Catalana.


Toni Infante (València). Militant de l’MDT. Reconegut sindicalista del País Valencià. Membre de Coordinadora Sindical Obrera (COS) i impulsor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de València.

Els ponents, provinents dels diferents territoris històrics del país (Catalunya Nord, les Illes, el Principat i País Valencià), analitzaren, des de l’òptica de l’Esquerra Independentista o de l’Esquerra Nacional, la situació actual de cada territori, les causes d’aquesta situació i les perspectives del procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Girona

La senyera islàmica de Mallorca

pobler | 08 Febrer, 2008 09:23 | facebook.com

No ens ha d'estranyar que en una senyera àrab hi figuri el símbol tradicional jueu. Mahoma afirma que les estrelles són els guardians del cel i eviten l'entrada dels dimonis. En la decoració islàmica, les estrelles són força abundants, si bé solen esser de dos quadrats que es creuen, fent un estel de vuit puntes. L'estrella de David, de sis puntes, juntament amb la mitja lluna, eren emprades a la bandera del Cos Expedicionari del Marroc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només quan es creà l'Estat d'Israel, el 1947, canvià el Marroc el seu segell nacional de l'estel davídic per un altre estel, igualment entrellaçat de cinc puntes. (Miquel López Crespí)


La senyera islàmica de Mallorca



En les V Jornades d'Estudis Històrics Locals, el professor Miquel Ferrà i Martorell presentava una interessant hipòtesi de treball que feia referència a la senyera del reialme islàmic de Mallorca (vegeu Les Illes orientals d'al-Àndalus, pàgs. 247-252). L'Editorial Documenta Balear va incloure aquest treball en el llibre del mateix autor titulat Els enigmes de la nostra història. Segons les investigacions portades a terme pel conegut escriptor, en el Museu d'Art de Catalunya es troba una pintura mural referida al setge i conquesta de Mallorca i que es trobava abans al Palau Aguilar del carrer de Montcada de Barcelona, datada entorn del 1280. En aquesta pintura, l'artista ens mostra diferents episodis d'aquella gesta. Estudiant el mural amb cura podem veure entre les tropes musulmanes dues senyeres amb els següents motius:

a) Estendard amb brodadura quadribarrada en diagonal sobre fons d'or, d'un color marronec.

b) Banda vertical coberta d'arabescos vora l'asta; i a la resta, sobre fons daurat, el que podria esser un motiu floral, probablement una magrana. Ambdues amb quatre serrells a les parts extremes.

Però -com explica Miquel Ferrà Martorell- tal volta el document gràfic més interessant sigui el referit al mateix setge de la Ciutat de Mallorca, en el que es veu a la torre més alta una curiosa senyera composta de la manera següent:

Sobre un fons d'or, amb voreres del mateix color, es pot veure com a motiu central un hexagrama o estrella de sis puntes, dintre d'un cercle. A la part exterior, als dos costats del cercle, hi ha brodadura d'arabescos. A la vora més extrema hi ha també cinc serrells a la moda de l'època, potser com les cinc illes majors de l'arxipèlag.

No ens ha d'estranyar que en una senyera àrab hi figuri el símbol tradicional jueu. Mahoma afirma que les estrelles són els guardians del cel i eviten l'entrada dels dimonis. En la decoració islàmica, les estrelles són força abundants, si bé solen esser de dos quadrats que es creuen, fent un estel de vuit puntes. L'estrella de David, de sis puntes, juntament amb la mitja lluna, eren emprades a la bandera del Cos Expedicionari del Marroc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només quan es creà l'Estat d'Israel, el 1947, canvià el Marroc el seu segell nacional de l'estel davídic per un altre estel, igualment entrellaçat de cinc puntes. A Mallorca, a la mateixa seu, el rosetó gòtic més gran apareix sobre la capella principal amb una gran estrella de David. La prova més clara d'utilització d'un símbol "jueu" per part dels musulmans seria el mapamundi dels Cresques, datat a Mallorca el 1375. Examinant aquest atles resulta que les banderes de tres ciutats islàmiques (Xerxel, Adalia i Sinope) tenen com a motiu principal l'estrella de sis puntes.

Miquel Ferrà Martorell conclou el seu treball afirmant: "Queda clar, per tant, el caràcter islàmic de les tres contrades, una prova més del fet que l'estel de sis puntes no era pas tabú en aquelles civilitzacions".

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS