Administrar

Els crims dels estalinistes (PCE-PSUC) contra els anarquistes i els comunistes del POUM: els Fets de Maig de 1937

pobler | 18 Novembre, 2007 21:37 | facebook.com

Cap a l'any 1976-77 el PCE encara no havia fet autocritica dels crims dels Ardiaca-Carrillo (entre molts d'altres) contra l'avantguarda marxista i anarquista dels anys trenta. Ens referim a les matances de militants del POUM i de la CNT-FAI (i de brigadistes internacionals) en els tràgics Fets de Maig de 1937 a Barcelona, i posteriorment. (Miquel López Crespí)


Per a la recuperació de la memòria històrica: el PCE-PSUC i els crims contra el POUM i la CNT



Quan el 2 de juliol de 1976 els carrillistes illencs, amb permís especial del governador civil, el reformista Ramiro Pérez Maura, feren el seu primer míting oficial, la premsa celebrà l'acte com a "presentació pública dels 'comunistes'". En aquell acte en el Teatre Balear hi parlaren na Catalina Moragues, na Francesca Bosch i en Ramón Tamames. Cal dir, emperò, que per a nosaltres, els comunistes de l'OEC, aquell acte no podia representar mai la sortida pública dels "comunistes", ja que per a l'OEC, per a l'esquerra revolucionària de les Illes, el partit de Santiago Carrillo era, a conseqüència dels seus abandonaments d'idees i principis, el grup més allunyat que hi pogués haver del comunisme (dins el camp de l'esquerra, és clar). No en parlem de quina era la nostra opinió quan, a mesura que s'anava consolidant la reforma i els pactes entre pretesa oposició i el franquisme reciclat, aquest grup anà abandonant la lluita per la república democràtica, el socialisme entès com a poder dels treballadors, el leninisme, l'autodeterminació, la consolidació de la unitat sindical... Tota una llarga història d'abandonaments que feia que els comunistes mai no el poguéssim considerar un grup proper a les posicions del marxisme revolucionari. Per això, per a les organitzacions que ens reclamàvem del socialisme i la república la primera aparició oficial dels comunistes va ser la nostra, la de l'OEC (malgrat que abans ja havíem fet moltes "sortides" públiques que sovint acabaven en detencions: venda de premsa, mítings ràpids enmig del carrer, intervenció en assemblees a hotels, barris i facultats, manifestacions...). Aquesta aparició pública semilegal (el patrit encara no havia estat legalitzat) va ser la que reflectia la premsa oficial el 21 de maig del 1977.


1976: Miquel López Crespí i Josep Capó, membres de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC), sortint dels jutjats moments abans d'entrar a la presó de Palma (Mallorca).

Era una sortida pública a Son Cladera coincidint amb les primeres eleccions d'ençà de la guerra civil. Aleshores els pactes entre el franquisme reciclat i l'oposició no permeté la legalització dels comunistes (només es legalitzà el grup de Santiago Carrillo). Els altres partits comunistes (MC, POUM, AC, PTE, ORT...) ens haguérem de presentar disfressats rere les sigles de fantasmals i inexistents "Agrupacions d'electors". Però la trampa ja era feta. Tots els diners de la banca i el poder dels grans mitjans de comunicació (TVE, premsa, ràdio) varen ser posats al servei dels partits que ja no volien la ruptura amb el franquisme.



Andreu Nin (a l'esquerra, màxim dirigent del POUM) i Wilebaldo Solano (a la dreta) en temps de la guerra civil. Andreu Nin va ser assassinat, juntament amb centenars de militans del POUM i de la CNT, pels botxins del PCE-PSUC en els Fets de Maig de 1937 a Barcelona. Els hereus de l'estalinisme, el PCE a l'estat espanyol i a les Illes, han continuant demonitzant l'esquerra revolucionària i els intel·lectuals que volen recuperar la memòria històrica de l'esquerra anticapitalista durant dècades. La persecució i campanyes rebentistes de mentides i calumnies contra l'escriptor Miquel López Crespí per haver defensat la memòria dels comunistes de tendència trotsquista (OEC, LCR, POR) o els anarquistes, persecució que ha arribat a l'agressió física, és un exemple ben evident del brutal dogmatisme i sectarisme d'aquests sectors.

Existien tants fets d'ençà la mateixa revolució soviètica o de la guerra civil i la postguerra que ens separaven dels hereus de l'estalinisme! Cap a l'any 1976-77 el PCE encara no havia fet autocritica dels crims dels Ardiaca-Carrillo (entre molts d'altres) contra l'avantguarda marxista i anarquista dels anys trenta. Ens referim a les matances de militants del POUM i de la CNT-FAI (i de brigadistes internacionals) en els tràgics Fets de Maig de 1937 a Barcelona, i posteriorment. Per als partits comunistes oficials l'estalinisme acabà amb la mort de Stalin i no calia fer més voltes a la qüestió. Però per a l'esquerra revolucionària que procedíem de l'Oposició Obrera a l'estalinisme, de l'herència dels bolxevics i revolucionaris soviètics, la cosa no era tan simple com pretenien els hereus de l'estalinisme. La manca de crítica envers aquest passat i sobretot l'actitud del PCE en temps de la transició provant de desactivar tota mena de mobilització revolucionària antisistema ens repellia. La pràctica de Santiago Carrillo en temps de la transició arriba a cotes d'irrealisme bestials (irrealisme per a qui pogués pensar encara que aquella organització, el PCE, volgués fer un canvi en l'estructura de l'estat capitalista espanyol). L'antipopular Pacte de la Moncloa (1977) tornà a confirmar la tenebrosa història d'unes direccions venudes en cos i ànima a l'oportunisme més ferotge. No cal dir que exceptuam d'aquesta anàlisi el provat valor dels seus militants de base, els anònims i esforçats lluitadors contra la dictadura franquista. Aleshores ja era evident que els pactes socials més importants de la transició varen ser els de la Moncloa, que van desactivar la lluita obrera molt radical i antisistema (lluita pel poder i coordinació de les assemblees, "soviets" a Vitòria i altres indrets de l'Estat, unitat obrera anticapitalista arreu, republicanisme...).

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Fundació Andreu Nin

Defensa de la Real. Aina Calafat i el Pacte de Progrés

pobler | 18 Novembre, 2007 16:31 | facebook.com

Aina Calafat, en defensa de La Real


En una nota escampada arreu de Mallorca, l'activista mallorquina Aina Calafat, aferrissada defensora de l'entorn de La Real, diu que, després de demanar un espai als diaris del Grup Serra Última Hora i Diari de Balears, ha sortit publicat el seu primer article que apareix a la secció Tribuna pag. 36 d'UH.



A ritme frenètic es treballa en la construcció de l'hospital de Son Espases que engoleix i deixa ofegat el monestir cistercenc de La Real

Hi adjunta l'arxiu, tot manifestant que està escrit en castellà perquè solament l'ha enviat a aquest diari i espera que ens hi trobem identificats.

Diu, de més a més, que l'article ocupa tota una pàgina i al mig hi han col·locat un cor trencat: una manera que tendrem per a publicar la destrossa de Can Espases.

També dóna la notícia que la Plataforma Salvem La Real s'ha adherit a la manifestació convocada per al proper dissabte, 24 de novembre, a les 18 h a la plaça Espanya, a Palma, per reclamar del Govern que presideix el socialista Francesc Antich una rectificació en la decisió que va prendre el passat mes d'octubre: continuar les obres del macrohospital de referència de Mallorca a la finca de Son Espases.

Considera que l'adhesió de la Plataforma Salvem la Real a aquesta convocatòria pública és una molt bona notícia que s'afegeix a la decisió que han pres i que prendran moltes d'altres associacions i entitats.

”Som molts més. I esperau un poc. Serà genial. Som-hi per a penjar els cartells, Hem de ser molts i crec que ho assolirem. Gràcies a tots, farem una gran festa”, diu l'ànima de la defensa de l'entorn de Son Espases, l'activista mallorquina Aina Calafat.

D'altres fotos de les obres que s'estan fent a la finca de Son Espases

Blog Picalsud

Analitzant l´oportunisme elevat a la màxima potència que domina el panorama actual, Llorenç Capellà pensava que la manca de principis, de coherència i de dignitat eren producte d´una sola cosa: la cadira. Per això en Llorenç escrivia: “Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s´imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d´ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d´ulls. Els embruteix l´ànima, la cadira” (Miquel López Crespí)


Son Espases i la cadira


L´Hospital de Jaume Matas


La decisió del president Antich de continuar amb el projecte estrella del PP fent l´hospital a Son Espases és motiu de nombroses reflexions i comentaris. I també, com no podia ser altrament, d´un profund desencís que augmenta entre les fileres progressistes, entre tots aquells i aquelles que volguérem creure altra volta en les promeses dels professionals de la política. N´hem parlat en alguna ocasió des d´aquestes mateixes pàgines d´opinió. Per als més cínics, alguns centenars de vividors del romanço que són en nòmina i només compareixien a les manifestacions de la Plataforma Salvem la Real! per a aconseguir la cadireta, la decisió del president és la més lògica i coherent. En el fons, tots aquests especialistes de la mentida i la mistificació no creien en el contingut de les pancartes que portaven quan eren al carrer en lluita aparent contra el PP. Com han fet sempre els oportunistes de totes les tendències, tan sols eren al costat nostre per provar de treure rendiment personal a la lluita de les plataformes antiautopistes, a les plataformes de ses Fontanelles, al valent col·lectiu de Salvem la Real! Empraven les mobilitzacions del poble com a estri, com un simple objecte manipulable. L´oblit de les promeses i de les lluites de les plataformes, l´elaboració d´excuses de mal pagador, increïbles i gens elaborades, així ho han fet veure a una gran part de l´electorat progressista que SÍ que, per enèsima vegada, provaven de confiar novament en uns professionals de la política que sempre ens acaben enganyant.

És evident que quan el PSOE inicià la campanya electoral demanant perdó als poders fàctics de les Illes, especialment a la patronal d´hostaleria, i els prometé que mai més de la vida pensaria en l'ecotaxa (demanar als turistes un euro per a projectes mediambientals!) ja imaginàvem que la legislatura podia començar malament. Era massa submissió a qui realment controla la situació –la banca, el capital- per a fer-se excessives il·lusions del que podia fer una esquerra oficial amb tantes prevencions davant els poders fàctics de la nostra terra. Però, talment com hem fet tantes vegades, en un acte voluntarista, hem volgut donar una nova oportunitat a tots aquells que havien fet seu el discurs de la protecció de la terra i de la lluita contra l´especulació.

Però les promeses electorals sembla que són sempre el mateix: cortines de fum per a rapinyar uns vots als incauts i, damunt la suor, les il·lusions i esperances del poble, aconseguir fruir dels bons sous i privilegis que comporta la gestió del règim.

Tot plegat d´una grisor política vertaderament esfereïdora. Potser mai, en tots aquests anys de renúncies i claudicacions no s´havia vist tan clarament la supeditació d´aquells que diuen ser els nostres governants a la banca i els especuladors. Qui ha escrit l´article més trist i més desesperat sobre totes aquestes qüestions que comentam ha estat l´escriptor Llorenç Pellà, que era al costat nostre en la manifestació de l´altre dia per a demanar coherència i dignitat al govern progressista. Analitzant l´oportunisme elevat a la màxima potència que domina el panorama actual, Llorenç Capellà pensava que la manca de principis, de coherència i de dignitat eren producte d´una sola cosa: la cadira. Per això en Llorenç escrivia: “Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s´imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d´ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d´ulls. Els embruteix l´ànima, la cadira”.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (9-X-07)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Per servar la memòria de Blai Bonet: S´Esclop, quadern cultural

pobler | 18 Novembre, 2007 08:52 | facebook.com

Articles de Miquel Pons, Pau Vadell Vallbona, Bernat Nadal, Miquel López Crespí, Antoni Vidal Ferrando i Julià Obrador Perelló. Treballs poètics de Vicenç Calonge, Àngels Cardona, Miquel Bezares, Joan Perelló, Jaume Oliver Ferrà, Jaume C. Pons Alorda, Emili Sánchez-Rubio, Pere Perelló Nomdedéu, Antoni Clapés, Alfons Navarret, Maria Victòria Secall, Víctor Gayà, Jordi Pàmias, Josep Pizá Vidal, Toni Gost, Lluís Maicas, Àngel Terrón, Jaume Mateu i Martí, Lluís Servera Sitjar


S´Esclop, quadern cultural, núm 35, setembre-octubre 2007 (Mallorca)


Número d´homenatge a Blai Bonet –amb magnífica portada de Toni Catany-, explicat pel mateix director de la publicació, Joan Fullana, a la plana inicial, a través de “la importància literària de Blai Bonet i en el desig de servar la seva memòria”.



Blai Bonet

Número d´homenatge a Blai Bonet –amb magnífica portada de Toni Catany-, explicat pel mateix director de la publicació, Joan Fullana, a la plana inicial, a través de “la importància literària de Blai Bonet i en el desig de servar la seva memòria”.

Antoni Artigues recorda el seu admirat i estimat poeta través de vivències conjuntes. Per Artigues, Bonet, juntament amb Joan Brossa, Miquel Bauçà i Vicent Estellés “són poetes que viuen poèticament i per això totes les seves paraules són poètiques”; també esmenta algunes frases seves, com “L´escriptor té obligació de fer d´oposició al poder” o “Ser súbdit és incompatible amb la dignitat”.

Al llarg de la publicació li dediquen treballs poètics Vicenç Calonge, Àngels Cardona, Miquel Bezares, Joan Perelló, Jaume Oliver Ferrà, Jaume C. Pons Alorda, Emili Sánchez-Rubio, Pere Perelló Nomdedéu, Antoni Clapés, Alfons Navarret, Maria Victòria Secall, Víctor Gayà, Jordi Pàmias, Josep Pizá Vidal, Toni Gost, Lluís Maicas, Àngel Terrón, Jaume Mateu i Martí, Lluís Servera Sitjar. Altres que li dediquen escrits i records són Miquel Pons, Pau Vadell Vallbona, Bernat Nadal, Antoni Vidal Ferrando, Julià Obrador Perelló i Miquel López Crespí.

Quant a il·lustracions relacionades amb el poeta santanyiner o la seva obra, trobam les signatures de Bartomeu Estelrich Rigo, vàries més de Toni Catany, Pau Vadell, Llorenç Pons Moll, Inés Karin Laudat, Gaspar Servera, Tòfol Sastre i Joan Lacomba.

L´amic Sebastià Bennasar en l´article “Gràcies Carles Rebassa (dos records sobre Blai)” apunta: “En Blai Bonet, tots ho sabeu, escrivia articles d´opinió al Diari de Balears. Una de les tasques que queda pendent per fer, i aquí deix l´envit sobre la taula per als investigadors futurs, és l´edició d´aquests articles en un volum anotat i matisat, perquè en molts d´ells es veu el pensament polític i sobretot estètic de Bonet. Idò en Blai enviava els seus articles per fax, amb la seva lletra feta gran a posta perquè l´entenguéssim”. Ja ho sabeu... l´enviat resta llançat.

Biel Massot i Muntaner

Diari de Balears (13-XI-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS