Administrar

L'Hospital de Son Espases i Esquerra Republicana

pobler | 22 Novembre, 2007 18:16 | facebook.com

L'Assemblea de Militants que Esquerra Republicana celebra a la vila mallorquina de Sant Joan, esdevé una d'aquelles fites que senyalen clarament el camí que segueix la implantació i consolidació del partit a l'illa de Mallorca.

Una mostra n'és la presència de representants destacats de totes les seccions locals, tant de Mallorca com d'Eivissa.

Aquesta Assemblea de Militants d'Esquerra-Illes aprova gairebé per unanimitat la totalitat de la proposta de resolució ampliada, que presenta l'Executiva, d’impulsar una coalició nacional per a les eleccions espanyoles.

Al mateix temps, l'Assemblea també aprova altres propostes de resolució que hi presenten militants. D'entre aquestes, n’hi ha dues que tenen a veure amb la construcció de l'hospital a Son Espases, una de les quals és aprovada parcialment.

Es tracta de dues propostes que s'hi presenten per ser debatudes i votades, i que incideixen directament amb postures i decisions d'Esquerra Republicana, davant l'opció presa pel president de Govern, el socialista Francesc Antich, de continuar mostrant-se favorable a la construcció, dins la finca de Son Espases Vell, a Palma, del mateix macroprojecte d'hospital que hi promogué l'anterior Govern del PP presidit per Jaume Matas.


Des que el president Antich aixeca la suspensió cautelar, la primera setmana del proppassat mes d'octubre, les obres de l'hospital a la finca de Son Espases no aturen

Totes dues propostes de Resolució provenen de militants d'Esquerra residents a la Part Forana de Mallorca (Alcúdia, Binissalem, Bunyola...).

La més “tova” d'aquestes dues propostes -que prové de sectors altre temps aferrissats defensors de la necessitat que Esquerra entri dins el Bloc-, qualifica com “l'afer més calent dels primers mesos del Govern progressista”, l'herència de l'hospital de Son Espases, i reconeix que la il•lusió del 27 de maig es veu superada per un atac de 'pragmatisme' o d'amnèsia en alguns casos, per part dels partits majoritaris del Pacte, PSOE i UM...

... Continua afirmant el text de la proposta que Esquerra i el Bloc segueixen sense haver marcat una estratègia per encarar la pinça socialista-regionalista, amb el risc de repetir els errors de Son Espases, amb l'argument, fal•laç, de provocar inestabilitat al Pacte...

...La proposta presentada considera que Esquerra ha d'encarar aquesta legislatura amb la responsabilitat de governar, però també amb l'expectativa de consolidar el seu creixement, marcant distància -perquè existeix- entre els seus socis del Bloc, però sobretot entre els socis del Pacte.


Pintades estampades als murs que envolten les obres de construcció de l'hospital de Son Espases fan al•lusions directes a la corrupció que les amara

Aquesta proposta de Resolució, la més “tova” de les dues que es presenten a la consideració de l'Assemblea de Militants d'Esquerra-Illes, veu aprovats els seus tres primers punts que, de manera molt resumida, estableixen:

  • fer una anàlisi, crítica i autocrítica, del paper d'Esquerra amb l'afer de Son Espases
  • rompre la dinàmica d'anar a remolc de les polítiques del PSOE
  • marcar les línies vermelles del Pacte: Segon Cinturó, Sol rústic, ses Fontanelles, la llengua...


Les grues emprades en la construcció de l'hospital de Son Espases es distingeixen des de ben lluny

Quant a la proposta de Resolució més “dura” que es presenta a la consideració de l'Assemblea de Militants d'Esquerra-Illes celebrada a la vila mallorquina de Sant Joan, es reconeix que Esquerra Republicana ha estat percebut com un partit distint, un partit sense complexos, sense titubejos, amb un missatge clar i una praxi conseqüent i coherent...

Que això és un valor difícil d'assolir, però molt bo de perdre; i que el succeït amb l'afer Son Espases el posa en perill...

Esmenta que amplis sectors de la societat civil illenca s'han manifestat obertament en contra de continuar amb la construcció del complex hospitalari de Son Espases... Assenyala que el realment important no és la discussió dels arguments a favor o en contra de la construcció; que el que realment preocupa és la praxi política que hi ha al darrere: la utilització de Son Espases per a guanyar vots amb l'estratègia de l'engany...


El campanar del monestir de La Real deixa de ser el punt més alt de la contrada, envoltada de grues i grans màquines que treballen de valent en la construcció de l'hospital de Son Espases

El grup de militants que elabora aquesta proposta reclama sortir del Govern, cosa que no vol dir donar-lo a la dreta: “fora del Govern podem continuar recolzant-lo parlamentàriament, això sí, amb acords puntuals, obligant a negociar i visualitzant-se aquesta negociació...”

Amb aquests plantejaments inicials, la proposta de Resolució apunta cap a una sèrie d’acords a prendre per part de l'Assemblea de Militants d'Esquerra-Illes:

  • presentar la dimissió irrevocable de tots els càrrecs proposats per Esquerra com a part del Bloc al Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Mallorca i Ajuntament de Palma
  • demanar a la Sra. Esperança Marí i Mayans que posi la seva tasca de diputada del Parlament Balear al servei d'Esquerra
  • demanar al Sr. Joan Lladó i Binimelis que posi la seva tasca de conseller insular al Ple del Consell de Mallorca al servei d'Esquerra
  • utilitzar aquests dos serveis per poder negociar amb els governs, durant el que resta de legislatura, totes i cada una de les propostes que aquests presentin a tràmit.

Hi ha militants que opinen que aquesta proposta, motivada per situacions que ja eren ben previsibles en el moment que Esquerra Republicana pren la decisió d'entrar a formar part del Bloc, en les condicions amb què l'adopta i accepta, un cop s'ha aconseguit de governar a totes tres institucions públiques, pot resultar més perjudicial que beneficiós per al partit.

Aquesta proposta, que és rebutjada en tots els seus termes gairebé per unanimitat, algun aspecte positiu comporta -igual que l'anterior-: fixa l'atenció i l'anàlisi política en un dels aspectes que marquen més a fons l'inici de la present legislatura, si més no pel que fa a Mallorca.

L'Assemblea de Militants d’Esquerra-Illes no hi passa de llis, com si res no hagués passat; sinó que para esment a la decisió unilateral, contrària al compromís contret en campanya electoral, presa pel president socialista Francesc Antich, de tirar endavant amb el mateix macroprojecte de construcció de l'hospital de referència de Mallorca, al mateix indret, amb les mateixes condicions, en els mateixos termes, -fins i tot amb ineludibles increments de la despesa pública-, que trià i tirà endavant l'anterior Govern presidit per Jaume Matas, del PP.


El monestir de La Real, cada cop més amagat per les obres i més difícil de veure des de lluny

La presentació d'aquesta proposta de resolució davant l'Assemblea de Militants d'Esquerra Republicana a la vila mallorquina de Sant Joan, pretén esdevenir qualque cosa més que un bon toc d'atenció a la direcció del partit, o una significativa aportació a l'àmbit del testimoniatge i les bones intencions d'un sector de la militància d'Esquerra-Illes.

Com a molt, emperò, es veu que hores d'ara es queda només en això.
Que ja és dir molt, en els temps que corren!
Pentura massa.

Cecili Buele i Ramis
militant d'Esquerra Republicana
Mallorca, novembre 2007

Traduccions: - Español - English - Français

D'altres referències a LA REAL

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud

Homenatge a Fernando Fernán-Gómez (I)

pobler | 22 Novembre, 2007 11:41 | facebook.com

Malgrat els eterns problemes històrics de manca de finançament adequat i marginació històrica d'actors, músics, directors o guionistes -indiferència d'UCD davant del fet cultural-, el cert és que els treballadors del cinema de totes les nacions de l'Estat aconseguiren sintonitzar amb el temps que els tocà viure. Els protagonistes d'aquests anys saberen reflectir d'una manera intel.ligent i creativa el moment històric i polític. Es va anar fent un cine plural, crític, sovint revolucionari, i en diverses ocasions, un art desconcertant i summament audaç. Fernando Fernán-Gómez, actor, escriptor, director de cine --i també actiu militant antifeixista--, encarna un alt grau de dignitat i d´elevada qualitat artística. Un exemple per a tots aquells i aquelles que ens hem format amb la seva obra; una brillant, punyent i inigualable crònica sentimental de l´”Espanya” del franquisme i el postfranquisme. (Miquel López Crespí)


Homenatge a Fernando Fernán Gómez. El cinema de la transició (I)



Fernando Fernán Gómez

De 1975 a 1983 es feren a l'Estat espanyol 1.033 pel.lícules

Teòricament, segons els analistes del sistema, la transició política (és a dir, l'autotransformació del règim terrorista de la burgesia feixista en un altre de més homologable a nivell internacional) finí amb la victòria del PSOE en les eleccions d'octubre de 1982. Però convendria recordar que, en el període que va de la mort del dictador fins a l'any 1983 es feren a l'Estat espanyol un total de 1.033 pel.lícules. Prop de 1.500 hores de cine que poden servir -a l'estudiós o simple espectador del futur- per a estudiar i analitzar els moments més importants de la cultura dels pobles i nacions oprimides per l'Estat en aquests darrers anys. Julio Pérez Perucha, Vicente Ponce i molts d'altres autors, en el llibre El cine y la transición política española (València, Generalitat Valenciana, 1986) defineixen aquesta època com a "edad de oro del cine".

Malgrat els eterns problemes històrics de manca de finançament adequat i marginació històrica d'actors, músics, directors o guionistes -indiferència d'UCD davant del fet cultural-, el cert és que els treballadors del cinema de totes les nacions de l'Estat aconseguiren sintonitzar amb el temps que els tocà viure. Els protagonistes d'aquests anys saberen reflectir d'una manera intel.ligent i creativa el moment històric i polític. Es va anar fent un cine plural, crític, sovint revolucionari, i en diverses ocasions, un art desconcertant i summament audaç. Fernando Fernán-Gómez, actor, escriptor, director de cine i també actiu militant antifeixista, encarna un alt grau de dignitat i de extremada qualitat artística. Un exemple per a tots aquells i aquelles que ens hem format amb la seva obra; una brillant, punyent i inigualable crònica sentimental de l´”Espanya” del franquisme i el postfranquisme.



El espíritu de la colmena de Víctor Erice i protagonitzada per Fernando Fernan-Gómez, el film més important dels anys setanta

El espíritu de la colmena de Víctor Erice i protagonitzada per Fernando Fernan-Gómez, el film més important dels anys setanta

En el capítol "La dreta feixista contra el cinema progressista espanyol i català" explicàrem com a partir de 1973, s'iniciava la recta final de l'autotransformació del règim. Amb la nova Llei del Cine, certes pel.lícules de l'oposició es pogueren filmar, veure i exportar sense tantes limitacions com en el passat més recent. Començava l'allau turística i el règim -mitjançant el cinema- volia donar una imatge més liberal. Concretament, parlam dels anys que van de 1974 a 1976. El canvi d'època repercuteix igualment damunt els espectadors. El públic comença a "premiar", amb la seva assistència, certes pel.lícules que considera d'oposició al règim feixista. Recordem l'èxit de films com La tia Angélica o Furtivos.

Malgrat que globalment poguem situar la major part de pel.lícules dels anys que van des de la mort de Franco fins a l'octubre de 1982 com a "cine de l'oposició", el cert és que les tendències dels directors, productors i guionistes són tan variades com ho eren les forces que pugnaven per un canvi polític dins l'Estat. Sens dubte, aleshores -i parl a nivell particular-, ens seduïen les propostes més agosarades, com ho eren films del tipus El espíritu de la colmena (1973, Víctor Erice), Pascual Duarte (1976, Ricardo Franco) o El desencanto (1976, Jaime Chávarri). Evidentment, també anàvem a veure i comentàvem, interessats, propostes més liberals com Furtivos (1975, José Luis Borau) o El amor del capitán Brando (1974, Jaime de Armiñán).

A la recerca d'una "tercera via" en el cinema espanyol

Record altres pel.lícules del temps de la transició obertament d'esquerres com Pim, pam, pum... ¡fuego! (1975, Pedro Olea), Manuela (1975, Gonzalo García-Pelayo), Gulliver (1976, Alfonso Ungría) o la mateixa Cría cuervos (1975, Carlos Saura). És el moment de la famosa "tercera via" del cinema. Determinats productors estaven una mica atemorits (per les conseqüències econòmiques que podia comportar) amb el tipus de films com El espíritu de la colmena --dirigida per Víctor Erice i protagonitzada per Fernando Fernán-Gómez-- o les obres que feia Carlos Saura, per posar uns exemples. Aquest tipus de productor el podíem trobar representat en homes com José Luis Dibildos, que volia fer "un cine molt popular amb perspectiva crítica". Aquest era el dilema de la famosa "tercera via": adaptar-se als temps canviants, però sense perdre el públic creat en quaranta anys de subproductes franquistes i, sobre tot, es tractava d'obrir noves escletxes dins d'un nou tipus d'espectadors: la classe mitjana urbana, i ja no tant de camperol com en el recent passat.



