Administrar

Diari de Balears i la República Catalana de 1793: la novel·la històrica a Mallorca

pobler | 27 Novembre, 2007 17:31 | facebook.com

Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793. (Miquel López Crespí)


Miquel López Crespí submergeix el lector en l´esperit il·lustrat (Secció Cultura i Societat de Diari de Balears)



Per Mar Rayó

Miquel López Crespí és un dels autors més polifacètics i, sobretot, prolífics de les Illes Balears. L´escriptor mallorquí ha produït una gran quantitat d´obres i, a més, ho ha fet treballant incansable els diferents gèneres literaris existents, entre els quals destaquen la poesia, el teatre i la novel·la.

Sobre aquest darrer gènere, és interessant observar que bona part de la novel·lística de López Crespí podria encabir-se dins l´anomenada novel·la històrica. I és dins aquest tipus de literatura que s´emmarca La conspiració, l´últim títol de l´escriptor, editat per Antinea.

L´obra, guanyadora del I Premi Internacional de Narrativa W. Ayguals de Izco 2006, se centra en la figura de Joan Baptista Marià Picornell Gomila (Palma, 1757 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825), que López Crespí amaga rere el nom de Miquel Sureda de Montaner, per parlar sobre aquells “catalans i espanyols que, influïts per les idees de la Il·lustració, deixebles i propagandistes de la Revolució Francesa, volgueren aplicar moltes d´aquestes avançades aportacions, tant en el terreny cultural com en el polític”.

La conspiració s´endinsa en la “famosa i fracassada conspiració de Sant Blai contra la monarquia borbònica” i que tindrà, tant per al protagonista com per als altres conspiradors, conseqüències nefastes. Així submergeix el lector en una part important dela nostra història.

Diari de Balears (27-XI-07)


Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793. (Miquel López Crespí)



Robespierre

La novel·la històrica mallorquina i la Revolució Francesa: La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007)


L’eix de la novel·la La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007) és basat en la famosa i fracassada conspiració de Sant Blai, conspiració contra la monarquia borbònica que fracassa i porta com a conseqüència la condemna a mort del nostre protagonista i la de tots els altres conspiradors, condemna a mort que després es baratada per una condemna a cadena perpètua.

Els esdeveniments històrics que encerclen la conspiració de 1795, el procés inquisitorial, els contactes dels conspiradors amb la maçoneria francesa, la seva estreta unió amb els jacobins, ens permeten, si deixam volar les ales de la imaginació, penetrar en el que era el món dels il·lustrats mallorquins i espanyols de l´època de la Revolució Francesa. També hem aprofitat un fet històric que detalla l´historiador Richard Herr en el seu imprescindible estudi España y la revolución del siglo XVIII (Aguilar, Jérez de la Frontera, 1964). Es tracta del suport que la Convenció vol donar als revolucionaris de tot Europa que lluiten contra l’estat absolutista i les monarquies feudals i que a l’estat espanyol es concreta també en el suport que plantegen els jacobins a la idea de la creació d´una hipotètica República Catalana.

Els protagonistes de La conspiració, i en aquest apartat sí que ja ens deixam portar completament per la imaginació més desfermada, malgrat que no desconeixen l’interès oportunista d’aquesta proposta per part dels jacobins, accepten participar en l’expedició, que per afeblir la monarquia espanyola engega la Convenció i porta a la pràctica el general Dugommier, responsable de l’exèrcit francès dels Pirineus. Dugommier és l’encarregat, no solament de la defensa de les fronteres republicanes, sinó d’exportar igualment la Revolució. Li fan costat els comissaris Milhaud i Soubrany que, en nom del Comitè de Salut Pública parisenc, exhorten les tropes franceses a acabar amb el reialme de la Inquisició, la monarquia de Carles IV i a proclamar la República Catalana.

En el llibre abans citat, l´historiador Richard Herr aporta nombrosos documents d’aquesta època tan interessant i alhora tant desconeguda, documents que exhorten l’exercit francès dels Pirineus a “Proclamar la República catalana mitjançant l’educació i les baionetes”. Per a formació político-ideològica d’aquest hipotètic exèrcit de la República Catalana, el general Dugommier va imprimir i repartir 18.000 exemplars d´una proclama titulada “Proclamación. Los representantes del Pueblo Francés, Prop lo ejército dels Pyrénéos orientales, a la Catalunia, y al Exercito Republica”. Posteriorment manaren repartir tota una sèrie de proclames en català. La més repartida entre la població i els voluntaris de l´incipient exèrcit català va ser la titulada: “Lo Catala Republica, a tots sos Compatriotas amichs de la Libertad, del bé y prosperitat de sa Patria, salut, germandat, unió y força”.

Miquel Sureda de Montaner i tots els amics de les lògies maçòniques que li fan costat, molts dels quals participants en la conspiració de Sant Blai contra la monarquia i la corrupta camarilla de Carles IV, són al costat dels delegats del Comitè de Salut Pública i de Robespierre. Tanmateix, malgrat que no hi ha constància històrica que el Joan Baptista Picornell Gomila real hagués participat en la invasió del Principat l’any 1793, com a novel·listes que som... qui ens pot negar el dret d´implicar el nostre personatge de ficció en aquests fets tan apassionants? El Picornell Gomila real va passar a la història no solament per haver estat de la famosa conspiració de Sant Blai sinó també, i el fet tengué una enorme repercussió en la lluita per l’alliberament de les colònies espanyoles, per haver estat un dels primers traductors al castellà de la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà, document adjunt a l’edició de la Constitució Francesa de 1793. Imaginam que no és violentar en absolut la història pensar que en els protagonistes de La conspiració com a redactors de les proclames que els comissaris enviats pel Comitè de Salut Pública van fent públiques en la seva entrada a Catalunya Principat. En “Lo Catala Republica”, podem llegir, en una curiosa provatura jacobina per a seduir els catalans de finals de segle XVIII: “La França, al principi de est sigle, governada per lo despotich tirà Lluis XIV invadi la Cataluña per coronar en España lo nét de est despota Felipe V... la França alashores esclava prestá sos brasos per subjugarvos, pero la França Llibre vos aofereix en el dia los mateixos brasos per reintegrarvos en vostres antichcs privilegis y restituirvos â vostre llibertat”. I afegeix més avall, per deixar ben aclarit que els exèrcits francesos portaran endavant la missió alliberadora encomanada per Robespierre i el Comitè de Salut Pública: “La soberania pues resideix essencialment en los Pobles, y tots los reys que reynan contra sa voluntat, son violadors de sa saberania y usurpadors de sos drets imprescrptibles”. La proclama acabava demanant la participació activa de tots els catalans en aquesta lluita antiborbònica, dient: “Viva la Llibertat, viva la Igualtat, viva la Germandat, vivan los Estats llibres, y vivan tots los bon patriots que prendran part á esta santa insurrecció”.

Tot plegat no vol dir que Miquel Sureda i Montaner, els protagonistes de La conspiració, creguin amb els ulls clucs en la propaganda escampada arreu pels comissaris enviats per Marat i Robespierre. Ni molt manco! Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793.

Hem volgut parlar d’aquella fantasmagòrica República Catalana de 1793 perquè ens ajuda a situar a la perfecció l’esperit dels protagonistes de La conspiració, els trets essencials que els ocupen: el món de la Il·lustració i de la Revolució Francesa que els alleten. Miquel Sureda de Montaner és un mallorquí provinent d´una vella nissaga aristocràtica que renuncia al seu origen de classe, als privilegis que li atorgaria la immillorable posició social que té, per tal d’esdevenir, tot abandonant terres i criats, un actiu impulsor del nou món que veuen sorgir a partir de l’ensorrament dels borbons i de la proclamació de la República.

Miquel López Crespí

Podeu fer les comandes a la vostra llibreria habitual o a l´Editorial Antinea

Correu electrònic: info@editorialantinea.com

Telèfon: 964-450085

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Opinions de Grosske i d´Aina Calafat: la manifestació per salvar la Real

pobler | 27 Novembre, 2007 11:57 | facebook.com

Polèmica a l'entorn dels crits de "Antich traidor!" a la manifestació en defensa de Son Espases


La portaveu de Salvem la Real, Aina Calafat, s'ha identificat amb els crits corejats a la manifestació de dissabte passat contestant així les declaracions de l' historiador i actual regidor a l'Ajuntament de Palma pel Bloc per Mallorca, Eberhard Grosske Fiol, que havia escrit al seu bloc "Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor" i "Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació..."

Per Aina Calafat, "el que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat." (Llibertat.cat)


Polèmica sobre els crits de "Antich traïdor!" durant la manifestació en defensa de Son Espases



Pancarta que, recordant altres manifestacions convocades en defensa de Mallorca, fa avinent que la Real n'és una part força respectable

Polèmica a l'entorn dels crits de "Antich traidor!" a la manifestació en defensa de Son Espases La portaveu de Salvem la Real, Aina Calafat, s'ha identificat amb els crits corejats a la manifestació de dissabte passat contestant així les declaracions de l' historiador i actual regidor a l'Ajuntament de Palma pel Bloc per Mallorca, Eberhard Grosske Fiol, que havia escrit al seu bloc "Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor" i "Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació..."

Per Aina Calafat, "el que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat."

I acaba la seva contesta, "Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència. Hipocrita!"

Per la seva banda, Grosske, "des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim, que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució"

Grosske titutalava el seu bloc el dia de l'aprovació de la moratòria urbanística "Avui és un gran dia", però en comentari deia "Però en aquest moment d'alegria no puc deixar d'enrecordar-me de Son Espases, de la Plataforma de La Real i no puc deixar d'entristir-me perquè no es pogués aconseguir la total preservació d'aquell paratge singular".

Cal remarcar que l'escriptor Miquel López Crespí ha qualificat la mobilització de "Gran èxit de la manifestació per fer rectificar el govern i salvar la Real". Ara bé, López Crespí considera que Antich ha de rectificar i assenyala "No volem que el Govern que encapçala el senyor Francesc Antich sigui, com pensa i diu la dreta, 'un error que no s'ha de repetir', un parèntesi en la 'normalitat' del control caciquil de les Illes. És precisament perquè no volem que el Pacte sigui aquesta excepció històrica pel que som summament exigents amb els polítics de totes les tendències que els sectors d'esquerra hem ajudat a situar en el poder".

Pel que fa al ball de xifres, dues mil, mil, vuit-ventes, set-centes, tres-centes, López Crepí remarca: "Jo havia calculat 700 o 800 però de totes maneres, com diu Aina Calafat, siguim 2000 o 400 l´important és no perdre els principis i la voluntat de lluitar pel que és just i necessari".

Llibertat Cat (La veu de l´esquerra independentista dels Països Catalans)


LA MANI DE SON ESPASES I LA DIGNITAT


grosske | 25 Novembre, 2007 12:43

Segons els organitzadors de la mani d'ahir sobre Son Espases, he perdut la meva dignitat. Jo i un munt de gent del PSOE, del Bloc, dels Sindicats, del GOB, del moviment veïnal, etc.

No estic d'acord, és clar. Per ser dignes, basta amb fer allò que honestament creus que has de fer. Per això jo no tenc res a dir sobre la dignitat dels manifestants d'ahir: no sé de cap que em consti que hi anàs amb propòsits deshonests.

Els camíns que condueixen al bé comú són molt diversos i opinables i s'ha d'aprendre a respectar l'opinió dels altres.

Des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim, que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució.

El meu raonament pot ser equivocat però estic segur que no estic tot sòl a l'hora de fer-ho. Per això, probablement, no fa gaire sortiren 40.000 persones per defensar el territori i ahir només ho feren 300. Els organitzadors de la manifestació tenen tot el dret a no treure conclussions d'aquesta devallada del 99% i això no els fa ni menys dignes ni menys respectables però el que no tenen dret és a situar la frontera de la dignitat en la frontera de la seva pròpìa opinió.

Blog Eberhard Grosske (25-XI-07)


Contestació a Bernat Grosser (ats. Grosske)


Aina Calafat | 25/11/2007, 19:35



L'activista mallorquina Aina Calafat s'expressa davant dels mitjans de comunicació amb contundència i convicció ben fermes

Desestimat Bernat (que és com et coneixen a l’ajuntament de Ciutat), saps perfectament dels medis dels quals disposam, i ens resulta curiós que ara comparteixis les avaluacions d’assistència del CNP, cosa que mai havia succeït.

El que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat.

Quan ens manifestarem 40.000 ciutadans teníem el suport logístic i econòmic de tots els partits i del Gob, i et record que a la darrera concentració en defensa de La Real tu hi participares i després, ja en el govern: res de res, cortines de fum !. Per cert esperam que la protecció dels espais naturals que esmentes resulti més efectiva que la del parc de Llevant.

Amb les nostres manifestacions NO torpedinam al govern, exigim el COMPLIMENT DE les vostres promeses electorals, QUE ÉS LA VOSTRA OBLIGACIÓ. Fins ara vosaltres disposàveu de tota la informació que nosaltres hem utilitzat per denunciar les obres. I NO l’heu sabuda emprar, sou ineficients....!, i hipòcrites i mentiders.

Per cert en el darrer plenari de l’antic ajuntament, quan et demanaren la teva intervenció sobre el tema de les obres de ca n’Espases, NO VARES VOLER INTERVENIR, i a les meves peticiones em contestares: “¿ Que querías, que hiciese una intervención cañera de las mías...?” , idò NO, volíem que fessis el que havies de fer: defensar La Real, que era el que us havíeu compromès a fer !, per cert per això et pagàvem .....

Per què no ens ha rebut el president del govern ?, que ens deixà penjats el dia de la constitució del Consell de Formentera, i des d’aquell dia no en sabem res de res; quan abans venia a les “manis” com dius tu i fins i tot ens feia escrits de suport.....?. Què curiós que el dia abans de la “mani” el govern protegeixi alguns espais naturals en perill. Què volia .?, el silenci dels desenganyats ?

Veim que ara estàs amb els sindicats: “Libre de Médicos, Satse, etc.” quin gir Copernicà !, ja no et fas amb els sindicats d’obrers. Ara sou govern ...., però tranquil prest hi haurà noves. Nosaltres NO ATURAREM !.

Salvem La Real i tota Mallorca !, que està en les mateixes mans que abans: dels especuladors i promotors. Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència. Hipocrita!

Aina Calafat (25-XI-07)


D'altres referències a LA REAL

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud


Rectificau! Salvem la Real, salvem Mallorca! (Blog Picalsud)

pobler | 27 Novembre, 2007 07:39 | facebook.com

D'indrets de Mallorca tan diversos com Alaró, Alcúdia, Artà, Binissalem, Pollença, i molts d'altres, s'arreplega un munt de gent que es concentra a la plaça Espanya, de Ciutat, i recorre el trajecte que duu fins a la plaça de Cort.


Pancarta que, recordant altres manifestacions convocades en defensa de Mallorca, fa avinent que la Real n'és una part força respectable

Es tracta d'una gent que, des de fa estona, no es cansa de manifestar-se a favor d'una major protecció d'indrets tan emblemàtics com el monestir de La Real.

Gent de totes les edats i condicions socials, dones i homes amb l'energia més que suficient per fer front a decisions governamentals que consideren no solament desencertades sinó, fins i tot, tan arriscades que poden arribar a posar en perill vides humanes!

Davant la mateixa façana de l'Ajuntament, Aina Calafat, l'activista que més intensament lluita en defensa de l'entorn del monestir de la Real, llegeix el manifest que reclama una rectificació immediata dels governants, enfront de la decisió que han pres de continuar amb el macroprojecte d'hospital que planificà l'anterior govern del PP a la finca de Son Espases.


L'activista mallorquina Aina Calafat s'expressa davant dels mitjans de comunicació amb contundència i convicció ben fermes

Absències tan significatives com les del GOB -que, quina casualitat! tot d'una que fa públics canvis d'estratègia en la seva línia d'actuació (!), rep promeses institucionals de diners públics a balquena destinats a la rehabilitació de La Trapa-.

O de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma -que, quina casualitat! precisament aquest mateix vespre amb un sopar multitudinari, presidit per la batlessa del PSIB-PSOE, Aina Calvo i el tinent de batle d'Esquerra Unida, Eberhard Grosske, celebra, d'una banda, el final d'etapa de la dirigent Rosa Bueno... i de l'altre un homenatge al músic defensor de la Real Toni Roig qui no es cansava de proclamar: No ens fareu callar!


Membres de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, amb la batlessa del PSIB-PSOE i el regidor d'Esquerra Unida de l'Ajuntament de Palma

O d'organitzacions sindicals com STEI-i i USO, o CCOO i UGT -que, quina casualitat!, aquest mateix matí signen amb el president Antich determinats acords de col·laboració institucional...-.

O de formacions polítiques que integren la totalitat de l'arc parlamentari, la totalitat dels àmbits de govern de les institucions públiques d'aquestes illes...


No són milions! Ni tampoc són quatre gats, ben enmig de la ciutat!

Malgrat tots aquests entrebancs i inconvenients, un bon grapat de centenars de persones han pres la decisió de participar activament en una de les manifestacions més emotives que s'ha produït mai a Palma, en defensa de la dignitat personal, del respecte a la paraula donada, dels entorns a protegir a l'illa de Mallorca i de polítiques més fermes contra la corrupció i l'especulació urbanística...

És tot un bon començament, per a una cursa de resistència cívica com aquesta! La veu d'aquesta part de la ciutadania s'ha començat a sentir avui, ben cridanera, pels carrers cèntrics de la ciutat de Palma, amb càrregues emotives, barrejades de ràbia i indignació:

  • Dig – ni – tat!
  • As – sas – sins de la ter- ra!
  • La vostra corrupció, la nostra hipoteca!
  • Salvem Mallorca! Salvem la Real!
  • Salvem la Real!
  • Qui estima la Real no la destrueix!
  • Prou de corrupció!
  • Llavors diran que érem cinc o sis!

Són algunes de les consignes que s'han anat repetint al llarg del trajecte, des de la plaça Espanya fins a la mateixa plaça de Cort.

On devien ser, en aquella hora, la batlessa socialista de Palma i la presidenta socialista del Consell de Mallorca, amb tots dos despatxos solament a quatre passes?!

Traduccions: - Español - English - Français

D'altres referències a LA REAL

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud


"Mani" de tres-centes...

Dissabte, 24 de novembre de 2007, unes tres-centes persones omplen la platea del Teatre Principal, en un xup-xup entre literari i teatral, on la literatura esdevé “la sal de fruites” de la cerimònia dels guardons literaris i teatrals que atorga el Consell de Mallorca.

Molt ben dotats econòmicament (70.000 euros, per al Premi Mallorca de narrativa...), el Teatre Principal de Palma substitueix el saló de plens del Consell.
Un espai que, per ventura, queda massa gros per al gruix de presents que així mateix omplen la platea del recinte... (DdB, 25-11-2007, pàg. 45)

Al mateix mitjà, i en altres, es fa públic que unes hores abans, d'aquell mateix dia, més de 300 manifestants contra Son Espases es manifesten a Palma, sota el lema “Rectificau”, per protestar per la decisió del Govern de continuar les obres de construcció del nou hospital de referència als terrenys de la finca de Son Espases.

Són dues situacions semblants...(?), pel nombre de participants només!
Mentre unes romanen confortablement assegudes ocupant les butaques d'un teatre tan emblemàtic com és ara el Teatre Principal de Palma, les altres es manifesten en forma cridanera pels carrers de la mateixa ciutat, reclamant més dignitat, més compliment de la paraula donada, més responsabilitat, més coratge i valentia, més fermesa davant la poderosa maquinària d'empreses foranes i autòctones que li volen traure tot el suc al territori...

Tres-centes persones que es manifesten pels carrers de Palma, sense cap altre tipus de suport que la voluntat pròpia de reclamar més “dignitat”, sens dubte són més i tenen molt més valor avui que aquelles altres que, un bon dia, emprenen iniciatives tan sucoses com l'ecologista GOB, o la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, o els sindicats absents de la “Mani de tres-centes”, o els partits polítics amagats rere les finestres de les seves respectives seus...

Cap d'aquestes organitzacions, el dia del seu naixement, no compta amb un nombre tan elevat de participants!

Cal molt de coratge per tirar endavant amb el projecte! Que, de feina, en aquest país, en queda molta a fer! I això no representa més que un bon inici...

Cecili Buele i Ramis
CGT-Balears
Mallorca, novembre 2007

Traduccions: - Español - English - Français

D'altres referències a LA REAL

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS