pobler | 15 Novembre, 2007 20:31 |
Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí, membre de l´Associació per a la recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) al comunicat de Margalida Capellà “Sobre el monòlit al ‘Baleares’”
L´Associació Memòria de Mallorca exigeix la reprovació del cronista oficial de la Ciutat per part de la més alta instància en l´Ajuntament de Palma, per la seva incompetència a l´hora de fer una crònica objectiva que permeti entendre tot el context històric als lectors d´un article publicat com a cronista oficial, no com a particular. Entenem que els lectors tenen dret a una informació veraç, especialment quan prové d'un funcionari de l´Ajuntament que escriu amb aquest títol. La recuperació de la memòria històrica té per objectiu conèixer tota l´història dels fets relacionats amb la guerra civil i la dictadura franquista, i el cronista oficial segueix mantenint, al parer de l´Associació, l´història oficial del franquisme que oblida les víctimes i enalteix colpistes, feixistes i criminals de guerra. (Margalida Capellà)
Sobre el monòlit al ´Baleares´
Per MARGALIDA CAPELLÀ
L´Associació Memòria de Mallorca mostra la seva absoluta disconformitat i el seu malestar amb l´opinió del Cronista oficial de la Ciutat de Palma respecte de la simbologia franquista i, en especial, del manteniment del monument al "Baleares" situat al parc de sa Feixina, expressada en el Diario de Mallorca l´11 de novembre de 2007.
No és la primera vegada que el Cronista oblida les víctimes civils de la guerra i la repressió franquista: en un article anterior publicat en el mateix diari, el Cronista va exposar l´història del Castell de Bellver sense esmentar en cap moment el seu ús com a presó durant la Guerra civil i el pas, entre d´altres, del batle Emili Darder, el diputat Alexandre Jaume o els polítics Montserrat Parets, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, tots ells executats.
Al parer de Memòria de Mallorca, en l´edició de l´11 de novembre de 2007, el Cronista fa seu el discurs oficial franquista sobre les activitats del vaixell de guerra "Baleares" durant la Guerra civil, sense explicar en cap moment que des d´aquest vaixell es va bombardejar sense pietat ni descans en el mes de febrer de 1937 la població civil de Màlaga, els milers de refugiats que fugiren d´aquesta ciutat cap a Almería per una carretera sense defensar i en condicions dramàtiques i els centenars de milers de refugiats que arribaren a Almería des de Màlaga i des d´altres indrets fugint de l´atac de la Marina franquista i l´aviació feixista italiana.
L´atac indiscriminat de la població civil era l´any 1937 i també en l´actualitat un crim de guerra, igual que el bombardeig de la ciutat de Gernika durant la guerra. No s´entendria de cap manera un monument ni a Alemanya ni a Espanya als autors del bombardeig de la població de Gernika. Des del "Baleares" es varen cometre crims de guerra contra la població civil i només aquest fet hauria de ser decisiu per eliminar immediatament i sense més retard aquest monòlit de la via pública. En opinió de l´Associació, els tripulants del "Baleares" no eren herois sinó criminals de guerra i l"epopeia" que vol commemorar el monòlit no va ser "immortal", com volien els seus arquitectes i així ho recull Bestard en el seu article, destacats franquistes, sinó una epopeia massivament mortal: l´historiador malagueny Antonio Nadal calcula que entre 3.000 i 5.000 homes, dones i infants varen morir fugint del bombardeig del "Baleares".
Per tot això, l´Associació Memòria de Mallorca exigeix la reprovació del cronista oficial de la Ciutat per part de la més alta instància en l´Ajuntament de Palma, per la seva incompetència a l´hora de fer una crònica objectiva que permeti entendre tot el context històric als lectors d´un article publicat com a cronista oficial, no com a particular. Entenem que els lectors tenen dret a una informació veraç, especialment quan prové d'un funcionari de l´Ajuntament que escriu amb aquest títol. La recuperació de la memòria històrica té per objectiu conèixer tota l´història dels fets relacionats amb la guerra civil i la dictadura franquista, i el cronista oficial segueix mantenint, al parer de l´Associació, l´història oficial del franquisme que oblida les víctimes i enalteix colpistes, feixistes i criminals de guerra.
Margalida Capellà, secretaria, en representació de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.
Diario de Mallorca (15-XI-07)S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mathaussen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls. És lamentable. Però, què hi farem? (Llorenç Capellà, Diari de Balears)
Cort i sa Feixina
Elena de Souchère va visitar Madrid i Barcelona, l'any 1938, enviada per l'Éviel des Peuples, un diari francès de tendència democristiana. Ara, els seus articles (traduïts al castellà) s'han recopilat en un llibre titulat Lo que han visto mis ojos (Galaxia Gutenberg, 2007). Naturalment, en recomano la lectura, perquè tot allò que veuen els ulls d'una persona de divuit anys li arriba a l'ànima sense passar per cap filtre ideològic o d'interessos partidistes. Bé, anem per feina. Una de les coses que va veure la periodista francesa té un interès remarcable per a nosaltres, els mallorquins, des del moment que Cort fa la farina blana en el tema de la demolició del monòlit de sa Feixina. Hem d'anar a la pàgina 103. Diu textualment: La mañana del 6 de marzo de 1938 en la plaza Cataluña se formaron pequeños grupos. Todo el mundo llevaba el ejemplar de La Vanguardia que informaba del naufragio del Baleares. Tot seguit fa algunes referències a la història del creuer i afegeix: El Baleares era el barco que vigilaba para que los convoyes de víveres no pudieran llegar a Barcelona... Y no hay peor enemigo que el ladrón de víveres cuando las despensas y los almacenes están vacíos. Barcelona pasaba hambre. De manera que la gent que s'arremolinava a la plaça de Catalunya va respirar alleugerida en saber que el Baleares s'havia enfonsat. Perquè la fam que patia, i a la qual la condemnava el vaixell que Palma homenatja des de fa cinquanta anys, era una fam canina. Continuo transcrivint Elena de Souchère: Y de pronto, al llegar a la plaza Cataluña, un grupo de niños con el vientre inflado, la cabeza rapada y los ojos enrojecidos te miraban fijamente... Comprabas un helado de vainilla y los niños te acosaban a gritos. El helado pasaba de mano en mano, se les derretía entre los dedos, y en la acera quedaba sólo una mancha amarillenta por la que pasaban los dedos mugrientos y se los chupaban ávidamente. En fi...! Si a aquest testimoni sobre les activitats bèl·liques del Baleares, no gaire glorioses, hi afegim el bombardeig de la població de Màlaga que abandonava la ciutat per la carretera de la costa fugint dels moros, comprendrem que el monòlit de sa Feixina no té espai a la iconografia monumentalista de la Palma democràtica. Ho record, una vegada més, perquè una enquesta del diari Última Hora, entre diverses personalitats de la política i de la cultura, encén totes les alarmes dels que, confiant en les promeses de l'esquerra, n'esperaven un dia o l'altre la demolició. Gairebé tots els entrevistats advoquen per la continuïtat adduint raons artístiques o de reconciliació. Artístiques? Arno Breker va ésser un escultor infinitament més valorat que Ortells, i digueu-me quantes de les obres que va esculpir en honor del feixisme poden veure's a les places de Berlín. Que en prengui nota la batllessa, la senyora Calvo, a qui veig força preocupada davant la possibilitat que un escalfament ideològic repercuteixi en l'empobriment monumental de la ciutat. Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mathaussen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls. És lamentable. Però, què hi farem?
Llorenç Capellà. Escriptor.
Diari de Balears (6-XI-07)
En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. (Miquel López Crespí)
La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT... (Miquel López Crespí)
Nanda Ramon i el nomenclàtor de Palma
En un article recent parlàvem de l´extrema eficàcia de Nanda Ramon quant al compliment de les promeses electorals. En aquest cas en referència a la normalització lingüística i a la recuperació de la toponímia tradicional de les nostres places i carrers i, igualment, en la tasca de recuperar la nostra memòria històrica. Ho hem escrit en nombroses ocasions: Nanda Ramon no és d´aquells polítics que parlen per parlar i, una vegada obtenguda la cadireta, s´obliden de les promeses fetes a l´electorat. Nanda Ramon, a part d´una funcionària experta, molt qualificada, és summament feinera i entestada a fer palès el canvi esdevengut a Palma a ran de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Per a mi, per a tots aquells que fa prop de trenta anys encapçalàrem la campanya de l´OEC “Volem noms populars i en català a places i carrers”, ha estat un motiu de satisfacció especial constatar com, tres dècades després d´iniciada la campanya de canvi dels noms imposats pel feixisme, el nou consistori palmesà i, especialment, la Regidoria de Cultura, tornen a portar endavant una tasca massa oblidada pels anteriors consistoris (i tots recordam la feina iniciada en temps del batle Ramon Aguiló). En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. Com informa la Comissió 14 d´Abril de Santa Maria del Camí, trenta anys després de les primeres eleccions el batle republicà Bartomeu Horrach encara no té placa al poble. La Comissió demana: “Per què no se’l nomena fill il·lustre? Quants anys hauran de passar perquè els cinc assassinats rebin el merescut homenatge oficial de l´Ajuntament? Els Norats, pare i fill, que resistiren amagats tretze anys a la muntanya, tindran qualque dia un carrer dedicat? Deis que voleu que les generacions futures sàpiguen el que va passar. Què esperau, idò?”.
Les persones i partits d´esquerra alternativa, cas del PSM, de l´OEC o del MCI, per dir unes sigles que en temps de la transició gosàvem exigir canvis en el viari de Palma, érem silenciats i demonitzats de forma continuada. Els polítics professionals del règim, els vividors del romanço que engreixaven llurs comptes corrents mitjançant el silenci continuat i el respecte a l´herència del franquisme, no volien que la lluita per a la recuperació de la memòria històrica, per exemple, molestàs la migdiada dels satisfets.
Trenta anys després de les primeres eleccions ens trobam, com molt bé diu la nostra regidora de Cultura, que encara hi ha molts carrers de l´Eixample, de les noves urbanitzacions, que conserven noms sense normalitzar. Encara tenim noranta carrers amb noms franquistes: els que queden dels que es posaren dia 2 de maig de 1942 i que encara ningú ha revisat. Nanda Ramon, efectiva com de costum, ens informa que aquestes setmanes d´estiu la Regidoria de Cultura ha anat recopilant moltes propostes quant a la recuperació de la toponímia tradicional i a la lluita per la recuperació de la nostra memòria històrica democràtica i antifeixista. A part dels contactes amb les més diverses organitzacions que treballen en tots els camps de la recerca històrica, està previst començar a estudiar a fons les propostes del professor Gabriel Bibiloni de la UIB, que seran revisades per diferents departaments municipals, grups polítics, associacions de veïnats, especialistes en toponímia i altres sectors implicats.
La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT...
Una campanya de mesos que portà OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)... -per a anar esborrant de la nostra ciutat l'empremta dels quaranta anys d'opressió quant a la retolació d´avingudes, carrers i places.
L'OEC repartí milers de fulls volanders per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí uns autoadhesius meravellosos que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització; autoadhesiu que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.
Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el secretari general de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.
'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el medi ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.
'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".
La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc.- fou un punt de referència combatiu en aquella època de brutal desmemòria històrica practicada pels partits del règim.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
pobler | 15 Novembre, 2007 17:11 |
Encara ens atemorien els films de monstres i vampirs, l'assalt de les formigues carnívores a Cuando ruge la marabunta. Començàvem a copsar que els crims de Dràcula o del doctor Mabuse o de "Jack el destripador" no eren res en comparació amb el que Franco o les preteses democràcies feien a les colònies que dominaven a força de sang i execucions permanents (són els anys en els quals desperta el Tercer Món, s'agiten i lluiten per la seva llibertat els pobles colonitzats per l'Europa imperialista i capitalista). (Miquel López Crespí)
Sa Pobla i aquells estius dels anys cinquanta
Records d'un escriptor pobler
Les sessions nocturnes de cinema és el que més record d'aquells llunyans estius quasi esvanits en la memòria. Nosaltres, amants secrets de la màgia llumínica que ens portava a mons de fantasia o de terror, d'alegria frenètica o de pena incomprensible, fèiem passar les hores -tot esperant l'hora d'inici de la sessió- projectant les nostres pel·lícules de dibuixos animats en les famoses màquinetes "Nick". Altres companys, més espavilats, trescant per les golfes de les cases on estiuejàvem, trobaven increïbles aparells de projecció o de simple contemplació, segurament artefactes de començament de segle, o, qui sap!, de finals del segle XIX, que un llunyà avantpassat del propietari -de nom esvanit, d'incert record- havia deixat abandonat en un racó polsós del sostre. Em referesc a aquells estranys instruments, talment una vella olla de ferro foradada per desenes de petites ranures, per les quals, si hi miraves fixament, podies veure un cavall, un mag, una bruixa, una llebre perseguida eternament, sense aturall, com si fugís durant tota l'eternitat d'un malvat caçador sense escrúpols. Un sol moviment, repetitiu, reiteratiu, però màgic amb tantes ombres i colors, amb inesperats avançaments i retrocessos inexplicables; quin poder el dels efectes especials produïts per una senzilla espelma! L'invent funcionava amb un bocí de ciri, que a vegades robàvem a la padrina, als pares de qualsevol dels amics que venien a contemplar, bocabadats, els misteris d'aquella bruixeria casolana. L'espelma, situada al bell mig del fantàstic instrument -s'havia d'anar alerta a no calar foc a les velles cintes encerades que aferraven les parets d'aquella "olla"!-, va ser capaç de produir-nos emocions iguals o superiors que moltes de les obres hol·livudenques que contemplàvem a sa Pobla o Can Picafort.
Després venia l'hora del cinema; normalment les funcions a l'aire lliure, si hi havia dues pellícules i l'inefable "No-Do", començaven a les nou de la nit i no finien fins ben entrada la mitjanit.
En aquella hora -si anàvem a "Can Guixa" o a "Can Pelut"- ja hi solia haver la tauleta amb caramels i cacauets que posaven figures cabdals de la nostra infantesa poblera. Parlam de l'amo de Can Calent, s'Inquero o en Panero, tots reis i emperadors del que més estimàvem: els xiclets, els caramels fet a casa (coberts amb paper de cel·lofana, sense marca, sense el logotip de cap marca coneguda), la xufa i el cacauet just acabat de torrat, segurament agafat aquells mateix dies de l'hort d'aquests entranyables venedors o comprat al veïnat (que venia a ser el mateix). Tot plegat, productes d'una qualitat a hores d'ara -època de la manipulació alimentària- introbable. I, si era en el "Gardenia", en el "Salón Montaña" o en els cinemes a l'aire lliure de Can Picafort o el Port de Pollença, ja sabíem des de molts dies abans quina pel·lícula d'"indis i vaqueros", de "guerra", "espanyolada", "verda" (a vegades se sabia que no havien tallat una besada, es podia veure al·lotes amb banyador!)... Encara ens atemorien els films de monstres i vampirs, l'assalt de les formigues carnívores a
Cuando ruge la marabunta. Començàvem a copsar que els crims de Dràcula o del doctor Mabuse o de "Jack el destripador" no eren res en comparació amb el que Franco o les preteses democràcies feien a les colònies que dominaven a força de sang i execucions permanents (són els anys en els quals desperta el Tercer Món, s'agiten i lluiten per la seva llibertat els pobles colonitzats per l'Europa imperialista i capitalista).
Desconeixíem el nom dels directors de les pel·lícules, però -a mitjans dels cinquanta- ja sabíem que hi havia acció -trets, cops de puny, persecucions, el dolent castigat, la victòria dels bons- si en els cartells anunciadors -pintats a mà i posats al costat de l'entrada- podíem llegir els noms (pronunciats en perfecte castellà, és clar!) de Robert Mitchum... D'infants ens delia Charlot (totes les pel·lícules) i Disney! (no ho negarem ara, ja que seria mentida). Amb el temps, aquest amor per Charles Chaplin ens portà -finals dels seixanta- a veure, a Londres, El gran dictador, prohibida per la dictadura franquista quan es va filmar. Els germans Marx (Harpo, Chicco i Groucho), juntament amb els vells films de Buster Keaton (El maquinista de la General!) ens anaven fent estimar allò que seria amb els anys -i és encara!- la nostra font més important de distracció i de formació intel·lectual: el cinema.
Del llibre Temps i gent de sa Pobla (Consell Insular de Mallorca- Ajuntament de sa Pobla, 2002)
pobler | 15 Novembre, 2007 13:58 |
Va en augment el nombre d'entitats diverses que s'apressen a adherir-se a la mobilització convocada per al dissabte, 24 de novembre, a les 18 h a la plaça Espanya, de Ciutat, per reclamar del Govern que presideix el socialista Francesc Antich una rectificació immediata que comporti molt més respecte cap a l'entorn de La Real i cap a l'illa de Mallorca.
Suport creixent a la mobilització cívica del 24-N
Cartell de la convocatòria de la manifestació, on despunta qui porta maletins mesclats amb vots...
A la reunió mantenguda al Casal d'entitats Ciutadanes del carrer Montenegro, de Palma, per preparar la Manifestació cívica contra la construcció de l'hospital de referència de Mallorca a Son Espases, entre d'altres assumptes, ja es té garantida la difusió de la informació, i l'arribada de cartells, octavetes i manifest, repartis geogràficament els pobles de Mallorca i els barris de Palma.
D'aquesta manera, entre les entitats presents en aquesta reunió recentment realitzada, es garanteix la difusió de la convocatòria, entre d'altres, als següents pobles de Mallorca i zones de Palma: Inca, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Sencelles, Santa Eugènia, Selva, Pollença, Alcúdia, Sa Pobla, Campanet, Búger, Bunyola, Sa Torre, Pòrtol, Sa Cabaneta, Pont d'Inca, Pla de Na Tesa, Son Ferriol, Alaró, Esporles, Manacor, Felanitx, Artà, Son Sardina, Son Espanyol, Secar de la Real, Establiments, Cas Capistol, Son Rapinya, La Vileta, Son Roca, Camí dels Reis, UIB, Instituts de Palma, Polígons Industrials de Son Castelló i Can Valero, així com també el centre de Ciutat.
Si fa unes setmanes no eren ni mitja dotzena les persones i entitats interessades a impulsar una iniciativa d'aquestes característiques, hores d'ara ja es compta amb el suport i la participació de:
Lobby per la Independència
Maulets MallorcaBen segur que, en els dies que vendran, arribaran a ser encara moltíssimes més, no solament de la Ciutat de Palma, sinó també de la resta de l'illa de Mallorca.
Qui vulgui adherir-s'hi o tengui interès a saber-ne més dades, pot adreçar-se:
Traduccions: - Español - English - Français
D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real
D'altres referències a LA REAL
Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)
pobler | 15 Novembre, 2007 07:55 |
Hay quien habla de la “VALENTÍA” de nuestro presidente, a nosotros nos parece todo lo contrario , una ocasión perdida de girar el rumbo de la política de esta Comunidad, una deslealtad hacia la gente que tuvo la esperanza y confió en él. La valentía de los políticos que ahora gobiernan, está en demostrar en el momento que toca, que cuando venían y se llenaban la boca de querer un futuro mejor para nuestra tierra, continuen como el anterior Govern, Han optado por hacer exactamente lo mismo que lo que Uds. gritaban y criticaban. “ corrupción “ esta es la palabra, les guste o no les guste. SI! es una palabra muy fuerte, sin embargo, continuan con lo mismo, a mi modo de ver son unos corruptos igualmente, y esto les llevara a enterrarse en sus propias ideas. Aunque mucho peor, ya que de los anteriores lo esperabamos, pero de UDS. NO!!! Solo podemos decir que si esta es la POLÍTICA TERRITORIAL que piensan seguir (LES FONTENELLES, FAÇANA MARÍTIMA, PUERTO ADRIANO) la lista es interminable corren el mismo peligro, que “ Dios nos coja confesados”. SEÑORES RECTIFIQUEN DE UNA VEZ POR TODAS, QUE RECTIFICAR ES DE SÁBIOS. (Aina Calafat)
EM FA MAL EL COR
Esta vez te ha tocado a ti, sintiendólo con toda mi alma, “CA N’ESPASES”: es el comienzo de una muerte anunciada.
Estoy tan triste y decepcionada de todo, que dudo que, a pesar de no dejar de luchar hasta el último momento, que seguro llegará pronto, en el que la justicia tendrá que determinar, según las pruebas y denuncias presentades por lo PENAL y en FISCALÍA ANTICORRUPCIÓN, por LA PLATAFORMA SALVEM LA REAL, decida si han de seguir o no las obras en CA N’ESPASES. Confio que se paren definitivamente, aunque cada día que pasa mi corazón sufre más de ver el daño que le están haciendo. Seguramente algunas personas pensaran que la utopía está muerta, no obstante aún creo en ella firmemente .
Voy a citar unas palabras de un correo que he recibido hoy y que me han hecho reflexionar, a parte de empapar mis ojos de lágrimas. Podríamos transladarlos a la Sociedad de hoy. Motivos “olvidados” y que realmente son los que deberían estar siempre entre nosotros los seres humanos, si he dicho HUMANOS. Valores, que por desgracia, están ausentes en nuestra SOCIEDAD DE HOY y que son los que realmente traen la felicidad interior. Y no las cosas fáciles de conseguir que a la larga lo único que hacen es destruir nuestros valores.
“SIRVA DE HOMENAJE A TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE LUCHAN POR CONSEGUIR UNA VIDA MÁS JUSTA, PERSONAS QUE SE ENROLAN EN UN PERIPLO TRÁGICO Y DESESPERADO EN BUSCA DE UN FUTURO DIGNO PARA TODOS”
Dirán, y que tiene que ver esto con CA N’ESPASES?. Puedo asegurarles que mucho, CA N’ESPASES en estos momentos seguiría siendo un VERGEL. Y el hospital ubicado en el mismo lugar, solo que reconstruído. POR CIERTO; YA LES EXPLICARÉ OTRO DÍA QUE SI HUBIERAN EMPEZADO CUANDO SE DIJO EN SUS TIEMPOS REMOTOS, ESTARÍA EN FUNCIONAMIENTO DESDE EL AÑO 2006.
Que significa una NECRÓPOLIS ROMANA, UN ABSIS, UNA ÁNFORA, UN CONJUNTO DE CERÁMICA ROMANA DE I SIGLO ANTES DE CRISTO? PUEDEN UDS. CONTESTARME? O NO LO SABEN? SE HAN LEÍDO EL ÚLTIMO INFORME DE LAS ARQUEÓLOGAS?. O ESTAN HACIENDO LO MISMO QUE EL ANTERIOR GOVERN QUE NO HIZO CUMPLIR LAS PRESCRIPCIONES QUE ELLOS MISMOS DICTARON EL LA LICENCIA DE OBRAS Y LAS PRESCRIPCIONES DADAS POR EL CONSELL DE MALLORCA EN ACTA DE SESIÓN DEL 22/05/2006? LA MÁS IMPORTANTE Y REMARCADA:
PRESENCIA DE TÉCNICOS QUALIFICADOS (ARQUEÓLOGOS) EN TODO MOMENTO Y SEÑALIZACIÓN DE TODOS LOS BICS EXISTENTES (QUE POR CIERTO YA NO EXISTEN) GRACIAS A SU DESIDIA. QUE VERGÜENZA SEÑORES. DURANTE 3 MESES SIN NINGÚN TIPO DE CONTROL. HASTA QUE LA PLATAFORMA SE PUSO EN MARCHA.
No soy nadie para juzgar, pero si, una de entre tantas personas que durante 4 años han trabajado mucho y DESINTERESADAMENTE, siento decir esto, pero no me queda más remedio, HEMOS HECHO SU TRABAJO (EL DE LA OPOSICIÓN) . No ha sido posible pararlo antes. Sin embargo en ningún momento he perdido la esperanza. Por favor, ponganse manos a la obra y hagan cumplir las leyes. Nunca es tarde cuando llega. Olvidense de Uds. y de celebraciones. Que Mallorca ; no está para esto.
Desde aquí quiero hacer un llamamiento a la población para que se de cuenta que este tema está envuelto en una cortina de humo. Srs. han habido tantas irregularidades demostradas, que asimilarlo se hace muy difícil y más con la la LEY EN LA MANO, Las leyes están para cumplirlas, y Uds. que son los responsables de salvaguardar nuestro PATRIMONIO, nuestra identidad, a parte de muchas otras cosas . Su obligación es hacerlas cumplir, SI! Me refiero al GOVERN, AJUNTAMENT I CONSELL de ahora. Le están haciendo el juego al GOVERN de antes.
La PLATAFORMA SALVEM LA REAL durante 9 meses, sin descanso, ha demostrado a través de sus denuncias, informaciones, petición de visitas, algunas concedidas y otras no, ( de esto ya hablaremos otro día, solo hemos hecho que empezar a sacar a la luz LA VERDAD DE CA N’ESPASES) Que quieren que hagamos más?, hemos demostrado fehacientemente que lo que ha pasado y está pasando en CA N’ESPASES, es un atentado contra nuestra querida Mallorca (cultura, patrimonio, ecología etc.,). Unos políticos que no han sido capaces de buscar alternataivas,realmente factibles, o de defender, hasta el final, la opción que encabezaba en sus discursos cuando estaban en la oposición la “gran olvidada” “RECONSTRUCCIÓN DEL HOSPITAL SON DURETA” , consensuada POR TODOS LOS PARTIDOS.
Hay quien habla de la “VALENTÍA” de nuestro presidente, a nosotros nos parece todo lo contrario , una ocasión perdida de girar el rumbo de la política de esta Comunidad, una deslealtad hacia la gente que tuvo la esperanza y confió en él. La valentía de los políticos que ahora gobiernan, está en demostrar en el momento que toca, que cuando venían y se llenaban la boca de querer un futuro mejor para nuestra tierra, continuen como el anterior Govern, Han optado por hacer exactamente lo mismo que lo que Uds. gritaban y criticaban. “ corrupción “ esta es la palabra, les guste o no les guste. SI! es una palabra muy fuerte, sin embargo, continuan con lo mismo, a mi modo de ver son unos corruptos igualmente, y esto les llevara a enterrarse en sus propias ideas. Aunque mucho peor, ya que de los anteriores lo esperabamos, pero de UDS. NO!!! Solo podemos decir que si esta es la POLÍTICA TERRITORIAL que piensan seguir (LES FONTENELLES, FAÇANA MARÍTIMA, PUERTO ADRIANO) la lista es interminable corren el mismo peligro, que “ Dios nos coja confesados”. SEÑORES RECTIFIQUEN DE UNA VEZ POR TODAS, QUE RECTIFICAR ES DE SÁBIOS.
Algo muy importante y que la población debe saber. ES QUE TENEMOS UN INFORME HECHO POR UN ETNÓLOGO QUE CONFIRMA QUE EN CA’N ESPASES PASA EL CAUCE DE UN TORRENTE Y QUE AFECTA LA PARTE NORTE DEL HOSPITAL. PERDONEN OTRA PREGUNTA?. SE HAN LEÍDO UDS. EL ARTÍCULO Nº 28 DEL PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL Y EL ARTÍCULO Nº 72-73, 77 al 79, DEL PLAN HIDROLÓGICO DE LES ILLES BALEAR?. CREO QUE NO, DE LO CONTRARIO YA HABRIAN PARADO LAS OBRAS.
Saben cuantas toneladas de agua entraran en CA N’ESPASES si llueve una media de 80 l. hora?, pués se lo voy a decir: 10’10 TONELADAS POR SEGUNDO; que les parece?.
Ay! Sr. Antich cuanto habría aprendido si me hubiera atendido en su momento, aunque debo reconocer que nunca es tarde.
Por último decir a mi querida tierra. A CA N’ESPASES:
Mi corazón está herido y mi alma muere de pena viendo que los que pueden no hacen nada para evitarlo.
Me despido de ti con el corazón roto. Aunque te prometo que seguiré luchando para que te dejen en paz, a ti y tus entrañas.
Aina Calafat (14-XI-07)
N'hi ha que parlen de la «valentia» del president, a nosaltres ens sembla una traïció, una ocasió perduda de girar el rumb de la política d'aquesta Comunitat, una deslleialtat cap a la gent que va tenir esperança i va confiar que «les esquerres» complirien el que havien promès. Hem confiat, i els uns ens han traït directament i els altres en són còmplices. (Plataforma Salvem la Real)
No és suficient tenir «mal de cor» ni votar en contra de les decisions. La valentia dels polítics es demostra quan pressionen de debò amb el poder que la ciutadania els ha donat a les urnes. Les concentracions, actes i manifestacions on veníeu els actuals governants omplint-vos la boca de voler un futur millor per la nostra terra, queden esvaïdes d'ençà que decidiu continuar com l'anterior Govern. Heu optat per participar de la corrupció continuant amb el «pelotasso» que denunciàveu. (Plataforma Salvem la Real)
Plataforma Salvem la Real
La plataforma Salvem la Real vol recordar els objectius pels quals es va constituir:
Protegir la Real i que el monestir i el seu entorn sigui declarat «conjunt històric».
Conservar l'entorn natural d'una de les darreres zones rurals dels voltants de Ciutat.
Col·laborar amb altres plataformes ciutadanes que també demanen la protecció del nostre patrimoni natural.
La decisió de l'actual govern progressista (?) de continuar les obres del nou hospital de referència a la finca de Son Espases suposa no haver assolit el principal objectiu de la nostra reivindicació.
Volem expressar la nostra decepció davant aquesta decisió i la nostra indignació davant el futur horitzó afavoridor del consum de territori que va lligat a aquesta resolució.
Així i tot, encara ens queda esperar la resposta de la Justícia a totes les denúncies penals, presentades als Jutjats de Palma, i de la Fiscalia Anticorrupció, referides a totes les malifetes produïdes al nostre patrimoni a Son Espases. Alguns exemples són: l'espoli dels jaciments arqueològics, la destrucció dels BIC de les síquies d'en Baster i de la font de la Vila. També hem denunciat la construcció de l'hospital dins la llera d'una torrentera, amb el risc real d'inundacions greus, amb el perill que això pot suposar per a les vides humanes tant dels usuaris com dels treballadors de l'hospital.Volem deixar clar que, com tota la ciutadania, desitjam un hospital públic en condicions, modern, amb el màxim de recursos, dinàmic i digne, i a l'altura de la sanitat pública del segle XXI.
Volem fer saber el nostre desencant, motivat per uns polítics que ens han fet creure que ens acompanyaven per aconseguir els mateixos objectius que nosaltres, i després s'han «doblegat» davant els grups de pressió, esperonats per partits que ja no governen.
Uns polítics que no han estat capaços de cercar altres alternatives, realment factibles, o de defensar, fins al final, l'opció que prioritzava el seu discurs quan eren a l'oposició, la «gran oblidada» i consensuada decisió de fer el nou hospital a Son Dureta. O bé l'altra alternativa, la base militar General Asensio (Son Suredeta) ja quasi tancada.
N'hi ha que parlen de la «valentia» del president, a nosaltres ens sembla una traïció, una ocasió perduda de girar el rumb de la política d'aquesta Comunitat, una deslleialtat cap a la gent que va tenir esperança i va confiar que «les esquerres» complirien el que havien promès. Hem confiat, i els uns ens han traït directament i els altres en són còmplices.
No és suficient tenir «mal de cor» ni votar en contra de les decisions. La valentia dels polítics es demostra quan pressionen de debò amb el poder que la ciutadania els ha donat a les urnes. Les concentracions, actes i manifestacions on veníeu els actuals governants omplint-vos la boca de voler un futur millor per la nostra terra, queden esvaïdes d'ençà que decidiu continuar com l'anterior Govern. Heu optat per participar de la corrupció continuant amb el «pelotasso» que denunciàveu.
Parlem com a plataforma, però modestament creiem representar la veu de molts ciutadans, que s'han sentit ofesos, traïts i decebuts en veure que l'assistència a les urnes i el canvi de color polític al Govern no han estat suficients per portar a terme el model de societat que desitjam.Creiem que una altra Mallorca (i Illes Balears) és possible, però s'ha demostrat que els governants i polítics de la nostra illa no són capaços de girar el rumb. Amb governs anteriors sabíem de la connivència amb els especuladors, l'actual Govern ha demostrat que a l'igual que a la darrera legislatura que va governar, ha decidit fer-li el joc a aquests poders fàctics, que ja els va fer fracassar com a governants. Ells han decidit, nosaltres hem advertit.
Des d'aquí, també, volem donar les gràcies a totes les persones que, durant aquests quatre anys, ens han acompanyat, de tot cor (i no com els polítics...), en aquesta lluita, llarga, però de la qual també n'hem tret coses positives com el suport demostrat de ciutadans i ciutadanes que ens han seguit des de molts racons de la nostra illa, i han demostrat que la consciència col·lectiva segueix viva. Animem a seguir amb la mobilització social per perseguir la societat que realment desitgem.
Salvem la Real!
Plataforma Salvem la Real
Diari de Balears (4-XI-07)
« | Novembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |