Administrar

El Papers de Salamaca: els Papers de la Dignitat espoliats pel feixisme. La persecució contra els escriptors mallorquins d´esquerra en temps de la dictadura

pobler | 30 Gener, 2008 16:14 | facebook.com

Dos anys del retorn incomplet dels documents espoliats a Salamanca


La Comissió de la Dignitat reclama que s'acabi amb la il·legalitat · La Generalitat fa pública la llista dels afectats pendents de rescabalar



Demà, dijous, farà dos anys del primer i únic retorn de la documentació catalana requisada pels franquistes a la fi de la guerra del 1936-39 i retinguda a Salamanca. La Comissió de la Dignitat demana al govern de la Generalitat de Catalunya que exigeixi a l'estat que compleixi amb el deure de retornar uns documents que per llei haurien de ser en mans dels seus legítims propietaris, que la Generalitat xifra en més de tres-cents. La Comissió avisa que el divendres 8 de febrer presentarà un document legal que pot fer ajudar a desencallar la situació. Recorda que la ciutadania de Catalunya va protagonitzar un dels actes més massius a favor de la memòria històrica el 21 d'octubre i que els partits estan obligats a donar-hi una solució.

Considera que el 31 de gener de 2006 va ser un moment d'esperança per a Catalunya, que ara s'ha traduït en un profund desencís, i titlla d'insultant que l'estat espanyol incompleixi una llei vigent per interessos electoralistes. Xifra en dos milions els documents que encara s'han de retornar a ciutadans i entitats espoliades, i demana als partits polítics catalans i valencians que incloguin el retorn als seus programes.


Atenció directa als afectats


El departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha habilitat el telèfon 935.897.788 i el correu anc.cultura@gencat.cat per atendre els afectats i resoldre'ls els dubtes. El conseller Joan Manuel Tresserras denuncia que l'estat comet un greu error polític i una falta moral, perquè menysprea els drets de les persones afectades i dels seus descendents.


Només cinc-cents lligalls


De moment, el govern espanyol sols ha restituït cinc-cents lligalls a la Generalitat de Catalunya, però cap dels dos milions de documents que l'exèrcit franquista va furtar a entitats i particulars.

L'ex-ministra espanyola de Cultura, Carmen Calvo, s'havia compromès a constituir la comissió mixta per al retorn dels documents abans de l'estiu de l'any passat. El seu substitut, César Antonio Molina, va aturar-ho amb la justificació que s'havia de constituir un centre de documentació sobre la memòria històrica a Salamanca abans de restituir els papers, una condició que la llei de novembre de 2005.

CiU, ERC i ICV van presentar una moció conjunta al congrés espanyol el 16 d'octubre reclamant que es complís la llei, però els vots del PSOE, el PP i el PSC van tombar-la.

VilaWeb (30-I-08)


Els manuscrits de Ara, a qui toca?, juntament amb els de Les Germanies (que havia guanyat el premi de teatre de més prestigi en aquells temps, el Born, de Ciutadella), Estiu de foc i alguns altres materials de poesia i narrativa em desaparegueren pels anys setanta en uns d'aquells nombrosos escorcolls de la Brigada Social. Mai no he pogut recuperar aquestes obres malgrat que, una vegada consolidada la reforma, ho vaig intentar. Ningú no sabia res d'uns papers segrestats per la Social! Originals de teatre? Em miraren com si hagués perdut l'enteniment. De les obres segrestades (i segurament cremades o perdudes per aquests sicaris) només em resta l'esborrany de Les Germanies. (Miquel López Crespí)


No sé si encara hi seré a temps de reclamar els papers que em segrestà la Brigada Social. Aquests anys, participant en les campanyes de reclamació dels papers de la República segrestats per les forces franquistes, parl de l'ajut solidari que hem donat tants d'esquerrans illencs a la Comissió de la Dignitat, entestada, com pertoca, a recuperar els papers existents als arxius de Salamanca, he pensant sovint en els meus originals, en les revistes robades, en les obres de teatre i les narracions que mai més no vaig poder recuperar. (Miquel López Crespí)



Carrer de la Soledat, número 2 a Palma (Mallorca). Oficines de la Brigada Político-Social de la dictadura franquista. Indret on va ser interrogat i torturat l'escriptor Miquel López Crespí i on desaparegueren molts dels seus originals literaris, revistes, documents personals, llibres...

Les meves primeres obres de teatre (Ara, a qui toca, Les germanies, Estiu de foc, Autòpsia a la matinada...) anaven en una línia de defugir la podridura de determinat "teatre" idiotitzador (segons quines obres del teatre "rekional", que deia Josep M. Llompart). Dia 7 d'octubre de 1972, a Alacant, guanyava el premi de teatre en català "Carlos Arniches" (era el primer any què es convocava en la nostra llengua). A l'endemà, tots els diaris de la península (i a les Illes Diario de Mallorca) informaven de la notícia. En la mateixa convocatòria guanyava el premi en espanyol J. D. Sutton amb la seva obra Mañana. Els jurats del meu primer premi teatral havien estat en aquells moments les figures màximes de la cultura catalana i de l'espanyola progressista. Em referesc als directors i autors Ricard Salvat, José Monleón i Sanchis Sinisterra (un gran autor de València que ja havia guanyat el Carlos Arniches -versió castellana- l'any 1968 amb l'obra Tú, no importa quién).



Record que Ara, a qui toca? era una obra experimental. Els crítics d'aleshores parlaven de certa influència del teatre de Brecht, Anouilh, Ionesco, Beckett, etc. Els manuscrits de Ara, a qui toca?, juntament amb els de Les Germanies (que havia guanyat el premi de teatre de més prestigi en aquells temps, el Born, de Ciutadella), Estiu de foc i alguns altres materials de poesia i narrativa em desaparegueren pels anys setanta en uns d'aquells nombrosos escorcolls de la Brigada Social. Mai no he pogut recuperar aquestes obres malgrat que, una vegada consolidada la reforma, ho vaig intentar. Ningú no sabia res d'uns papers segrestats per la Social! Originals de teatre? Em miraren com si hagués perdut l'enteniment. De les obres segrestades (i segurament cremades o perdudes per aquests sicaris) només em resta l'esborrany de Les Germanies.

No sé si encara hi seré a temps de reclamar els papers que em segrestà la Brigada Social. Aquests anys, participant en les campanyes de reclamació dels papers de la República segrestats per les forces franquistes, parl de l'ajut solidari que hem donat tants d'esquerrans illencs a la Comissió de la Dignitat, entestada, com pertoca, a recuperar els papers existents als arxius de Salamanca, he pensant sovint en els meus originals, en les revistes robades, en les obres de teatre i les narracions que mai més no vaig poder recuperar.

No em puc conformar amb un esborray d'unes obres guardonades a Alacant i a Menorca. Vull, i ho deman públicament, la devolució del que em va ser robat a la força i amb nocturnitat. En aquell temps no solament et venien a detenir per haver lluitat per la llibertat, sinó que a la tortura física que significaven les detencions a altes hores de la nit, l'anada, amb els sicaris al darrere, fins als soteranis de Govern Civil, els brutals interrogatoris, s'havia d'afegir la desaparició en mans de la policia política d'obres literàries que havia costat anys escriure. Per tant jo no em vull conformar amb aquest esborrany que he trobat en una de les meves antigues carpetes. Vull els meus originals, tots, sense que em manqui cap ni un i, també, les revistes de la guerra civil que em segrestaren. Revistes que són d'un valor incalculable, almanco, sentimentament i culturalment.

L'esborrany de Les Germanies que he trobat té unes cinquanta pàgines i permet una llunyana aproximació al que va ser l'obra guardonada a Menorca i que, com he explicat més amunt, desaparegué en mans de la Brigada Social. Record a la perfecció que el projecte inicial de Les Germanies sofrí moltes modificacions i ben cert que el material conservat -per miracle!- a una de les carpetes que no escorcollaren els sicaris, és només una pàl.lida aproximació al que degué ser l'obra un pic acabada; malgrat que sempre he pensat que no hi ha mai cap obra "acabada". Sempre he estat partidari de l'obra "oberta". Per entendre'ns: "oberta" a les suggerències creatives dels col.lectius que l'han de representar, als grups (en els anys setanta) interessats en la seva promoció i difusió, o a les idees de directors, actors o públic en general (públic conscienciat, és clar). Ara, a qui toca?, l'obra en català (segrestada per la Brigada Social) que havia guanyat el premi "Carles Arniches 1972" a Alacant, havia armat el seu enrenou.

Vull intentar reconstruir la història de la meva dedicació al teatre, saber exactament quines obres meves eren guardonades en els anys setanta i, per aconseguir unir novament els fills trencats per les detencions, em cal, com ja he explicat, la devolució de tots els meus papers segrestats.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (19-IV-05)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Festes de Sant Sebastià: "Prou de repressions, volem explicacions!". Un centenar de persones protesten contra l´atac violent de la Policia a la Feixina

pobler | 30 Gener, 2008 07:00 | facebook.com

Una gran pancarta sota el lema «Festes sense bufetades, exigim una resposta» encapçalava la comitiva i un grup de «tamborers de la pau» donava ritme a la protesta. A l'acte hi assistiren els afectats pels antidisturbis que, segons la seva versió «en un moment donat un membre de la Policia Local perdé els nervis i pegà un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella», manifestà un dels portaveus d'aquesta concentració, Xavier Moyà. Durant la concentració es llegí un manifest en què tots els presents denunciaren el desplegament policial «desproporcionat» a Sant Canut, rebutjaren «l'abús de poder» de les forces policials i la seva «brutalitat» i exigiren el dret com a ciutadans de «poder viure unes festes autogestionades i lliures als espais públics. «Prou de repressions, volem explicacions», expressaren tots els assistents. (Laura Morral, Diari de Balears)


Unes cent persones protesten contra l'atac «violent» de la Policia a la Feixina


Exigiren raons pels cops rebuts i el cap dels agents justificà que les càrregues realitzades foren «curtes»


LAURA MORRAL. Palma.


Un centenar de persones es concentraren ahir davant la plaça de Cort per protestar contra els «atacs violents» de la policia local a tot el grup de gent que celebrava la festa alternativa de Sant Sebastià a la plaça de la Feixina. Segons la versió dels afectats, una cinquantena d'agents desallotjaren aquest espai públic utilitzant càrregues de gasos lacrimògens, a la vegada que copejaren amb porres els assistents a la revetla per fer-los fora i possibilitar que la brigada d'Emaya fes la plaça neta.

Una gran pancarta sota el lema «Festes sense bufetades, exigim una resposta» encapçalava la comitiva i un grup de «tamborers de la pau» donava ritme a la protesta. A l'acte hi assistiren els afectats pels antidisturbis que, segons la seva versió «en un moment donat un membre de la Policia Local perdé els nervis i pegà un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella», manifestà un dels portaveus d'aquesta concentració, Xavier Moyà. Durant la concentració es llegí un manifest en què tots els presents denunciaren el desplegament policial «desproporcionat» a Sant Canut, rebutjaren «l'abús de poder» de les forces policials i la seva «brutalitat» i exigiren el dret com a ciutadans de «poder viure unes festes autogestionades i lliures als espais públics. «Prou de repressions, volem explicacions», expressaren tots els assistents.

Les seves demandes peforen ateses durant l'acte, en el moment que la directora general de seguretat ciutadana, Pepa Peláez es dirigí als assistents de la protesta per conciliar postures, totalment contràries entre si. De fet, el cap de la Policia, Nicolás Herreros justificà pel matí aquesta intervenció policial dient que els agents estigueren durant una hora conversant amb els joves perquè abandonassin la plaça ja que «la música ja havia acabat». Segons la seva versió, els joves respongueren amb insults i llançaren botelles. Llavors «es realitzaren dues petites càrregues, curtes, efectuades per uns 44 policies», indicà Herreros. Però el cas és que Daniel Martínez, un altre afectat, senyalà que hi ha, almanco, una vintena d'informes mèdics i una denúncia formal interposada.

Diari de Baleares (30-I-08)


PALMA: UNA BRUTAL INTERVENCIÓ POLICIAL TANCA LA REVETLLA DE SANT CANUT 2008



Les persones de Ciutat no tenim dret a gaudir de les festes municipals més enllà de la planificació administrativa. Un dispositiu mixt de policies locals i nacionals carrega amb gran contundència contra les assistents a la Revetlla alternativa de Sant Canut a la plaça de Sa Feixina, justificant-se en la feina dels encarregats de la neteja. Degut a l'actuació totalment desproporcionada, diverses persones resultaren ferides a causa dels cops de porra, de cascs i de l'ús de gasos lacrimògens.


Les persones agredides volem demanar explicacions a les autoritats municipals implicades en aquest assumpte. Per què les autoritats despleguen més de 80 agents antidisturbis amb l'excusa de la neteja només a la plaça de Sa Feixina? És necessari recórrer a la força bruta contra la ciutadania que gaudeix de les festes de Sant Sebastià?

Reivindicam la possibilitat de gaudir d'unes festes populars en espais públics sense la criminalització de les activitats no previstes per l'administració.


Per reforçar la comunicació d'aquesta actuació i ajudar a que arribi a quanta més gent millor, s'ha creat un compte de correu on dirigir versions dels fets, fotografies, vídeos o qualsevol altre material que pugui ser d'utilitat. El compte és santcanut08@gmail.com


Brutalitat policíaca a les Festes de Sant Sebastià. Crònica dels fets.


El 19 de gener, a Palma es celebra la revetlla de Sant Sebastià, patró de Ciutat. La festa s'organitza entorn a algunes places del centre de la ciutat, on hi ha foguerons i concerts. Una d'aquestes places, des de fa més de 10 anys, es dedica a la revetlla alternativa de Sant Canut. Aquesta és la única plaça que no organitza directament l'ajuntament, sinó que hi ha un grup divers de persones que s'hi dediquen, sol·licitant el permís a les autoritats competents. Aquesta any, Son Canut s'ha celebrat a Sa Feixina, a diferència de les darreres edicions que s'havien situat a Ses Voltes, per lo que ja havia una intenció de treure-la del circuit de places del centre. Tot i així, la festa va ser un gran èxit amb la participació de molts de grups i de joves que gaudiren de la música i els foguerons.


Presentem ara la crònica del trist final de la revetlla d'enguany: cap a les 4:00 de la matinada, el concert es va acabar i algunes persones van començar a marxar cap a casa... hi havia molt d'ambient a la plaça, la gent estava contenta i comentaven la vetllada vora del foc. Encara sonaven tambors i no eren pocs els que ballaven. Algú va advertir de la presència d'un important dispositiu policial a Via Argentina, però la gent seguia xerrant tranquil·la. De mica en mica, agents de la policia local de Palma van anar demanant a la gent que abandonés la plaça, que la festa ja havia acabat i havien de netejar. En aquests moments encara s'estava desmuntant l'equip de l'escenari... i la gent va pujar cap al fogueró que hi havia a la part central. Allà restaven encara unes 150 persones.

La policia va seguir fent pressió per fer-nos sortir, insistint que s'havia de netejar la plaça, però encara no havia arribat el servei de neteja i la gent s'ho prenia amb calma. Varen formar un doble cordó, el primer d'agents de la policia local i el segon amb policies nacionals... sumaven uns 80 agents (la policia anava amb proteccions d'antidisturbis, alguns amb el casc a la mà, però un segon grup duien tot l'equip sencer posat: casc, armadura, ...) que no convidava a la distensió de la situació. En un moment donat, un membre del cos de la policia local va perdre els nervis i va pegar un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella. El policia no va voler identificar-se, ni cap dels seus companys va voler telefonar una ambulància tot i que aquell al·lot estava sagnant de valent.

Mentrestant, gran part de les persones no s'adonava encara del que estava passant. Els pocs que ho varen veure van seure's a terra per demanar, pacíficament, un canvi d'actitud dels agents i que ajudessin a la persona a qui havien agredit. La policia nacional va ser l'encarregada d'arrossegar els cossos de les assegudes, que deixaren el cos mort sense oposar resistència, fins a treure-les de la plaça. Ho feren amb violència, arrossegant el cos d'alguna companya per la plaça, insultant i pegant un cop de bota al cap d'un altre company.

En aquest punt, el cordó policial d'antiavalots, equipat amb escuts, cascs i porres va començar a fer pressió sobre el grup de gent al voltant del foc, tot empenyent-les violentament amb els escuts. Entre elles, es trobaven algunes persones de l'organització a les que se'ls va donar el mateix tracte que a les demés, tot i que encara estaven desmuntant. La situació era tensa i varen començar alguns cops de porra a les primeres files, amb lo que tot es va disparar. El grup va haver de començar a córrer escales amunt, perseguits per una forta càrrega policial. Algunes persones van caure a terra, cegades per l'esprai antiagressions que usaven els municipals, i els agents les feren alçar-se a cops. Les persones que arribaven a la part de dalt de la plaça es topaven amb un segon cordó que impedia la sortida i que les ruixava amb esprai deixant-les cegues per una bona estona. Fins i tot fora de la plaça encara les van copejar i van fer córrer per Via Argentina i Passeig Mallorca amunt on el cordó va començar a retrocedir.

Moltes persones van resultar copejades o afectades pel líquid lacrimogen. Algunes ja han obtingut un part mèdic on s'informa del seu estat. Animem a totes aquelles persones que hagin quedat malmeses, acudeixin als centres hospitalaris per sol·licitar un part... Cal fer evident la brutalitat amb que va actuar el dispositiu policial .

Crònica rebuda per e-mail


Un grup de joves denuncia el «violent» desallotjament a un festival alternatiu


Afirmen que els agents tancaren la festa de Sant Canut a Palma amb cops, insults i esprai de pebre


REGINA CERVANTES. Palma.


Un grup de joves es posà ahir en contacte amb Diari de Balears per denunciar la «violència» amb la qual foren desallotjats per un nombre «desproporcionat» d'agents del parc palmesà de la Faixina, on enguany es duia a terme la festa de «Sant Canut», dissabte a la nit.

Els assistents a la desena edició de Sant Canut, festival alternatiu a la revetla de Sant Sebastià, recordaran bé la festa d'enguany, i no precisament pel bon ambient ni per la seva nova ubicació, sinó per un final de festa que va tenir com a protagonistes, d'una banda, un grup de joves assistents i, de l'altra, els policies que s'hi desplegaren per desallotjar-los del parc.

Segons el relat dels joves, un pic acabats els concerts, devers les 4 de la matinada, molts d'assistents abandonaren el lloc, però d'altres quedaren a la part inferior de la plaça per gaudir del final de festa, mentre es recollia l'escenari i les barres.

Va ser llavors quan les policies Local i Nacional, que s'hi havien desplegat temps abans amb devers 10 furgons i entre 50 i 75 agents amb els seus respectius equips antidisturbis, segons els denunciants, exigiren als joves que abandonassin aquell indret per deixar pas als operaris d'Emaya per fer neta la plaça.

En aquell moment, segons els testimonis, el nombre de gent congregada a la plaça era d'unes 100 persones. Els joves asseguren que els agents es dirigiren a ells amb molta violència i que, en un moment donat, detonà la tensió el fet que un dels policies copejàs amb el casc un dels presents, que quedà estès en terra, ensangonat, amb una cella trencada. Davant aquesta violència, els joves decidiren asseure's en terra en un acte de protesta pacífica, després de la qual cosa, segons denuncien, foren arrossegats, insultats i copejats pels agents, equipats amb escuts i cascos. Els assistents assenyalen també que, a mesura que el cordó policíac els arrossegava cap a la part superior de la Faixina, allà, més agents que formaven un altre cordó, els ruixaren amb esprai antidisturbis i aprofitaren la ceguesa dels joves en terra per propinar-los cops de peu. Alguns fins i tot afirmen que hagueren de córrer fins a la plaça del Baluard o a Jaume III per desfer-se dels agents, que un pic complit l'objectiu de deixar buida la plaça encara els seguien i els pegaven.

La versió de la Policia afirma que eren entre 350 i 400 els joves presents, i que els operaris d'Emaya estaven esperant per fer net. El cap operatiu assegurà que, entre les 4.30 i les 5.45, es dedicà a «negociar» amb els presents perquè abandonassin la plaça, cosa que els joves rebutjaren sota consignes com «La festa no acaba, Emaya fora» i que es veieren «volar» algunes pedres i alguna botella, després de la qual cosa es veieren «obligats» a intervenir. Alguns joves es traslladaren a centres hospitalaris per ser tractats de les lesions. De moment no han presentat cap denúncia oficial pel que consideren una «acció desproporcionada, i més tenint en compte que a altres places de Palma gairebé «no hi havia vigilància».

Diari de Balears (21-I-08)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS