Administrar

El Pacte de Progrés que volem

pobler | 29 Maig, 2007 19:37 | facebook.com

Tots ens demanam què farà Unió Mallorquina davant la possibilitat de fer un nou Pacte de Progrés i davant les necessàries exigències de l´esquerra en demanar que aquest nou pacte sigui més valent i decidit que l´anterior en la preservació del medi ambient i en la defensa activa de la nostra cultura i identitat històrica. Malgrat que possibles integrants d´aquest nou Pacte de Progrés hagin afirmat per activa i per passiva que no lliuraran cap institució, ni la presidència del Consell Insular de Mallorca, ni la batlia de Palma ni, molt manco, el govern de les Illes a un partit amb pocs diputats, el cert és que sembla que, altra volta, tot depèn del que decideixi Maria Antònia Munar. (Miquel López Crespí)


Ordenar el territori des de l´objectiu de l’equilibri i la sostenibilitat. Tornar a recuperar l´esperit del canvi de model territorial i, a curt termini, concretar una profunda reforma de les directrius d´ordenació del territori. Seria, adaptat a les actuals circumstàncies, la concreció d´aquell Pla d´Ordenació Territorial que no es va fer en l´anterior Pacte de Progrés i que ara esdevé d´una urgència immediata si volem, de veritat, salvar el país. S´hauria d´acabar amb l´estratègia encimentadora que ha arribat a cims increïbles de bogeria desenvolupista amb el govern del president Jaume Matas. Tots sabem que la follia en la construcció indiscriminada de nous aparcaments al centre de Palma, camps de golf, destrucció d´espais naturals, més quilòmetres d’autopistes, parc de les estacions, reducció i supressió de parcs naturals o projectes faraònics com el de l´òpera del moll vell no tenen altra justificació que tenir satisfeta l’àmplia xarxa d´interessos que conformen els suports essencials de la dreta mallorquina: constructors i encimentadors, les empreses lligades a la construcció de nous ports esportius i autopistes. (Miquel López Crespí)


El Pacte de Progrés que volem



No hi ha dubte que si es pogués concretar un nou Pacte de Progrés sense els errors que hi hagué entre 1999 i 2003 ens trobaríem davant una oportunitat històrica per al nostre redreçament nacional i social. Hauríem començat a posar fre als quatre anys de legislatura del ciment. Seria un avanç positiu, sense cap mena de dubte. Cal dir que batre el PP, aconseguir fer-lo fora de la gestió del poder polític és un cop prou fort i important per a començar a erosionar l´hegemonia política de la dreta conservadora a la nostra terra i començar a bastir els fonaments, un suport actiu a la societat civil i les organitzacions populars, que permetin anar més enllà del canvi de persones en les institucions. Tots som conscient que el PP ha fet i fa un paper determinant al servei dels grups de pressió econòmica que controlen les Illes i sense batre la seva hegemonia política no podrem avançar cap a una societat més justa i solidària, vers un nou tipus de societat.

El principal problema que l´esquerra oficial té al davant és lluitar de forma decidida i valenta per acabar amb la destrucció dels nostres minvats recursos naturals i territorials. Ordenar el territori des de l´objectiu de l’equilibri i la sostenibilitat. Tornar a recuperar l´esperit del canvi de model territorial i, a curt termini, concretar una profunda reforma de les directrius d´ordenació del territori. Seria, adaptat a les actuals circumstàncies, la concreció d´aquell Pla d´Ordenació Territorial que no es va fer en l´anterior Pacte de Progrés i que ara esdevé d´una urgència immediata si volem, de veritat, salvar el país. S´hauria d´acabar amb l´estratègia encimentadora que ha arribat a cims increïbles de bogeria desenvolupista amb el govern del president Jaume Matas. Tots sabem que la follia en la construcció indiscriminada de nous aparcaments al centre de Palma, camps de golf, destrucció d´espais naturals, més quilòmetres d’autopistes, parc de les estacions, reducció i supressió de parcs naturals o projectes faraònics com el de l´òpera del moll vell no tenen altra justificació que tenir satisfeta l’àmplia xarxa d´interessos que conformen els suports essencials de la dreta mallorquina: constructors i encimentadors, les empreses lligades a la construcció de nous ports esportius i autopistes. Per això la necessitat estratègica del gasoducte que ha de proporcionar l´energia il·limitada que necessiten aquests plans de construcció sense aturall.

Tots ens demanam què farà Unió Mallorquina davant la possibilitat de fer un nou Pacte de Progrés i davant les necessàries exigències de l´esquerra en demanar que aquest nou pacte sigui més valent i decidit que l´anterior en la preservació del medi ambient i en la defensa activa de la nostra cultura i identitat històrica. Malgrat que possibles integrants d´aquest nou Pacte de Progrés hagin afirmat per activa i per passiva que no lliuraran cap institució, ni la presidència del Consell Insular de Mallorca, ni la batlia de Palma ni, molt manco, el govern de les Illes a un partit amb pocs diputats, el cert és que sembla que, altra volta, tot depèn del que decideixi Maria Antònia Munar.

L´anterior govern progressista va ser totalment i absolutament condicionat per UM. Com diu el programa del Bloc per Mallorca, a què hem donat suport: “Si la legislatura anterior va acabar sense Plans territorials insulars (llevat el cas de Menorca), sense Llei del sòl, i sense lleis ambientals, aquesta legislatura haurà fet els deures en moltes d´aquestes assignatures pendents, però en un sentit diametralment oposat a com hauria de ser: estam davant d´una de les legislatures més catastròfiques de la història des del punt de vista ambiental i territorial”.

És el que no pot continuar de cap de les maneres. Els constants enfrontaments del passat de Maria Antònia Munar amb els Verds de Margalida Rosselló i el grup d´EU, per exemple. La presidenta del Consell Insular mai no va amagar les seves opinions, opinions prou dures amb Margalida Rosselló i EU i que tothom pot trobar a les hemeroteques. En nombrosos moments de la legislatura progressista, els Verds i, també, l’eficient consellera de Benestar Social i antiga militant d´EU Nanda Caro, hagueren de patir els atacs de Munar. La presidenta sempre ha explicat la seva concepció del Pacte de Progrés dient que solament havia pactat el canvi de govern amb Francesc Antich i el PSOE. El control dels partits “petits” havia d´anar a càrrec dels socialistes. Els tres diputats d´UM foren, en definitiva, els que, en la pràctica, feren possible que l´esquerra gestionàs el poder polític; UM mai no va governar, explicaven els nacionalistes de centre, ni amb “ecologistes radicals” ni amb els “comunistes” de Miquel Roselló i Eberhard Grosske. Després d´una lluita molt intensa contra aquells que volien excloure el PSM del Consell Insular de Mallorca, Mateu Morro, aconseguí compartir el poder amb UM a costa de molts silencis i de patir enormement la pressió conjunta del partit de Maria Antònia Munar i del PSOE. Qui no recorda la famosa pinça bastida per Antich i Munar per a debilitar el nacionalisme d´esquerra?

A hores d´ara no podem saber quines seran les condicions que posarà Munar a una possible reedició del Pacte de Progrés. Imaginam i volem creure que, malgrat l´estreta aliança que existí en el seu moment entre Francesc Antich i la presidenta per a tenir controlats els partits petits i, sobretot, per a anar erosionant la influència del PSM a Mallorca, aquesta vegada el gruix de les forces progressistes, el nacionalisme d´esquerra, hauran après del passat i actuaran en conseqüència. Si ha d´haver-hi un canvi, i tots els sectors progressistes que hem donat suport el Bloc per Mallorca és això el que volem, aquest canvi no ha d´esser solament de façana, de substituir uns gestors per uns altres. No cal repetir que no és un “recanvi” el que volem, sinó un “canvi” autèntic, un canvi de política, de model territorial i que ens serveixi per a acabar amb la corrupció regnant, amb els atemptats contra el patrimoni cultural i ambiental que patim d´ençà fa tants i tants d´anys.

Miquel López Crespí

L´esquerra alternativa analitza els resultats electorals

pobler | 29 Maig, 2007 15:32 | facebook.com

La dreta (PP-UM) guanya les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig a Mallorca i la manca de motivació per la política incrementa l'abstenció.


Per Llorenç Buades, coordinador del web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)



L'objectiu de l'esquerra institucional al llarg dels quatre anys de legislatura havia de consistir en fer fora al PP i UM del govern de les principals institucions de Balears, del Parlament, dels Consells de Mallorca i Eivissa,i dels municipis.

Que el PP perdi la majoria absoluta després de quatre anys de polítiques on la corrupció i els atemptats contra el territori, han arribat al màxim grau d'expressió, i ho faci en benefici de la dreta insular de Mallorca (Unió Mallorquina) no és un bon senyal de la vitalitat de l'esquerra, sinó una bona mostra de la seva feblesa, tot i que en el Parlament UM ha perdut un 0,83% en percentatge i 3.699 votants en relació al 2003.

És en el Consell de Mallorca on amb 33.066, i el 9,89% dels vots on UM obté els millors resultats, contra el 6,75% del Parlament i els 28.082 vots obtinguts. La institució més atacada en relació a la corrupció, i vinculada precisament a la gestió d'Unió Mallorquina en surt reforçada.

Diuen que hi ha un pacte d'Estat entre el PP i el PSOE, mitjançant el qual és preferible la governabilitat del PP a territoris on el PSOE podria veure's condicionat per forces de caràcter autodeterminista, que haver de veure el PSOE condicionat per aquest tipus de forces. I és per això que sembla a molts electors i electores que el PSOE no vol guanyar les eleccions ni al País Valencià, ni a les Illes Balears.

El cert és que èn aquest legislatura el PSIB-PSOE ha fet molts esforços per no guanyar les eleccions. Francesc Antich no ha exercit de cap de l'oposició parlamentària, i als Ajuntaments més grans, com és el cas de Palma, Manacor, Inca i Calvià s'ha deixat veure ben poc en la batalla dialèctica institucional, i encara menys en la mobilització del seu entorn, molt mal articulat i feble davant un PP molt mobilitzat. I Zapatero no ha fet res de res per fer possible el canvi perquè no ha oferit res de res a una base social que té moltes mancances per arribar a final de mes, i que pateix les conseqüències de polítiques socials regressives (com són el dret a accedir a la pensió contributiva, o la reforma laboral), i polítiques territorials socialment agressives (perquè patim un Estat que ens sagna, i perquè mai no es compensen els desequilibris de les classes menys afavorides).

L'altra esquerra institucional, el BLOC, tampoc ha servit en absolut per avançar, perquè els seus resultats electorals no són bons. En el cas de Palma podem parlar d'un autèntic fracàs, que ha suposat perdre 3 regidors per al conjunt de l'esquerra que donava suport al Bloc. Les forces institucionals que composen el Bloc, dividides, sumaven més del que ha sumat el BLOC. Aquest mal resultat no és només producte de la campanya d'El Mundo, que també l'ha feta contra UM sense èxit. El mal resultat prové de la configuració de llistes per part d'unes direccions partidàries molt allunyades de les seves bases, i de les batalles internes per les cadiretes. Una part de l'antic vot del PSM ha afavorit Miquel Nadal, i una part considerable del vot d'Esquerra Unida no ha donat suport al seu líder Grosske.

A les autonòmiques, el PP ha incrementat el seu percentatge de vot respecte de l'any 2003 passant del 44,7 % al 46,01%,(en el cas de Mallorca pas del 45% al 46,65%, i creix) i fins i tot incrementa el nombre de votants, tot i que que ha perdut un escó. El PSOE ha passat del 26,3% a Mallorca a un 29,60 %, un percentatge insuficient de vot com per parlar d'una polarització institucional PP-PSOE. El desequilibri de vot a favor del PP és majúscul en relació a un PSOE que és molt lluny de poder considerar-se per si mateix un partit per a fer possible l'alternança en els governs. El vot al Consell de Mallorca ha situat a Francina Armengol (PSOE) per davant de Francesc Antich en percentatge en arribar al 30,12% del vot, de manera que es manifesta clarament en alternativa al poc èxit del president. Rosa Estaràs, del PP, en canvi es situa per davall del vot obtingut per Jaume Matas en aconseguir el 45,78%.

L'any 2003 el PSM-EN (Mallorca) tot sol tenia 3 diputats i un 9% del vot, amb 30.964 vots. Per la seva banda Esquerra Unida-Verds en tenia 19.050, 2 diputats, i un 5,5% del vot. ERC tenia 1667 vots, un 0,4. Eren 51.681 els vots que per separat varen sumar a Mallorca, i un 15% en percentatge. L'any 2007 els vots del BLOC són 37.455 (-14.226), els diputats 4 i el percentatge en vot un 11,18% (-3,82%). En conjunt ara sumen 4 diputats. L'any 2003 en sumaven 5. El Bloc, no ha arribat a la fita del 2003 en el vot per separat. En relació a les eleccions generals de 2004 en canvi han avançat 4.263 vots. Els 2061 vots de Tomeu Sancho de la Candidatura dels Treballadors per la Democràcia al Parlament (el 0,60%) sense cap suport econòmic ni material, significa que hi ha un sector de l'esquerra, possiblement proper a Esquerra Unida) que ha volgut d'aquesta manera expressar el seu rebuig al BLOC, en canvi a l'Ajuntament de Ciutat, Pere Felip no gaudeix de la mateixa popularitat. Un sector d'Esquerra Unida es considerava minimitzat en ocupar només el quart lloc en la llista del Parlament.

Respecte dels resultats del BLOC al Consell de Mallorca, el percentatge del 10,54% es situa per davall del 11,18 del Parlament, amb 35.229 vots, de manera que la candidatura del Consell és menys apreciada per l'electorat que la del Parlament.

En el cas de Menorca l'any 2003 el PSOE va treure 13.616 vots, i ara en té 13.996 amb un creixement d'un punt en percentatge, però el PP ha crescut més i ha passat del 39, 1 % al 42,99 % que no ha servit per desfer l'empat a 6 escons. En el cas del Consell de Menorca el PP només arriba al 40,92%, en tant que el PSOE té 14.779 vots, 783 vots més que en el Parlament. Els 3.326 vots del PSM-Verds de Menorca (9,1% dels vots) que han permès mantenir l'escó al PSM, no arriben als 4.037 vots que obtingueren per separat els dos partits l'any 2003 amb un percentatge del 11,10. En el Consell de Menorca el PSM-Verds baixa un poc fins al 9,02% dels vots, però es permet l'escó que posa el Consell de Menorca una vegada més a l'esquerra. Però en aquest cas la suma de formacions no ha servit tampoc per a la suma dels votants.

EM-Esquerra Unida de Menorca es manté sense representació amb gairebé els mateixos votants, 1715 del 2007 contra 1.747 del 2003. En el Consell n'obté 1677, segurament per efectes del vot "útil".

En el cas d'Eivissa el PP ha perdut més de tres punts en percentatge passant del 50,4% al 47,11% tot i que obté els mateixos escons (6) i el Pacte ha passat del 37,8% dels vots a l'actual 45,84%, amb els mateixos escons també (6), però encara més ha perdut el PP en el vot al consell d'Eivissa on amb el 46,68% del vot ha quedat desplaçat pel Pacte amb un 46,81 %. L'avanç de l'esquerra institucional en percentatge és notable i permet gestionar el Consell d'Eivissa.

En el cas de Formentera l'AIPF, referent del PP creix del 53,4 al 54,45 i maté el diputat. L'esquerra, tot i que creix un 2,10% i passa del 42,10 al 44,20 és encara lluny de la fita del 1999 que amb el 55,6% va permetre la representació per a l'esquerra.

La lectura que es pot fer és molt clara: en política sumar formacions no equival a sumar les seves bases de suport.

A partir d'aquí cada partit reflexionarà el que vulgui, però és evident que tots i cada un dels partits del BLOC hi han perdut. I aquells que com ERC no tenien res, tampoc hi han guanyat res en el cas de Mallorca, i en canvi el seu esforç econòmic en la campanya em consta que és notable per aquests minsos resultats. Eleccions municipals.

Palma. Debacle del BLOC.

Els partits que configuren el Bloc només arriben a un 8,20% de l'electorat amb la qual cosa ni tan sols superen el 10,38% d'EU Els Verds de 2003. El projecte del Bloc és durament castigat perquè l'any 2003 sumava un 17% dels vots. El PSOE suma un 8,30% més de vots i guanya 2 regidors al BLOC, i UM accedeix amb 2 regidors determinants perquè el PP que perd un 0,03% també perd el regidor que donava la majoria.

Web Ixent (L´Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

La victòria de Maria Antònia Munar

pobler | 29 Maig, 2007 06:31 | facebook.com

UM esdevenia, als ulls dels teòrics i polítics del Pacte de Progrés i de l´esquerra oficial, l´element imprescindible d´un govern de “centre-esquerra” que era exemple per a totes les forces progressistes de l´Estat i quasi del món. Era la famosa “quarta via”, teoritzada i defensada arreu en aquells anys. Les crítiques a UM vengueren quan, amb el pacte de 2003 amb el PP, Maria Antònia Munar ja no garantia l´usdefruit del poder a l´esquerra oficial. (Miquel López Crespí)


La victòria de Maria Antònia Munar



Gabriel Cañellas va voler acabar amb Maria Antònia Munar i Unió Mallorquina i no ho va aconseguir. Era quan va fer aprovar aquella famosa llei electoral que obligava els partits que es presentaven a les eleccions a superar el llistó del 5% per a obtenir presentació parlamentària. Una llei que, com tothom sap, no serví per a convertir en grup extraparlamentari el nacionalisme “centrista” d´UM. Ans al contrari, enrabiada per la malifeta de Gabriel Cañellas, Maria Antònia Munar, com a conseqüència dels nombrosos errors comesos per aquell dirigent del PP, va surar i consolidà el partit, mentre que Cañellas desapareixia per sempre de la vida política de les Illes.

A partir d´aquell moment, Munar ja no s´ha fiat mai més de ningú; i quan l´any 1995 UM pactà amb el PSM i el PSOE per foragitar el PP del Consell Insular de Mallorca, es concretava la seva estudiada revenja contra aquells que l´havien volguda enviar a casa seva, a tenir cura dels cossiols. La tremenda i històrica humiliació que patí Jaume Matas quan l´any 1999, en no tenir el PP majoria absoluta, anava a la seu d´UM a pidolar un pacte amb UM significà la culminació de la venjança pels greuges patits. Tothom recorda a la perfecció com, sense gens ni mica de pietat pel pidolaire, Maria Antònia Munar va jugar amb ell un munt de dies, talment els moixos s´entretenen fent mal a la bestiola que acaben de caçar. La punyalada final al PP va ser la concreció del Pacte de Progrés amb el PSOE i les altres forces nacionalistes i d´esquerra. Malgrat que UM sempre ha parlat malament d’EU i Verds, el cert és que totes aquestes organitzacions, inclòs el PSM, que aleshores era dirigit per Mateu Morro, aconseguiren importantíssimes àrees de poder i de gestió en el govern de les Iles mercès als acords amb la presidenta del Consell Insular de Mallorca.

Lluny de la demonització actual, UM esdevenia, als ulls dels teòrics i polítics del Pacte de Progrés i de l´esquerra oficial, l´element imprescindible d´un govern de “centre-esquerra” que era exemple per a totes les forces progressistes de l´Estat i quasi del món. Era la famosa “quarta via”, teoritzada i defensada arreu en aquells anys. Les crítiques a UM vengueren quan, amb el pacte de 2003 amb el PP, Maria Antònia Munar ja no garantia l´usdefruit del poder a l´esquerra oficial.

Aleshores el cantet mudà de seguida. De cop i volta, com és ben normal i no ens estranya gens ni mica, ja que la política institucional és així, el “nucli essencial del govern progressista de centre-dreta”, és a dir, Unió Mallorquina i Maria Antònia Munar esdevenien el dimoni que calia exterminar.

Amb aquestes eleccions ha passat el mateix. El PP, amb nervis imaginant que podia haver de tomar cedir a les exigències d´UM en cas de no obtenir la majoria absoluta, ha promès per activa i per passiva que no lliurarà cap institució a Maria Antònia Munar. Francesc Antich, el gran aliat de la presidenta, tant en el primer Pacte de Progrés al Consell de Mallorca l´any 1995, com en el segon a les Illes i a Mallorca l´any 1999, també ha dit que res no serà igual i que no hi haurà regals especials a forces minoritàries. I per si encara mancàs algun polític afirmant que no volen regalar res a Maria Antònia Munar, Gabriel Barceló, el cap de llista del Bloc per Mallorca, en unes declaracions a la revista El Temps, després d´afirmar que era possible un pacte amb UM per a reeditar el Pacte de Progrés, declara: “Del Bloc, que ningú no n´esperi el regal del Consell o d´una altra institució a una força que tingui només tres diputats, com passà abans”.

Tothom esperava el miracle de no haver de necessitar UM.

Maria Antònia Munar somriu sorneguera davant tot aquest allau de declaracions. I ara, amb la pèrdua de la majoria del PP a totes les institucions, molt més que mai. Basta constatar com somriu a les fotos que surten als diaris. Ella, que ha ajudat a gaudir del poder polític i de la gestió del règim tant als grups de l´esquerra com al partit de Jaume Matas, sap que una cosa són les declaracions que els dirigents llancen per a tranquil·litzar els respectius electorals i altra, molt diferent, la realitat política. Tanmateix, mentre siguin en vigència les actuals lleis electorats, qui forma govern és qui té majoria absoluta o, si no n´hi ha, qui té el suport de prou diputats –en siguin un, deu o vint- per a formar majoria suficient. Tota la resta són romanços per a entretenir el personal.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (29-V-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS