Miquel López Crespí - Memòria històrica

Llibertat.cat: el periodisme digital del segle XXI. Una eina al servei de l´Esquerra Independentista dels Països Catalans

Llibertat.cat vol oferir a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a correu@llibertat.cat

Amb els articles de Miquel López Crespí, “Memòria històrica de l´esquerra revolucionària i independentista”; Pau Ballester, “La victòria de l´amnèsia”; Martí i Lluch, “De covardia, rodalies i colonialisme”; Roger Sànchez, “Cal seguir fent passos curts però segurs”; Jordi Martí Font, “La independència de la nostra terra no ens fa por”... I les seccions: Notícies, Entrevistes, Documentació, Editorial i Opinió.

Qui som?

Fa vuit anys, un col·lectiu de persones van crear Llibertat.com, una portalada que volia oferir a l'Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Tot i els entebancs (tècnics, personals, etc.) amb què va ensopegar, es va convertir en una web pionera en el món internauta, que va esdevenir al llarg dels seus set anys de vida un referent de l'Esquerra Independentista.

Lllibertat.cat, que va iniciar el seu camí el darrer novembre, se sent hereva de la tasca que va dur a terme Llibertat.com. Però malgrat el pòsit d’aquella experiència, aquesta nova portalada no pretén ser-ne una continuació, sinó un projecte nou on es prioritzi la informació i l'opinió dins l’àmbit de l’Esquerra Independentista.

La conclusió que hem extret en aquests pocs mesos de rodatge és que llibertat.cat ha omplert un espai que moltes veus reclamaven. La manca de referents d’opinió o la desorganització comunicativa en el nostre àmbit polític s’han superat modestament amb l’aparició d’aquesta portalada. Un buit que no hem supertat tots sols, perquè les aportacions de diverses persones col.laboradores amb el projecte l’han fet possible i, sobretot, perquè llibertat.cat s’ha vist reforçada gràcies a la confluència amb una experiència anterior, focnou.org. Una aportació d’importància per allò que hem sumat, però sobretot pel seu simbolisme, ja que aquests companys han sabut demostrar amb el seu exemple que per avançar cal prioritzar els projectes col.lectius, i no emmirallar-se en els projectes propis. Gràcies, companys de FocNou!

Pel que fa a la vessant informativa, Llibertat.cat no només vol fer-se ressò de les activitats del moviment sinó també de les lluites populars d'arreu dels Països Catalans i, en el la mesura que sigui possible, de la resta del món. Creiem que les lluites populars, la praxi política i el teixit associatiu són allò que permeten visualitzar una nació que construeix la seva identitat dia a dia.

D’altra banda, Llibertat.cat obre un espai d'Opinió perquè diferents agents individuals i col·lectius, preferentment de l'Esquerra Independentista, exposin els seus arguments sobre qualsevol aspecte que pugui ser d'interès per al nostre moviment. Creiem que aquest apartat pot ajudar tant al debat com a la cohesió i clarificació ideològica d'aquest espai polític plural dins la lluita independentista.

Esperem que aquest nou projecte compti amb el vostre suport i ajut. Per això restem oberts a la vostra col·laboració, ja sia enviant-nos informacions i articles d'opinió, ja sia participant directament en el grup dinamitzador del projecte.

Per a més informació, us podeu dirigir a la Taula de redacció de Llibertat.cat: correu@llibertat.cat

Els i les lluitadores independentistes dels Països Catalans hi hem de deixar clar que no hi ha futur amb l'autonomisme i que si el conjunt de les classes populars ens volem alliberar caldrà fer passes serioses i valentes cap a la República dels Països Catalans, com etapa necessària per assolir els nostres objectius d'Independència, Socialisme i Alliberament de Gènere. (Moviment de Defensa de la Terra – MDT)

Manifestació del 1 de desembre: Som una Nació i diem PROU!

El Moviment de Defensa de la Terra considera que els i les lluitadores per la independència dels Països Catalans hem d'assistir a la manifestació que la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat per al dia 1 de desembre de 2007 a Barcelona amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".

Entenem que en aquesta ocasió, com també a la manifestació històrica del 18 de febrer de 2006, impera la necessitat tant de ser al costat dels sectors més conscients del nostre poble com d'organitzar una presència clarament independentista i d'esquerres que combati ideològicament, també al carrer, aquelles opcions que voldrien inútiment promoure la "refundació" de l'autonomisme en els instants en què aquest es troba en fase terminal.

Els i les lluitadores independentistes dels Països Catalans hi hem de deixar clar que no hi ha futur amb l'autonomisme i que si el conjunt de les classes populars ens volem alliberar caldrà fer passes serioses i valentes cap a la República dels Països Catalans, com etapa necessària per assolir els nostres objectius d'Independència, Socialisme i Alliberament de Gènere.

Per tot això, emplacem el conjunt de l'Esquerra Independentista a donar suport al bloc independentista encapçalat per la CUP sota el lema "Tirem pel dret: Indepèndència" i a continuar estenent arreu dels Països Catalans la proposta de la PDD.

Web MDT

Jornades independentistes a Girona: Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos i Josep de Calasanç Serra.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

L’MDT reuneix Serra, López Crespí, Castellanos i Infante en un acte-debat a Girona

Els ponents analitzaren, a partir de la seva realitat, la situació actual, les causes i perspectives d’alliberament dels Països Catalans

Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos, Josep de Calasanç Serra: per la Independència de Catalunya.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

En el debat, que tingué lloc a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona i s’emmarcà dins dels actes de commemoració de la Diada d’enguany, hi intervingueren:

Josep de Calassanç Serra (Perpinyà). Independentista català. Actiu activista cultural de la Catalunya Nord. Membre de Ràdio Arrels, emissora que emet únicament en català i que treballa per la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. És també membre del Casal Jaume I de Perpinyà.

Toni Infante, Miquel López Crespí i Carles Castellanos

Miquel Lòpez Crespí (Mallorca). Escriptor i col·laborador en diversos diaris i revistes de les Illes. Actiu militant antifranquista. Dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i del PSM als anys setanta. Membre de l'AELC i de l'Obra Cultural Balear (OCB). En la seva ponència, parlarà sobre el que ha representat per a l’independentisme i la classe treballadora tant les renúncies nacionals i polítiques en la transició com la restauració monàrquica.

Carles Castellanos (Barcelona). Militant de l’MDT. És professor de l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB. Ha publicat diversos treballs de contingut tant sociopolític com sociolingüístic i lexicogràfic. És membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i del Col·lectiu d’Opinió Mata de Jonc. És impulsor, a més, d’iniciatives com el Centre de Recerca i Documentació Pau Vila i el 3r Congrés de Cultura Catalana.

Toni Infante (València). Militant de l’MDT. Reconegut sindicalista del País Valencià. Membre de Coordinadora Sindical Obrera (COS) i impulsor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de València.

Els ponents, provinents dels diferents territoris històrics del país (Catalunya Nord, les Illes, el Principat i País Valencià), analitzaren, des de l’òptica de l’Esquerra Independentista o de l’Esquerra Nacional, la situació actual de cada territori, les causes d’aquesta situació i les perspectives del procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Girona

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Malgrat ara pugui semblar una heretgia als dirigents dels partits d'ordre que viuen de la plusvàlua popular, pens que l'actitud oberta, liberal, sense cap tipus de reticència, de Xim Rada al capdavant de Letras va fer més per escurçar el domini del feixisme que molts pretesos esquerrans del moment. En Paco Monge havia estat pro maoista en la seva joventut universitària i en aquells moments, després d'haver estudiat profundament Hegel, Marx, Trotski, Lenin i tots els clàssics del pensament revolucionari mundial, blasmava en els seus escrits tant en contra del feixisme com del corromput poder de la burgesia "roja" que explotava els obrers dels països del socialisme degenerat. (Miquel López Crespí)

Xim Rada (1942-1996) i les pàgines de Cultura de Diario de Mallorca. Per servar la memòria dels amics

Xim Rada, a l´esquerra de la fotografia, entrevistant Miquel López Crespí a començaments dels anys 70

Xim Rada (Joaquim Morales de Rada i Quiroga) morí en la matinada del dia catorze d'agost de 1996. La seva mort em va fer reviure l'època (anys setanta) en què, després d'una llarga col.laboració a les pàgines d'Última Hora, em convidà a escriure en el suplement cultural del Diario de Mallorca.

En Xim va néixer a Ciutat l'any 1942. Llicenciat en periodisme per la Universitat de Navarra (1965), va ser redactor de la revista londinenca Signals London (1965); també dels diaris El Diario de Las Palmas (1966) i La Provincia (1966-67), ambdós de Las Palmas de Gran Canaria. L'any 1968 va entrar a la redacció de Diario de Mallorca. Com he dit abans, el vaig conèixer (era client habitual de la Llibreria Logos on jo feia feina) en l'època en què s'encarregava del suplement Letras (1969-72). Més endavant el nomenaren cap de redacció (1972-76) i, finalment, director del Diario de Mallorca (1976-85). A partir de l'any 1986 era el responsable de l'àrea de premsa de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca. Hem servat la nostra amistat fins als darrers mesos de la seva mort.

Coberta del llibre de narracions de Miquel López Crespí La guerra just acaba de començar.

Havien passat quasi vint-i-cinc anys d'ençà el vaig conèixer, just acabat el servei militar! Sovint recordàvem un altre amic comú, l'escriptor i traductor Francesc Monge, amb el qual formàvem colla a començaments dels anys setanta. Malgrat ara pugui semblar una heretgia als dirigents dels partits d'ordre que viuen de la plusvàlua popular, pens que l'actitud oberta, liberal, sense cap tipus de reticència, de Xim Rada al capdavant de Letras va fer més per escurçar el domini del feixisme que molts pretesos esquerrans del moment. En Paco Monge havia estat pro maoista en la seva joventut universitària i en aquells moments, després d'haver estudiat profundament Hegel, Marx, Trotski, Lenin i tots els clàssics del pensament revolucionari mundial, blasmava en els seus escrits contra, tant en contra del feixisme com del corromput poder de la burgesia "roja" que explotava els obrers dels països del socialisme degenerat.

Sovint sopàvem a casa meva i ens passàvem hores i hores projectant unes pàgines culturals a les quals donàvem una importància cabdal en la lluita per una cultura lliure i progressista.

La seva sobtada mort ara farà prop d'un any m'ha fet recordar aquells anys d'il.lusions i esperances; el començament de les meves provatures literàries (els premis, els esburbats llibres de narracions que publicà l'Editorial Turmeda que dirigia n'Antoni Serra, les primeres obres de teatre...). Abans de conèixer en Xim Rada, n'Antoni Serra, en Frederic Suau, el mateix Pepín Tous, va ser en Josep M. Llompart qui m'encoratjà a emprendre l'aventura literària. Aleshores qui més coneixia era Guillem Frontera (me l'havia presentat l'estiu del 67 en Frederic Suau en el seu pis del carrer de Joan Crespí de Ciutat). Una vegada ens llegí unes pàgines de Els carnissers, la novel.la que l'any 1968 guanyaria el Ciutat de Palma. Després vaig conèixer (i amb en Frederic repartírem per tota Mallorca!) l'obra Cada dia que calles (1969). I, pel setanta, quan jo feia el servei militar a Cartagena, enllestiria Rere els turons del record (1970). Totes aquestes obres -i també els poemaris, A ritme de mitja mort (1965) i el Premi Ciutat de Palma 1965 El temps feixuc- m'interessaven moltíssim, i crec que ens animaren a provar sort en el camí de la literatura.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Dos articles recents han colpejat la consciència d´aquells mallorquins i mallorquines que estimen l´art i els nostres artistes. Un porta per títol “Residència per a artistes teòricament jubilables” i és del poeta Tomeu Fiol; i l´altre, igualment colpidor, és de Gabriel Florit, una sentida nota encapçalada per un missatge que és talment una crida a la solidaritat: “Miquel Morell i la soledat”. Ambdós escriptors, parlant de la difícil situació en què es troba Miquel Morell, company de dèries artístiques, fan una crida prou directa als responsables culturals de la nostra terra, a totes aquelles persones que estimen l´art, per veure si, entre tota la gent de bona voluntat podem solucionar aquest greu problema de marginació i oblit. (Miquel López Crespí)

Per servar la memòria dels nostres artistes

Artistes marginats: Miquel Morell

Miquel Morell i Miquel López Crespí setmanes abans que Morell hagués de marxar cap a Albacete. Fotografia de Ferran Lupescu.

Dos articles recents han colpejat la consciència d´aquells mallorquins i mallorquines que estimen l´art i els nostres artistes. Un porta per títol “Residència per a artistes teòricament jubilables” i és del poeta Tomeu Fiol; i l´altre, igualment colpidor, és de Gabriel Florit, una sentida nota encapçalada per un missatge que és talment una crida a la solidaritat: “Miquel Morell i la soledat”. Ambdós escriptors, parlant de la difícil situació en què es troba Miquel Morell, company de dèries artístiques, fan una crida prou directa als responsables culturals de la nostra terra, a totes aquelles persones que estimen l´art, per veure si, entre tota la gent de bona voluntat podem solucionar aquest greu problema de marginació i oblit.

Crec que és inadmissible que un artista que ha fet tant per Mallorca, per revolucionar estèticament i culturalment la nostra terra, ara es vegi reduït a l´aïllament d’una residència forana en la qual, malgrat que pugui estar ben atès, ara no ho anirem a discutir, es troba desplaçat, lluny de la seva terra. I coneixent com coneixem Miquel Morell sabem a la perfecció el patiment personal que el deu dominar lluny dels carrers estimats i que alletaren la seva provada creativitat artística.

És inadmissible el tractament que es dóna a alguns dels nostres artistes i escriptors. La situació en què viu Miquel Morell evidencia la buidor i la putrefacció de la postmodernitat, els fastos banals d´una societat que no té en compte la situació dels seus creadors --bastaria pensar en l´autor teatral Joan Soler Antich mort recentment sense haver pogut estrenar cap de les seves obres a Mallorca--.

En referència a l´oblit i marginació de Joan Soler Antich (i també podríem parlar de Gabriel Alomar, de Josep M. Palau i Camps, d´Antoni Mus i López), he escrit diversos articles no fa gaire. També he publicat alguns llibres on s´analitza aquesta situació. Concretament en Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Palma, Edicions Cort, 2003) es pot trobar una anàlisi de determinades maniobres per a marginar alguns dels nostres escriptors més representatius.

Miquel Morell (nascut accidentalment a Granollers el 1923, mallorquí de soca-rel), el gran artista que tenim oblidat en una residència llunyana, a Albacete, va ser cofundador del grup Tago, l´experiència artística de ruptura amb la pastisseria dominant de la postguerra, més important dels anys cinquanta i també, caldria no oblidar-ho, un antifranquista conseqüent. D'ençà la seva primera exposició a Ciutat l'any 1957 ha intentat reflectir en la seva obra, especialment en l'escultura, les angoixes i frustracions de les classes populars mallorquines aclaparades durant dècades per l´herència de la guerra civil. es seves escultures, molt en la línia estilitzada d'un Greco, Modigliani o Giacometti, ens parlen dels pobres, dels marginats, dels sectors més populars de les Illes, dels humiliats per la prepotència i crueltat dels poderosos.

En parlàvem sovint quan anava a veure´l a casa seva, prop de s´Escorxador, i petàvem la conversa damunt art i política. Em mostrava com bastia les seves escultures, realitzades en filferro o amb els materials més senzills (fustes trobades als cubells de les escombraries, les branques dels arbres del seu jardí): ningú no dubta que en Miquel és un dels màxims precursors de l'art pobra. Miquel Morell és l´escultor que fa una obra revoltat contra la parafernàlia d´obres com les de sa Feixina i tants de monuments semblants. En oposició als centenars i milers de tones de marès i marbre, ell bastia una escultura fonamentada amb l´austeritat i la dignitat dels vençuts, amb els materials amb què els vencedors encerclaven les presons i els camps de treball forçat: el filferro.

Vagin aquestes retxes en honor seu. Unes línies que, ajuntades amb les que han escrit Bartomeu Fiol i Gabriel Florit, tant de bo serveixin perquè Miquel Morell pugui tornar a trepitjar terra mallorquina i restar, com pertoca, amb els seus, amb tots aquells i aquelles que l´apreciam i estimam de bon de veres.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (27-XI-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

He de confessar que m'ha emocionat de bon de veres el llibre de M. López Crespí "L'antifranquisme a Mallorca 1950-1970". De cop i volta, sense anar a cercar-ho m'han tornat a la memòria els anys tristos, tota la misèria que visquérem sota la dictadura. Crec que hi ha pocs llibres amb una càrrega d'emoció tan intensa com el que ha escrit el conegut autor pobler. Jo, que des de la meva casa, prop del carrer General Riera, sentia els trets dels escamots d'afusellament en el trenta-sis ho puc confirmar. L'ambient opressiu d'aquella grisor franquista és idèntica a com la descriu el nostre guardonat autor. Ben cert que aquest llibre només el podia escriure un combatent per la llibertat i el socialisme com a estat en M. López Crespí que sofrí -tothom ho sap- nombroses detencions i presó a causa de les seves idees democràtiques i de justícia social. (Miquel Morell)

Un llibre que cal llegir: L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970)

Per Miquel Morell, escultor

He de confessar que m'ha emocionat de bon de veres el llibre de M. López Crespí "L'antifranquisme a Mallorca 1950-1970". De cop i volta, sense anar a cercar-ho m'han tornat a la memòria els anys tristos, tota la misèria que visquérem sota la dictadura. Crec que hi ha pocs llibres amb una càrrega d'emoció tan intensa com el que ha escrit el conegut autor pobler. Jo, que des de la meva casa, prop del carrer General Riera, sentia els trets dels escamots d'afusellament en el trenta-sis ho puc confirmar. L'ambient opressiu d'aquella grisor franquista és idèntica a com la descriu el nostre guardonat autor. Ben cert que aquest llibre només el podia escriure un combatent per la llibertat i el socialisme com a estat en M. López Crespí que sofrí -tothom ho sap- nombroses detencions i presó a causa de les seves idees democràtiques i de justícia social.

La veritat, el sentiment més profund transpira per cada una de les seves pàgines plenes d'una intensitat emocional com no havia llegit en molt temps. No aniré a discutir si aquesta és o no és la història de tot l'antifranquisme illenc. L'autor sembla que només s'ha proposat fer unes petites memòries dels seus anys de lluita per la llibertat. Ja ens adverteix de bon començament que no és la seva intenció fer un treball d'erudit desvinculat del combat concret i l'alé del carrer. Quants de llibres d'historiadors oficials no ens cauen de les mans, per indigeribles i mal escrits! Tants d'historiadors que, tancats dins les seves torres d'ivori, no han tengut la valentia de sortir al carrer a defensar -com ho ha fet en Miquel durant vint-i-cinc anys- la llibertat dels homes i de les dones de la nostra pàtria. Homenets que pontifiquen, cofois, des de la trona de no se sap quines preteses "objectivitats" i "cientificitats" buidades de carn i de sang, de sentiment i de vida. Ben lluny de la fredor de les estadístiques, de la gebrada inhumana dels números, de la paraula que mai no s'ha compromès, Miquel López Crespí aconsegueix fer bategar tot el caramull d'informacions de les quals ens forneix. Sincerament, ja no deia al començament, el llibre m'ha emocionat de veritat i m'ha fet reviure aquells anys -seixanta i setanta- en els quals encara -plens d'il×lusions pel canvi social- no sabíem que, rere els discursos de molts polítics només s'amagava la dèria pels diners, l'afany d'enriquir-se (la "cultura del pelotazo" que diuen a Madrid), de figurar, d'asseure's a les poltrones fent befa de tants homes i dones honests que oferiren els millors anys de la seva vida per ajudar a bastir una terra diferent a la que ens han enflocat. Quina vergonya tot plegat! Les meves felicitacions més sinceres per a l'autor de sa Pobla.

Recoman amb el tot el meu cor aquesta sincera aportació a la història de Mallorca, rebi, senyor director una sincera i cordial salutació de Miquel Morell.

Ciutat de Mallorca (28-III-94)

ANÀLISI DE LA MANIFESTACIÓ DE DIA 24 DE NOVEMBRE A PALMA, EN DEFENSA DE LA REAL I EN DEMANDA DE RECTIFICACIÓ DE LES DECISIONS DEL GOVERN SOBRE L'HOSPITAL DE REFERÈNCIA DE MALLORCA

Aina Calafat. Fotografia de Pep Torró

Companyes i companys:

A la reunió d'ahir dels representants de les entitats convocants de la Manifestació del passat dissabte dia 24, per valorar el resultat de la mobilització i analitzar les perspectives, va haver coincidència en els següents punts:

1. Donades les circumstàncies, i amb els mitjans amb els quals es va fer la convocatòria, la Manifestació de dissabte dia 24 va comptar amb una assistència que consideram digna i positiva, entre 700 i 800 persones, a pesar que tant la policia com els mitjans de comunicació reduïren a la meitat aquesta xifra.

2. Des del punt de vista qualitatiu, el dia 24 de novembre es va fer palesa pels carrers de Palma una expressió unitària i plural de bona part dels moviments socials de Mallorca, en una mostra d'independència respecte a les direccions dels partits polítics i les institucions, i contra els projectes especulatius a Son Espases i a altres indrets de Mallorca. Una veu crítica i dissident respecte a les decisions que han pres els governants amb el projecte especulatiu de l'hospital de referència, denunciant el frau a la democràcia que tot això suposa, al haver oblidat aquests governants els seus compromisos electorals al respecte.

3. En definitiva, els carrers de Palma varen ser testimonis, dissabte dia 24, d'un espai de llibertat, que va possibilitar sentir la veu dels qui no tenien veu.

Per part dels presents es valora la necessitat de continuar la lluita en la defensa de La Real i de Mallorca, de manera, com fins ara, unitària, plural i oberta. En tal sentit, independentment del suport a les iniciatives judicials que, des de la Plataforma Salvem La Real, s'estan duent a terme, es proposa:

· Organitzar un concert de suport a aquesta lluita, per a principis de l'any que ve, i des d'avui es comencen a realitzar gestions de possibles participants, deixant la data pendent de la concreció dels actuants i del local.

· Per avançar en l'organització d'aquesta tasca, ES CONVOCA UNA REUNIÓ PER AL PROPER DIMECRES, DIA 12 DE DESEMBRE, A LES 20,00 HORES, ALS LOCALS DE LA UNIÓ OBRERA BALEAR (UOB) del Carrer de Mèxic, n2, 2on, de Palma (Polígon de Llevant, cantonada Manuel Azaña)

DES D'AQUÍ VOLEM DONAR LES GRÀCIES PEL SUPORT, I L'ENHORABONA A TOTS I TOTES ELS QUI VÀREU PARTICIPAR A LA MANIFESTACIÓ DE DIA 24.

LA LLUITA CONTINUA!

SALUT

Enviat per Josep Juárez

Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE. (Miquel López Crespí)

Salvem Mallorca! Defensa d’Aina Calafat

Ho he llegit a diversos blogs i també en els articles d´algun publicista: Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real i tots aquells i aquelles que no s´han desmobilitzat i continuen lluitant per servar Mallorca i les Illes de les urpades de l´especulació “fan el joc a la dreta”. Diuen que “és perillós desestabilitzar el Pacte amb crides constants a la mobilització ciutadana”. Sembla que un sector de la l´esquerra oficial, en veure que la Plataforma de la Real no afluixa en les seves justes reivindicacions, ha decidit passar a l´acostumada campanya de desprestigi i demonització de la dissidència. Tots plegat, aquesta brutor inclassificable... no us recorda les campanyes carrillistes contra els partits que, en temps de la transició, lluitaven per la República i el socialisme mentre que a determinats dirigents sense ètica ni principis ja els anava bé posar-se al servei del règim, de la maniobra de restauració monàrquica?

La demonització de les persones, entitats socials, sindicats i associacions de veïns que des de fa unes setmanes es reuneixen al Casal d´Entitats Ciutadanes de Palma per a continuar la lluita per salvar la Real, em recorda igualment les campanyes de desprestigi ordides pels estómacs satisfets contra la diputada verda Margalida Rosselló o contra la consellera de Benestar Social de l´anterior Pacte de Progrés, l´eficient política Nanda Caro, que, en un acte de sinistre sectarisme, va ser obligada pels seus a callar i a no opinar sota amenaça de fer-li dimitir el seu càrrec.

Per a desgràcia del nostre poble, hi ha molta gent mancada del més mínim tarannà democràtic, que no sap respectar ni entendre –no en vol fer el més mínim esforç!-- la dissidència. Escoltar aquells que pensen d´una manera diferent? Quin doi! “Una vegada que som a dalt, nosaltres comandam”, xerriquen, cofois. La persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s´hauria anat acabant. Els comentaris denigradors fets en referència a Aina Calafat, a la Plataforma Salvem la Real, a tots aquells i aquelles que pugnam per enfortir la societat civil, per defensar el que pensam que és just, ens fa constatar com de lluny som encara d´una mínima cultura democràtica.

Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE.

El problema que tenen aquells que no voldrien una societat civil viva i dinamitzadora del teixit social és que ara ja no es tracta de desprestigiar una persona o un petit col·lectiu; ara són ja molts els partits i sindicats, agrupacions i associacions de veïns, entitats socials i publicistes a demonitzar. Com s´ho faran per a fer creure que la CGT, Alternativa per Pollença, Attac, Drets Humans, EU, la Federació d´Associacions de Veïns de Palma, la Joventut Comunista, l´Obra Cultural Balear, la Plataforma Salvem Can Tàpera, la Plataforma Salvem la Real, STEI-i, Unió Obrera Balear, fan el joc a la dreta i l´extrema dreta? Qui els creurà aquesta vegada? És molt senzill, des del poder, amb tots els mitjans econòmics i de comunicació, amb l´exèrcit de servils que sempre envolta a qui comanda, sigui aquest del color que sigui, atacar, demonitzar persones aïllades, activistes que només tenen, per a defensar-se, la veu de la coherència i de la dignitat per a fer front a la indignitat de la mentida, la calúmnia i la manipulació informativa.

Aquesta vegada, repetesc, ho tendran més mal de fer. Els col·lectius que preparen els actes lúdics i solidaris de dia 10 de novembre a la Real; els partits, sindicats i organitzacions que pensen organitzar les mobiltzacions que començaran el proper dissabte 17 de novembre en defensa del territori, són prou forts i nombrosos per a no témer les campanyes rebentistes dels acostumats vividors del romanço. El temps, la situació política, sortosament va canviant a favor de la societat civil.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares(6-XI-07)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)

....els resultats electorals assolits pel Bloc no han estat ni els esperats ni els desitjats. Els resultats al Parlament són acceptables, els del Consell de Mallorca es queden curts i els de Palma són clarament insuficients. No hem aconseguit que el vot tradicional del PSM i el d´EU-EV se sumin globalment al Bloc, especialment el vot urbà de Palma, on les tres candidatures tenen pèrdues molt importants. (Miquel Rosselló)

El Bloc per Mallorca: present i futur

Per Miquel Rosselló

Vull per començar, expressar la meva nítida convicció que el Bloc per Mallorca ha jugat el paper fonamental pel que va ésser creat, que no era altre que contribuir de forma decisiva a la pèrdua de majoria absoluta del PP. Sense la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi i el Bloc per Mallorca avui el PP tindria majoria absoluta, al manco, al Parlament, al Consell d´Eivissa i al de Mallorca.

Però és igualment obvi que els resultats electorals assolits pel Bloc no han estat ni els esperats ni els desitjats. Els resultats al Parlament són acceptables, els del Consell de Mallorca es queden curts i els de Palma són clarament insuficients. No hem aconseguit que el vot tradicional del PSM i el d´EU-EV se sumin globalment al Bloc, especialment el vot urbà de Palma, on les tres candidatures tenen pèrdues molt importants.

Les causes d´aquests resultats insuficients probablement són moltes i caldrà continuar reflexionant-hi. Però em vull referir a una especialment, la complexitat, per una altra banda lògica, de constituir una coalició d´aquestes característiques, a més dins els límits dels calendaris electorals habituals.

Progressistes per les Illes, a les passades eleccions generals, és un precedent del Bloc que cal tenir en compte a l´hora de fer aquesta reflexió. Progressistes neix d´una proposta d´Esquerra Unida. Es constitueix i funciona raonablement bé, gràcies als esforços de tots els seus components i molt especialment de la seva cap de llista Nanda Ramon.

Superar els 40.000 vots i el 8% a una contesa electoral molt polaritzada pel bipartidisme i dramàticament marcada pel cruel atemptat terrorista d´Atocha és un bon resultat, segons la meva modesta opinió. Però el fet de no treure diputat, per menys de 5.000 vots provoca frustració. Crec sincerament i amb tots els respectes que va ésser un error que el PSM es desmarqués d´aquesta experiència. La qual cosa va dur a Esquerra Unida, convençuda que les posicions pro Bloc dins el PSM eren clarament minoritàries, a accelerar la seva proposta de convertir la coalició amb els Verds amb un únic projecte estratègic i estable.

Durant el procés de preparació del Congrés del PSM, amb un fort debat entre els defensors i els detractors del Bloc, es fa l´Assemblea constitutiva d´Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, no sense tensions a les dues organitzacions i poques setmanes després el Congrés del PSM, per molt pocs vots de diferència, llança la proposta del Bloc per Mallorca. La qual cosa condueix per una part a la militància d´EU i dels Verds que encara no havien paït la constitució d´Alternativa a haver de pensar en una coalició més àmplia, i a la pèrdua de militància del PSM, constantment exagerada pels mitjans de comunicació.

A pesar de tot això, l´ú d´agost de l´any passat es signa el manifest constitutiu del Bloc per part del PSM i Alternativa EU-EV, però lluny de significar aquest fet el final de les tensions i el principi d´una nova etapa a l´ofensiva, encara li queden, al Bloc, mig any de noves dificultats.

La feblesa del sector de l´esquerra alternativa i les dificultats del sector nacionalista fan que els seus respectius electorats no s´identifiquin globalment amb el nou projecte.

Davant aquesta situació què fer? Estic absolutament convençut que la marxa enrera no és cap solució. Cal caminar, amb prudència però fermament, cap a la consolidació d´un Bloc Nacional Alternatiu. És l´única manera de combatre el bipartidisme i dificultar la tornada de la dreta al poder. A més de construir un projecte estratègic que no solament crec possible sinó necessari.

Fins ara la confluència programàtica i la coincidència de l´acció política dels distints components del Bloc ha resultat molt fàcil. El repte és aconseguir que convisquin a un mateix nivell els valors identitaris de cada força política, així com la percepció que els respectius electorats tenen de les mateixes.

Ara per ara cal fer més Bloc, una coalició equilibrada internament sense cap hegemonisme d´una part cap a l´altra. L´electorat d´Esquerra Unida-Els Verds no pot percebre l´operació com una mera refundació del PSM i l´electorat nacionalista no pot dubtar del caràcter inequívocament nacional del projecte.

Així mateix s´hauria d´avançar cap a la construcció d´un únic espai electoral i polític que sumi allò que avui representen el Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi, el PSM-Verds de Menorca, Esquerra de Menorca i Gent per Formentera. Estic convençut que un projecte d´esquerra nacional per poder-se consolidar cal que sigui de caire interinsular i tingui representació a cada una de les Illes

Crec que les properes eleccions generals, a pesar de les dificultats que comporten per l´agudització del bipartidisme, són un excel·lent banc de proves per avançar en aquesta direcció.

Miquel Rosselló és membre de la Presidència d´EUIB

D´ençà el 27 de maig hem escrit nombrosos articles destacant la importància història que té la constitució dels diversos ajuntaments progressistes en relació al redreçament nacional de les Illes, per tal d’avançar en el camí d´enfortir la societat civil i començar a rompre l´hegemonia de la dreta a la nostra terra. (Miquel López Crespí)

Consolidar una nova força política [el Bloc] conseqüent amb les idees republicanes, d´autodeterminació i socialistes, una força capaç de controlar la possible deriva de la socialdemocràcia espanyola cap a l´excessiva complaença amb l´establert, requereix una anàlisi de la realitat acurada i continuada vies d´anar trobant solució a les dificultats que hem apuntat. (Miquel López Crespí)

El futur del Bloc

Gabriel Barceló

D´ençà el 27 de maig hem escrit nombrosos articles destacant la importància història que té la constitució dels diversos ajuntaments progressistes en relació al redreçament nacional de les Illes, per tal d’avançar en el camí d´enfortir la societat civil i començar a rompre l´hegemonia de la dreta a la nostra terra. És molt important haver aconseguit formar una coalició de centre-esquerra a un dels ajuntaments més importants: el de Ciutat. La constitució de coalicions semblants al Govern i al Consell Insular de Mallorca és igualment decisiva per a capgirar la dinàmica encimentadora, destructora de recursos i de despersonalització i banalització que hem patit amb el govern conservador.

Una vegada s´hagin resolt els petits problemes de distribució de les àrees de gestió entre les distintes forces progressistes i centristes, els dirigents del Bloc haurien de començar a analitzar seriosament els resultats electorals. Veure per on es podria anar tapant la important via d´aigua que, per a la coalició a què donam suport, ha significat la pèrdua del 54,60% del seu electorat a Palma. He escrit per endavant que ningú no discuteix l´èxit decisiu que ha significat per a l´esquerra nacionalista i per a la socialdemocràcia espanyola batre a fons el poder hegemònic del PP.

El que voldria dir és que, malgrat l´èxit de la formació de governs progressistes arreu, no hem d´oblidar el que de veritat s´esdevengué el dia de la votació, si, a partir d´ara mateix, volem consolidar el que ha atès el Bloc. Una davallada electoral molt important va ser la de 1999, després que el PSM gestionàs al costat d´UM, el Consell Insular de Mallorca. Aleshores es perderen un diputat, un regidor a l´Ajuntament de Palma i dos mil vots. La constitució del primer Pacte de Progrés, l´accés a la gestió de més àrees de poder institucional, dificultà una valoració adient de la relativa derrota esdevenguda. El 2003 es tornà a perdre un altre diputat i un altre regidor. En aquella ocasió tampoc no es va aprofundir en el problema ni vaig veure cap valoració versemblant del nou retrocés electoral. Aquest 2007, els partits coaligats en el Bloc, candidatura a què hem donat i donam suport, ha perdut a Palma tres dels cinc regidors que tenia, i dos diputats.

Tots aquells que hem demanat que s´avanci en la constitució d´un autèntic bloc d´esquerra nacionalista, d´una força política que, com el Bloc Nacionalista Gallec, vagi més enllà de les coalicions de circumstàncies, voldríem veure que es comença a treballar en aquesta direcció. Pareix que un dels problemes essencials que han condicionat la davallada electoral del Bloc, un entre molts!, ha estat que la coalició s´ha concretat massa tard. Érem molts els que, just després de la derrota progressista del 2003, ja demanàvem anàlisis del que s´havia esdevengut. El retard d´ERC a incorporar-s’hi també ha estat decisiu, juntament amb l´eterna crisi dels Verds.

Sembla que un dels principals problemes de la pèrdua d´electors ve donat per la impossibilitat, almanco a Ciutat, d´unir en una direcció comuna l´electorat procedent d´EU i PSM. La pèrdua de quinze mil vots demostra que han existit moltes fugides d´EU (i PSM) envers el PSOE. El PSM, a part d´haver pogut tenir fugides cap a Aina Calvo, també ha perdut vots en direcció a Unió Mallorquina. Pensem en l´èxit d´UM que, de no tenir representació a Palma, ha passat a tenir dos regidors.

Per provar d´evitar la continuada sangnia de vots i de representants institucionals s´han de cercar solucions des d´ara mateix i no amagar el cap dins l´arena com els estruços, dissimulant aquest problema ben real rere la repartició de les àrees de gestió actuals.

Consolidar una nova força política conseqüent amb les idees republicanes, d´autodeterminació i socialistes, una força capaç de controlar la possible deriva de la socialdemocràcia espanyola cap a l´excessiva complaença amb l´establert, requereix una anàlisi de la realitat acurada i continuada vies d´anar trobant solució a les dificultats que hem apuntat.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares(21-VIII-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Cas Andratx: un any del cop judicial i polític

Els principals imputats per corrupció urbanística es troben en llibertat mentre continua la instrucció

LLUÍS PLANAS. Palma.

Fa un any, tal dia com avui a primera hora del matí, mig centenar d'agents de la Guàrdia Civil entraven per sorpresa a l'ajuntament d'Andratx, escorcollaven les dependències municipals i en detenien el batle, Eugenio Hidalgo (PP). De manera simultània, es feia el mateix amb el zelador municipal, Jaume Gibert, i amb el director general d'Ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot.

Era l'esclafit de l'operació Vora mar, una acció conjunta de la Fiscalia Anticorrupció, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Agència Tributària, contra una presumpta xarxa de corrupció política i urbanística al municipi andritxol. L'afer, que esdevindria el cas Andratx, tingué una repercussió immediata a tot l'Estat, que vivia aquells dies sota la commoció de l'operació Malaia a Marbella i quan quedaven només sis mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals.

El Govern del PP es va veure afectat de ple pel cop judicial: un batle i un director general com a principals imputats. El president Jaume Matas i el secretari general dels populars, José María Rodríguez, se'n veieren més afectats quan dies després les publicacions d'Última Hora i Diari de Balears revelaren que ambdós havien amagat a l'opinió pública que s'havien reunit amb Eugenio Hidalgo al Consolat de Mar només 40 hores abans de la seva detenció. La Guàrdia Civil descobrí que després de l'encontre Hidalgo havia anat a l'ajuntament a destruir documents. Ambdós negaren que avisassin el seu batle de la imminent operació judicial. Per contra, asseguraren que va ser ell qui els mostrà els seus temors. Rodríguez, compromès també per una conversa telefònica amb Hidalgo minuts abans de la detenció en què acordaven la seva defensa, arribà a dir en el Parlament que ho podia «jurar amb la Bíblia a la mà».

En qualsevol cas, la primera gran causa judicial contra la corrupció urbanística a Mallorca continua oberta un any després amb una instrucció dirigida pel jutge Álvaro Latorre. De moment han prestat declaració en qualitat d'imputats i testimonis més de 250 persones, a l'espera que l'Audiència es pronunciï sobre si les 64 peces del sumari s'han d'agrupar en un sol gran judici, com demanen les defenses, o s'ha de continuar amb el seu tractament per separat, com vol Anticorrupció. Fins ara s'ha decidit l'obertura de dos judicis orals i dues peces de la instrucció continuen sota secret. Hidalgo, Gibert i Massot estan acusats de negociacions prohibides a funcionaris, suborn, falsedat documental, delictes contra l'ordenació del territori, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i associació il·lícita. Els dos primers estan en llibertat sota fiança després d'ingressar dos pics a la presó, on passaren més de 40 dies. El director general sortí en llibertat després de declarar davant el jutge.

Diari de Balears (27-XI-07)

La lluita contra la corrupció del PP

Una classe de nous-rics sense escrúpols, mancats de sensibilitat social i mediambiental han fet un mal que, si no l’aturam amb tot el pes de la llei, podria esdevenir irreversible. Des d’aquestes pàgines ens afegim a les exigències de tants i tants sectors de la societat civil de la nostra terra demanant un increment de tots els recursos tècnics, econòmics i humans per donar suport a la Fiscalia Anticorrupció en aquesta tasca de salut pública que esperam que només hagi començat. (Miquel López Crespí)

Andratx i la corrupció urbanística

Eugenio Hidalgo

La recent detenció del batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo, del director general d’Ordenació del Territori, Jaume Massot, i del zelador d’obres Jaume Gibert, ens situa no solament davant un cas d’especulació urbanística, sinó sobre tot davant el problema, ja històric de la “balearització” de la nostra terra. De fa moltes dècades, sobretot a partir del gran desenvolupament turístic dels anys seixanta, el paper incontrolat de la construcció feta de qualsevol manera, una construcció “salvatge”, en definitiva, ha sensibilitzat generacions d’illencs quant a la necessitat urgent de controlar aquest desgavell que amenaça amb exhaurir els nostres minvats recursos naturals.

Qualsevol persona amb un mínim de seny sap a la perfecció que els minvats recursos naturals de què disposam no permeten aquest creixement il·limitat, i més quan es fa sense respectar ni l’actual legislació. Es tracta de complir i fer respectar les lleis en vigor en matèria d'urbanisme, i també, d’aconseguir que el govern de torn s’adoni de la situació insostenible en què ens trobam i dicti els corresponents plans d’ordenació territorial.

Eugenio Hidalgo i tots els Hidalgos que podrien sortir a la llum pública si la Fiscalia continuava aprofundint en les investigacions, no solament no han estat sensibles a les necessitats de preservació de recursos i paisatge que té la nostra terra, sinó que han abusat fins a límits increïbles esdevenint uns perillosos depredadors indiferents a les nostres necessitats com a col·lectivitat. El GOB, preocupat per la situació d’emergència en què ens trobam, ja havia presentat a la Fiscalia més de quaranta denúncies per presumptes delictes urbanístics comesos a Andratx. Les denúncies presentades anaven agrupades en dues tipologies d’irregularitats. Com molt bé explica l’organització ecologista, el primer tipus d’irregularitats consistia en llicències il·legals dins el sòl rústic. Es tractava d´unes llicències de construcció donades a parcel·les sense la superfície mínima per a ser edificades, parcel·les que s’acaben construint a base d’una llicència municipal atorgada per informes i certificats irregulars del zelador i el cap d’Urbanisme. Com explica el GOB, en la totalitat dels casos aquestes llicències il·legals afecten zones protegides.

Les denúncies dels presumptes delictes urbanístics d’Andratx presentades pel GOB a la Fiscalia es refereixen també, i basta que consulteu el web d’aquesta organització per a tenir tota la informació al vostre abast, a llicències il·legals d’edificis d’apartaments dins sòl rústic atorgades per l’Ajuntament sota l’aparença de sòls urbans.

Les situacions irregulars, l’especulació urbanística detectada a Andratx, es pot estendre a nombrosos municipis de les Illes. L’expresident del Govern de les Balears Francesc Antich parlava recentment d´una possible investigació a més de quinze ajuntaments. Tots els mallorquins i mallorquines sabem que arreu es donen casos iguals o pitjors que el d’Andratx. Aquestes típiques situacions irregulars són les culpables de les destrosses paisatgístiques i territorials que hem patit aquestes darreres dècades, tant a l´interior de Mallorca com a la costa.

Davant els fets que vivim aquestes darreres setmanes és ben hora que la societat mallorquina s’adoni que no podem continuar per més temps en mans d’especuladors sense escrúpols, aprofitats que utilitzen de forma fraudulenta determinades disposicions de la llei de sòl rústic. Les institucions encarregades de fer complir la llei, els partits i organitzacions conservacionistes que han estat a l’avantguarda de la lluita per a preservar el nostre paisatge i minvats recursos naturals, la societat civil de les Illes, han de ser molt exigents a demanar responsabilitats al màxim alhora que, d´una forma immediata, el Govern, el Parlament, haurien de modificar els aspectes d’ambigüitat que hi pugui haver en la normativa urbanística per tal d’aturar casos de possible corrupció com el que ens ocupa en aquests moments.

La detenció d’Eugenio Hidalgo i companyia és el primer gran i espectacular cop que s’ha donat a la corrupció urbanística a les Illes. Les investigacions haurien de continuar i ampliar-se sense tenir mai en compte el color polític del municipi investigat. El que han fet i fan amb la nostra terra gent que no l’estima no té nom. Potser ja han destruït o estan a punt de destruir tot el patrimoni que ens llegaren els nostres avantpassats. Una classe de nous-rics sense escrúpols, mancats de sensibilitat social i mediambiental han fet un mal que, si no l’aturam amb tot el pes de la llei, podria esdevenir irreversible. Des d’aquestes pàgines ens afegim a les exigències de tants i tants sectors de la societat civil de la nostra terra demanant un increment de tots els recursos tècnics, econòmics i humans per donar suport a la Fiscalia Anticorrupció en aquesta tasca de salut pública que esperam que només hagi començat.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (12-XII-06)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793. (Miquel López Crespí)

Miquel López Crespí submergeix el lector en l´esperit il·lustrat (Secció Cultura i Societat de Diari de Balears)

Per Mar Rayó

Miquel López Crespí és un dels autors més polifacètics i, sobretot, prolífics de les Illes Balears. L´escriptor mallorquí ha produït una gran quantitat d´obres i, a més, ho ha fet treballant incansable els diferents gèneres literaris existents, entre els quals destaquen la poesia, el teatre i la novel·la.

Sobre aquest darrer gènere, és interessant observar que bona part de la novel·lística de López Crespí podria encabir-se dins l´anomenada novel·la històrica. I és dins aquest tipus de literatura que s´emmarca La conspiració, l´últim títol de l´escriptor, editat per Antinea.

L´obra, guanyadora del I Premi Internacional de Narrativa W. Ayguals de Izco 2006, se centra en la figura de Joan Baptista Marià Picornell Gomila (Palma, 1757 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825), que López Crespí amaga rere el nom de Miquel Sureda de Montaner, per parlar sobre aquells “catalans i espanyols que, influïts per les idees de la Il·lustració, deixebles i propagandistes de la Revolució Francesa, volgueren aplicar moltes d´aquestes avançades aportacions, tant en el terreny cultural com en el polític”.

La conspiració s´endinsa en la “famosa i fracassada conspiració de Sant Blai contra la monarquia borbònica” i que tindrà, tant per al protagonista com per als altres conspiradors, conseqüències nefastes. Així submergeix el lector en una part important dela nostra història.

Diari de Balears (27-XI-07)

Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793. (Miquel López Crespí)

Robespierre

La novel·la històrica mallorquina i la Revolució Francesa: La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007)

L’eix de la novel·la La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007) és basat en la famosa i fracassada conspiració de Sant Blai, conspiració contra la monarquia borbònica que fracassa i porta com a conseqüència la condemna a mort del nostre protagonista i la de tots els altres conspiradors, condemna a mort que després es baratada per una condemna a cadena perpètua.

Els esdeveniments històrics que encerclen la conspiració de 1795, el procés inquisitorial, els contactes dels conspiradors amb la maçoneria francesa, la seva estreta unió amb els jacobins, ens permeten, si deixam volar les ales de la imaginació, penetrar en el que era el món dels il·lustrats mallorquins i espanyols de l´època de la Revolució Francesa. També hem aprofitat un fet històric que detalla l´historiador Richard Herr en el seu imprescindible estudi España y la revolución del siglo XVIII (Aguilar, Jérez de la Frontera, 1964). Es tracta del suport que la Convenció vol donar als revolucionaris de tot Europa que lluiten contra l’estat absolutista i les monarquies feudals i que a l’estat espanyol es concreta també en el suport que plantegen els jacobins a la idea de la creació d´una hipotètica República Catalana.

Els protagonistes de La conspiració, i en aquest apartat sí que ja ens deixam portar completament per la imaginació més desfermada, malgrat que no desconeixen l’interès oportunista d’aquesta proposta per part dels jacobins, accepten participar en l’expedició, que per afeblir la monarquia espanyola engega la Convenció i porta a la pràctica el general Dugommier, responsable de l’exèrcit francès dels Pirineus. Dugommier és l’encarregat, no solament de la defensa de les fronteres republicanes, sinó d’exportar igualment la Revolució. Li fan costat els comissaris Milhaud i Soubrany que, en nom del Comitè de Salut Pública parisenc, exhorten les tropes franceses a acabar amb el reialme de la Inquisició, la monarquia de Carles IV i a proclamar la República Catalana.

En el llibre abans citat, l´historiador Richard Herr aporta nombrosos documents d’aquesta època tan interessant i alhora tant desconeguda, documents que exhorten l’exercit francès dels Pirineus a “Proclamar la República catalana mitjançant l’educació i les baionetes”. Per a formació político-ideològica d’aquest hipotètic exèrcit de la República Catalana, el general Dugommier va imprimir i repartir 18.000 exemplars d´una proclama titulada “Proclamación. Los representantes del Pueblo Francés, Prop lo ejército dels Pyrénéos orientales, a la Catalunia, y al Exercito Republica”. Posteriorment manaren repartir tota una sèrie de proclames en català. La més repartida entre la població i els voluntaris de l´incipient exèrcit català va ser la titulada: “Lo Catala Republica, a tots sos Compatriotas amichs de la Libertad, del bé y prosperitat de sa Patria, salut, germandat, unió y força”.

Miquel Sureda de Montaner i tots els amics de les lògies maçòniques que li fan costat, molts dels quals participants en la conspiració de Sant Blai contra la monarquia i la corrupta camarilla de Carles IV, són al costat dels delegats del Comitè de Salut Pública i de Robespierre. Tanmateix, malgrat que no hi ha constància històrica que el Joan Baptista Picornell Gomila real hagués participat en la invasió del Principat l’any 1793, com a novel·listes que som... qui ens pot negar el dret d´implicar el nostre personatge de ficció en aquests fets tan apassionants? El Picornell Gomila real va passar a la història no solament per haver estat de la famosa conspiració de Sant Blai sinó també, i el fet tengué una enorme repercussió en la lluita per l’alliberament de les colònies espanyoles, per haver estat un dels primers traductors al castellà de la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà, document adjunt a l’edició de la Constitució Francesa de 1793. Imaginam que no és violentar en absolut la història pensar que en els protagonistes de La conspiració com a redactors de les proclames que els comissaris enviats pel Comitè de Salut Pública van fent públiques en la seva entrada a Catalunya Principat. En “Lo Catala Republica”, podem llegir, en una curiosa provatura jacobina per a seduir els catalans de finals de segle XVIII: “La França, al principi de est sigle, governada per lo despotich tirà Lluis XIV invadi la Cataluña per coronar en España lo nét de est despota Felipe V... la França alashores esclava prestá sos brasos per subjugarvos, pero la França Llibre vos aofereix en el dia los mateixos brasos per reintegrarvos en vostres antichcs privilegis y restituirvos â vostre llibertat”. I afegeix més avall, per deixar ben aclarit que els exèrcits francesos portaran endavant la missió alliberadora encomanada per Robespierre i el Comitè de Salut Pública: “La soberania pues resideix essencialment en los Pobles, y tots los reys que reynan contra sa voluntat, son violadors de sa saberania y usurpadors de sos drets imprescrptibles”. La proclama acabava demanant la participació activa de tots els catalans en aquesta lluita antiborbònica, dient: “Viva la Llibertat, viva la Igualtat, viva la Germandat, vivan los Estats llibres, y vivan tots los bon patriots que prendran part á esta santa insurrecció”.

Tot plegat no vol dir que Miquel Sureda i Montaner, els protagonistes de La conspiració, creguin amb els ulls clucs en la propaganda escampada arreu pels comissaris enviats per Marat i Robespierre. Ni molt manco! Els revolucionaris catalans ja saben a la perfecció com han tractat i tracten els jacobins els diversos pobles i cultures sotmeses a l’estat francès, i sobretot amb el bocí de la nació ocupat per França. Ho saben i no confien gens en la hipotètica tasca “alliberadora” dels generals francesos malgrat les proclames que es publiquen sota la influència dels sectors més radicals de la Revolució Francesa. Una història, la de l´”internacionalisme revolucionari” de la Convenció, que finirà de seguida que caigui Robespierre i, a poc a poc, moltes de les consignes i decrets del 93 vagin quedant oblidats, quan no combatuts a mort pels nous governants. Uns governants que proven d´oblidar i fer oblidar sigui com sigui els aspectes més radicals de la Constitució i conquestes de 1793.

Hem volgut parlar d’aquella fantasmagòrica República Catalana de 1793 perquè ens ajuda a situar a la perfecció l’esperit dels protagonistes de La conspiració, els trets essencials que els ocupen: el món de la Il·lustració i de la Revolució Francesa que els alleten. Miquel Sureda de Montaner és un mallorquí provinent d´una vella nissaga aristocràtica que renuncia al seu origen de classe, als privilegis que li atorgaria la immillorable posició social que té, per tal d’esdevenir, tot abandonant terres i criats, un actiu impulsor del nou món que veuen sorgir a partir de l’ensorrament dels borbons i de la proclamació de la República.

Miquel López Crespí

Podeu fer les comandes a la vostra llibreria habitual o a l´Editorial Antinea

Correu electrònic: info@editorialantinea.com

Telèfon: 964-450085

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Polèmica a l'entorn dels crits de "Antich traidor!" a la manifestació en defensa de Son Espases

La portaveu de Salvem la Real, Aina Calafat, s'ha identificat amb els crits corejats a la manifestació de dissabte passat contestant així les declaracions de l' historiador i actual regidor a l'Ajuntament de Palma pel Bloc per Mallorca, Eberhard Grosske Fiol, que havia escrit al seu bloc "Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor" i "Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació..."

Per Aina Calafat, "el que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat." (Llibertat.cat)

Polèmica sobre els crits de "Antich traïdor!" durant la manifestació en defensa de Son Espases

Pancarta que, recordant altres manifestacions convocades en defensa de Mallorca, fa avinent que la Real n'és una part força respectable

Polèmica a l'entorn dels crits de "Antich traidor!" a la manifestació en defensa de Son Espases La portaveu de Salvem la Real, Aina Calafat, s'ha identificat amb els crits corejats a la manifestació de dissabte passat contestant així les declaracions de l' historiador i actual regidor a l'Ajuntament de Palma pel Bloc per Mallorca, Eberhard Grosske Fiol, que havia escrit al seu bloc "Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor" i "Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació..."

Per Aina Calafat, "el que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat."

I acaba la seva contesta, "Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència. Hipocrita!"

Per la seva banda, Grosske, "des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim, que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució"

Grosske titutalava el seu bloc el dia de l'aprovació de la moratòria urbanística "Avui és un gran dia", però en comentari deia "Però en aquest moment d'alegria no puc deixar d'enrecordar-me de Son Espases, de la Plataforma de La Real i no puc deixar d'entristir-me perquè no es pogués aconseguir la total preservació d'aquell paratge singular".

Cal remarcar que l'escriptor Miquel López Crespí ha qualificat la mobilització de "Gran èxit de la manifestació per fer rectificar el govern i salvar la Real". Ara bé, López Crespí considera que Antich ha de rectificar i assenyala "No volem que el Govern que encapçala el senyor Francesc Antich sigui, com pensa i diu la dreta, 'un error que no s'ha de repetir', un parèntesi en la 'normalitat' del control caciquil de les Illes. És precisament perquè no volem que el Pacte sigui aquesta excepció històrica pel que som summament exigents amb els polítics de totes les tendències que els sectors d'esquerra hem ajudat a situar en el poder".

Pel que fa al ball de xifres, dues mil, mil, vuit-ventes, set-centes, tres-centes, López Crepí remarca: "Jo havia calculat 700 o 800 però de totes maneres, com diu Aina Calafat, siguim 2000 o 400 l´important és no perdre els principis i la voluntat de lluitar pel que és just i necessari".

Llibertat Cat (La veu de l´esquerra independentista dels Països Catalans)

LA MANI DE SON ESPASES I LA DIGNITAT

grosske | 25 Novembre, 2007 12:43

Segons els organitzadors de la mani d'ahir sobre Son Espases, he perdut la meva dignitat. Jo i un munt de gent del PSOE, del Bloc, dels Sindicats, del GOB, del moviment veïnal, etc.

No estic d'acord, és clar. Per ser dignes, basta amb fer allò que honestament creus que has de fer. Per això jo no tenc res a dir sobre la dignitat dels manifestants d'ahir: no sé de cap que em consti que hi anàs amb propòsits deshonests.

Els camíns que condueixen al bé comú són molt diversos i opinables i s'ha d'aprendre a respectar l'opinió dels altres.

Des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim, que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució.

El meu raonament pot ser equivocat però estic segur que no estic tot sòl a l'hora de fer-ho. Per això, probablement, no fa gaire sortiren 40.000 persones per defensar el territori i ahir només ho feren 300. Els organitzadors de la manifestació tenen tot el dret a no treure conclussions d'aquesta devallada del 99% i això no els fa ni menys dignes ni menys respectables però el que no tenen dret és a situar la frontera de la dignitat en la frontera de la seva pròpìa opinió.

Blog Eberhard Grosske (25-XI-07)

Contestació a Bernat Grosser (ats. Grosske)

Aina Calafat | 25/11/2007, 19:35

L'activista mallorquina Aina Calafat s'expressa davant dels mitjans de comunicació amb contundència i convicció ben fermes

Desestimat Bernat (que és com et coneixen a l’ajuntament de Ciutat), saps perfectament dels medis dels quals disposam, i ens resulta curiós que ara comparteixis les avaluacions d’assistència del CNP, cosa que mai havia succeït.

El que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat.

Quan ens manifestarem 40.000 ciutadans teníem el suport logístic i econòmic de tots els partits i del Gob, i et record que a la darrera concentració en defensa de La Real tu hi participares i després, ja en el govern: res de res, cortines de fum !. Per cert esperam que la protecció dels espais naturals que esmentes resulti més efectiva que la del parc de Llevant.

Amb les nostres manifestacions NO torpedinam al govern, exigim el COMPLIMENT DE les vostres promeses electorals, QUE ÉS LA VOSTRA OBLIGACIÓ. Fins ara vosaltres disposàveu de tota la informació que nosaltres hem utilitzat per denunciar les obres. I NO l’heu sabuda emprar, sou ineficients....!, i hipòcrites i mentiders.

Per cert en el darrer plenari de l’antic ajuntament, quan et demanaren la teva intervenció sobre el tema de les obres de ca n’Espases, NO VARES VOLER INTERVENIR, i a les meves peticiones em contestares: “¿ Que querías, que hiciese una intervención cañera de las mías...?” , idò NO, volíem que fessis el que havies de fer: defensar La Real, que era el que us havíeu compromès a fer !, per cert per això et pagàvem .....

Per què no ens ha rebut el president del govern ?, que ens deixà penjats el dia de la constitució del Consell de Formentera, i des d’aquell dia no en sabem res de res; quan abans venia a les “manis” com dius tu i fins i tot ens feia escrits de suport.....?. Què curiós que el dia abans de la “mani” el govern protegeixi alguns espais naturals en perill. Què volia .?, el silenci dels desenganyats ?

Veim que ara estàs amb els sindicats: “Libre de Médicos, Satse, etc.” quin gir Copernicà !, ja no et fas amb els sindicats d’obrers. Ara sou govern ...., però tranquil prest hi haurà noves. Nosaltres NO ATURAREM !.

Salvem La Real i tota Mallorca !, que està en les mateixes mans que abans: dels especuladors i promotors. Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència. Hipocrita!

Aina Calafat (25-XI-07)

D'altres referències a LA REAL

• Rectificau! Blocs dels convocants de la manifestació
• Picalsud: Rectificau! Salvem la Real, salvem Mallorca!
• Pep Torró. Rectificau! Manifestació a Ciutat 24-11-07
• Urxella: Els resistents, fracassats o no, milloren el món
• JNA: Prop de mil persones es manifesten a Palma contra So n'Espases
• Pobler: Gran èxit de la manifestació per fer rectificar el govern i salvar la Real
• L'hospital de Son Espases i Esquerra Republicana
• Aina Calafat, en defensa de La Real
• Algunes passes a favor de La Real
• Suport creixent a la manifestació cívica del 24-N
• Un gran hospital al costat d'un gran torrent
• Rectificar és de savis. Només l'estúpid s'encaparrota a romandre dins l'error
• Ramon Llull, home que pensa, que escriu i que actua, en català
• La darrera i no en cant més, la darrera i no en cant d'altra
• La Real, conjunt històric mereixedor del grau més alt de protecció
• Encara hi som a temps. Salvem La Real!
• Salvem La Real! Concentració a Cort
• Salvem la Real, mobilitzem-nos
• Concentració al Consolat de la Mar, en defensa de La Real
• Bon estiu, bones vacances! Glosa dedicada a La Real
• Maria del Mar Bonet, pregonera de les festes de Sant Bernat
• Fèlix Martí, antic escolta català, presenta llibre al monestir de La Real

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud

D'indrets de Mallorca tan diversos com Alaró, Alcúdia, Artà, Binissalem, Pollença, i molts d'altres, s'arreplega un munt de gent que es concentra a la plaça Espanya, de Ciutat, i recorre el trajecte que duu fins a la plaça de Cort.

Pancarta que, recordant altres manifestacions convocades en defensa de Mallorca, fa avinent que la Real n'és una part força respectable

Es tracta d'una gent que, des de fa estona, no es cansa de manifestar-se a favor d'una major protecció d'indrets tan emblemàtics com el monestir de La Real.

Gent de totes les edats i condicions socials, dones i homes amb l'energia més que suficient per fer front a decisions governamentals que consideren no solament desencertades sinó, fins i tot, tan arriscades que poden arribar a posar en perill vides humanes!

Davant la mateixa façana de l'Ajuntament, Aina Calafat, l'activista que més intensament lluita en defensa de l'entorn del monestir de la Real, llegeix el manifest que reclama una rectificació immediata dels governants, enfront de la decisió que han pres de continuar amb el macroprojecte d'hospital que planificà l'anterior govern del PP a la finca de Son Espases.

L'activista mallorquina Aina Calafat s'expressa davant dels mitjans de comunicació amb contundència i convicció ben fermes

Absències tan significatives com les del GOB -que, quina casualitat! tot d'una que fa públics canvis d'estratègia en la seva línia d'actuació (!), rep promeses institucionals de diners públics a balquena destinats a la rehabilitació de La Trapa-.

O de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma -que, quina casualitat! precisament aquest mateix vespre amb un sopar multitudinari, presidit per la batlessa del PSIB-PSOE, Aina Calvo i el tinent de batle d'Esquerra Unida, Eberhard Grosske, celebra, d'una banda, el final d'etapa de la dirigent Rosa Bueno... i de l'altre un homenatge al músic defensor de la Real Toni Roig qui no es cansava de proclamar: No ens fareu callar!

Membres de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, amb la batlessa del PSIB-PSOE i el regidor d'Esquerra Unida de l'Ajuntament de Palma

O d'organitzacions sindicals com STEI-i i USO, o CCOO i UGT -que, quina casualitat!, aquest mateix matí signen amb el president Antich determinats acords de col·laboració institucional...-.

O de formacions polítiques que integren la totalitat de l'arc parlamentari, la totalitat dels àmbits de govern de les institucions públiques d'aquestes illes...

No són milions! Ni tampoc són quatre gats, ben enmig de la ciutat!

Malgrat tots aquests entrebancs i inconvenients, un bon grapat de centenars de persones han pres la decisió de participar activament en una de les manifestacions més emotives que s'ha produït mai a Palma, en defensa de la dignitat personal, del respecte a la paraula donada, dels entorns a protegir a l'illa de Mallorca i de polítiques més fermes contra la corrupció i l'especulació urbanística...

És tot un bon començament, per a una cursa de resistència cívica com aquesta! La veu d'aquesta part de la ciutadania s'ha començat a sentir avui, ben cridanera, pels carrers cèntrics de la ciutat de Palma, amb càrregues emotives, barrejades de ràbia i indignació:

• Dig – ni – tat!
• As – sas – sins de la ter- ra!
• La vostra corrupció, la nostra hipoteca!
• Salvem Mallorca! Salvem la Real!
• Salvem la Real!
• Qui estima la Real no la destrueix!
• Prou de corrupció!
• Llavors diran que érem cinc o sis!

Són algunes de les consignes que s'han anat repetint al llarg del trajecte, des de la plaça Espanya fins a la mateixa plaça de Cort.

On devien ser, en aquella hora, la batlessa socialista de Palma i la presidenta socialista del Consell de Mallorca, amb tots dos despatxos solament a quatre passes?!

Traduccions: - Español - English - Français

D'altres referències a LA REAL

• Rectificau! Salvem la Real, salvem Mallorca!
• L'hospital de Son Espases i Esquerra Republicana
• Aina Calafat, en defensa de La Real
• Algunes passes a favor de La Real
• Suport creixent a la manifestació cívica del 24-N
• Un gran hospital al costat d'un gran torrent
• Rectificar és de savis. Només l'estúpid s'encaparrota a romandre dins l'error
• Ramon Llull, home que pensa, que escriu i que actua, en català
• La darrera i no en cant més, la darrera i no en cant d'altra
• La Real, conjunt històric mereixedor del grau més alt de protecció
• Encara hi som a temps. Salvem La Real!
• Salvem La Real! Concentració a Cort
• Salvem la Real, mobilitzem-nos
• Concentració al Consolat de la Mar, en defensa de La Real
• Bon estiu, bones vacances! Glosa dedicada a La Real
• Maria del Mar Bonet, pregonera de les festes de Sant Bernat
• Fèlix Martí, antic escolta català, presenta llibre al monestir de La Real

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud

"Mani" de tres-centes...

Dissabte, 24 de novembre de 2007, unes tres-centes persones omplen la platea del Teatre Principal, en un xup-xup entre literari i teatral, on la literatura esdevé “la sal de fruites” de la cerimònia dels guardons literaris i teatrals que atorga el Consell de Mallorca.

Molt ben dotats econòmicament (70.000 euros, per al Premi Mallorca de narrativa...), el Teatre Principal de Palma substitueix el saló de plens del Consell.
Un espai que, per ventura, queda massa gros per al gruix de presents que així mateix omplen la platea del recinte... (DdB, 25-11-2007, pàg. 45)

Al mateix mitjà, i en altres, es fa públic que unes hores abans, d'aquell mateix dia, més de 300 manifestants contra Son Espases es manifesten a Palma, sota el lema “Rectificau”, per protestar per la decisió del Govern de continuar les obres de construcció del nou hospital de referència als terrenys de la finca de Son Espases.

Són dues situacions semblants...(?), pel nombre de participants només!
Mentre unes romanen confortablement assegudes ocupant les butaques d'un teatre tan emblemàtic com és ara el Teatre Principal de Palma, les altres es manifesten en forma cridanera pels carrers de la mateixa ciutat, reclamant més dignitat, més compliment de la paraula donada, més responsabilitat, més coratge i valentia, més fermesa davant la poderosa maquinària d'empreses foranes i autòctones que li volen traure tot el suc al territori...

Tres-centes persones que es manifesten pels carrers de Palma, sense cap altre tipus de suport que la voluntat pròpia de reclamar més “dignitat”, sens dubte són més i tenen molt més valor avui que aquelles altres que, un bon dia, emprenen iniciatives tan sucoses com l'ecologista GOB, o la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, o els sindicats absents de la “Mani de tres-centes”, o els partits polítics amagats rere les finestres de les seves respectives seus...

Cap d'aquestes organitzacions, el dia del seu naixement, no compta amb un nombre tan elevat de participants!

Cal molt de coratge per tirar endavant amb el projecte! Que, de feina, en aquest país, en queda molta a fer! I això no representa més que un bon inici...

Cecili Buele i Ramis
CGT-Balears
Mallorca, novembre 2007

Traduccions: - Español - English - Français

D'altres referències a LA REAL

• Rectificau! Blocs dels convocants de la manifestació
• Picalsud: Rectificau! Salvem la Real, salvem Mallorca!
• Pep Torró. Rectificau! Manifestació a Ciutat 24-11-07
• Urxella: Els resistents, fracassats o no, milloren el món
• JNA: Prop de mil persones es manifesten a Palma contra So n'Espases
• Pobler: Gran èxit de la manifestació per fer rectificar el govern i salvar la Real
• L'hospital de Son Espases i Esquerra Republicana
• Aina Calafat, en defensa de La Real
• Algunes passes a favor de La Real
• Suport creixent a la manifestació cívica del 24-N
• Un gran hospital al costat d'un gran torrent
• Rectificar és de savis. Només l'estúpid s'encaparrota a romandre dins l'error
• Ramon Llull, home que pensa, que escriu i que actua, en català
• La darrera i no en cant més, la darrera i no en cant d'altra
• La Real, conjunt històric mereixedor del grau més alt de protecció
• Encara hi som a temps. Salvem La Real!
• Salvem La Real! Concentració a Cort
• Salvem la Real, mobilitzem-nos
• Concentració al Consolat de la Mar, en defensa de La Real
• Bon estiu, bones vacances! Glosa dedicada a La Real
• Maria del Mar Bonet, pregonera de les festes de Sant Bernat
• Fèlix Martí, antic escolta català, presenta llibre al monestir de La Real

D'altres fotos relacionades amb la protecció de La Real

Blog Picalsud

En resum, ens trobam davant d´un PP que desplega una renovada agressivitat, i un PSOE desorientat i incapaç d´oferir una resposta satisfactòria als reptes que planteja la societat actual, especialment pel que fa a l´organització territorial de l´Estat (des del punt de vista jurídicopolític, fiscal, d´infrastructures i cultural). Enfront d´aquesta situació, els militants i les organitzacions nacionalistes i progressistes de les Illes Balears, i singularment els partits de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, estam obligats a bastir una alternativa electoral amb elevades garanties d´èxit. (Biel Barceló)

Les Illes Balears, un país amb veu pròpia al Congrés

Per Biel Barceló

Les properes eleccions generals poden ser una gran oportunitat per a les Illes Balears. Per primera vegada, el nostre país podria comptar amb una veu pròpia al Congrés. Ara és més necessari que mai disposar d´un diputat que defensi de manera directa els interessos dels ciutadans de les Illes Balears a Madrid. La radicalització del PP ha de posat de manifest la improvisació en les proclames federalistes, modernitzadores i alliberadores de Rodríguez Zapatero. El president espanyol, en la recta final del seu mandat, s´ha deixat arrossegar cap a posicions conservadores que es fan evidents en la insistència en el caràcter unitari de l´Estat-Nació espanyol. Són mostres d´aquesta deriva el rebuig frontal del referèndum que promou Ibarretxe, la negativa a publicar les balances fiscals i a solucionar el mal finançament de les comunitats autònomes (problema que accentua singularment l´espoli fiscal sobre les Illes Balears), la desinversió estatal en infrastructures en els nostres territoris (el fracàs de l´Estat a Catalunya en aquest sentit és evident), el bloqueig centralista a la gestió compartida dels aeroports, l´abús de la simbologia nacionalista espanyola per part dels aparells de l´Estat (i, de manera paral·lela, la negativa a reconèixer efectivament el caràcter plurinacional i pluricultural de l´Estat), l´espectacle constant de l´ús partidista de la Justícia, o la persecució de la llibertat d´expressió amb arrestos, judicis, multes i segrestos de publicacions.

En resum, ens trobam davant d´un PP que desplega una renovada agressivitat, i un PSOE desorientat i incapaç d´oferir una resposta satisfactòria als reptes que planteja la societat actual, especialment pel que fa a l´organització territorial de l´Estat (des del punt de vista jurídicopolític, fiscal, d´infrastructures i cultural). Enfront d´aquesta situació, els militants i les organitzacions nacionalistes i progressistes de les Illes Balears, i singularment els partits de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, estam obligats a bastir una alternativa electoral amb elevades garanties d´èxit.

La importància de disposar de representació en el Congrés dels Diputats s´ha fet evident, de manera especial, des que la presència d´un senador nacionalista ha posat, per primera vegada, moltes qüestions que afecten les Illes Balears, i especialment el dèficit de finançament, en l´agenda política. Només a instàncies de Pere Sampol el ministre Solbes ha reconegut el dèficit històric de les Illes Balears i el greuge financer que patim. Simultàniament, disposar d´una representació política no supeditada al bipartidisme PP-PSOE posaria la nostra qüestió nacional en l´ordre del dia.

Per assolir l´objectiu d´aconseguir una representació política pròpia de les Illes Balears al Congrés convé mantenir i ampliar les polítiques d´unitat aplicades en els darrers quatre anys en l´àmbit de l´esquerra nacional a cadascuna de les quatre illes, que han estat liderades pels partits de la Federació PSM-EN, i que han esdevingut la clau del canvi polític del passat 27 de maig. Ara cal anar més enllà. Una coalició amb ambició nacional real, que tengui com a objectiu principal situar per primera vegada un diputat que defensi els interessos de les persones d´aquest país, sense interferències sucursalistes, ha de ser una coalició ampla, plantejada sense exclusions. Cal conformar un veritable Bloc Nacional de Progrés, alternatiu al bipartidisme PP-PSOE, que agrupi tots els espais del nacionalisme fins a l´esquerra nacional alternativa. Hem de fer tots els esforços per sumar, ara més que mai, perquè l´ambició política de l´operació ho requereix. No hi podem acceptar, per tant, propostes excloents. Però també hem de ser més exigents que mai: la candidatura que proposam des del PSM-EN ha de tenir uns objectius nacionals inequívocs, i ha d´estar conformada per partits i coalicions que assumesquin, tant en els seus posicionaments públics com en la seva praxi política quotidiana, els principis de fidelitat al país, de compromís amb el progrés social i amb la protecció del territori, i d´honestedat inqüestionable. Tenim l´oportunitat històrica de situar una veu independent que representi el poble de les Illes Balears, com a país, al Congrés dels Diputats. No hi podem fallar.

Biel Barceló i Milta és secretari general del PSM-Entesa Nacionalista.

Diario de Mallorca (26-XI-07)

Volem que es comenci a bastir un bloc d'esquerra nacionalista com cal, un bloc allunyat del simple oportunisme electoralista, lluny del simple instint de supervivència dels polítics fracassats, com molt bé apunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquerra alternativa on tenguin cabuda, des de la base i amb dret de decisió, tots aquells col·lectius socials que han estat i estan a l'avantguarda de les mobilitzacions socials contra l'especulació, en defensa del territori i els nostres minvats recursos naturals; un bloc de lluita (i també electoral) on l'autèntic protagonisme correspongui a l'avantguarda real de la nostra terra, els grups i plataformes que s'han manifestat contra la guerra i contra l'imperialisme, en defensa dels drets laborals dels treballadors, per la convivència i la integració igualitària dels immigrants; tots aquells col·lectius que són en primera línia de la lluita en defensa del català, cada vegada més marginat i minoritzat amb pactes com el de l'estatut de les Illes, signat per PP i PSOE. (Miquel López Crespí)

La lluita contra la dreta a les Illes

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal

Fira de Frankfurt 2007. Gabriel Barceló (a l´esquerra), secretari general del PSM amb l´escriptor Miquel López Crespí en un acte a la Literaturhaus de Frankfurt.

Nosaltres estam totalment d'acord amb les idees expressades pel dirigent de la CGT illenca en e magífic article "Per un bloc desbloquejat". Es tractaria, com ha escrit Pep Juárez i han defensat tants i tants activistes de l'esquerra alternativa de les Illes, d'anar bastint un bloc de lluita des de la base de la societat, no des de les cúpules dirigents que des de la transició han abandonat les idees de socialisme, transformació social, república i autodeterminació i ara, en veure que poden perdre poltrona i privilegis, s'apunten, de forma oportunista i interessada, a qualsevol moguda que pugui arreplegar un parell de vots que els salvi de l'extraparlamentarisme i els obligui a guanyar-se la vida com tots els altres mortals, fent feina en una professió, en un ofici. Aquest és l'autèntic drama que amaga la confusió intencionada en el debat "coalició electoral per al 2007 o bloc d'esquerra nacionalista". Els dirigents que són a punt de perdre el sou en no arribar al 5% de l'electorat són els primers que atien i fomenten la confusió en referència a aquesta important qüestió cabdal per al futur polític de les Illes. A molts dels polítics de la moqueta i el cotxe oficial ja els va bé una simple coalició electoral per a provar de salvar el sou. Però a nosaltres ens interessa el futur de Mallorca i de les Illes i ben poc els problemes que pugui tenir un polític professional per a provar de continuar en nòmina.

L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política.

Per això volem, i hem escrit nombrosos articles al respecte, que es comenci a bastir un bloc d'esquerra nacionalista com cal, un bloc allunyat del simple oportunisme electoralista, lluny del simple instint de supervivència dels polítics fracassats, com molt bé apunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquerra alternativa on tenguin cabuda, des de la base i amb dret de decisió, tots aquells col·lectius socials que han estat i estan a l'avantguarda de les mobilitzacions socials contra l'especulació, en defensa del territori i els nostres minvats recursos naturals; un bloc de lluita (i també electoral) on l'autèntic protagonisme correspongui a l'avantguarda real de la nostra terra, els grups i plataformes que s'han manifestat contra la guerra i contra l'imperialisme, en defensa dels drets laborals dels treballadors, per la convivència i la integració igualitària dels immigrants; tots aquells col·lectius que són en primera línia de la lluita en defensa del català, cada vegada més marginat i minoritzat amb pactes com el de l'estatut de les Illes, signat per PP i PSOE.

Aquest és el bloc d'esquerra nacionalista que volem i pel qual lluitam activament des de fa molts d'anys, des del primer dia que començàem la lluita contra el feixisme en els anys seixanta del segle passat, quan teníem quinze anys i ja érem enmig del carrer sense por de la Brigada Social lluitant per aquest país lliure i solidari al qual hem donat els millors anys de la nostra vida i al qual donarem tot el que ens resta de la nostra existència. Un instrument d'intervenció política útil, vàlid i necessari per als sectors populars de la nostra societat, un bloc de lluita que ja existeix enmig del carrer, en el combat quotidià contra la dreta i els depredadors, contra el feixisme i l'imperialisme, un bloc que té poc a veure amb la trista història de nòmines, cotxes oficials, privilegis, moqueta de palau i altres misèries semblants.

Miquel López Crespí

Publicat enEl Mundo-El Día de Baleares (11-VII-06)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Damià Pons, Miquel López Crespí, Biel Mesquida, Bartomeu Fiol, Hèctor López Bofill, Maria Antònia Oliver, Tomeu Martí, Joan Perelló, Jaume Santandreu, Biel Florit, Miquel Cardell...

Documents de la lluita contra el PP i per la unitat de les forces progressistes

Els escriptors mallorquins amb el Bloc per Mallorca

Els sotasignants, preocupats per la magror de les polítiques culturals, per les iniciatives de despersonalització i banalització del país, i, en concret, pels intents de fer perdre prestigi cultural i social a la llengua catalana a Mallorca, manifestam el nostre suport a la candidatura Bloc per Mallorca com instrument de canvi en positiu a favor de la nostra llengua i cultura.

Xavier Abraham, Sebastià Alzamora, Miquel Bezares, Alfred Bosch, Miquel Cardell, Josep Ramon Cerdà, Rafel Crespí, Aina Ferrer, Tomeu Ferrer, Antoni Figuera Salvà, Tomeu Fiol, Biel Florit, Conxa Forteza Bruno, Josep Antoni Grimalt, Bernat Joan, Oriol Junqueres, Hèctor López, Miquel López Crespí, Miquel Àngel Maria Ballester, Antoni Marimón, Tomeu Martí, Antoni Mas, Joan Francesc Mira, Pere Morey, Bernat Nadal, Josep Noguerol, Maria Antònia Oliver, Francesca Palou, Joan Perelló, Damià Pons, Pere Antoni Pons, Nofre Pons, Jaume Rosselló Mir, Josep Joan Rosselló, Maite Salord, Gabriel ST. Sampol, Jaume Santandreu, Antoni Sbert, Miquel Àngel Vidal, Antònia Vicens, Biel Mesquida, Sebastià Perelló... (Cada dia augmenta el nombre d´escriptors que donen suport al Bloc per Mallorca. En el seu moment es farà públic el nom de tots els autors que es van afegint a aquesta iniciativa).

Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí. (Tribuna Mallorca)

Augmenta l’oposició social a la Llei de l’Habitatge

Continua la polèmica davant la intenció del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, d'aprovar una Llei de l'Habitatge que permeti edificar en sòl rústic. La proposta va ser rebutjada ahir pel degà del Col·legi d'Arquitectes, Luis Corral, en el decurs de les VI Jornades sobre ordenació del territori. Corral va considerar preocupant que una terra que viu del paisatge es plantegi aquestes solucions davant la manca d'habitatge assequible, encara més tenint en compte que la culpa de manca de sòl públic és de les institucions públiques. Segons Corral, el fi no justifica els mitjans. Carbonero va afirmar que Corral no coneix el projecte de llei i que, per tant, no pot opinar sobre la proposta del tàndem PSOE-UM. El Col·legi d'Arquitectes s'afegeix d'aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí. (Tribuna Mallorca)

Tribuna Mallorca

El Bloc avisa que la llei per fer pisos en rústic s'ha de negociar amb ells

Els socis del Pacte mantenen que aquest ha de ser el «darrer recurs»

Q.TORRES. Palma.

El Bloc posa emperons al projecte del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, per poder construir pisos per sota del preu de mercat en terrenys que ara són considerats rústics. La coalició, que forma part del Pacte, entén que aquesta proposta no s'ha negociat amb ells i, per tant, just seria un «esborrany» que necessita el seu suport per convertir-se en realitat.Segons el portaveu adjunt del Bloc, Miquel Àngel Llauger, la creació de reserves de sòl per habitatge en rústic ha de ser el «darrer recurs» per afavorir la construcció de cases a preus econòmics. I manté que la «prioritat» ha de passar per potenciar la rehabilitació d'habitatges ja construïts o per afavorir la sortida al mercat de pisos que estan buits.

En aquest sentit, el Bloc ja va proposar en el passat la implantació de mesures fiscals que penalitzin els propietaris amb habitatges sense ocupar, però també es conscient que aquesta política no seria acceptada per cap dels seus socis: ni UM ni el PSIB. Per això, plantejarà la creació de línies d'ajuts per incentivar els propietaris a posar pisos buits al mercat i proposarà la intermediació pública per afavorir-ho. També reivindicarà l'increment dels ajuts que ja es donen per a lloguer. Totes aquestes mesures es plantejaran quan s'obrin les negociacions entre els socis de Govern per concretar aquest pla d'habitatge en què ja treballa el departament del conseller Jaume Carbonero.

Un pla que preveuria la possibilitat de permetre la construcció en àrees, ara considerades sòl rústic, a canvi que els promotors es comprometin que una part significativa dels pisos siguin de protecció oficial i, per tant, tinguin preus inferiors als de mercat. L'altra gran novetat d'aquest projecte passaria perquè es permetés un increment de les alçades dels blocs en determinades zones per alleugerir la repercussió del preu del sòl i abaratir els pisos.

Diari de Balears (3-XI-07)

Davant el perill de perdre vots a Eivissa i Formentera a causa dels fets que s'esdevenien, fins i tot diputats i membres molt destacats del Pacte de Progrés van escriure al president Antich per recordar que a Eivissa, a voltes, un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. A Eivissa i Formentera, tothom ho sap a la perfecció, cada vot compta i no se'n podia perdre cap si el progressisme volia vèncer la dreta, consolidar el Pacte de Progrés. Tothom se demanava els motius de la fatal persistència en els errors que, objectivament, servien per a fer el joc a la dreta. (Miquel López Crespí)

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

Quan Jaume Carbonero va ajudar a enfonsar el goverm progressista

Ningú no ha fet encara balanç dels motius de la derrota del Pacte de Progrés. Cap dirigent, alt responsable, director general ni periodista no ha analitzat amb profunditat cap dels greus errors comesos. Tampoc cap responsable de la derrota progressista va dimitir ni molt manco s'ha fet la més mínima autocrítica del que es va esdevenir per a perdre aquella gran oportunitat històrica que significà el Pacte de Progrés. Ho dic perquè aquests dies, organitzant els meus arxius, m'he trobat amb tota la documentació que l'any 2001 m'enviaren els amics eivissencs que lluitaven en defensa d'una eficient funcionària del Pacte, la directora de l'Institut Balear de l'Habitatge d'Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras que, de forma inexplicable, havia estat cessada injustament per Jaume Carbonero. Tot plegat m'ha fet pensar en els retalls dels diaris amb les fotografies de les manifestacions de suport a Margalida Lliteras que enviaren des d'Eivissa, les cartes al director que es varen publicar durant mesos, els documents de suport a Margalida Lliteras signats pel mateix president Antich i el diputat verd Joan Buades, sense oblidar les nombroses gestions fetes per Pilar Costa i Xisco Tarrés a favor de l'eficient funcionària cessada per Jaume Carbonero. També tenc davant meu les fotografies en què els veïns de Can Misses, Cas Serres i Santa Margarita li porten flors en suport per tot el que havia fet per ells.

Aleshores Jaume Carbonero era director general d'Habitatge i, malgrat que des de tots els sectors progressistes hom va provar de fer-li obrir els ulls quant a les greus conseqüències polítiques que tendria aquesta destitució no pensada ni raonada, mai no ens va escoltar. Ans al contrari, Jaume Carbonero s'entestava cada dia en el seu nefast error. Ens demanàvem com era possible tanta ceguesa política. No s'adonava el director general d'Habitatge que posava en perill la nostra experiència progressista, una experiència que, si fracassava, potser no es podria repetir en molts d'anys?

Qui signa aquest article va publicar nombroses advertències al respecte. Els veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margarita, Can Misses, eren al carrer demanant signatures per evitar l'error que significava la política equivocada de Jaume Carbonero. El 16 de juny del 2001 381 persones de totes les barriades eivissenques publicaven una carta de suport a Margalida Lliteras. Era un moment important per a la reflexió. La situació s'agreujava i, en les properes eleccions, el Pacte podria perdre centenars de vots a conseqüència de la gestió burocràtica del director general d'Habitatge. Davant el perill de perdre vots a Eivissa i Formentera a causa dels fets que s'esdevenien, fins i tot diputats i membres molt destacats del Pacte de Progrés van escriure al president Antich per recordar que a Eivissa, a voltes, un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. A Eivissa i Formentera, tothom ho sap a la perfecció, cada vot compta i no se'n podia perdre cap si el progressisme volia vèncer la dreta, consolidar el Pacte de Progrés. Tothom se demanava els motius de la fatal persistència en els errors que, objectivament, servien per a fer el joc a la dreta. Des de quina inconsciència hom jugava amb les esperances dels sectors progressistes del nostre poble posant en perill anys de lluita i mobilitzacions populars? Per quins motius no eren escoltats els sectors mobilitzats a favor de Margalida Lliteras? Per provar d'aturar el pas a la derrota electoral que ja hom podia intuir a conseqüència d'aquella absurda manca de sensibilitat política, un diputat advertí al president Antich i li envià una carta que deia textualment: "Com és possible, estimat Francesc, que gairebé quatre-centes persones usuàries, propietàries i adjudicatàries, estiguin unànimement donant suport a aquest equip (un equip humà amb plena dedicació que ha funcionat més que bé i ara sembla que serà despatxat manu militari el proper dilluns), que tu mateix, la presidenta del Consell pitiús i l'alcalde d'Eivissa signeu cartes en el mateix sentit i que aparentment acabi passant el que ningú progressista vol? Quin serà el cost ètic per al Pacte, això de castigar qui treballa bé i premiar les decisions preses des de la foscor burocràtica i la llunyania de les necessitats d'habitatge social de les Pitiüses? Te'n recordes que guanyar l'Alcaldia d'Eivissa va venir de vuitanta esquàlids vots i que aquestes quatre-centes persones viuen a vila? Ets intel·ligent i viu, president. Bé que ho sap en Matas i el PP. No he d'afegir res més a aquestes línies. Les conclusions sobre els riscos que corre el progressisme si dia 9 les coses a l'IBAVI d'aquí canvien a pitjor són molt òbvies".

Per donar suport a les gestions de Pilar Costa, Francesc Antich, Xisco Tarrés, Joan Buades i els centenars i centenars d'eivissencs que eren al carrer en defensa de Margalida Lliteras, l'any 2001 vaig publicar tres articles en la línia de provar de salvar el Pacte de Progrés. Els articles, publicats entre juliol i novembre de 2001, advertien, com feia tota aquesta gent, dels perills que per al futur del progressisme illenc significava l'actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero. Tot va ser inútil. Ni les advertències de Pilar Costa i Joan Buades, ni les mobilitzacions populars en defensa de Margalida Lliteras. Jaume Carbonero, amb l'absurd cessament d'aquella eficient i estimada funcionària, va continuar desgastant el Pacte de Progrés sense adonar-se del mal que ens causava la seva actitud prepotent i sectària. Indubtablement, tots aquests errors, advertits per tots aquells que defensàvem el Pacte des d'una posició de suport crític, serviren per a fer retornar la dreta al poder.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)