L'innegable desenvolupament econòmic dels darrers anys del franquisme (basat en la superexplotació de la mà d'obra, les divises aportades pels tres milions d'emigrants, el turisme i l'ajut dels nord-americans) havia creat un nou tipus de públic ciutadà al qual ja no podies oferir, amb garanties que ho consumís, la burda pastisseria cinematogràfica del feixisme més ranci (Sarita Montiel, Lola Flores, Luis Mariano, Mariano Ozores, etc, etc).


Dibildos, Bardem, Fernando Fernán-Gómez, Bodegas, Carlos Saura...

La pel.lícula més emblemàtica d'aquesta nova concepció del cine serà, sens dubte Los nuevos españoles (una pel.lícula de l'any 1974 dirigida per Roberto Bodegas i produïda per José Luis Dibildos). És evident que, malgrat els nous aires de certa llibertat que es respiraven -dins del món del cine- d'ençà mitjans dels anys setanta, no oblidem que les pel.lícules de l'oposició antifranquista o les de la "tercera via" coexistien i compartien públic -o se'l disputaven aferrissadament- amb tota la parafernàlia del franquisme i la buidor cinematogràfica que segregaven les classes socials compromeses amb la dictadura (especialment la burgesia enriquida amb el feixisme).



Per altra banda el cine "normal", l'estrictament comercial, el cine que presumia d'estar "molt allunyat de la política", també es deixava contagiar pel moment de la transició de la naixent apertura cinematogràfica. Parl de films de sorprenent anticipació política com, per exemple, Alcalde por elección (1976, Ozores) o la clarament centrista visió de la guerra civil revolucionària Tengamos la guerra en paz (1976, Eugenio Martín). El mateix Alfedro Landa va ser "utilitzat" pels productors per a fer diners aprofitant la nova conjuntura política. Tots recordam El puente (1976, Juan Antonio Bardem).

Podríem resumir el que hem vist fins ara dient que el cinema de la famosa "tercera via" neix com alternativa als dos corrents que dominaven les pantalles de mitjans dels anys setanta. D'una part era omnipotent el fenomen dels "saurisme" (l'impacte del cinema de Carlos Saura). Però, malgrat els encerts d'aquests tipus de cinema (que ningú no nega), el cert era que, a nivell econòmic, els productors pensaven que el seu cinema era massa hermètic, massa allunyat dels paràmetres a què estava acostumat l'espectador de les diverses nacions de l'Estat. Objectivament, el cinema de Carlos Saura no era el més apte per a omplir les grans sales dels cines i, molt manco, per a romandre gaire mesos em cartellera.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)


Mor als 86 anys l'actor Fernando Fernán Gómez


L'actor, cineasta i escriptor Fernando Fernán Gómez ha mort als 86 anys a l'Hospital de La Paz de Madrid, on estava ingressat des de feia setmanes. Fonts del centre hospitalari han explicat que l'actor ha mort d'una insuficiència cardiorespiratòria. La capella ardent per un dels grans noms de l'escena espanyola quedarà instal·lada al Teatro Español de Madrid. Nascut a Lima, al Perú, l'any 1921, Fernán Gómez va participar en prop de 200 pel·lícules, en va dirigir una vintena i va ser membre de la Real Academia de la Lengua. De la seva trajectòria, destaquen títols com "El inquilino", "El espíritu de la colmena" o "Belle Époque".

Fernando Fernán Gómez va néixer a Lima, al Perú, el 28 d'agost del 1921, durant una gira que realitzava la seva mare, l'actriu Carola Fernán Gómez. Va ser inscrit al consolat de Buenos Aires, fet que li va permetre conservar la nacionalitat argentina fins al 1970, quan es va nacionalitzar espanyol.

Al llarg de la seva carrera, va aparèixer en prop de 200 pel·lícules, en va dirigir una vintena i va formar part de la Real Academia de la Lengua. En la seva filmografia, figuren títols com "El inquilino", "La venganza de Don Mendo", "El espíritu de la colmena", "La colmena", "Belle Époque", "El abuelo", "Todo sobre mi madre", "La lengua de las mariposas" o "Tiovivo c. 1950", entre molts altres.

La seva tasca de director va començar ja a la maduresa, amb títols com "El viaje a ninguna parte", basada en la seva novel·la homònima, publicada el 1985; "Mambrú se fue a la guerra", o "El mar y el tiempo".

Com a dramaturg, va obtenir crítiques molt elogioses, gràcies a obres com "Las bicicletas son para el verano", Premi Nacional Lope de Vega l'any 1978.

La seva feina li va valdre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, els Premis Nacionals de Cinema i Teatre, la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cine i diversos premis Goya.

Telenotícies Catalunya Informació (22-XI-07)


La manifestació de dissabte per salvar la Real (Urxella)

pobler | 22 Novembre, 2007 06:39 | facebook.com

Hola companys. Recordau que dissabte hi ha la manifestació demanant al govern la rectificació en el tema de Son Espases. Per això hem decidit quedar tots junts, la gent de Pollença, a les 16.30 al monument per anar-hi en compar-sa. Així omplim cotxes i no anem cadascú per la seva banda. I amés, com més serem, més riurem.

Així que ens veiem al monument per anar cap a Ciutat a cridar ben fort que allà no hi volem hospital! 

 

MANIFESTACIÓ
Dissabte dia 24 de novembre a Palma, Plaça d'Espanya, 18.00 hores
RECTIFICAU! RESSPECTAU LA REAL! RESPECTAU MALLORCA!
Novembre de 2007
 
ASSOCIACIONS DE VEÏNS SES VELES, CGT, DRETS HUMANS, FÒRUM CIUTADÀ, GADMA, INICIATIVA CIUTADANA PER POLLENÇA, JOVENTUT COMUNISTA, ALTERNATIVA POLLENÇA, LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA, MAULETS MALLORCA, OBRA CULTURAL BALEAR, PLATAFORMA CALVIÀ PER LA LLENGUA, PLATAFORMA CAMINS PÚBLICS I OBERTS, PLATAFORMA SALVEM CA'N TÀPERA, PLATAFORMA SALVEM LA FAÇANA, UNIÓ OBRERA BALEAR, ASSEMBLEA DELS VERDS D'ARTÀ, ATENEU GABRIEL BUADES, PLATAFORMA SALVEM LA REAL...I ALTRES!
 
Podeu descarregar les octavetes pitjant aquí: OCTAVETES-DAVANT 241107.pdf - OCTAVETES-DARRERA 241107.pdf

A continuació el manifest:

Per què ens oposam a la construcció de l'hospital de referència a Son Espases
 

Davant la decisió de l'actual Govern de les Balears de continuar amb el projecte del PP de
construir l'hospital de referència a Son Espases, les entitats socials sotasignats i molts de
ciutadans i ciutadanes de Mallorca volem expressar que ens oposam, com al llarg de tots
aquests anys, a aquest projecte, alhora que fem palesa la nostra protesta i el nostre
desencís per l'incompliment flagrant d'una de les principals promeses electorals dels partits
que conformen l'executiu. Les raons són les següents:


1. La construcció de l'hospital suposa la destrucció de l'entorn del Monestir de la Real,
element cultural, paisatgístic i històric d'enorme valor per a Mallorca.

2. L'hospital de Son Espases suposarà la construcció del segon cinturó de Palma, amb un
enorme impacte ambiental i un gran consum de territori als barris de l'entorn.

3. Les obres iniciades ja han destruït jaciments arqueològics del segle I a. c. de manera
irrecuperable sense que s'hagin depurat responsabilitats. Una sèquia àrab i una necròpolis
arrasada ja han estat víctimes de la cobdícia i la incultura.

4. El lloc on es construeix l'hospital és una zona d'alt risc d'inundacions i el projecte actual no
pren les mesures correctores per evitar-ho. El centre sanitari incompleix clarament el Pla
Hidrològic Nacional i el Pla Hidrològic de les Balears. Això pot tenir desastroses
conseqüències en cas de gota freda.

5. L'hospital no podrà donar servei fins que no estigui acabat. La reconstrucció del nou Son
Dureta, aprovada per consens, hauria pogut donar servei per fases i abaratir costos.

6. El nou hospital a Son Espases només beneficia els especuladors, les empreses
constructores i les que gestionaran l'hospital durant dècades. El Govern avala íntegrament
el pelotazo especulatiu del PP.

7. La decisió del nou govern, si no rectifica, suposarà un frau polític molt greu, ja que va ser
triat pels ciutadans i ciutadanes per fer justament el contrari del que ara vol fer.

8. Son Espases crea un precedent que allunya les esperances d'aturar altres projectes
agressius contra els espais naturals. El Govern deixa així la porta oberta a projectes com les
Fontanelles, Port Adriano i façana marítima de Palma, a més de a l'anul·lació del PORN de
la península de Llevant.

Per tots aquests motius, demanam al Govern presidit per Francesc Antich que rectifiqui la
decisió de construir l'hospital de referència a Son Espases, i apliqui una alternativa més
racional, respectuosa amb l'interès general i fidel als compromisos polítics contrets.

En demanda d'aquesta rectificació, feim una crida als ciutadans i ciutadanes de Mallorca
perquè participin a la:

 

Blog Urxella (21-XI-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS