Administrar

SIGNAT L'ACORD D'UNITAT PER LES ILLES

pobler | 22 Gener, 2008 22:05 | facebook.com

SIGNAT L'ACORD D'UNITAT PER LES ILLES



PLATAFORMA ELECTORAL FEDERACIÓ PSM-ENTESA NACIONALISTA - UNIÓ MALLORQUINA - ESQUERRA REPUBLICANA - ENTESA PER MALLORCA - ELS VERDS DE MENORCA


REUNITS Gabriel Barceló i Milta i Antònia Allès Pons per la Federació PSM-Entesa Nacionalista; Miquel Nadal Buades per Unió Mallorquina; Joan Lladó Binimelis per la Federació de les Illes Balears i Pitiüses d'Esquerra Republicana; Gabriel Huguet Ballester per Entesa per Mallorca; Josep Suárez Roa per Els Verds de Menorca. Tots ells es reconeixen mútuament la representació amb la qual compareixen, així com la capacitat general per obligar-se i l'específica per a aquest cas. Les persones i les organitzacions que representam som conscients de la necessitat, més peremptòria que mai, que veus nacionalistes de les Illes Balears siguin presents al Congrés del Diputats. L'espoli fiscal que no deixa de patir el nostre país (i que repercuteix negativament en el benestar dels ciutadans), la precària situació de la nostra llengua, el migrat avanç que suposà la reforma estatutària, les inversions deficitàries per part de l'Estat, i a sobre el constant menyspreu dels grans partits estatalistes respecte aquestes problemàtiques, fan més necessari que mai obtenir una representació de caire nacional al Congrés dels Diputats. En aquest moment, cabdal per al poble de les Illes Balears, quan es senten veus que preconitzen el tancament a la baixa del procés autonòmic i l'hostilitat cap als postulats de recobrament nacional és creixent, cal que les formacions polítiques i les persones compromeses amb un projecte de país facin un esforç de superació d'antigues rivalitats, obviïn els legítims interessos de partit tot supeditant-los a l'interès de la ciutadania. L'objectiu de la construcció nacional ha de convocar a totes les formacions polítiques, col·lectius i persones que hi vulguin participar. Tots aquells que es sentin cridats a participar en aquest procés hi tenen cabuda. Hem de superar el passat per signar el futur. Per tot això, davant les properes eleccions a les Corts espanyoles, les forces polítiques sotasignants impulsam una plataforma electoral que vol esdevenir un tercer pol, que trenqui la tendència al bipartidisme PP-PSOE. Aquest bipartidisme del nacionalisme espanyol és una greu amenaça, no només per a la nostra pervivència com a poble, sinó també per al desenvolupament econòmic sostenible, per a la protecció del territori, per a la cohesió i la justícia socials, i per a la continuïtat de la nostra llengua i la nostra cultura i la seva generalització com a vehicle d'integració i de cohesió social. La constitució d'aquesta plataforma vol ser una aposta per l'esperança, feta des de l'esperit de col·laboració entre organitzacions i persones procedents de cultures polítiques diverses, però que miren cap a un horitzó comú: construir unes Illes Balears més lliures, més democràtiques, més sostenibles i amb una ciutadania més plena.

En aquest sentit, la candidatura està fonamentada en els següents principis polítics comuns:

* VOLUNTAT D'AUTOGOVERN.

Les Illes Balears han d'aprofundir el seu autogovern, ja que més autogovern significa més benestar pels nostres ciutadans. L'Estat espanyol ha de reconèixer el dret del poble de les Illes Balears de decidir lliurement el seu propi futur.

* COMPROMÍS PER UN APROFUNDIMENT DEMOCRÀTIC.

És bàsic el compromís amb la consolidació i l'aprofundiment de la democràcia, amb la transparència en l'actuació política i en les relacions polítiques i econòmiques entre els diferents pobles de l'Estat, i amb l'impuls a totes les formes de participació democràtica.

* DEFENSA DELS DRETS DE LA CIUTADANIA.

Cal un compromís prioritari amb les llibertats personals i amb la defensa dels drets socials, que han de tenir la consideració de drets ciutadans i han d'estar garantits mitjançant serveis públics de qualitat. Les Illes Balears són, en primer terme, les seves persones, que esdevenen ciutadans en ser conscients alhora de la seva dimensió individual, de la seva dimensió social i de la voluntat de construir un futur plegats, independentment de la seva condició i del seu origen.

* APOSTA PER UN MODEL ECONÒMIC SOSTENIBLE.

Cal un canvi de model cap a la sostenibilitat, on l'economia estigui al servei de les persones, es fomenti la diversificació econòmica i es respecti el medi ambient. El model econòmic de les Illes Balears ha creat desequilibris territorials i socials que ara cal corregir si volem preservar el país per a les futures generacions. Partint d'aquests principis, aquesta plataforma es posa al servei de les persones de les Illes Balears que també els comparteixen, i es marca els següents objectius prioritaris:

* ACONSEGUIR UNA VEU PRÒPIA DE LES ILLES BALEARS.

Les organitzacions i les persones que impulsen aquesta plataforma tenen el convenciment que l'obtenció de representació parlamentària significarà situar al Congrés dels Diputats una veu pròpia de les Illes Balears, independent dels grans partits estatals i que estigui al servei de les persones d'aquest país. La presència dels diputats/des de la plataforma faran possible la visibilitat de les nostres Illes al Congrés, la qual cosa permetrà d'una banda introduir en l'agenda política estatal les problemàtiques que afecten els ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, fins ara oblidades i desateses per part dels governs del bipartidisme espanyol (PP-PSOE). · ACONSEGUIR UNA RELACIÓ DIGNA I JUSTA DE LES ILLES BALEARS AMB L'ESTAT. Les Illes Balears hem de ser un país respectat, tractat d'igual a igual. S'ha de posar fi a l'espoli fiscal i als problemes de finançament que patim, i que afecten negativament a la qualitat dels nostres serveis públics i, en definitiva, al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Hem de reivindicar un model de finançament just (el nostre objectiu ha de ser el concert econòmic) i la publicació de les balances fiscals com a mesura elemental de transparència democràtica. Hem d'anar al Congrés a reclamar la nostra dignitat com a poble, i a defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

* APROFUNDIR ELS AVANÇOS DEMOCRÀTICS I SOCIALS.

La plataforma contribuirà a consolidar i a aprofundir els avanços democràtics i socials aconseguits els darrers anys. Els representants de la candidatura Unitat per les Illes hauran de ser decisius per impulsar polítiques socials, polítiques d'extensió dels drets i llibertats individuals i polítiques destinades a caminar cap a un model econòmic sostenible. Per tal d'aconseguir aquests objectius, els diputats/des que siguin elegits defensaran a les Corts Generals els principis polítics acordats en aquest document. Els eventuals acords amb majories parlamentàries estaran condicionats a: - La superació efectiva de l'espoli fiscal. - Un finançament adequat de l'autogovern balear. - El respecte de l'Estat a les competències ja transferides. - L'impuls de polítiques socials avançades. - L'aprofundiment de la democràcia i de les llibertats individuals i col·lectives. - L'avanç cap a un Estat vertaderament plurinacional, basat en el respecte a l'autogovern dels pobles i articulat entorn el principi de sobirania compartida. - L'assumpció, per part de l'Estat, de la diversitat de les llengües i cultures d'Espanya. - La protecció del territori i la sostenibilitat mediambiental com a eix prioritari de les polítiques públiques. - L'honestedat com a valor de la política i la lluita contra la corrupció. Així mateix, i per regular les relacions entre totes les parts, les forces polítiques sotasignants ACORDEN:

1. Constituir una candidatura electoral per presentar-se a les eleccions generals del proper mes de març, la denominació de la qual serà, per a la circumscripció única al Congrés dels Diputats, la següent: UNITAT PER LES ILLES Que la denominació a la papereta serà: NOM: UNITAT PER LES ILLESSIGLA: UNITAT PER LES ILLES LOGO: Que la denominació (nom, sigla, logo), a la circumscripció al Senat per Mallorca, mantindrà la mateixa que la constituïda per al Congrés de Diputats. La denominació a utilitzar a la papereta també serà la mateixa.

2. Que els diputats/des o senador/res que resultin elegits a aquestes eleccions formaran part durant la propera legislatura del grup Mixt del Congrés de Diputats o del Senat o d'aquell grup que s'acordi conjuntament.

3. 3. Constituir una Comissió de coordinació de la campanya electoral composada per 7 representants, 3 de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, 2 per Unió Mallorquina, 1 per Esquerra Republicana de Catalunya i 1 per Entesa per Mallorca. Aquesta Comissió serà responsable del seguiment d'aquest acord durant la vigència del mateix. El coordinador de la comissió serà el representant d'Entesa per Mallorca. Les decisions es prendran per majoria.

4. 4. La candidatura al Congrés estarà conformada de la següent manera: 1. PSM - Entesa Nacionalista (Mallorca).2. Unió Mallorquina.3. Candidat d'Eivissa (ESQUERRA REPUBLICANA - Entesa Nacionalista i Ecologista)4. PSM-Entesa Nacionalista (Menorca)5. Candidat de Formentera6. Els Verds (Menorca)7. PSM-Entesa Nacionalista (Mallorca).8. Entesa per Mallorca SUPLENTS: 1. Esquerra Republicana2. Unió Mallorquina3. Independents4. PSM-Entesa Nacionalista5. Esquerra Republicana 6. Esquerra Republicana La candidatura al Senat per Mallorca estarà conformada de la següent manera: TITULARS Esquerra Republicana i Entesa per MallorcaSUPLENTS PSM-Entesa Nacionalista i Unió Mallorquina

. 5. 5. Que la Comissió de coordinació de la coalició decidirà sobre tot allò no estipulant en el present acord de constitució de la coalició electoral.

I en prova de conformitat, signen el present pacte de coalició a la ciutat de Palma, dia 22 de gener de 2008.

Blog Biel Barceló (22-I-08)

Palma: brutalitat policíaca a les Festes de Sant Sebastià. Crònica dels fets.

pobler | 22 Gener, 2008 11:39 | facebook.com

PALMA: UNA BRUTAL INTERVENCIÓ POLICIAL TANCA LA REVETLLA DE SANT CANUT 2008



Les persones de Ciutat no tenim dret a gaudir de les festes municipals més enllà de la planificació administrativa. Un dispositiu mixt de policies locals i nacionals carrega amb gran contundència contra les assistents a la Revetlla alternativa de Sant Canut a la plaça de Sa Feixina, justificant-se en la feina dels encarregats de la neteja. Degut a l'actuació totalment desproporcionada, diverses persones resultaren ferides a causa dels cops de porra, de cascs i de l'ús de gasos lacrimògens.


Les persones agredides volem demanar explicacions a les autoritats municipals implicades en aquest assumpte. Per què les autoritats despleguen més de 80 agents antidisturbis amb l'excusa de la neteja només a la plaça de Sa Feixina? És necessari recórrer a la força bruta contra la ciutadania que gaudeix de les festes de Sant Sebastià?

Reivindicam la possibilitat de gaudir d'unes festes populars en espais públics sense la criminalització de les activitats no previstes per l'administració.


Per reforçar la comunicació d'aquesta actuació i ajudar a que arribi a quanta més gent millor, s'ha creat un compte de correu on dirigir versions dels fets, fotografies, vídeos o qualsevol altre material que pugui ser d'utilitat. El compte és santcanut08@gmail.com


Brutalitat policíaca a les Festes de Sant Sebastià. Crònica dels fets.


El 19 de gener, a Palma es celebra la revetlla de Sant Sebastià, patró de Ciutat. La festa s'organitza entorn a algunes places del centre de la ciutat, on hi ha foguerons i concerts. Una d'aquestes places, des de fa més de 10 anys, es dedica a la revetlla alternativa de Sant Canut. Aquesta és la única plaça que no organitza directament l'ajuntament, sinó que hi ha un grup divers de persones que s'hi dediquen, sol·licitant el permís a les autoritats competents. Aquesta any, Son Canut s'ha celebrat a Sa Feixina, a diferència de les darreres edicions que s'havien situat a Ses Voltes, per lo que ja havia una intenció de treure-la del circuit de places del centre. Tot i així, la festa va ser un gran èxit amb la participació de molts de grups i de joves que gaudiren de la música i els foguerons.


Presentem ara la crònica del trist final de la revetlla d'enguany: cap a les 4:00 de la matinada, el concert es va acabar i algunes persones van començar a marxar cap a casa... hi havia molt d'ambient a la plaça, la gent estava contenta i comentaven la vetllada vora del foc. Encara sonaven tambors i no eren pocs els que ballaven. Algú va advertir de la presència d'un important dispositiu policial a Via Argentina, però la gent seguia xerrant tranquil·la. De mica en mica, agents de la policia local de Palma van anar demanant a la gent que abandonés la plaça, que la festa ja havia acabat i havien de netejar. En aquests moments encara s'estava desmuntant l'equip de l'escenari... i la gent va pujar cap al fogueró que hi havia a la part central. Allà restaven encara unes 150 persones.

La policia va seguir fent pressió per fer-nos sortir, insistint que s'havia de netejar la plaça, però encara no havia arribat el servei de neteja i la gent s'ho prenia amb calma. Varen formar un doble cordó, el primer d'agents de la policia local i el segon amb policies nacionals... sumaven uns 80 agents (la policia anava amb proteccions d'antidisturbis, alguns amb el casc a la mà, però un segon grup duien tot l'equip sencer posat: casc, armadura, ...) que no convidava a la distensió de la situació. En un moment donat, un membre del cos de la policia local va perdre els nervis i va pegar un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella. El policia no va voler identificar-se, ni cap dels seus companys va voler telefonar una ambulància tot i que aquell al·lot estava sagnant de valent.

Mentrestant, gran part de les persones no s'adonava encara del que estava passant. Els pocs que ho varen veure van seure's a terra per demanar, pacíficament, un canvi d'actitud dels agents i que ajudessin a la persona a qui havien agredit. La policia nacional va ser l'encarregada d'arrossegar els cossos de les assegudes, que deixaren el cos mort sense oposar resistència, fins a treure-les de la plaça. Ho feren amb violència, arrossegant el cos d'alguna companya per la plaça, insultant i pegant un cop de bota al cap d'un altre company.

En aquest punt, el cordó policial d'antiavalots, equipat amb escuts, cascs i porres va començar a fer pressió sobre el grup de gent al voltant del foc, tot empenyent-les violentament amb els escuts. Entre elles, es trobaven algunes persones de l'organització a les que se'ls va donar el mateix tracte que a les demés, tot i que encara estaven desmuntant. La situació era tensa i varen començar alguns cops de porra a les primeres files, amb lo que tot es va disparar. El grup va haver de començar a córrer escales amunt, perseguits per una forta càrrega policial. Algunes persones van caure a terra, cegades per l'esprai antiagressions que usaven els municipals, i els agents les feren alçar-se a cops. Les persones que arribaven a la part de dalt de la plaça es topaven amb un segon cordó que impedia la sortida i que les ruixava amb esprai deixant-les cegues per una bona estona. Fins i tot fora de la plaça encara les van copejar i van fer córrer per Via Argentina i Passeig Mallorca amunt on el cordó va començar a retrocedir.

Moltes persones van resultar copejades o afectades pel líquid lacrimogen. Algunes ja han obtingut un part mèdic on s'informa del seu estat. Animem a totes aquelles persones que hagin quedat malmeses, acudeixin als centres hospitalaris per sol·licitar un part... Cal fer evident la brutalitat amb que va actuar el dispositiu policial .

Crònica rebuda per e-mail


Un grup de joves denuncia el «violent» desallotjament a un festival alternatiu


Afirmen que els agents tancaren la festa de Sant Canut a Palma amb cops, insults i esprai de pebre


REGINA CERVANTES. Palma.


Un grup de joves es posà ahir en contacte amb Diari de Balears per denunciar la «violència» amb la qual foren desallotjats per un nombre «desproporcionat» d'agents del parc palmesà de la Faixina, on enguany es duia a terme la festa de «Sant Canut», dissabte a la nit.

Els assistents a la desena edició de Sant Canut, festival alternatiu a la revetla de Sant Sebastià, recordaran bé la festa d'enguany, i no precisament pel bon ambient ni per la seva nova ubicació, sinó per un final de festa que va tenir com a protagonistes, d'una banda, un grup de joves assistents i, de l'altra, els policies que s'hi desplegaren per desallotjar-los del parc.

Segons el relat dels joves, un pic acabats els concerts, devers les 4 de la matinada, molts d'assistents abandonaren el lloc, però d'altres quedaren a la part inferior de la plaça per gaudir del final de festa, mentre es recollia l'escenari i les barres.

Va ser llavors quan les policies Local i Nacional, que s'hi havien desplegat temps abans amb devers 10 furgons i entre 50 i 75 agents amb els seus respectius equips antidisturbis, segons els denunciants, exigiren als joves que abandonassin aquell indret per deixar pas als operaris d'Emaya per fer neta la plaça.

En aquell moment, segons els testimonis, el nombre de gent congregada a la plaça era d'unes 100 persones. Els joves asseguren que els agents es dirigiren a ells amb molta violència i que, en un moment donat, detonà la tensió el fet que un dels policies copejàs amb el casc un dels presents, que quedà estès en terra, ensangonat, amb una cella trencada. Davant aquesta violència, els joves decidiren asseure's en terra en un acte de protesta pacífica, després de la qual cosa, segons denuncien, foren arrossegats, insultats i copejats pels agents, equipats amb escuts i cascos. Els assistents assenyalen també que, a mesura que el cordó policíac els arrossegava cap a la part superior de la Faixina, allà, més agents que formaven un altre cordó, els ruixaren amb esprai antidisturbis i aprofitaren la ceguesa dels joves en terra per propinar-los cops de peu. Alguns fins i tot afirmen que hagueren de córrer fins a la plaça del Baluard o a Jaume III per desfer-se dels agents, que un pic complit l'objectiu de deixar buida la plaça encara els seguien i els pegaven.

La versió de la Policia afirma que eren entre 350 i 400 els joves presents, i que els operaris d'Emaya estaven esperant per fer net. El cap operatiu assegurà que, entre les 4.30 i les 5.45, es dedicà a «negociar» amb els presents perquè abandonassin la plaça, cosa que els joves rebutjaren sota consignes com «La festa no acaba, Emaya fora» i que es veieren «volar» algunes pedres i alguna botella, després de la qual cosa es veieren «obligats» a intervenir. Alguns joves es traslladaren a centres hospitalaris per ser tractats de les lesions. De moment no han presentat cap denúncia oficial pel que consideren una «acció desproporcionada, i més tenint en compte que a altres places de Palma gairebé «no hi havia vigilància».

Diari de Balears (21-I-08)

Per la independència. Fortaleses i febleses de la burgesia democràtica: Ibarretxe a Barcelona

pobler | 22 Gener, 2008 06:36 | facebook.com

La lluita per la independència és la defensa democràtica dels drets nacionals del conjunt la nació catalana, començant pel dret de decidir, i va més enllà de la defensa de les possibilitats de la burgesia de “fer negoci”, tal com els sobiranistes de pensament burgès com Alfons López Tena formulen amb tota claredat. La lluita per la independència és un moviment de renovació democràtica que ha de portar a la República dels Països Catalans sistema polític nou que abocarà a la superació de les limitacions democràtiques del sistema polític vigent. No té sentit la hipòtesi idealista dels sectors moderats, d’un sistema parlamentari català que sigui la simple continuació de les mancances i limitacions, en participació democràtica i en equitat social, del règim putrefacte actual. (Carles Castellanos)


Ibarretxe a Barcelona: fortaleses i febleses de la burgesia democràtica



Trobades independentistes de Girona 2007. Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos, Josep de Calasanç Serra: per la Independència de Catalunya.

Per Carles Castellanos i Llorenç, membre del FOCDA i de la Plataforma pel Dreta a Decidir, i militant del Moviment de Defensa de la Terra.


L’acte d’ahir al vespre del lehendakari Ibarretxe (convidat per la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progés i el cercle d’Estudis Sobrianistes) va posar en evidència diferents aspectes de la complexa i ascendent lluita per la independència, no sols al País Basc sinó també als Països Catalans.

El lehendakari va fer una exposició ferma i ben estructurada del seu full de ruta per a desencallar el conflicte basc, que va situar com una renovació del pacte entre el poble basc i l’Estat espanyol, partint del respecte escrupolós del dret de decidir del poble basc.

La fermesa d’Ibarretxe en la defensa de la voluntat del poble basc és un exemple de coherència i de solidesa polítiques que contrasta amb el tarannà empatollat i pusil·lànime dels polítics parlamentaris de la nació catalana. La força de la personalitat del primer mandatari basc va engrescar el públic assistent que es va encomanar de la fermesa en la defensa dels drets nacionals, fet que va portar a diverses ovacions entusiastes i a un prolongat i reiterat crit d’“in-de-pen-dèn-ci-a!”de tota la nodrida concurrència. L’observació de centenars de persones - en bona part “endiumenjades” - exaltades en un crit independentista unànime, hauria de fer pensar els més repatanis a la reflexió.

L’acte d’ahir va ser un episodi d’una important rellevància política que se situa dins l’efervescència que somou el nostre país des de fa uns mesos. Aquesta constatació, però, no ens hauria d’impedir pas de veure les febleses i contradiccions del discurs que vam sentir ahir. Tal com deia més d’un present en els comentaris posteriors, amb un sa esperit crític, el discurs d’Ibarretxe “té trampa”: en la seva exposició, el lehendakari no va parar d’atacar ETA i l’ús de la violència d’aquesta organització com l’únic element violent-distorsionador de la convivència democràtica. I l’Estat, company? On deixes l’Estat espanyol i el seu aparell de carnisseria? És per això que malgrat la possible bona voluntat de l’orador, el to general de l’exposició no va passar de ser una nova edició de les “volades de coloms” a què ens té acostumats el sobiranisme dels sectors burgesos.

El full de ruta d’Ibarretxe és un sòlid compendi de principis democràtics però és un discurs feble (com no pot ser d’una altra manera), a causa de la seva manca de pensament dialèctic, és a dir, de manca d’anàlisi de la realitat social partint de les contradiccions reals. És difícil imaginar l’Estat espanyol com un espectador imparcial en l’evolució dels contenciosos nacionals pendents. És ingenu i propi d’un pensament social feble i èticament vacil·lant, situar ETA com a únic element “violent” al si del conflicte basc, coneixent el caràcter sanguinari de la repressió de l’aparell de l’Estat espanyol.

Això no ens hauria de sorprendre. El pensament democràtic burgès és i serà aquesta exhibició del “vols i dols”, de truites sense trencar ous, de fer les coses canviant el mínim. Cal estar atents, perquè els fulls de ruta fets sense una anàlisi rigorosa de la realitat política i social ens podrien portar a un cul-de-sac de conseqüències lamentables. L’esquerra independentista es troba actualment amb l’obligació d’acabar d’elaborar i d’endegar una proposta completa que no es quedi a mig camí.

La novetat de la situació actual és que la burgesia democràtica a Euskadi s’ha posat a caminar (amb l’oposició de la burgesia immobilista) i a Catalunya comença a fer-ho. Als Països Catalans, però, el pensament burgès democràtic encara no s’ha obert camí en el camp parlamentari i posa, abans de la defensa del poble català, la defensa de la poltrona. L’assumpció de la defensa democràtica de la nació catalana pels sectors més dinàmics de la burgesia és un element positiu i necessari en el camí cap a la independència. Però, com sabem, no és un element suficient.

La mobilització del conjunt de la nació catalana és una altra cosa. La lluita per la independència és la defensa democràtica dels drets nacionals del conjunt la nació catalana, començant pel dret de decidir, i va més enllà de la defensa de les possibilitats de la burgesia de “fer negoci”, tal com els sobiranistes de pensament burgès com Alfons López Tena formulen amb tota claredat. La lluita per la independència és un moviment de renovació democràtica que ha de portar a la República dels Països Catalans sistema polític nou que abocarà a la superació de les limitacions democràtiques del sistema polític vigent. No té sentit la hipòtesi idealista dels sectors moderats, d’un sistema parlamentari català que sigui la simple continuació de les mancances i limitacions, en participació democràtica i en equitat social, del règim putrefacte actual.

Tots els independentistes demòcrates sincers, com els que integren la Plataforma pel Dret de Decidir, principal convocant de l’acte que comentem, haurien de ser conscients de les limitacions del discurs dels sectors burgesos que ens pot deixar a mig camí en el procés cap a la independència, i assumeixin amb honestedat i radicalitat democràtica les conseqüències polítiques i socials del procés sobiranista. En el moment present és important afrontar el cor del debat de manera decidida si volem treure el nostre país de l’atzucac. L’entusiasme independentista de tot un poble que es comença a despertar reclama un nou esforç de claredat política.

Web Llibertat.cat


Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS