Administrar

França: els comunistes (trotskistes) obtenen 2.400.000 vots

pobler | 03 Maig, 2007 14:50

La Lliga Comunista Revolucionària (IVª Internacional) es converteix en el partit més votat de la vertadera esquerra a França


Els tres partits comunistes de tendència trotskista (LCR, Lutte Ouvrière i el Partit dels Treballadors obtenen 2.400.000 vots)



Trotski

Malgrat la pressió del “vot útil” que ha afectat a sectors militants del propi partit, el candidat de la Lliga Comunista Revolucionària, Olivier Besancenot, ha obtingut en el recompte definitiu el 4’08 % dels sufragis, que fan 1.498.835 vots.Es tracta de tot un èxit. L’any 2002, el resultat havia estat d’1’2 milions de vots. Hi ha hagut doncs un progrés substancial pel que fa al nombre de vots – 290.000 sufragis més, val a dir un augment del 24 % -, tot i que el resultat reflecteix una lleugera disminució – del 0’12 % - pel que fa al percentatge global.

Només un elector de cada tres que havien votat per Olivier Besancenot el 2002 ha tornat a fer-ho en aquesta ocasió. La meitat ha votat per Ségolène Royal (un 36 %) o per François Bayrou (el 13 %). Més d’un milió d’electors i d’electores han votat Besancenot per primera vegada, i la majoria d'aquest vot és femení (55%) i jove (el 49% dels votants tenen menys de 35 anys). A l'elecció del 2002, el mateix candidat havia obtingut el 33% dels seus vots entre la gent de 45 a 64 anys.

Els departaments on Besancenot passa del 5 % del vot són departaments tradicionalment vinculats a l’esquerra i amb una forta implantació del PCF. Aquest és el cas dels departaments del Nord-Pas-de- Calais, de Picardie, però també de les regions d’Auvernia i de Llemotges.

Entre els aturats i aturades, Olivier Besancenot obté el seu millor resultat: un 8 %. Obté un 6 % entre els obrers i també un 6 % entre els empleats. D’una manera més global, els estudis indiquen que els resultats obtinguts entre els assalariats i assalariades assoleixen el 6 %, igual en el sector públic que en les empreses privades.

La campanya de Besancenot s'ha centrat en la redistribució de les riqueses, la qüestió de l’atur, del poder adquisitiu dels salaris, i la problemàtica de l’exclusió social i la precarietat, les desigualtats socials , el dret al treball i l’accés a un habitatge digne. Aquests temes en canvi semblen molt allunyats de les perspectives electorals de l'esquerra a Balears.

El programa del candidat de LCR s'ha mantingut distant del programa neoliberal del Partit socialista, fet també que ha determinat la manca d'acord amb altres formacions a l'esquerra del Partit Socialista que han fracassat de manera clara, perquè l'electorat ha considerat que posats a rebaixar programes en funció de la unitat amb el PS, val més votar directament a la candidata del PS.

D'altra banda, la candidata del PS no ha demanat el vot del PCF, o de Bové, ni dels Verds de Dominique Voynet.El vot que demana la candidata del PS és el del candicat del "centre".

Amb tot, a la segona volta Besancenot demana votar contra Sarkozy, que tot i que s'expressi amb la papereta de Royal, no significa que es doni suport a la candidata del Partit Socialista.

En 22 departaments, Besancenot supera el 5 % de vots. En divuit més, els seus resultats se situen entre el 4’4 % i el 5 %. Els resultats més febles apareixen a París (2’10 %) o als departaments més benestants dels Alps Marítims, Hauts-de-Seine o Yvelines. En el conjunt dels 95 departaments metropolitans, el candidat de la LCR supera Marie-George Buffet (PCF). Els resultats d’algunes ciutats són francament prometedors: Le Havre, 6’28 %; Tergnier, 8’48 %; Calais, 7’15 %... Tot i els resultats modestos, també hi ha hagut un progrés espectacular a Còrsega i als departaments i territoris d’ultramar. A l’illa de Guadeloupe, el candidat de LCR passa del 500 vots a 4.276; a la Martinique, igualment a les Antilles, puja de 421 a 4.045. A la Reunió, de 4.500 a 9.416, i a Còrsega de 2.983 a 5.941. Tots aquests resultats es deuen a l’esforç dels agrupaments política amics de LCR , Grup revolució socialista (GRS) de les Antilles, Maron de l'illa de Reunió i d’A Manca naziunale a Còrsega.

Nota: Les expressions més properes a la LCR francesa en el cas de l'Estat Espanyol són Revolta Global, Espacio Alternativo, i agrupaments similars que operen en altres formacions d'esquerra nacionalista o d'Izquierda Unida, fet derivat del fracàs de la unitat LCR-MC a l'Estat Espanyol. Lutte Ouvrière no disposa d'estructura pròpia a l'Estat Espanyol, si bé compta amb militants, i el Partit dels Treballadors és l'equivalent al POSI. (trotsquistes lambertistes que han incorporat elements d'altres corrents, socialistes com és el cas de Mallorca, o llibertàries, en el cas francès).Generalment es tracta de partits molt arrelats dins el món sindical. El fet determinant és la descomposició del PCF com espai electoral propi.

Web Ixent (L’Esquera Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Diario de Mallorca contra el nacionalisme d´esquerra: ERC-Illes

pobler | 03 Maig, 2007 10:45

Esquerra denuncia que el Diario de Mallorca l’exclou de la campanya electoral



Palma · 02/05/2007

Els candidats d’Esquerra a cinc poblacions de Mallorca (Joan Miquel Chacón, a Calvià; Sion Galmés, a Marratxí; Miquel Àngel Sureda, a Pollença; Miquel Ques, a Alcúdia; i Julià Gayà, a Sineu) han denunciat que el Diario de Mallorca els exclou dels debats electorals que està fent de cara a les properes eleccions municipals. Segons la formació, Esquerra es presenta en aquestes eleccions a poblacions que representen un 80% de la població de Mallorca, amb candidatures a 15 municipis. Tot i que Esquerra es presenta a vuit dels setze municipis on el diari celebra debats, la formació no hi pot participar. Esquerra denuncia que UM, sense representació a Marratxí, participi al debat d’aquest municipi; o que EU, sense representació a Manacor, Andratx o Pollença participi en el seu; o que el Partit Liberal de Campos, participi al debat campaner sense tenir representació ni municipal, ni autonòmica, ni estatal. Els candidats critiquen l’actitud del Diario de Mallorca, per no promoure la participació de totes les forces polítiques. Esquerra considera que, tot i l’omissió i minimització que aplica el Diario de Mallorca, el creixement que ha experimentat el partit no s’atura i que, després de les eleccions la presència d’Esquerra als ajuntaments serà més que evident.

Tribuna Mallorca


Web Ixent (l’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)


[Ais] Debats sense Esquerra


Pau Arranz Morell

Wed, 02 May 2007 23:21:41 –0700

Bones companys,

Els debats que està organitzant el Diario de Mallorca han exclòs sistemàticament Esquerra. Dels 16 debats que organitzen a diferents municipis, Esquerra s'hi presenta a 8. Els 8 candidats han quedat exclosos sistematicament. Us anim a demanar explicacions al seu director. Amem si rebent un munt de missatges reconsideren la seva postura. Us adjunt l'enllaç directe amb la secció de suggerències. Si us agrada, jo he escrit això:


Senyor director,

El seu diari organitza diversos debats a diferents munipis de Mallorca. A cap d'aquests debats s'ha permès participar a Esquerra. Aquest partit es presenta a munipis com Alcúdia, Pollença, Calvià, Marratxí i Sineu entre d'altres. Els ciutadans tenen dret a escoltar les propostes de tots els candidas. En cas contrari no seran debats justos. I no val l'excusa de que sols hi participen els partits que ja tenen representació als consistoris. UM de Marratxí, EU de Manacor o el Partit Liberal de Campos no tenen representació i si participen. Esper una resposta i l'anim a que reconsiderin la seva postura i incloguin Esquerra als debats.

Atentament,

Pau Arranz Morell

http://www.diariodemallorca.es/servicios/sugerencias/sugerencias.jsp?pNumEjemplar=1519&rand=1178169015424

Salut i gràcies!

L´Obra Cultural Balear (OCB) en el record (II)

pobler | 03 Maig, 2007 06:21

L'Obra Cultural Balear (OCB) felicita l'escriptor Miquel López Crespí pels seus articles en defensa del català i de les activitats de l'OCB.


Obra Cultural Balear (OCB): records dels anys de lluita antifeixista (II)

"Vàrem llegir el vostre excel·lent article referent a l'estat de la llengua i a la convocatòria de la Cadena Humana del 8 de maig, i volem agrair-vos la vostra contribució al debat públic i a la coneixença popular de les justes reclamacions de la Diada per la Llengua d'enguany, tan importants per al futur de la identitat del poble de Mallorca. Amb agraïment, us saluda. Antoni Mir Fullana. President de l'Obra Cultural Balear". (Antoni Mir Fullana)



Un dels nombrosos articles de l'escriptor Miquel López Crespí publicats en El Mundo-El Día de Baleares defensant l'Obra Cultural Balear (OCB) i que va merèixer les felicitacions de la direcció de l'Obra Cultural Balear.

Ciutat de Mallorca 1980. N'Antoni Mir havia protestat de forma vehement per la mort de la jove Gladys del Estal a Tudela (Navarra) a conseqüència d'uns trets procedents de les Forces d'Ordre Públic (FOP) d'aleshores. El fiscal li demanava un any de presó i multa de quinze mil pessetes. Cal dir que mai no el vaig veure atemorit i en tot moment defensà els drets dels ciutadans a la lliure expressió i a la protesta davant la injustícia.

A l'endemà el diari Última Hora de Ciutat (2-II-1980) publicava en primera plana uns grans titulars que deien: "Acusado de calumnias a la Guardia Civil el fiscal pidió ayer una pena de arresto mayor para Antoni Mir". El reportatge, illustrat amb dues fotografies d'Antoni Mir en la sala del judici, era signat per Joan Mulet i Josep Rosselló i començava d'aquesta manera: "Una pena de arresto mayor y multa de quince mil pesetas, es la condena que el Ministerio Fiscal ha solicitado para Antoni Mir, dirigente del MCI, en el transcurso del juicio que se celebró ayer por la mañana.

'Casi a las once y media, con unos veinte minutos de retraso sobre la hora prevista, se inició ayer el juicio contra el secretario político del Moviment Comunista de les Illes (MCI), acusado de un delito de 'calumnia contra clase determinada del Estado'.

'Los antecedentes determinantes de la acusación se remontan al 4 de junio de 1979, cuando en Tudela (Navarra), murió, por disparos de un agente de la Guardia Civil, la joven Gladys del Estal, en el transcurso de una fiesta ecologista que fue disuelta por la FOP. A consecuencia de estos hechos, la directiva del MCI acordó colocar una pancarta de denuncia en la fachada de su local, en la plaza de España. La pancarta [...] decía lo siguiente: 'Gladys del Estal, assassinada per la Guàrdia Civil a Tudela (Navarra). Nosaltres no oblidam'.

'La pancarta fue retirada, el mismo día de su colocación -el 7 de junio de 1979- por la policía, siendo detenido Antoni Mir, que fue posteriormente puesto en libertad previo pago de la fianza establecida".



D'esquerra a dreta: Antoni Mir, Miquel López Crespí i Jaume Adrover, membres de l'avantguarda antifeixista de les Illes i capdavanters de la lluita en defensa de la cultura catalana a la nostra terra d'ençà els anys seixanta i setanta.

Després de molts d'anys de militància comuna (en el comunisme illenc, concretament en l'OEC), finalment els nostres camins varen divergir; políticament, emperò; mai en les relacions personals, ja que ambdós sempre hem considerat la nostra ferma amistat per damunt de qualsevol contingència conjuntural. Tant n'Antoni Mir com qui signa aquest article pensam que una amistat de més de vint-i-cinc anys (hem compartit idees, accions conjuntes, debats polítics interminables, congressos del partit, viatges, sortides a pintar per la nit, aferrades de cartells, reparticions de fulls clandestins, detencions, actes solidaris, mitings, participacions electorals, les mogudes assemblees dels anys setanta, cites nocturnes amb militants d'altres indrets, trobades amb companys i companyes en els llocs més inimaginables, discussions a la llum d'espelmes, reunions a secretes cases de camp de fora vila...) no pot refredar-se per ximpleries. Al capdamunt, ambdós, des de qualsevol dels partits d'esquerra on hem militant, o des de qualsevol de les organitzacions culturals on hem fet feina, sempre hem tengut ben clar el mateix objectiu: la defensa aferrissada de la nostra cultura feta malbé pel colonialisme; el combat contra la injustícia i per un món millor.

Tot això a banda dels comunicats de rigor que m'envia; a mi com a tots els professionals que som al peu del canó en defensa de la cultura catalana. Record ara mateix el que em va fer arribar recentment per haver participat en la campanya en favor de l'autogovern i la llengua, on deia:

"Miquel López Crespí: Vàrem llegir el vostre excellent article referent a l'estat de la llengua i a la convocatòria de la Cadena Humana del 8 de maig, i volem agrair-vos la vostra contribució al debat públic i a la coneixença popular de les justes reclamacions de la Diada per la Llengua d'enguany, tan importants per al futur de la identitat del poble de Mallorca. Amb agraïment, us saluda. Antoni Mir Fullana. President de l'Obra Cultural Balear".

Aquesta és la part, diguem-ne, "oficial" de la nostra relació. El cert és que sense pòlisses ni segells, quan l'has de necessitar -una presentació d'un llibre, una activitat cultural...- basta una simple trucada i, sense cap mena de problema, tens -com en els anys de la lluita antifeixista- l'amic Antoni Mir fent feina per la cultura, contribuint a tirar endavant allò que li has demanat.

A mitjans de 1978 l'OEC de les Illes patí un procés de debat polític i de ruptura orgànica que, alhora que significava el final del comunisme consellista organitzat a les Illes, també va servir (de forma dialèctica) per a enfortir el Moviment Comunista de les Illes (MCI), el PSM, CC.OO., les associacions de veïns i moltes altres organitzacions obreres i populars. Una part majoritària de l'OEC (entre els quals em trobava jo mateix) no ens convencé el procés que deien d'"unitat" entre MCI i OEC. Nosaltres consideràvem aquest procés "unitari" com a simple i pura absorció, la qual cosa significava deixar de banda els components trotsquistes i consellistes de l'OEC per a passar a un altre tipus de partit que consideràvem maoista (una tradició molt allunyada del consellisme d'OEC). Per contra, n'Antoni Mir i altres camarades optaren per aquesta opció. Per tant, la divisió es va consumar; i mentre uns enfortien el Moviment Comunista de les Illes (MCI), altres iniciàrem el procés de convergència amb el PSM que, després del congrés d'unificació d'Inca de 1978 (IV Congrés), significaria el reforçament del nacionalisme socialista i antisistema a Mallorca. En la nova executiva "unificada" hi havia, aquell hivern de 1978, molts històrics de l'OEC. El quadre de direcció del PSM quedà aleshores conformat d'aquesta manera: Eberhard Grosske (relacions exteriors); Joan Perelló (cultura); Pep Bernat (moviment obrer); Jaume Obrador (moviment ciutadà); Miquel López Crespí (formació); Margalida Bujosa (dona); Joan Mesquida (joventut); Jaume Montades (propaganda); Rafel Oliver (revista); J.A. Adrover (pagesia) i Paco Mengod (organització).

He recordat aquest fets perquè els crec ben importants per a copsar la ferma voluntat de lluita de qui encapçala avui dia la nostra principal institució cultural. Tots sabem com d'ençà els anys noranta l'OCB ha intensificat la seva funció de cohesionador social i ha convocat, a Mallorca, les històriques Diades populars per la llengua i l'autogovern amb participació, cada mes de maig, de més de trenta mil manifestants. Un fet històric ha estat també, en aquests darrers anys, l'augment continuat en el nombre de socis. En l'actualitat, la institució agrupa una massa social activa de prop de 5.000 persones, i compta amb un elevadíssim nombre de simpatitzants, que es pot xifrar en dotzenes de milers de persones. Remarquem igualment la consolidació de les vint delegacions de l'OCB a pobles, on les publicacions de la part forana lligades a la institució editen prop de deu mil exemplars mensuals.

Parlar de la importància dels Premis 31 de Desembre, del gran projecte cultural "Les Balears es presenten", del nombre infinit de conferències, activitats pedagògiques i juvenils, muntatges de teatre, cicles de cinema i homenatges, realitzats per l'Obra Cultural Balear superaria els estrets límits d'un article de premsa. No ens resta més que saludar aquests trenta-nou anys d'activitat ininterrompuda en defensa de la nostra cultura tot esperant que el segle XXI que ara comença sigui el de la nostra definitiva normalització cultural.

Miquel López Crespí

Del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS