Administrar

L'estalinisme (PCE-PSUC) contra la Revolució: els Fets de Maig

pobler | 05 Maig, 2007 20:31

L’estalisme (PCE-PSUC) contra la Revolució: els Fets de Maig (1937)



Andreu Nin, el dirigent del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) assassinat pels botxins i sicaris del PCE de Carrillo-Pasionaria. L'any 1937, en els Fets de Maig, el PCE va assassinar centenars d'anarquistes i comunistes partidaris de la Revolució Socialista. En temps de la dictadura i la transició, els comunistes mallorquins de l'OEC eren els hereus del POUM i d'Andreu Nin.

El dimecres 5 de maig de 1937 la major part dels diaris barcelonins no van sortir al carrer i la ciutat es va despertar amb una relativa tranquil·litat. A mig matí combats sagnants es van renovar, particularment a la plaça Catalunya, la Via Laietana, al carrer Corts i les zones properes al Palau de la Generalitat. Tancs disparant amb la metralladora evolucionaven per les Rambles. Les lluites d'aquest dia es van centrar no en atacar els centres oficials, resguardats per la força pública, sinó els centres vitals de les respectives organitzacions, fou el començament de l'extermini de les organitzacions entre elles. Les botigues que havien obert tancaren, els grups armats escorcollaven els vianants destrossant els seus carnets sindicals.


Les forces policíaques confiscaren la redacció i els tallers de La Batalla, el diari del POUM, on van efectuar diverses detencions i s'apoderaren de fusells i bombes de mà. A mig dia va sortir una nota oficial comunicant el nomenament del nou govern de la Generalitat, compost per Carles Martí Feced, d'Esquerra Republicana de Catalunya; Valeri Mas, secretari de Comitè Regional de la CNT; Antoni Sesé, secretari general de la UGT, i Joaquim Pou, de la Unió de Rabassaires. Quan Antoni Sesé es dirigia al Palau de la Generalitat en un cotxe oficial per prendre possessió del seu càrrec, va ser atacat al carrer Casp, davant del Sindicat d'Espectacles Públics de la CNT, i morí acte seguit. Aquest fet, sumat al coneixement de la mort de Domingo Ascaso Abadía, va fer que la indignació general campés i que els combats es generalitzessin arreu. També aquest dia es va produir l'assassinat dels intel·lectuals anarquistes italians Camillo Berneri i Francesco Barbieri: el dia abans, 4 de maig, es va escorcollar el domicili dels dos italians (plaça de l'Àngel, 2, 2n, 2a) amb la intenció de segrestar uns textos d'un llibre que Berneri estava escrivint; i l'endemà, a les sis de la tarda, es van presentar de bell nou una dotzena d'individus armats al domicili dels anarquistes, els van treure d'allà i els van assassinar prop de ca seva; els cossos va ser recollits aquella mateixa nit per la Creu Roja i portats al dipòsit de l'Hospital Clínic. Com que Sesé ja no podia ser conseller de la Generalitat, la UGT va triar Rafael Vidiella com a substitut.



1976: En la fotografia podem veure una bona part de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC) que no havien pactat amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Entre els dirigents de l'OEC podem veure Miquel López Crespí, Jaume Obrador, Pere Tries, Carles Maldonado, Mateu Ramis, Francesc Mengod, Antònia Pons, Tomeu Febrer... Hi manquen Mateu Morro, Josep Capó, Antoni Mir i Margalida Chicano, entre molts d'altres membres de la direcció.

Es van donar intents d'assalts diversos des de tots els grups: al Palau de Justícia, a la Comissaria General d'Ordre Públic, a la caserna de la Guàrdia Nacional Republicana (nou nom de la Guàrdia Civil), al Sindicat Únic de Sanitat, a la Federació Local de les Joventuts Llibertàries, al Comitè Regional de la CNT... El grup Los Amigos de Durruti van editar un full on es pretenia donar un nou contingut revolucionari radical a la lluita anarquista durant els combats, intent que va ser immediatament desautoritzat pels Comitès Regionals de la CNT i de la FAI. Aquella tarda van arribar al port de Barcelona els bucs de guerra republicans Lepanto i Sánchez Barcaiztegui, que es van posar a les ordres de la Generalitat, fet que implicava la intervenció del Govern Central en el conflicte, que es feia amb el poder de l'Ordre Públic a Catalunya i nomenava delegat de l'Estat al tinent coronel Alberto Arrando, que abans exercia el comandament de les forces de seguretat i d'assalt. També el Govern de la República va designar el general Pozas per exercir el càrrec de cap de la Quarta Divisió Militar. És a dir, que el govern de la Generalitat perdia automàticament dues atribucions importants: la d'Ordre Públic i la de Defensa.

El nou delegat de l'Estat per a Ordre Públic va exigir a totes les organitzacions que deposessin les armes. Durant la tarda, des de micròfons instal·lats al Palau de la Generalitat, es van dirigir al públic Vidiella, per la UGT; Vàzquez, per la CNT; Josep Tarradellas, per ERC; Pedro Herrera, per la CNT; Miquel Valdés, Víctor Colomer y Pere Ardiaca, pel PSUC, i Frederica Montseny, per la CNT i en qualitat de ministra de la República --s'ha de dir que l'automòbil de Montseny havia estat atacat hores abans. Abans de la mitja nit, els comitès responsables de la UGT i de la CNT van lliura una nota conjunta on ordenava a tots els afiliats que s'incorporessin immediatament a les seves tasques habituals i evitar tota mena de pertorbacions i topades hostils mútues. Mentrestant, les forces de la 26 Divisió de la CNT, comandats per Gregori Jover i Máximo Franco, i els elements de la 29 Divisió del POUM, que s'havien concentrat a Barbastro per marxar sobre Barcelona, es van aturar a Binefar, persuadits pels delegats del Comitè Regional de la CNT i per Juan Manuel Molina, subsecretari de Defensa de la Generalitat, que havia que evitar tot gest agressiu.

Ateneu Llibertari Estel Negre

Els escriptors mallorquins donen suport al Bloc

pobler | 05 Maig, 2007 07:22

Gairebé cinquanta escriptors catalans s'han adherit a un manifest de suport a la candidatura Bloc per Mallorca «com a instrument de canvi en positiu en favor de la nostra llengua i cultura», davant la preocupació que senten per «la magror de les polítiques culturals, per les iniciatives de despersonalització i banalització del país i, en concret, pels intents de fer perdre prestigi cultural i social a la llengua catalana a Mallorca». (Diari de Balears)


Una cinquantena d'escriptors illencs signen un manifest de suport al Bloc


Demanen un canvi en positiu en favor de la llengua i de la cultura



D´esquerra a dreta: Miquel López Crespí, Bartomeu Fiol i Damià Pons, tres dels escriptors mallorquins que donen suport al Bloc per Mallorca

M.T.F. Palma.


Gairebé cinquanta escriptors catalans s'han adherit a un manifest de suport a la candidatura Bloc per Mallorca «com a instrument de canvi en positiu en favor de la nostra llengua i cultura», davant la preocupació que senten per «la magror de les polítiques culturals, per les iniciatives de despersonalització i banalització del país i, en concret, pels intents de fer perdre prestigi cultural i social a la llengua catalana a Mallorca».

Aquesta adhesió es va materialitzar en un dinar molt participat que va tenir lloc al Gran Hotel de Palma, un indret on, segons va comentar Biel Barceló, el 1903 Joan Alcover hi va llegir, per primera vegada, La Balanguera.

Feien costat a Biel Barceló els polítics Nanda Ramon, Miquel Rosselló, Miquel Àngel Llauger, Joan Lladó, Joana-Lluïsa Mascaró, Antoni Alorda i el mateix Damià Pons, un dels signants del manifest com a intel·lectual de reconegut prestigi.

Al costat dels escriptors hi era present una diversa fauna literària, que anava des de poetes com Miquel Bezares, Joan Perelló, Antoni Sbert, Sebastià Perelló o Àngel Terrón; fins a altres, novel·listes, articulistes i assagistes, com Josep Ramon Cerdà, Rafel Crespí, Conxa Forteza, López Crespí, Miquel Àngel Maria, Antoni Marimon, Maria Antònia Oliver, Nofre Pons, Jeroni Salom, Antònia Vicens, Francesca Palou i Biel Mesquida, entre d'altres.

Biel Barceló, abans del dinar, els va presentar el programa cultural que el Bloc durà a les eleccions de 27 de maig de 2007, entre d'altres el reingrés, amb caràcter immediat, a l'Institut Ramon Llull o el suport institucional a la participació a la fira del Llibre de Frankfurt, a més d'impulsar o crear l'Institut Balear dels Audiovisuals, el Museu Marítim o la biblioteca de les Illes Balears.

Els escriptors presents es varen mostrar molt conscienciats que s'ha de dur a terme una altra política pera la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Diari de Balears (5-V-07)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS